LA PUNTUACIÓLa puntuació i sobretot la necessitat de salvar el nostre sistema de puntuació és el tema d'un dels best-sellers d'aquest any: el llibre de Lynne Truss, Eats, Shoots and Leaves: The Zero Tolerance Approach to Punctuation. Escriviu el títol a Google i trobareu (a part de l'oportunitat de comprar-lo) tota mena de ressenyes: del The New York Times al The Guardian, passant per Màrius Serra, que se'n va fer ressò a l'Avui. Al llarg de la història, la puntuació ha provocat situacions còmiques i dramàtiques, ha despertat passions, ha creat discursos inintel·ligibles i altres de gran bellesa literària. Els factors que regulen aquesta pràctica tan útil, però tan difícil de definir, són la sintaxi, l'entonació i, també, el gust personal: tot al servei d'un discurs comprensible i elegant. Truss ens deixa triar entre diverses imatges que s'han fet servir per definir la puntuació: l'embasta que subjecta la roba d'un vestit; els senyals de tràfic que ens diuen quan hem d'alentir la conducció, agafar un revolt o aturar-nos; les serventes invisibles d'un conte de fades; o les bones maneres d'ajudar al lector a seguir una història sense que ensopegui i sense tancar-li la porta als nassos.Tots coneixem les eines que ajuden a embastar un text, conduir per un discurs, proporcionar al lector els avituallaments que necessita i aguantar-li la porta perquè passi. Tots les coneixem (la coma, el punt, el punt i coma, els dos punts, els guions, els parèntesis, els signes d'interrogació i d'exclamació, els punts suspensius…), però, com es fan servir? Això ja és més complicat de saber. Aquí trobareu, clicant a sobre de cada signe, un breu resum, amb exemples, dels usos més freqüents. Aquests resums us han de servir com a guia per fer els exercicis d'aquesta unitat. Tingueu en compte que de vegades només una solució és vàlida i que hi ha puntuacions incorrectes; sovint, però, la tria està basada en el gust personal. En definitiva, per puntuar correctament cal aprendre unes normes bàsiques, practicar-les i interioritzar-les fins a crear un estil propi. Com diuen Josep M. Pujol i Joan Solà, a Ortotipografia: manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic, puntuar és com conduir un cotxe: només n'has après quan pots conduir sense pensar en les regles que t'han ensenyat. En el manual de Pujol i Solà, hi trobareu
una explicació més detallada i molts més exemples
de l'ús de cada signe de puntuació.
NO és convenient abusar de les comes. Un excés de comes pot crear un discurs inintel·ligible.
El punt marca el final d'una oració no enllaçada sintàcticament amb allò que segueix. No és substituïble per una coma, però de vegades sí que es pot intercanviar amb el punt i coma. Potser és el signe de puntuació més fàcil de fer servir. L'únic error greu que pot generar és el trencament d'enllaços sintàctics.
El punt i coma comparteix algunes de les funcions del punt i de la coma. En molts casos la tria depèn del ritme que es vulgui donar, de la intensitat de les pauses. Es posa un punt i coma
Els dos punts serveixen per a una gamma de funcions que se sobreposa, sobretot, amb la del punt i coma. No es poden fer servir els dos punts dues vegades seguides: en aquest cas un dels dos es pot substituir per un punt i coma. Els dos punts
 Els guions separen un incís. L'element inserit representa un contrast, generalment brusc, amb la resta de la frase i pot crear un efecte irònic, de sorpresa, etc: A Vic, en Salvador -de nits, Vilma la Douce-- era un dels pilar de la majoria benpensant.
Els parèntesis, com les comes i els guions, separen un incís de la resta de la frase. Un incís és un fragment que podria suprimir-se sense pèrdua sintàctica (relatives explicatives, circumstancials, aposicions). Els parèntesis són preferibles quan l'incís és
Els signes d'interrogació i d'exclamació serveixen per indicar quan un frase és interrogativa o exclamativa, respectivament. El català no proporciona indicis sintàctics ni ortogràfics que adverteixin altrament el lector. Hi ha diverses postures sobre si s'han de posar aquests signes només al darrere de la seqüència (IEC), sempre davant i darrere (Solà i Pujol), o només davant i darrera quan es tracti de frases llargues o fragmentades.
Els punts suspensius indiquen que la frase que acaben podria continuar o creen un efecte estilístic de sorpresa. Concretament,
|
||||||||
marcar
desplaçaments sintàctics 