"Sigueu breus: en el món hi ha superpoblació de paraules", deia l'escriptor polonès S. Lec en un aforisme que té molts de punts en comú amb la màxima de B. Gracián "Lo bueno, si breve, dos veces bueno" -o amb la versió paròdica que fa córrer Javier Cercas pels corredors de la Universitat de Girona: "Lo breve, si breve, dos veces breve".

Ser breus vol dir, per exemple, posar en un text ni una paraula més de les que exigeix, és a dir que si en fem prou amb 10 pàgines no hem d'inflar el treball amb dues o tres pàgines més. Ho hem de fer per dues raons: per una banda per respecte als lectors i, per l'altra, per respecte a nosaltres mateixos. El lector agraeix les frases curtes perquè són les més fàcils de llegir, d'entendre i de recordar. L'escriptor, passat que sigui un geni de la literatura, ha de procurar d'escriure frases curtes perquè són les més fàcils de controlar. Si les frases s'allarguen i s'allarguen amb incisos i subordinades és molt fàcil perdre'n el control i fins i tot es pot donar el cas que es faci incomprensible en algun moment.

Per controlar la llargària de les frases i evitar que es facin interminables cal, entre d'altres coses, anar amb molt de compte amb els incisos i amb les subordinades. Un incís és un fragment d'una frase -generalment delimitat per unes comes, un parèntesi o un guionet- que es pot suprimir sense que l'estructura sintàctica ni el sentit se'n ressenteixin. El problema que hi pot haver amb els incisos és que s'allarguin tant que quan s'acabin no sigui fàcil de recordar el que s'estava dient abans de fer l'incís. Això obliga el lector a recular i a tornar a llegir la frase i, si això passa, és que hem fracassat com a escriptors.

Si voleu veure un exemple de fins a quin punt es pot complicar la comprensió d'un text a base d'incisos mal calculats llegiu la notícia següent, publicat fa uns dies en un diari barceloní:

COPPOLA: COMPRAS, CENAS Y CURIOSIDADES EN BARCELONA

Ayer, a la dos del mediodía, se fue Francis Ford Coppola. Lo hizo con su colorista avión, que le llevó a Génova. Ha pasado un apretado fin de semana en Barcelona, con su esposa, Eleonor, y el director de producción de sus últimos filmes, Dean Tavoularis, esposo de la actriz francesa Aurora Clément (descubierta por Louis Malle en "Lacombe Lucien"), a quién conoció en el rodaje de "Apocalypse Now", aunque su papel desapareció en el montaje definitivo. Coppola visitó la Sagrada Familia, mientras su esposa compraba telas antiguas en los anticuarios del Paseo de Gracia.

En la notícia que acabeu de llegir l'incís que s'allarga massa és, evidentment, el de D. Tavoularis. Si el cronista s'hagués limitat a afegir que Tavoularis és el marit d'A. Clément l'incís hagués estat bé, però la cosa es comença a complicar quan s'afegeix que la seva esposa es va fer famosa gràcies a una pel·lícula de L. Malle -cosa que no té absolutament res a veure amb el viatge de Ford Coppola a Barcelona-, s'embolica encara més quan s'assenyala que Tavoularis i Clément es van conèixer en el rodatge de "Apocalypse Now" -que tampoc no té res a veure amb Barcelona, perquè la pel·lícula es va rodar a les Filipines? i arriba al súmmum quan es diu que el paper que interpretava l'actriu francesa va desaparèixer de la versió definitiva de la pel·lícula. Un periodista planià, és a dir un bon periodista, hauria eliminat la referència a L. Malle, i o bé hauria escurçat l'incís on s'explica com es van conèixer Tavoularis i Clément o bé també hauria optat per eliminar-lo. El resultat podria ser un text com ara el següent:

Ha pasado un apretado fin de semana en Barcelona con su esposa Eleonor y el director de producción de sus últimos filmes, Dean Tavoularis, esposo de la actriz francesa Aurore Clément…

O bé com el següent:

Ha pasado un apretado fin de semana en Barcelona con su esposa Eleonor y el director de producción de sus últimos filmes, Dean Tavoularis, esposo de la actriz francesa Aurore Clément, a quien conoció en el rodaje de "Apocalypse Now".

Amb les oracions subordinades pot passar el mateix que amb els incisos, o fins i tot pot ser pitjor, ja que podem anar encadenant una frase darrere de l'altra i acabar escrivint quinze línies seguides sense ni un sol punt. Alguns grans escriptors són capaços de fer-ho molt bé, però això no està pas a l'alçada de tothom. És molt difícil controlar les frases massa llargues -com podeu veure en un dels exercicis d'aquesta unitat? i molt fàcil fer-se un embolic i escriure un text difícil de pair. Per aquesta raó la nostra obligació com a professors d'expressió escrita és recomanar-vos la redacció de frases curtes i que no abuseu ni dels incisos ni de les oracions subordinades.