PROGRAMA TEÒRIC

1.- Introducció a l'assignatura

2.- Tècniques en fisiologia vegetal

2.1. Producció primària. Fotosíntesi. Fotorespiració. Estratègies C3, C4 i CAM.

2.2. Mesura de la producció primària fotosintètica. IRGAs, mètode del C14, elèctrode d’oxigen, oxímetres, pH metres, fluorímetres, cultius, mètode de Winkler,.... Avaluació crítica dels diversos mètodes.

2.3. Factors que afecten a la producció primària fotosintètica. Llum, fotoperíode i fotomorfogènesi, temperatura, nutrients, dessecació... Mètodes per a avaluar l’efecte d’aquests factors sobre la producció primària. Exemples.

2.4. Productes químics. Utilització en sistemàtica i ecologia vegetals. Mètodes de detecció, extracció i purificació de metabolits secundaris. Aplicacions dels metabolits secundaris.

2.5. Tècniques de cultiu in vitro de plantes superiors. Micropropagació. Cultiu de meristems i sanejament de soques. Embriogènesi somàtica. Variació somatoclonal i selecció in vitro. Cultiu de protoplasts i hibridació somàtica. Exemples.

2.6. Maricultura. Cultiu d’algues. Millora de cultius.

3.- Tècniques d'estudi de les comunitats vegetals

3.1. Comunitat vegetal. Associació i biocenosi. La hipòtesi individualista: el concepte de continuum. Estructura de les associacions. Espècies indicadores y grups ecològics.

3.2. Tècniques de mostratge en biologia vegetal. Material per a la recol.lecció i conservació de mostres. Tipus de mostres. Mostratge destructiu i no destructiu. Relocalització de mostres. L'àrea mínima de mostratge.

3.3. Separació i quantificació de mostres. Paràmetres estructurals.

3.4. Estudi fitosociològic de la comunitat. Comparació d'inventaris.

3.5. Mètodes ecològics d'estudi de la producció i dinàmica de les comunitats vegetals.

3.6. Mètodes d'estudi de les sèries evolutives.

PROGRAMA DE PRÀCTIQUES

A les pràctiques de Botànica Aplicada es combinen el treball de camp i el de laboratori, realitzant diversos treballs que, malgrat es configuren en tres blocs, formen part d’una experiència comuna que va des del mostratge de comunitats vegetals fins a l’anàlisi final de dades al laboratori. Els blocs són els següents:

1.- Mostratge de comunitats vegetals marines

2.- Quantificació de mostres

3.- Tractament de dades

Les pràctiques s'avaluen amb la realització d'una memòria de treball a la qual es plantegen diverses qüestions sobre les pràctiques, un informe dels resultats obtinguts i la discussió dels mateixos.

La bibliografia a la biblioteca

Akasutka, I. 1990. Introduction to applied phycology. SPB Academic publishing bv. The Hague.

Alveal, K., Ferrairo, M.E., Oliveira, E.C. & E. Sar. 1995. Manual de métodos ficológicos. Univ. de la Concepción. Chile.

Ballesteros Sagarra, E. 1992. El vegetals i la zonació litoral: espècies, comunitats i factors que influeixen a la seva distribució. I.E.C. Arx. Sec. Ciènc. 101. Barcelona.

Braun Blanquet, J. 1979. Fitosociología. Bases para el estudio de comunidades vegetales. Blume. Madrid.

Causton, D.R. 1988. Introduction to vegetation analysis. Unwin Hyman. London.

Crawley, J. 1991. Plant ecology. Blackwell Scientific Publications. Oxford.

Dawes, C.J. 1998. Marine botany. J. Wiley & Sons. New York.

Folch Guillèn, R. (ed.) 1984. Història Natural dels Països Catalans. Vol. IV. Vegetals inferiors. Enciclopèdia catalana. Barcelona.

Folch Guillèn, R. (ed.) 1989. Història Natural dels Països Catalans. Vol. XIV. Sistemes naturals. Enciclopèdia catalana. Barcelona.

Fincham, A.A. 1987. Biología marina básica. Omega. Barcelona.

Greig-Smith, P. 1983. Quantitative Plant Ecology. Blackwell Scientific Publications. Oxford.

Hess, D. 1980. Fisiología Vegetal. Omega. Barcelona.

Lancis Sáez, C., Boronat Tormo, J., Esclapés Peralta, A., Fresneda Sáez, M. & J.A. Tormo Ballester. 1990. Guía práctica para el estudio de los ecosistemas. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert. Alicante.

Larcher, W. 1977. Ecofisiología Vegetal. Omega. Barcelona.

Lembi, C.A. & J.R. Waaland. 1990. Algae and human affairs. Cambridge University Press. Cambridge.

Levitt, J. 1980. Responses of Plants to Environmental Stresses, 2 Volums. Academic Press. London.

Littler, M.H. & D.S. Littler. 1980. Handbook of Phycological Methods. Cambridge University Press. Cambridge.

Lobban, C.S., Harrison, P. J. & M.J. Duncan. 1985. The physiological ecology of seaweeds. Cambridge University Press. Cambridge.

Lobban, C.S. & P.J. Harrison. 1994. Seaweed ecology and physiology. Cambridge University Press. Cambridge.

Margalef, R. 1974. Ecología. Omega. Barcelona.

Margalef, R. 1997. Our biosphere. ECI Prize 1994.

Moore, P. D. & S.B. Chapman. 1986. Methods in Plant Ecology. Blackwell Scientific Publications. Oxford.

Nybakken, J.W. 1993. Marine biology. An ecological approach. Harper Collins College Plubishers.

Pearcy, R.W., Ehleringer, J.R., Mooney, H.A. & P.W. Rundel. 1989. Plant physiological ecology. Chapman & Hall. London.

Philips, R.C. 1990. Seaggrass research methods. Unesco.

Ros, J.-D, Gili, J.M. & I. Olivella (eds.). 1984. Els Sistemes Naturals de les Illes Medes. Inst. d’Estudis Catalans. Arx. Sec. Ciències, 73. Barcelona.

Ros, J.D., Romero, J., Ballesteros, E. & J.M. Gili. 1989. Buceando en aguas azules. El bentos. In: El Mediterráneo Occidental (R. Margalef ed.). Pergamon Press Ltd., Oxford: 235-297.

Stein, J.R. 1975. Handbook of phycological methods. Cambridge Univ. press. Cambridge.

Taiz, L. & E. Zeiger. 1998. Plant physiology. 2a ed. The Benjamin/Cummings Publishing Company, Inc.

Examen teòric: 50%. Aquest examen consistirà en preguntes curtes referents al temari teòric de l’assignatura

Memòria de pràctiques: 50 %

Cal aprovar l'examen teòric i la memòria de pràctiques independentment.

És condició necessària (però no suficient) per aprovar l'assignatura: haver aprovat l'examen escrit i la memòria de pràctiques, i haver assistit a totes les pràctiques.