CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS

 
Una de les principals finalitats del programari educatiu és aconseguir representar un determinat coneixement. Per tal que l’usuari del programa es pugui crear la seva pròpia representació mental del concepte, fan servir el màxim nombre d’elements i d'estratègies comunicatives.  
El programari utilitza diferents elements i estràteigies per ajudar a confegir millors representacions mentals 
 
 
Sovint les fonts originals de la informació són molt riques en detalls, tant que és impossible arribar-los a reproduir en la seva totalitat. Qualsevol tipus de representació que intenta substituir els diferents tipus d’informacions és més esquemàtica que en la vida real. Generalment, els diferents tipus d’elements se solen combinar amb la finalitat de presentar una versió esquemàtica, simplificada, dels materials o situacions que es volen representar, pot ser per economia d’espai, pot ser que el que es pretengui sigui oferir una realitat en la qual es destaquin els aspectes rellevants amb la intenció que siguin més fàcilment recordats.
 

Probablement aquesta sigui una de les especificitats dels nous materials: aconseguir, mitjançant aquesta esquematització/connexió de dades percebudes a través dels diferents sentits, transmetre idees, coneixements, sensacions i experiències que d'una altra manera no es podrien traspassar.
  Els diferents tipus d’elements multimèdia es combinen per a representar objectes o esdeveniments, que poden ser reals però també poden ser ficció. En aquest tipus d’entorn, tant es poden reproduir objectes i espais que puguin pertànyer a la vida real, com crear objectes i espais que hagin estat fruit de la imaginació i creació de la ment d'una persona, amb tot tipus d'efectes i de detalls, com podrien ser els entorns virtuals fantàstics (productes de síntesi digital).  
 
La participació activa dels usuaris és fonamental En un estudi fet per la UNESCO (Nérici, 1973) es concloïa que les persones retenen el 10% del que veuen, el 20% del que escolten, el 50% del que veuen i escolten, i el 80% del que veuen, escolten i fan. Si el programari actual integra elements visuals, auditius i manipulatius, facilitant recursos que impliquen la intervenció del màxim nombre de sentits i la participació activa dels usuaris (interactivitat), en la majoria dels casos intencional,  
 

Es pot esperar que esdevinguin eines útils per a l’aprenentatge?

Quin tipus de potencialitats didàctiques es podrien atribuir a aquest tipus de recursos?

Quins tipus d’interaccions poden generar?