NIVELLS D'INTERACTIVITAT

 

 

 

 

Depenent de les finalitats per a les quals hagi estat desenvolupat cada programa multimèdia, i en relació amb el tipus de recursos tecnològics i de programació informàtica que s'hagi emprat pel seu desenvolupament, la interactivitat que possibiliti el producte podrà passar de ser gairebé inexistent, a permetre un elevat nivell de participació de l'usuari, proporcionant-l’hi eines que facilitin o accelerin la comunicació amb la màquina, o bé augmentant les opcions que permetin un nombre major de funcions. 
Participació de l'usuari 

Els objectius condicionen la interactivitat 

Així, es podrà considerar que un programa que sols pretengui fer una presentació-demostració, en la qual l’usuari actui com a espectador, el nivell d’interactivitat serà baix o nul (probablement la seva intervenció es redueixi, com a molt, a avançar o recular en la presentació de la informació). En canvi, en un programa en el qual l’usuari disposi de la possibilitat de manipular el valor de les variables que intervenen en un determinat fenomen i pugui veure com el programa s’ajusta als valors que ell ha assignat, visualitzant-ne el resultat mitjançant la simulació del procés o del fenòmen, el grau d’interactivitat serà elevat i es podrà dir que és un programa altament interactiu. 

Responent als objectius que s’hagin formulat els dissenyadors i les possibilitats que hagin incorporat els implementadors dels materials, la gradació i tipologies d’interactivitat serà molt diversa.

Partint de la gradació dels nivells d'interactivitat establerta en la "Typologie du Vidéodisque Design Production Group de l'Université de Nebraska" l'any 1984, i recollida per Jacquinot (1996), es poden establir quatre graus d'interactivitat diferents -cinc, si es comptabilitza el nivell nul d'interacció-.

Tot i que la gradació va ser referida als audiovisuals en general, afegint algunes modificacions és factible transferir-la als entorns multimèdia, sobretot si es té en compte que aquests són un subconjunt dels primers.
Cinc nivells d'interactivitat 
Després d'un nivell pràcticament nul, en el qual el subjecte es limita a ser un espectador, que seria el nivell 0, on la persona sols té capacitat d'engegar o apagar l'aparell -equivalent al televident tradicional- es passaria a un nivell 1 en el qual l'usuari veu augmentades les seves possibilitats, essent possible avançar, recular o aturar l'emissió -reproductor de vídeo-; seguidament es passaria a un nivell 2 en que, a través d'un ordinador, es programa la seqüència de presentació de la informació -videodisc-; s'arribaria al nivell 3, en el qual a través d'un diàleg amb l'ordinador s'accediria a un punt d'informació determinat -sistemes programats ramificats-; en el grau següent, s'assoliria el nivell 4 en el que l'usuari disposaria d'un recurs que es posaria al servei de les seves capacitats creatives, i finalment, s'arribaria al nivell 5, en el que, mitjançant un sistema capaç de controlar molt diverses variables, es podrien crear simulacions de caire virtual (sistemes "intel.ligents" d'entorns virtuals).