LA BIBLIOGRAFIA
Entenem per bibliografia el conjunt ordenat de referències a llibres, articles o altres formats documentals de què ens hem servit per fer el nostre text. Som a l'extrem oposat d'aquella senyora que per demanar el llibre Chutzpah, d'Alan Dershowitz, va adreçar-se al llibreter dient: "vull el llibre aquell que no en sé pronunciar el títol, i que no me'n recordo del nom de l'autor"... i l'empleat la va poder servir! En els nostres treballs les referències bibliogràfiques han de ser completes, ordenades i fiables. Encara que sovint es recomana de construir unes bibliografies exhaustives, cal tenir present que en aquest capítol hi ha d'aparèixer referenciat obligatòriament els documents que s'han transcrit o mencionat i aquells a què hem fet al·lusió al llarg de la nostra exposició. Les obres de consulta general com diccionaris o enciclopèdies no cal que hi apareguin, si no és que hi fem referència explícita al llarg del treball. Les maneres de presentar el capítol de bibliografia són molt diverses. Es poden jerarquitzar segons el tipus de font (primàries o secundàries), per temes, segons els capítols del nostre treball, pel tipus de suport... poden ser comentades o aparèixer només amb les dades bàsiques (autoria, títol, lloc d'edició, editorial, any, volum, traducció...). En qualsevol cas, el criteri predominant dins de cadascuna de les jerarquies precedents és l'ordre alfabètic; i en el cas que fem servir la referència per autor-data, el criteri secundari serà el cronològic. En aquest darrer cas, si mencionem dues obres d'un mateix autor que han aparegut el mateix any, hem de matisar la data amb una lletra complementària (Eco 1992a) i (Eco, 1992b). Avui, en el món universitari, es fa impossible seguir el vell precepte de Plini el Jove a propòsit de la lectura: "multum legendum esse, non multa" (Epistulae, VII, 9, 15). No només s'ha de llegir molt i sovint, sinó també molts llibres, articles, papers i pàgines web. Per això hi ha qui ha ideat programaris que ens poden ajudar a gestionar grans quantitats d'informació bibliogràfica i a no repetir l'escena de la llibreria que apuntàvem al començament. En podeu veure algun exemple com el ProCite o el Reference Manager, amb els quals tenen convenis subscrits algunes facultats. Webliografies Els recursos electrònics -especialment els que trobem en el Web- comencen a ser reconeguts acadèmicament, malgrat que encara són ben vius els recels sobre la fiabilitat i la seguretat de les dades que s'hi ofereixen. Vegeu unes recomanacions preventives i crítiques sobre la recerca de materials en el Web en tres pàgines acadèmiques emmarcades en tradicions ben diferents: la Universidad de Saragossa , la de Perpinyà i la de Berkeley. Les referències en aquesta mena de materials
han de ser especialment curoses, i un factor com la data en què
heu fet la consulta o heu "visitat" la pàgina pot
ser rellevant per a lectors que la visitin en el futur. Recordeu que
les pàgines varien de contingut amb molta facilitat!
|
