L'ANTILLENGUA

Hem titulat aquest apartat l'antillengua a la manera d'Italo Calvino, però també l'hauríem pogut titular, a la manera de Carmen Martín Gaite, la "jerga Gutenberg" o, a la manera d'Adolfo Bioy Casares, el "argentino exquisito". Tots aquests termes designen un determinats usos de la llengua que tenen molta presència en els mitjans de comunicació orals i escrits, en la prosa burocràtica i en els discursos polítics. Es tracta d'un tipus de llengua estereotipada, que tendeix a l'abstracció, al recargolament i a evitar de dir les coses pel seu nom, és a dir a evitar el contacte de la llengua escrita amb els millors usos de la llengua parlada. Es tracta d'un tipus de llengua ideal per fer veure que es diuen moltes coses sense acabar mai de dir res i per marejar els lectors amb una allau d'estereotips, fórmules pedants i expressions fossilitzades sense suc ni bruc.

En una narració de la sèrie del detectiu Carvalho el malaguanyat Manuel Vázquez Montalbán va narrar una petita anècdota en què es veuen molt bé els usos i les funcions de l'antillengua. Seguint una pista Carvalho es troba a Marbella amb un polític de la Junta d'Andalusia i el seu secretari. El polític, per donar-se to, pronuncia els seus discursos en antillengua i el seu secretari els tradueix a l'andalús del carrer. El polític li explica a Carvalho el següent:

-A mi me da por hablar en conceptual y éste me traduce. Yo les digo: "Como no suscribáis la remodelación que implica una reforma agraria conectada con las ideas de modernidad que nos llevan a una tecnología punta, vamos a perder el tren de la tercera revolución industrial por unos pruritos ideológicos que forman parte del patrimonio devaluado de entre guerras". Y éste lo traduce.
-¿Cómo lo traduce usted?
-Yo les digo: "Como no hagais caso a los jefes, os vais a quedar en el paro político, que es uno de los peores paros que hay". Y así lo entienden a las mil maravillas.
M. Vázquez Montalbán, Historias de padres e hijos.

Una anècdota en el fons molt semblant a la que acabeu de llegir la va fer servir Italo Calvino per denunciar la corrupció de l'antillengua a la Itàlia dels anys seixanta del segle passat. Un article recent del poeta Màrius Sampere és una paròdia agudíssima d'aquest tipus de llengua, que infecta tant el català com qualsevol altra llengua del nostre món.

Vivim assetjats per l'antillengua, que ens assalta des de les pàgines dels diaris, des de les ones radiofòniques i els raigs catòdics de la televisió i des dels papers burocràtics. Cada dia hi estem tan en contacte que és difícil no quedar-ne infectats i deixar anar quan escrivim, sense ni tan sols adonar-nos-en, fragments escrits en antillengua. L'única solució que us podem donar per evitar aquest perill és pensar paraula per paraula les vostres frases; llegir bona prosa, no contaminada per l'antillengua, i procurar que sigueu vosaltres els qui escriviu, no pas l'antillengua la que s'expressi i s'obri pas a través vostre.