FUNCIONS DEL PROGRAMARI

 
El programari utilitza diferents elements i estràteigies per ajudar a confegir millors representacions mentals

"Representar, comunicar i conèixer són aspectes de la interacció entre l’home i el seu món: pot ser útil demostrar que precisament aquesta relació és desenvolupada, amplificada o, en qualsevol cas, modificada pels instruments de la tècnica."

G.Bettetini, 1995

Una de les opcions més emprades per a diferenciar el programari educatiu ha estat l’anàlisi de la funció que pot adoptar en un determinat context d’aprenentatge.

Mentre hi ha autors que han fet una classificació dicotòmica, com per exemple Bliss i Ogborn (1989), i Mellar i altres (1994), els quals defensen que les funcions que permeten els nous productes poden ser de dos tipus: exploratories i expressives. Segons ells, les activitats exploratories impliquen l'aprenentatge de models d'investigació i saber trobar les diferències entre ells; mentre que les activitats expressives descriuen els aprenents construint les seves pròpies representacions.

Altres autors fan una extensa diferenciació en la qual les opcions no resulten excloents, sinó que serveixen per a definir, d’una manera més concreta, la utilitat del programa, com per exemple la proposada per Marquès (1996), en la qual es descriuen nou possibles funcions:

 
La pàrticipació activa dels usuaris és fonamental 

Malgrat l’elevat interès que susciten, com a opcions de classificació no resulten suficientment diferenciadores, ja que mentre unes resulten incompletes perquè hi hauria programes que no es podrien catalogar dins de cap dels grups proposats; les altres descriuen funcions que podrien ser atribuïdes a la gran majoria de programes i no serien vàlides com a recurs diferenciador.

Per aquest motiu, es podria seguir la proposta presentada per Bettetini (1995), i crear una nova classificació que contempli les quatre funcions més essencials:

Analitzant els materials existents, s’observa que hi ha productes que han estat creats amb una única possibilitat funcional, però molts altres, depenent de les intencions dels seus autors, possibiliten el desenvolupament de funcions diferents.

Així, mentre un processador de textos, generalment, es valora com a una eina creada per a possibilitar l'expressió escrita, hi haurà altres materials susceptibles de ser considerats com a instruments amb més d’una funcionalitat com, per exemple, certs contes interactius, que, a més de la funció de presentar o reproduir una determinada informació, poden permetre l'expressió del propi usuari o l'exploració de determinat tipus de coneixements.

Per aquest motiu, les taxonomies no tenen perquè resultar del tot excloents, ja que dins d’un mateix programari poden conjugar-se propostes molt diferents amb funcions diferents.

 

Quines són les potencialitats didàctiques d'aquests recursos?