<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> Lestil nominal

 

L'ESTIL NOMINAL

En la prosa dels apunts -i també en el llenguatge periodístic- hi ha una tendència a evitar els verbs per concentrar bona part del pes de la frase en els substantius. Dit d'una altra manera, de vegades hi ha molts més substantius i adjectius que no pas verbs, cosa que només es possible substantivant les formes verbals. Una prosa d'aquesta mena és, sens dubte, més sintètica, però alhora sovint es fa més carregosa i més difícil de llegir. Ho podem veure en els dos paràgrafs següents, extrets de redaccions d'alumnes d'assignatures d'expressió escrita de la Universitat de Girona:

Llunyà en el temps ha quedat aquell fatigós mes de juliol, ple de viatges de Girona a casa i de casa a Girona per omplir formularis i papers i més papers… Tot per acabar renunciant a la idea periodística en què tanta passió havia abocat, ja que els resultats selectius no varen ser els esperats.

Motius no tan rellevants que em van inclinar cap aquí van ser el fet que era una carrera de lletres, en teoria més senzilla que qualsevol enginyeria; que no s'hi feien tantes pràctiques a la tarda i, sobretot, pel divendres relaxant.

Si mentre llegíeu els dos paràgrafs no heu identificat els exemples d'estil nominal que contenen, torneu-los a llegir. Si els heu identificat, torneu-los a llegir per assegurar-vos-en. En el primer text hi ha dos exemples d'estil nominal: la "idea periodística" per referir-se a la intenció d'estudiar periodisme, i els "resultats selectius" pels resultats de la selectivitat. En el segon n'hi ha un: el "divendres relaxant" per no escriure "els divendres sense classe", en un estil més col·loquial, o per no escriure "i sobretot pel fet que els divendres no hi ha classe" en un estil més formal.

 

 

Torneu