Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3105TA0005 BROMATOLOGIA


Objectius  

L’assignatura Bromatologia es centra fonamentalment en l’estudi de l’anàlisi d’aliments, incloent tant components majoritaris com minoritaris així com la detecció de contaminants i de fraus. Bàsicament s’estudiaran la composició química i les propietats físico-químiques i funcionals.
 
Prerrequisits  

no en té
 
Contingut (Programa)  

A) INTRODUCCIÓ

Tema 0. Introducció
Concepte de Bromatologia. Concepte d’Aliment. Descriptor i objectius concrets de l’assignatura.
Tema 1. Introducció a l’anàlisi d’aliments
Introducció a l’anàlisi d’aliments: raons per a la seva realització. Tipus d’anàlisis i passos en l’anàlisi d’aliments. Elecció i validació d’un mètode: especificitat, precisió, exactitud i sensibilitat, i altres conceptes relacionats. Mètodes Oficials.

Tema 2. Mostreig, manipulació de les mostres i tècniques d’extracció
Mostreig. Manipulació de les mostres. Errors durant el mostreig i la manipulació de les mostres. Homogeneïtzació. Tècniques d’extracció.

Tema 3. Avaluació de les dades analítiques
Determinació del valor del paràmetre: mesures de tendència central. Fiabilitat de les anàlisis: determinació de l’exactitud i la precisió; determinació del límit de detecció i de significació d’un mètode. Corbes de calibració; anàlisi de regressió: regressió lineal i coeficient de determinació; errors en la recta de regressió. Resultats: propagació d’errors; xifres significatives i arrodoniment de números; dades discordants; unitats.

Tema 4. Anàlisi estadística de les dades
Tests o contrasts d’hipòtesis: regions d’acceptació i rebuig; errors associats; tipus de tests d’hipòtesis; passos a seguir. Anàlisi de la variància.

Tema 5. Gestió de la qualitat
Concepte de qualitat: control de qualitat; assegurament de la qualitat; qualitat total. Normalització: el sistema de qualitat ISO 9000; transició de la ISO 9000:1994 a la ISO 9000:2000. Implantació d’un sistema d’Assegurament de la Qualitat: desenvolupament; implantació; certificació. Model EFMQ d’Excel·lència. Control Estadístic de Processos.

B) TÈCNIQUES ANALÍTIQUES

Tema 6. Anàlisis biològiques i bioquímiques
Anàlisis amb animals; tipus d’estudis que es realitzen amb animals vius: anàlisis toxicològiques i de composició; avantatges i inconvenients dels assaigs amb animals; situació actual i legislació respecte de la utilització d’animals d’experimentació. Les cèl·lules com a eines analítiques: cultius cel·lulars i anàlisis amb microorganismes. Anàlisis enzimàtiques: factors que afecten la taxa de reacció enzimàtica; determinació de la concentració de substrat; mesura de l’activitat enzimàtica; tècniques de detecció; enzims com a marcadors per a altres molècules; exemples. Immunoassaigs: introducció; conceptes generals; obtenció d’anticossos; tècniques analítiques: precipitació quantitativa en líquids; precipitació en gels; aglutinació; tècniques de marcatge: marcatge isotòpic i marcatge no-isotòpic

Tema 7. Anàlisis espectroscòpiques

Fonament. Interacció entre radiació electromagnètica i matèria. Llei de Beer-Lambert. Mètodes de calibració. Rang de concentracions adequat: Ringbom plot. Instrumentació. Mètodes analítics utilitzats en espectroscopia: ressonància magnètica nuclear (NMR); absorció d’infrarojos; espectroscopia d’absorció molecular en el visible i UV; espectroscopia d’absorció atòmica (AAS); fotometria de flama; espectrofotometria, colorimetria i polarimetria; ICP; espectroscopia de raigx-X.

Tema 8. Espectrometria de masses
Introducció. Fonament. Instrumentació. Poder de resolució d’un espectròmetre de masses. Espectre de masses; calibració. Avantatges i inconvenients.
Tema 9. Anàlisis cromatogràfiques
Definició, Tipus de cromatografia. Principals Tècniques de Cromatografia Líquida: en columna, en paper, en capa fina, d’alta resolució (HPLC). Cromatografia de gasos: descripció, instrumentació, mesures de l’eficiència de la columna, informació continguda en els cromatogrames, optimització de paràmetres, PGTC, preparació de la mostra. Comparació entre HPLC – GC

Tema 10. Anàlisis electroforètiques
Fonament. Principals tècniques electroforètiques tradicionals. Consideracions pràctiques: equipament, elecció del suport, sistemes continus i discontinus, importància del pH i de la força iònica del tampó; tècniques de tinció dels gels i de quantificació de les proteïnes. Electroforesi capil·lar.

C) PROPIETATS FÍSIQUES I SENSORIALS

Tema 11. Propietats físiques
Concepte. Propietats geomètriques. Propietats òptiques. Propietats tèrmiques. Propietats elèctriques. Propietats mecàniques.

Tema 12. Color
Introducció. El color dels objectes: característiques de la llum; interacció llum-matèria; fisiologia de l’ull. Propietats del color. Models colorimètrics: RGB; HSB/HLS; Munsell; CIE. Sistema de mesura.

Tema 13. Anàlisi Tèrmica
Fonament. Equipament bàsic. Principals procediments analítics: anàlisi tèrmica diferencial (DTA); calorimetria diferencial d’escombrat (DSC); anàlisi termogravimètrica; anàlisi termomecànica (TMA); anàlisi termomecànica dinàmica (DMA). Procediment.

Tema 14. Anàlisis reològiques
Concepte. Tipus de deformació aplicada. Classificació reològica dels aliments: fluids; sòlids; comportaments intermedis entre sòlid i fluid. Mètodes reològics: mètodes reològics per a fluids; mètodes reològics per a materials intermedis entre sòlid i líquid.

Tema 15. Textura
Introducció. Característiques texturals mecàniques dels aliments. Metodologia per a l’estudi de les propietats texturals. Anàlisi de perfil de textura (TPA).

Tema 16. Anàlisi sensorial
Definició. Percepció sensorial dels aliments. Percepció de la textura. Definició i classes de llindar. Tipus de tests sensorials. Anàlisi sensorial: qualitats de l’analista sensorial; influència de l’entorn. Formació d’un panell de catadors.

Tema 17. Avaluació de propietats funcionals de components alimentaris
Introducció. Propietats funcionals de les proteïnes: solubilitat proteica, mètodes de determinació; formació d’escumes: determinació de la capacitat escumant i estabilitat de l’escuma; formació d’emulsions: determinació de la capacitat i activitat emulsionants, i estabilitat d’una emulsió; gelificació: determinació de la capacitat de retenció d’aigua i de la textura dels gels; capacitat lligant. Propietats funcionals dels carbohidrats: sucres, midó, maltodextrines, xarops de glucosa, hidrocol·loides o gomes, cel·lulosa.

D) ANÀLISI QUÍMICA

Tema 18. Determinació del contingut d’humitat i dels sòlids totals. Relació amb i determinació de l’activitat d’aigua
Introducció. Propietats de l’aigua en els aliments. Preparació de la mostra. Tècniques per a la determinació del contingut d’humitat: mètodes d’evaporació, mètodes de destil·lació, mètodes basats en reaccions químiques, mètodes físics, mètodes per determinar l’aigua en diferents ambients moleculars. Activitat d’aigua. Efecte de l’activitat d’aigua sobre les reaccions químiques i enzimàtiques, i sobre la proliferació microbiana. Determinació de l’activitat d’aigua en els aliments: tècniques gravimètriques, tècniques higromètriques, tècniques manomètriques, tècniques basades en la disminució del punt de congelació. Optimització del mètode per a la determinació de l’activitat d’aigua. Activitat d’aigua i contingut d’aigua de l’aliment en l’equilibri: determinació de les isotermes de sorció.

Tema 19. Anàlisi d’Hidrats de Carboni
Introducció. Mètodes d’anàlisi. Monosacàrids i oligosacàrids: preparació de la mostra; mètodes químics: anàlisis colorimètriques amb àcids minerals forts, mètodes basats en les propietats reductores, mètodes oxidatius, determinacions cromatogràfiques i electroforètiques; mètodes enzimàtics; mètodes físics; immunoassaigs. Polisacàrids i fibra. Anàlisi de midó: preparació de la mostra; mètodes d’anàlisi: mètodes enzimàtics, mètode del iodur, altres. Anàlisi de fibres: components majoritaris de la fibra dietètica; preparació de la mostra; mètodes d’anàlisi: mètodes gravimètrics, mètodes químics.

Tema 20. Anàlisi de Lípids
Introducció. Selecció de la mostra i conservació. Determinació de la concentració de lípids total; mètodes d’extracció amb solvents: preparació de la mostra, selecció del solvent, extracció pròpiament dita; mètodes d’extracció líquida sense solvents; mètodes instrumentals; comparació de mètodes. Determinació de la composició lipídica. Preparació de la mostra. Mètodes per a la caracterització de la fracció lipídica. Mètodes per determinar el grau d’oxidació lipídica. Mètodes per determinar característiques del conjunt de l’aliment.

Tema 21. Anàlisi de Proteïnes i substàncies nitrogenades no-proteiques
Introducció. Determinació de la concentració de proteïna total: mètode Kjeldahl; mètode de Dumas; mètodes que utilitzen l’espectroscopia UV-visible: mesura directa a 280 nm, mètode de Biuret, mètode de Lowry, mètodes que uneixen colorants, mètode turbidimètric, avantatges i inconvenients; altres tècniques instrumentals: mesura de les propietats físiques del conjunt, mesura de l’absorció de radiació, mesura de la dispersió de la radiació, avantatges i inconvenients. Separació i caracterització de proteïnes. Mètodes basats en les diferents característiques de solubilitat. Separació degut a les diferents característiques d’adsorció. Separació en base a diferències en la grandària. Anàlisi d’aminoàcids. Visualització de proteïnes utilitzant tècniques microscòpiques.

Tema 22. Determinació del contingut de cendres i d’elements minerals
Introducció. Determinació del contingut de cendres: preparació de la mostra, incineració seca, incineració humida, incineració amb tecnologia de plasma a baixa temperatura; cendres solubles i insolubles en aigua, insolubles en àcid i alcalinitat de les cendres. Determinació del contingut mineral específic: preparació de la mostra, anàlisis gravimètriques, valoracions, mètodes colorimètrics, elèctrodes selectius, espectroscopia atòmica.

Tema 23. Anàlisi de vitamines
Introducció. Assaigs de vitamines; mètodes d’extracció: extracció de vitamines liposolubles, extracció de vitamines hidrosolubles; bioassaigs; assaigs microbiològics: niacina, folat; mètodes físico-químics. Comparació de mètodes.

Tema 24. Anàlisi de pesticides
Introducció. Tipus de pesticides. Tècniques per a l’anàlisi de pesticides: consideracions generals; tipus de mètodes químics per a l’anàlisi de residus de pesticides: mètodes multiresidus quantitatius, mètodes monoresidus quantitatius, i mètodes semiquantitatius i qualitatius. Límits màxims per als residus de plaguicides.

E) ANÀLISI d’ALIMENTS

Tema 25. Carns i productes carnis
Introducció: canal i carn. Qualitat de la canal; factors que afecten la qualitat de la canal. Qualitat de la carn; factors que afecten la qualitat de la carn. Altres consideracions. Productes carnis: productes carnis embotits crus-curats, productes carnis crus-adobats, productes carnis tractats pel calor, salaons cànies. Anàlisi de la canal: qualitat de la canal, percentatge de magre. Anàlisi de la carn: identificació de l’espècie animal, composició química de la carn, altres ingredients presents en carns processades, compostos que poden afectar la salut pública, caracterització tecnològica i organolèptica objectiva, qualitat de la grassa.

Tema 26. Peix
Introducció: espècies d’interès alimentari. Composició química i valor nutritiu del peix. Característiques del múscul del peix. Distribució del greix en els peixos: peixos magres i peixos grassos. Compostos nitrogenats volàtils: trimetilamina. Conservació del peix: saons, fumat i conserves de peix. Productes elaborats de peix: peix arrebossat o empanat, surimi.

Tema 27. Ous i ovoproductes
Introducció: categories. Constitució, característiques físiques i composició dels ous. Proteïnes de la clara. Proteïnes i lipoproteïnes del rovell. Fosfolípids. Colesterol. Ovoproductes: productes dessecats, congelats i líquids. Propietats tecnològiques de l’ou i dels ovoproductes.

Tema 28. Llet i productes lactis
Introducció. Propietats físiques i químiques de la llet. Composició química de la llet: caseïna, proteïnes del sèrum, grassa làctia, i lactosa. Valor nutritiu de la llet. Productes lactis: formatge, iogurt i mantega.

Tema 29. Olis i grasses
Introducció. Anàlisis i control de qualitat de grasses i olis comestibles: identificació de les grasses; modificacions durant el processat i l’emmagatzematge. Criteris de puresa per als olis d’oliva.

Tema 30. Cereals i lleguminoses
Introducció. Cereals d’interès alimentari. Anatonomia i composició química dels cereals. Proteïnes dels cereals: propietats panificables. Midons dels cereals: gelatinització. Lleguminoses d’interès alimentari. Composició química de les lleguminoses. Oligosacàrids de les lleguminoses. Farina de blat: molturació i productes de molturació. Cereales d’esmorçar. Productes derivats de la soja: proteïna, lecitina, llet i salsa de soja.

Tema 31. Fruites i hortalisses
Introducció. Fruites d’interès alimentari. Composició química i valor nutritiu de les fruites. Monosacàrids i disacàrids de les fruites. Lípids de les fruites: carotenoides i triterpenoides. Àcids orgànics: àcids cítric, màlic i tartàric. Compostos fenòlics: importància tecnològica. Substàncies oloroses de les fruites. Productes derivats. Hortalisses d’interès alimentari. Composició química de les hortalisses. Carbohidrats de les hortalisses: midó i fibra. Enzims: importància en la conservació d’hortalisses. Carotenoides de les hortalisses. Àcids orgànics: àcid oxàlic. Altres components: clorofil·les, betalaïnes i substàncies bociògenes. Emmagatzematge de les hortalisses. Productes hortícoles: hortalisses fermentades i encurtides.

(*) Aquesta és una proposta de programa, la qual és susceptible de canvi si el professor així ho considera.
 
Bibliografia  


Tema 1

Pomeranz Y. i Meloan, C.E. 1987. Food analysis: theory and practice. Second edition. Van Nostrand Reinhold Company, Inc. New York, USA. 797 pp.

Potter, N.N. i Hotchkiss, J.H. 1999. Ciencia de los Alimentos. Acribia, S.A. Saragossa. Traducció de “Food Sciencie. 5th ed.”. Aspen Publishers, Inc. New York. 1995.

Wood, R.; Nilsson, A. i Wallin, H. 1998. Quality in the food analysis laboratory. The Royal Society of Chemical. Cambridge, UK. 312 pp.

Tema 2

González Hierro, M.T. 1994. Extracción con fluidos supercríticos: fundamentos y aplicaciones prácticas. A: Temas Avanzados de Analisis Químicos. Coord.: J.J. Laserna yD. Pérez Bendito. Ed. Edinford, S.A. Málaga. pp: 285-304

Luque de Castro, M.D.; Valcárcel, M. i Tena, M.T. 1993. Extracción con fluidos supercríticos en el proceso alimentario. Ed. Reverté. Barcelona, 469 pp.

Kirk, R.S. i Sawyer, R. 1991. Pearson’s composition and analysis of foods. Novena Edició. Longman Group UK Limited. Essex, England. 708 pp.

Proctor, A. I Meullenet, J.-F. 1998. Sampling and Sample Preparation. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 71-82.

Tema 3

Skoog, D.A. West, DM; i Holler, F.J. 1997. Fundamentos de Química Analítica. 4ª edicion. Ed. Reverté, S.A. Barcelona, 400 pp. Traducció de: Fundamentals of Analytical chemistry, Sixth edition. Saunders College Publishing.

Scott Smith, J. 1998. Evaluation of Analytical Data. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 55-69.

Tema 4

Tema 5
Azorín, F. i Sánchez-Crespo, J.L. 1986. Métodos y aplicaciones del muestreo. Alianza Editorial, Madrid. 396 pp.

Mitra, A. 1998. Fundamentals of quality control and improvement. Second Edition. Prentice-Hall. Ne2 Jersey, USA. 723 pp.

Montgomery, D. C. 1991. Introducción al control estadístico de la calidad. Grupo Editorial Iberoamérica. México D.F., Mèxic. 447 pp. Traducció de “Introduction to statical quality control”, John Wiley & Sons, Inc. USA. 1985

Tema 6

Bergere, J.L. 1996. Immunochemical Analysis Techniques. A:Analytical Techniques for foods and agricultural products. Ed.: G. Linden. VCH Publishers, Inc. New York. Pp: 365-390. Traducció de: Techniques d’analyse et de controle dans les industries agro-alimentaires. Volume 2: Principes des techniques d’analyse. Second Edition”. Lavoisier-tect Doc. París. France.

Bouixm M.; Carpentier, B.; Durant, G. i Leveau, J.Y. 1996. Microbiological Chemical Analysis Techniques. A: Analytical Techniques for foods and agricultural products. Ed.: G. Linden. VCH Publishers, Inc. New York. Pp: 391-402. Traducció de: Techniques d’analyse et de controle dans les industries agro-alimentaires. Volume 2: Principes des techniques d’analyse. Second Edition”. Lavoisier-tect Doc. París. France.

Camean, A. i Repetto, M. 1995. Estado actual de la toxicología alimentaria. A: Toxicología avanzada. Ed.: M. Repetto. Ediciones Díaz de Santos, S.A. Madrid. pp: 205-292.

Darnell, J.; Lodish, H. i Baltimore, D. 1993. Biología celular y molecular. 2ª edición. Ediciones Omega, S.A. Barcelona. 1188 pp. Traducció de: Molecular Cell Biology; Scientific American Books, Inc. 1990. New York.

De Peyster, A. i Sullivan, M.A. 1996. Acute, subchronic, and chronic toxicity testing. A: Toxicology and Risk Assessment. Principles, Methods, and Applications. Ed.: Anna M. Fan i Louis W. Chang. Marcel Dekker, Inc. New York, USA. pp: 103-120.

Dixon, D.E. 1998. Immunoassays. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 331-348.

Jay, J.M. Microbiological Assays. A: Modern Methods of Food Analysis.. Eds. K:K: Stewart i J.R. Whitaker. AVI Plublising Company, INC. Westport, CA. pp: 227-263.

Kuby, J. 1994. Immunology. Second Edition. W.H. Freeman and Company. New York, USA. 660 pp.

Le Roux, P. 1996. Enzymatic Analysis. A: Analytical Techniques for foods and agricultural products. Ed.: G. Linden. VCH Publishers, Inc. New York. Pp: 345-363. Traducció de:Techniques d’analyse et de controle dans les industries agro-alimentaires. Volume 2: Principes des techniques d’analyse. Second Edition”. Lavoisier-tect Doc. París. France.

Pelczar, M.J.; Chan, E.C.S. i Krieg, N.R. 1993. Microbiology. Concepts and Applications. McGraw-Hill, Inc. USA. 896 pp.

Pomeranz, Y. I Meloan, C.E. 1994. Food analysis: theory and practice. Third Edition. Chapman & Hall, New York, USA. 778 pp.

Powers, J. 1998. Application of Enzymes in Food Analysis. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 349-365.

Repetto, G. i Repetto, M. 1995. Métodos alternativos: estudios toxicológicos in vitro. A: Toxicología avanzada. Ed.: M. Repetto. Ediciones Díaz de Santos, S.A. Madrid. pp: 37-59.

Timbrell, J. A. 1991. Principles of biochemical toxicology. Second Edition. Taylor & Francis, Ltd. London, Anglaterra. 415 pp.

Whitaker, J.R. 1984. Biological and Biochemical Assays in Food Analysis. A: Modern Methods of Food Analysis.. Eds. K:K: Stewart i J.R. Whitaker. AVI Plublising Company, INC. Westport, CA. pp: 187-225.

Tema 7

Pomeranz, Y. I Meloan, C.E. 1994. Food analysis: theory and practice. Third Edition. Chapman & Hall, New York, USA. 778 pp.

Robinson, J.W. 1995. Undergraduate instrumental analysis. Fifth edition, revised and expanded. Marcel Dekker, Inc. NY, USA. 858 pp.

Wehling, R.L. Infrared Spectroscopy. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 413-424.

Tema 8

Harris, D.C. 1997. Exploring Chemical Analysis. W.H. Freeman and Company. New York, USA. 476 pp.

Robinson, J.W. 1995. Undergraduate Instrumental Analysis. Fifth edition. Marcel Dekker, Inc. New York, USA. 858 pp.

Williard, H.H; Merritt Jr., L.L.; Dean, J.A. i Settle Jr., F.A. 1991. Métodos Instrumentales de Análisis. Grupo Editorial Iberoamérica. México D.F. 879 pp. Traducció de: Instrumental Methods of Analysis, Seventh edition, 1988; Wadsworth, Inc; USA.

Tema 9

Gordon, M.H. 1990. Principles and Applications of Gas Chromatography in Food Analysis. Ellis Horwood Limuted. Chichester, Anglaterra. 373 pp.

Harris, D.C. 1997. Exploring Chemical Analysis. W.H. Freeman and Company. New York, USA. 476 pp.

Kellner, R.; Mermet, J.-M; Otto, M. I Widmer, H.M. 1998. Analitycal Chemistry. Wiley-VCH Verlag GmbH. Weinjeim, Alemanya. 916 pp.

Willard, H.H.; Merritt Jr., L.L.; Dean, J.A. i Settle Jr., F.A. Métodos Instrumentales de Análisis. Grupo Editorial Iberoamérica. 879 pp.

Tema 10

Autran, J.C. 1996. Electrophoresis. A: Analytical Techniques for foods and agricultural products. Ed.: G. Linden. VCH Publishers, Inc. New York. Pp: 121-148. Traducció de: Techniques d’analyse et de controle dans les industries agro-alimentaires. Volume 2: Principes des techniques d’analyse. Second Edition”. Lavoisier-tect Doc. París. France.

García-Pérez, H.M. 2000. Electroforesis en geles de poliacrilamida: fundamentos, actualidad e importancia. Universo Diagnóstico 1: 31-43 (http://bvs.sld.cu/revistas/uni/vol1_2_00/uni07200.htm)

Pomeranz, Y. I Meloan, C.E. 1994. Food analysis: theory and practice. Third Edition. Chapman & Hall, New York, USA. 778 pp.

Sook, D.A.; Holler, F.J. i Nieman, T.A. 2001. Principios de Análisis Instrumental. Quinta Edición. McGraw-Hill/Interamericana de España, S.A.U. Traducció de: Principles of Instrumental Analysis. Harcourt Brace & Company, 1992.

Tema 11

Tema 12

http://datasheets.led.net/Pages/chromaticity/097.htm

http://www.adobe.com/support/techguides/color/colortheory/ligth.html

http://www.adobe.com/support/techguides/color/colortheory/matter.html

http://www.adobe.com/support/techguides/color/colortheory/vision.html

http://www.adobe.com/support/techguides/color/colortheory/variables.html

http://www.adobe.com/support/techguides/color/colormodels/

http://www.geocities.com/Athens/Library/8128/infmt4/color1.htm fins a http://www.geocities.com/Athens/Library/8128/infmt4/color5.htm

http://www.munsell.com/munsell1.htm

Tema 13

Blond, G. i Simatos, D. 1996. Thermal Analysis. A: Analytical Techniques for foods and agricultural products. Ed.: G. Linden. VCH Publishers, Inc. New York. Pp: 149-171. Traducció de: Techniques d’analyse et de controle dans les industries agro-alimentaires. Volume 2: Principes des techniques d’analyse. Second Edition”. Lavoisier-tect Doc. París. France.

Harwalkar, V.R. i Ma, C.-Y. 1990. Thermal analysis of foods. Elsevier Science Publishers. New York, USA.

Ma, C.Y. i Harwalkar, V.R. 1991. Thermal analysis of proteins. Advances in food and nutrition research, 35: 317-366.

Pomeranz, Y. I Meloan, C.E. 1994. Food analysis: theory and practice. Third Edition. Chapman & Hall, New York, USA. 778 pp.

Robinson J.W. 1995. Undergraduate Instrumental Analysis. Fifth Edition. Marcel Dekker Inc. New York, USA. 858 pp.

Schenz, T.W. i Davis, E.A. 1998. Thermal Analysis. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 587-598.

Tema 14

Daubert, C.R. i Foegeding, E.A. 1998. Rheological principles for food analysis. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 551-569.

Lewis, M.J. 1993. Propiedades físicas de los alimentos y de los sistemas de procesado. Editorial Acribia, S.A. Zaragoza. Traducció de: Physical Properties of foods and food processing systems; Ellis Horwood Limited, Chichester; Anglaterra.

Muller, H.G. 1973. Introducció a la reología de los alimentos. Editorial Acribia, S.A. Zaragoza. Traducció de: Introduction to Food Reology; William Heinemann Ltd., Anglaterra.

Pomeranz, Y. i Meloan, C.E. 1994. Food Analysis. Theory and Practice. Third Edition. Chapman & Hall, New York, USA. pp: 449-487

Rosenthal, A.J. (Ed.). 1999. Food Texture. Measurement and Perception. Aspen Publishers, Inc. Maryland, USA.

Tema 15

Rosenthal, A.J. 1999. Food Texture. Measurement and Perception. Aspen Publishers, Inc. Maryland, USA.

Szczesniak, A.K. 1963. Objective measurements of food texture. J. Food Sci., 28: 410.

Steffe, J.F. 1996. Rheological Methods in Food Process Engineering. Second Edition. Freeman Press. Michigan, USA.
(http://www.egr.msu.edu/~steffe/freebook/STEFFE.pdf)

Tema 16

Anzaldúa-Morales, A. 1994. La evaluación sensorial de los alimentos en la teoría y la práctica. Editorial Acribia, S.A. Zaragoza.

Ibáñez, F.C. i Barcina, Y. 2001. Análisis sensorial de los alimentos. Métodos y aplicaciones. Springer-Verlag Ibérica, Barcelona.

Meilgaard M., Civille G.V. i Carr B.T. 1991. Sensory Evaluation Techniques. CRC Press, Boca Raton, Florida.

Rosenthal, A.J. 1999. Food Texture. Measurement and Perception. Aspen Publishers, Inc. Maryland, USA.

Sancho, J.; Bota, E. i de Castro, J.J. 1999. Introducción al análisis sensorial de los alimentos. Ediciones de la Universitat de Barcelona. Barcelona, Espanya. 336 pp.

Steffe, J.F. 1996. Rheological Methods in Food Process Engineering. Second Edition. Freeman Press. Michigan, USA.

(http://www.egr.msu.edu/~steffe/freebook/STEFFE.pdf)

Tema 17

Damodaran, S. i Razumovsky, L. 1998. Molecular bases of surface activity of proteins. A: Functional Properties of Proteins and Lipids. Eds. J.R. Whitaker, F. Shahidi, A. López-Munguia, R.Y. Yada i G. Fuller. American Chemical Society. Washington, DC. USA.

Ferreira, M.; Behringer, R. I Jost, R. 1995. Instrumental method for characterizing protein foams. Journal Food Science 60: 90-93.

Gonatas, C.P.; Leigh, J.S. i Yodh, A.G. 1995. Magnetic resonance images of coarsening inside a foam. Physical Review Letters 3: 573-576

Kin, S.H. i Kinsella, J.E. 1985. Surface activity of food proteins: relationship between surface pressure development, viscoelasticity of interfacial films and foam stability of bovine serum albumin. J. Food Sci. 50: 1526.

Lee, C. M. i Chung, K. H. 1989. J. Texture Studies. 20:363—377.

McDermott, R.; Harper, W.J. i Whitley, R. 1981. A rapid centrifugal method for characterization of salad dressing emulsions. Food Techn. 35:81

Mita, T.; Ishido, E. I Masumoto, H. 1977. Physical studies on wheat protein foams. J. Colloid Interface Sci. 59: 172.

Pomeranz, Y. 1991. Functional properties of food components. Second Edition. Academic Press, Inc. USA.

Regenstein, J.M. 1984. Protein-water interactions in muscle foods. Reciprocal Meat Conference Proceedings, 37: 44-51.

Tsai, T.C. i H.W. Ockerman. 1981. Water binding measurement of meat. Journal Food Science 46: 697

Waniska, R.D. i Kinsella, J.E. 1979. Foaming properties of proteins: evaluation of a column aeration apparatus using ovoalbumin. JFS 44: 1398-1411.

Tema 19

BeMiller, J.N. i Low, N.H. 1998. Carbohydrate Analysis. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 167-187.

Bennink, M.R. 1998. Fiber Analysis. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 189-199.

DeVries, J.W; Prosky, L.; Li, B i Cho, S. 1999. A historical perspective on defining dietary fiber. Cereal Foods World 44: 367-369.

Montreuil, J.; Spik, G.; Fournet, B. i Tollier, M.T. 1997. Non-enzymatic determinations of carbohydrates. A: Analysis of food constituents. An analysis and control methods for foods and agricultural products reference. Ed.: J.L. Multon. Wiley-VCH Inc. New York, USA. 510 pp. Traducció de: Techniques d’analyse et the controle dans les industries agr-alimentaires. Volume 4: Analyse des constituents alimnetaires. Second edition. Lavoisier-Tech & Doc. Paris, France.

Pomeranz Y. i Meloan, C.E. 1987. Food analysis: theory and practice. Second edition. Van Nostrand Reinhold Company, Inc. New York, USA. 797 pp.

Tema 20

Min, D.B. i Steenson, D.F. 1998. Crude fat analysis. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 201-215.

Pike, O.A. 1998. Fat characterization. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 207-235.

Pomeranz Y. i Meloan, C.E. 1987. Food analysis: theory and practice. Second edition. Van Nostrand Reinhold Company, Inc. New York, USA. 797 pp.

Tema 21

Chan, S.K.C. 1998. Protein analysis. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 237-249.

Pomeranz Y. i Meloan, C.E. 1987. Food analysis: theory and practice. Second edition. Van Nostrand Reinhold Company, Inc. New York, USA. 797 pp.

Smith, D.M. 1998. Protein separation and characterization procedures. A. Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 251-263.

Tema 22

Harbers, L.H. 1998. Ash Analysis. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 141-149.

Hendricks, d.G. 1998. Mineral Analysis. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 151-165.

Lacort, G. Absorción Atómica. Curso de Iniciación. Servicios Científico-Técnicos. Universitat de Barcelona. Barcelona.

Tema 23

Bates, C.J. Vitamins: Fat ans Water Soluble: Analysis. Encyclopedia of Analytical Chemistry. Ed. R. A. Meyers. John Wiley & Sons Ltd, Chihester. http://www.deanet.it/vetrina_editori/Wiley%20Site/EAC/pdf/A1924-W.PDF

Eitenmiller, R.R.; Landen, W.O.Jr. i Augustin, J. 1998. Vitamin Analysis. A: Food Analysis. Second Edition. Ed.: S.S. Nielsen. Aspen Publishers, Inc. Gaithersburg, Maryland. pp: 281-291.

Pomeranz Y. i Meloan, C.E. 1987. Food analysis: theory and practice. Second edition. Van Nostrand Reinhold Company, Inc. New York, USA. 797 pp.

Rougereau, A.; Person, O. i Rougereau, G. . 1997. Determination of vitamins. A: Analysis of food constituents. An analysis and control methods for foods and agricultural products reference. Ed.: J.L. Multon. Wiley-VCH Inc. New York, USA. pp: 281-292. Traducció de: Techniques d’analyse et the controle dans les industries agr-alimentaires. Volume 4: Analyse des constituents alimnetaires. Second edition. Lavoisier-Tech & Doc. Paris, France.

Tema 24

FDA. 1994. Pesticide analytical manual. Volume I. 3rd Editon. U.S. Department of Health and Human Services. Food and Drug Administration. USA. http://www.cfsan.fda/gov/~frf/pami3.html

García-García, A.M. Efectos teratógenos de la exposición a pesticidas. Una Alternativa para el Mundo Rural del Tercer Milenio. Actas del III Congreso de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica SEAE. València. http://www.agroecologia.net/congre_3_pdf/42.pdf

Institut Químic de Sarrià. Análisis de productos fitosanitarios. Residuos”. Institut Químic de Sarrià – Universitat Ramon Llull. Barcelona. Seminari, febrer 1997.

Tema 25

Carballo BM, López de Torre G. Manual de bioquímica y tecnología de la carne. Madrid: Ediciones A. Vicente;1991:109-10.

Coma, J. I Pique, J. Calidad de carne en porcino: Efecto de la nutrición. XV Curso de Especialización. Avances en Nutrición y Alimentación Animal. http://www.etsia.upm.es/fedna/capitulos/99CAP8.pdf

Flores J. Parámetros de calidad utilizados para la normalización o tipificación de los productos cárnicos. Rev Agrop Tecnol Aliment 1977;17:444-50.

Huerta Leidenz, N. i Rodas, A. Aspectos de calidad de carne para inicios del milenio. http://www.cecalc.ula.ve/AVPA/docuPDFs/AspectosCalidadCarne.pdf

Mendizábal, J.A. i Goñi, V. 2001. Aplicaciones de la técnica de análisis de imagen en la determinación de la calidad de la canal y de la carne (Revisión). Invest. Agr.: Prod. Sanid.Anim. Vol 16 (1). http://www.inia.es/iaspa/2001/vol16/mendi.PDF

Ministerio de Ciencia y Tecnología – Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria (INIA). 2000. Metodología para el estudio de la calidad de la canal y de la carne en rumiantes. Ministerio de Ciencia y Tecnología – Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria. Madrid, Espanya. 255 pp.

Ministerio de Sanidad y Consumo. 1999. Métodos Analíticos del Laboratorio del Instituo Nacional del Consumo (CICC). Alimentos I. Ministerio de Sanidad y Consumo – Instituto Nacional del Consumo. Espanya.

Xiong, Y.L. 2000. Meat Processing. A: Food Proteins. Processing Applications. Eds. S. Nakai i H.W. Modler. Wiley-VHC, Inc, NY, USA. pp: 89-145.

Young, O.A.; Frost, D.A.; West, J. i Braggins, T.J. 2001. Analytical Methods. A: Meat Science and Applications. Eds.: Y.H. Hui, W.-K. Nip, R.W. Rogers i O.A. Young. Marcel Dekker, Inc. New York, USA. pp: 103-126.

Tema 26

Tema 27

Kever, J.M.; Park, Y. i Song, W.O. 2002. The role of eggs in american diets: health implications and benefits. A: Eggs and Health Promotion. Ed.: R. R. Watson. Iowa State Press. Ames, Iowa, USA. pp: 9-18.

Li-Chan, E.C.Y.; Powrie, W.D. i Nakai, S. 1995. The chemistry of eggs and egg products. A: Egg Science and Technology, Fourth Edition. Eds.: W.J. Stadelman i O.J. Cotterill. The Haworth Press, Inc. New York, USA. pp: 105- 175.

Nakamura, R. I Doi, E. 2000. Egg Processing. A: Food Proteins. Processing Applications. Eds. S. Nakai i H.W. Modler. Wiley-VHC, Inc, NY, USA. pp: 171-207.

Stadelman, W.J. i Scmieder, H. 2002. Functional Uses of Eggs – An Overview. A: Eggs and Health Promotion. Ed.: R. R. Watson. Iowa State Press. Ames, Iowa, USA. pp: 3-8.

Yang, S.-C i Baldwin, R.E. 1995. Functional Properties of Eggs in Foods. A: Egg Science and Technology, Fourth Edition. Eds.: W.J. Stadelman i O.J. Cotterill. The Haworth Press, Inc. New York, USA. pp: 405-463.

Tema 28

Tema 29

Bockisch, M. 1998. Fats and Oils Handbook. AOCS Press, Champaign, Illinois, USA. 838 pp. Traducció de: Nahrungsfette und –öle, 1993, Eugen Ulmer, Germany.

Hamm, W. i Hamilton, R.J (Eds.). 2000. Edible Oil Processing. Sheffield Academic Press. Sheffied, England. 281 pp.

Kiritsakis, A.P.K. 1998. Olive Oil. From the tree to the table. Second Edition. Food & Nutrition Press, Inc. Trumbull, Connecticut, USA. 348 pp.

Lawson, H. 1995. Food Oils and Fads. Technology, Utilization and Nutrition. Chapman & Hall, NY, USA. 339 pp.

O’Brien, R.D. 1998. Fats and Oils. Formulating and Processing for Applications. Technomic Publishing Company, Inc. Lancaster, Pennsylvania, USA. 694 pp.

Potter i Hotchkiss. 1999. Ciencia de los alimentos. Editorial Acribia. Saragossa. Traducció de Food Science, 5th edition.

 
Mètodes docents  

- Classes de problemes (5)
- Visites a empreses i laboratoris:

- Servei de Ressonància Magnètica Nuclear de la UdG
- Servei de Microscopia Electrònica de la UdG
- Laboratori d’Instrumentació del departament d’EQATA de la UdG
- LUCTA, S.A.
- Laboratori Interprofessional Lleter de Catalunya
- IRTA (Monells): Laboratori d’Anàlisi Sensorial
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

La nota global de l’assignatura serà la suma de la nota de l’examen de teoria (8 punts sobre 10) més la nota de l’examen de pràctiques (2 punts sobre 10). Per aprovar l’assignatura cal aprovar les dues parts. El parcial de febrer serveix per eliminar matèria. Els exàmens seran tipus preguntes curtes, cadascuna de les quals tindrà diferents subapartats.
 
Informació addicional  

Després de les sessions de pràctiques, s’haurà de presentar un informe la puntuació del qual servirà per modular la nota.
 
Llengua de les classes  

Català