Formació a càrrec de

Josep Maria Mallarach Carrera

Objectius

• Oferir una panoràmica de la diversitat dels pobles indígenes actuals a tots els continents: territoris en diversos ecosistemes, estils de vida sedentaris i nòmades, sistemes de governança, cosmovisions amb múltiples nivells ontològics, valors i espiritualitat, etc.

• Exposar les amenaces creixents a què s’enfronten dins dels estats establerts sobre els seus territoris (empreses mineres, hidroelèctriques, fusteres, agràries, pesqueres, narcotraficants, guerrilles, etc.), així com els diversos graus d’integritat i les actituds de resistència o adaptació per tal de preservar els seus valors més essencials.

• Explicar les estratègies de conservació de la natura que han desenvolupat i mantingut, i mostrar per què han demostrat ser les més resilients i efectives del món, amb vincles ancestrals entre els pobles i els seus territoris.

• Més enllà del discurs colonial: revalorar la saviesa indígena (ecosofia) vinculada a l’adquisició del coneixement encarnat, la intel·ligència del cor i el valor de les cultures orals: la memòria, la paraula sagrada i la dignitat.

• Oferir una mostra representativa dels sistemes d’educació i transmissió de la tradició ancestral als infants i adolescents en pobles indígenes de deserts, selves tropicals, alta muntanya, praderies, etc. El paper dels savis, ancians i esperits guia i protectors.

Contingut

Dilluns 14

1.Qui són els pobles indígenes avui? Estat i tendències actuals: diversitat de territoris, ecosistemes, llengües, cultures i tradicions. Resistència i heroisme davant d’amenaces creixents.

2.Cosmovisions, creences, valors i pràctiques espirituals. Modalitats de conservació comunitària. La custòdia sagrada del territori ancestral: per què és sovint més efectiva que la dels espais naturals protegits moderns?

Dimarts 15

3.Els pobles indígenes dels Estats Units: alguns pobles de les grans praderies d’Amèrica del Nord. El cas dels absáloka / crow i lakota / sioux, abans de l’establiment de les «reserves per a nadius» i en l’actualitat.

4.Cosmologia, vida a les reserves, espiritualitat i transmissió de la tradició. Principals ritus individuals i col·lectius, com la Sun Dance.

Dimecres 16

5.Els custodis del ‘cor del món’: Sierra Nevada de Santa Marta, Colòmbia: els iku / arhuaco i els kággaba / kogi. Cosmovisions, estil de vida, estratègia defensiva pacífica i resiliència.

6.Pobles de l’Amazònia: el cas dels ye'pá masa / tukano. L’espiritualitat com a fonament dels “plans de vida”. Custòdia de la selva i ritus col·lectius principals.

Dijous 17

7.Els aborígens australians: diversitat, estat i tendències. Canvis positius impulsats pels governs australians durant els darrers 40 anys. El llenguatge dels pictogrames. Dadirri, l’escolta interior profunda amb plena consciència immòbil i silent.

8.Resiliència de la tradició andina: des de la cosmovisió Tawantinsuyu s’articulen formes encarnades de coneixement ancestral, espiritualitat arrelada al territori i la comunitat, sistemes d’escriptura no alfabètica (khipu, toqapu, awasqa) i el paper central del runasimi com a llengua viva i relacional.

Divendres 18

9.L’educació en diversos pobles indígenes: què ens ensenyen les comunitats que han resistit genocidis, deportacions i estratègies d’assimilació en molts llocs del món?

10.Recapitulació: principals diferències entre la vida dels pobles indígenes (tradicionals) i la nostra. Diferències en les maneres d’educar i transmetre la tradició. Alguns missatges per a la docència. Què podem fer des del nostre context?

Metodologia

Cada sessió s’obrirà amb un cant tradicional relacionat amb el tema tractat i es clourà amb recomanacions per aprofundir-hi (llibres, articles, vídeos, etc.). Totes les sessions inclouran presentacions amb PowerPoint, i algunes comptaran amb la projecció de vídeos breus (màxim 10 minuts) per introduir el debat.

Avaluació

Assistència i realització d’un “paper” breu.

Requisits de certificació

Per obtenir la certificació de l’activitat cal haver assistit a un mínim del 80% de les hores presencials i obtenir una valoració positiva de les tasques planificades en relació amb l’aprofitament.

Observacions

A tothom se li donarà un certificat emès per la Càtedra de Renovació Pedagògica i per als alumnes de la UdG s’ha cursat la petició de reconeixement de crèdits. Els mestres d’infantil i primària i professorat de secundària podran obtenir la certificació reconeguda pel Departament d’Educació a través de l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach de la Universitat de Girona.