LES LLETRES I LES PARAULES

L'escriptor colombià Alvaro Mutis explicava en una entrevista que de petit li agradava molt anar al bar del poble on vivia, un poble perdut enmig de la selva amazònica, per veure com els adults jugaven al billar i feien caramboles. "Quan, de més gran, vaig començar a escriure, em vaig adonar que feia amb les paraules el mateix que els jugadors de billar amb les boles, és a dir intentava fer caramboles amb les paraules i les frases per construir un bon poema".

Alvaro Mutis té raó: escriure és com jugar bé al billar, és saber triar les paraules, que no són nostres, sinó de tothom, per construir frases que, per una banda, hem de fer nostres i, per l'altra, hem de procurar que arribin amb la màxima transparència al lector. I això no és gens fàcil, com tampoc no ho és gens ser un bon jugador de billar. Cada frase que escrivim, si la volem escriure bé, ha de ser el resultat d'un llarg tempteig, la solució d'un problema que, com deia Adolfo Bioy Casares, la frase següent tornarà a plantejar.

I la veritat és que de vegades no sabem resoldre els problemes que les frases plantegen. Això sol passar perquè tendim a escriure les frases de la mateixa manera que les diem quan parlem, és a dir sense planificar-les abans d'escriure, sense repensar-les mentre les escrivim i sense revisar-les un cop les hem escrit. Escriure bé vol dir construir un text paraula per paraula i frase per frase i saber que, tot i que totes les frases són importants, n'hi ha algunes que tenen una importància estratègica i no les podem descuidar de cap de les maneres. Són frases d'aquesta mena les frases inicials i finals d'un text, que són essencials per causar un bon efecte en el lector i aconseguir que llegeixi amb ganes la resta del text, o per deixar una bona imatge del text que acaba de llegir en la memòria del lector. També són importants per captar l'atenció i l'interès del lector els títols o els epígrafs interns.

Les altres frases, és a dir les que estan entre la primera i l'última, es mereixen també molta atenció, perquè han de mantenir fins al final l'impuls aconseguit amb un bon començament i rematat amb un bon final. I això, com en el joc de billar, només es pot aconseguir a còpia de calcular una per una les frases i les paraules. El nostre objectiu ha de ser aconseguir una frase clara i neta, una frase que s'entengui de seguida. La claredat ha de ser sempre el nostre objectiu. Ho sabia molt bé el gran escriptor francès Henry Beyle, o Stendhal, que trobava tan ben escrit el codi de dret civil francès que cada dia en llegia unes quantes pàgines abans de començar a escriure per impregnar-se de la claredat i la netedat de les seves frases.

Per aconseguir aquest objectiu tan simple i alhora tan ambiciós ?la claredat de les frases? no hi ha cap recepta màgica. Vosaltres, com a autors dels vostres textos, heu de saber el que volíeu dir i heu de ser capaços d'adonar-vos si us heu expressat, o no, amb claredat i eficàcia. Tanmateix, és cert que es poden donar alguns consells d'abast general perquè hi ha alguns errors que tendeixen a repetir-se tant en els textos periodístics, com en els universitaris i fins i tot en els literaris i personals. Alguns d'aquests errors són els següents:

L'antillengua

Brevetat

L'estil nominal

Naturalitat

Simplicitat