Formació a càrrec de
Nemrod Carrasco professor de la UB
Objectius
Analitzar quins són els perquès de la culpa, com circula i què és exactament el que fa amb nosaltres.
Comprendre la naturalesa del mecanisme que configuren la culpa i el sacrifici, a què ens referim quan parlem del triomf de la «mentalitat sacrificial», amb l'objectiu de trobar la de sortir d’aquesta roda que fa que la culpa i el sacrifici es retroalimentin contínuament.
Reflexionar des de Nietzsche quin és el sentit del victimisme, quin tipus de narrativa construïm quan ens comportem amb actituds victimistes i com el ressentiment pot ser ambivalent a l’hora d’activar qualsevol lluita política.
Contingut
1a Sessió. Els perquès de la culpa
Ciceró deia que no hi ha millor descans en aquesta vida que viure alliberat de la culpa. La culpa no ens deixa viure i, així i tot, no hi ha vida que no pugui imaginar-se al marge de la culpa. Ens relacionem amb ella com si fos un agent extern i, no obstant això, entrem en contacte amb la culpa pràcticament des que naixem. Ens dediquem la vida sencera a buscar culpables i trobar culpes, però gairebé mai preguntem què mou exactament a la culpa.
2a Sessió. La culpa i el sacrifici
La culpa i el sacrifici es troben íntimament lligats en un mecanisme pervers. Si no ens sacrifiquem prou per la feina, la família o l’amor, el més probable és que ens sentim culpables. I a la inversa, la culpa nodreix la nostra voluntat de sacrificar-nos, ens predisposa a la renúncia, ens convida a comportar-nos de la manera més abnegada possible.
3a Sessió. La culpa i el victimisme
Si alguna cosa ens mostra el pensador francès Pascal Brückner és que una cosa és «ser víctima» i una altra ben diferent, «adoptar el rol de víctima». Que el dolor sigui inevitable i s’hagi d’acceptar no vol dir que no es pugui disminuir el patiment. El subjecte victimista, però, procura rendibilitzar el dolor tot transferint la culpa als altres.
4a Sessió. Sortida filosòfica
(a concretar)
Metodologia
Classes magistrals i debat posterior amb els assistents al curs.
Avaluació
Avaluar l’aprofitament de l’acció formativa suposa que hi hagi com a mínim una assistència a un mínim del 80% de les sessions presencials, una participació en les diferents sessions no presencials i la realització de les tasques pactades (en funció dels objectius de la modalitat formativa).
Requisits de certificació
Per obtenir la certificació de l'activitat cal haver assistit a un mínim del 80% de les hores presencials i obtenir una valoració positiva de les tasques planificades en relació amb l'aprofitament.
Persones destinatàries
Professors de secundària i Batxillerat.
