Veure programa

Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3105ME0008 FONAMENTS DE TECNOLOGIA ELÈCTRICA

Objectius	Prerrequisits	Contingut	Bibliografia	Mètodes docents	Tipus d'exàmens	Informació addicional	Llengua

Objectius

I N T R O D U C C I Ó AQUESTA ASSIGNATURA TE COM A OBJECTIU GENERAL QUE L'ALUMNE ADQUIREIXI UNA BASE DE CONEIXEMENTS SOBRE CONCEPTES D'ELECTRICITAT ,ELECTRÒNICA I AUTOMATITZACIÓ INDUSTRIAL L'ASSIGNATURA QUEDA ESTRUCTURA DONCS EN DUES PARTS INDEPENDENTS DES DEL PUNT DE VISTA DOCENT: 1r. QUADRIMESTRE: ELECTRICITAT. PROFESSOR RESPONSABLE: Joan Puigmal. En aquesta fitxa tot el referent a aquesta part de l'assignatura es mostra en color vermell 2n. QUADRIMESTRE: ELECTRÒNICA I ASPECTES SOBRE AUTOMATITZACIÓ INDUSTRIAL. PROFESSOR RESPONSABLE: Carles Gual. En aquesta fitxa tot el referent a aquesta part de l'assignatura es mostra en color blau. OBJECTIUS DEL PRIMER QUADRIMESTRE: ELECTRICITAT - Donar a l'alumne una base de coneixements sobre teoria de circuits aplicada a l'electrotècnia,sobre aparellatge i interpretació d'esquemes elèctrics i finalment sobre les màquines elèctriques rotatives. - Capacitar als alumnes en l'exercici de les atribucions pròpies de la titulació relacionades amb l'electricitat industrial. - Donar una base suficient de coneixements a l'alumne per assignatures posteriors com per exemple l'assignatura d'instal.lacions. - Que l'alumne assimili coneixements relacionats amb la seva especialitat, com per exemple coneixements sobre màquines elèctriques rotatives directament relacionats amb l'accionament de màquines OBJECTIUS DEL SEGON QUADRIMESTRE: ELECTRÒNICA I ASPECTES SOBRE AUTOMATITZACIÓ INDUSTRIAL Es desenvoluparan els mètodes d'anàlisis dels dispositius d'estat sòlid bàsics, així com, circuits de baixa i mitjana complexitat. Resolució de problemes d'electrònica aplicada a procesos industrials. Examen, valoració i anàlisis dels dispositius electrònics d'acord amb els manuals dels fabricants.

Prerrequisits

Contingut (Programa)

PROGRAMA DEL PRIMER QUADRIMESTRE: ELECTRICITAT *1. L'ELECTRICITAT. CONCEPTES GENERALS* 1.1 Producció i consum d'electricitat 1.2 Efectes de l'electricitat 1.3 L'electricitat 1.4 Electricitat estàtica 1.5 Càrrega elèctrica 1.6 Moviment d'electrons 1.7 El circuit elèctric 1.8 Formes de produir electricitat 1.9 Intensitat del corrent elèctric 1.10 Sentit real i convencional del corrent elèctric 1.11 Moviment d'electrons en un circuit 1.12 Mesura del corrent elèctric 1.13 Corrent continu (CC) 1.14 Corrent altern (CA) 1.15 Tensió elèctrica. Força electromotriu 1.16 Mesura de la tensió 2. RESISTÈNCIA ELÈCTRICA 2.1 Conductors i aïllants 2.2 Resistència elèctrica 2.3 Mesura de la resistència elèctrica 2.4 La llei d'Ohm 2.5 Resistencia d'un conductor 2.6 Influència de la temperatura sobre la resistivitat 2.7 Resistència als aïllants 2.8 Rigidesa dielèctrica 3. LA POTENCIA EN CORRENT CONTINU. CIRCUITS SÈRIE, PARAL.LEL I MIXTES EN CORRENT CONTINU 3.1 Potència en corrent continu 3.1.1 Transformacions energètiques associades a l'energia elèctrica 3.1.2 Potència elèctrica en corrent continu 3.2 Circuits sèrie, paral.lel i mixt en corrent continu 3.2.1 Acoblament de receptors en sèrie 3.2.2 Aplicacions pràctiques de l'acoblament en sèrie 3.2.3 Acoblament de receptors en paral.lel 3.2.4 Circuits mixtes *4. EFECTE TÈRMIC DE L'ELECTRICITAT* 4.1 Efecte Joule 4.2 Càlcul de la secció dels conductors 4.2.1 Càlcul de la secció tenint en compte l'escalfament dels conductors 4.2.2 Densitat de corrent d'un conductor 4.2.3 Perquè s'utilitzen altes tensions en el transport d'energia elèctrica 4.2.4 Caiguda de tensió en les línies elèctriques 4.2.5 Càlcul de la secció tenint en compte la caiguda de tensió 4.3 Aplicacions de l'efecte tèrmic 4.3.1 Elements calefactors 4.3.2 Làmpades d'incandescència 4.4 Inconvenients de l'efecte tèrmic 4.4.1 El curt-circuit 4.4.2 La sobrecàrrega 4.4.3 Protecció dels circuits contra curt-circuits i sobrecàrregues 4.4.4 Fusibles 4.4.5 Els interruptors automàtics o magnetotèrmic 5. MAGNETISME I ELECTROMAGNETISME. LA BOBINA. ELS ELECTROIMANTS 5.1.Magnetisme 5.1.1 Tipus d'imants 5.1.2 Pols d'un imant 5.1.3 Camp magnètic 5.1.4 Sentit de les línies de força del camp magnètic 5.1.5 Circuit magnètic 5.1.6 Teoria molecular dels imants 5.1.7 Flux magnètic 5.1.8 Inducció magnètica o densitat de flux 5.2 Electromagnetisme 5.2.1 Camp magnètic creat per la circulació d'intensitat en un conductor 5.2.2. Forma de representar el sentit de la circulació d'intensitat en un conductor o conjunt de conductors 5.2.3. Sentit i orientació del camp magnètic creat per un conductor en el que circula una intensitat. Regla de llevataps. 5.2.4. Força magnetomotriu 5.2.5. Tensions i forces electromotrius induïdes 5.3 La bobina 5.3.1. Tensió o força electromotriu en una bobina. Causes de la variació de flux 5.3.2. Fenomen d'autoinducció en una bobina 5.3.3. Polaritat de la tensió induïda pel fenomen d'autoinducció 5.3.4 Efecte produït en una bobina alimentada amb contnua al introduir en el seu interior un nucli de material ferromagnètic 5.3.5. Efecte produït en una bobina alimentada amb alterna al introduir en el seu interior un nucli de material ferromagnètic 5.4 Els electroimants 5.4.1 Què és un electroimant? 5.4.2 Aplicacions pr ctiques dels electroimants 6. EL CONDENSADOR 6.1 Funcionament d'un condensador 6.2 Capacitat d'un condensador 6.3 Tensió de treball i de perforació del dielèctric 6.4 Càrrega d'un condensador 6.5 Descàrrega d'un condensador 6.6 efectes en un condensador en CC i en CA 7. EL CORRENT ALTERN 7.1 Introducció 7.2 Avantatges del corrent altern 7.3 Producció de corrent altern a partir d'un generador elemental 7.4 Freqüència i perode 7.5 Valor eficaç del corrent altern 7.6 concepte de desfase entre dues formes d'ona sinusoïdals 7.7 Representació vectorial de formes d'ona sinusoïdals 7.8 Aplicació de la teoria dels nombres complexes en electrotècnia 8. LA RESISTÈNCIA. LA BOBINA I EL CONDENSADOR EN CORRENT ALTERN 8.1 Introducció 8.2 Comportament d'una resistència en CA. Relació escalar entre la tensió i la intensitat. Resistència shunt 8.3 comportament d'una bobina ideal en CA. Relació escalar entre la tensió i la intensitat 8.4 Comportament d'un condensador en CA. Relació escalar entre la tensió i la intensitat 8.5 Concepte d'impedància. Impedància complexa 8.6 Impedància complexa de la resistència, de la bobina ideal i del condensador 8.7 Impedància complexa dels circuits mixtes 8.8 Relació vectorial entre la tensió i la intensitat en CA 8.9 Potència activa (Watts) en corrent altern 8.10 Potència activa (Watts) en una ressitència 8.11 Potència activa (Watts) en una bobina 8.12 Potència activa (Watts) en un condensador 9. POTÈNCIA ACTIVA, REACTIVA I APARENT EN SISTEMES MONOFÀSICS DE CORRENT ALTERN, FACTOR DE POTÈNCIA 9.1 Introducció 9.2 Potència activa (Watss, Kwatts, Mwatts)-P 9.3 Potència reactiva (Var, Kvar,Mvar)-Q 9.4 Potència aparent (Va, Kva, Mva)-S 9.5 Potència activa, reactiva i aparent en una resistència, en una bobina i en un condensador 9.6 Relació entre la potència activa (P), la potència reactiva (Q) i la potència aparent (S) 9.7 Factor de potència o cos 9.8 Compensació del factor de potència *10. MÈTODES PEL CÀLCUL DE LES INTENSITATS EN CIRCUITS "ELECTROTÈCNICS" MONOFÀSICS* 10.1 Introducció 10.2 Mètodes escalars 10.1.2 Triangle d'intensitats: 10.1.3 Resolució a partir de potències 10.3 Mètode mitjançant el càlcul vectorial amb nombres complexes 10.4 Exemple d'aplicació: deducció de l'expressió aproximada de la caiguda de tensió en linies elèctriques monof siques *11. SISTEMES TRIFÀSICS* 11.1 Avantatges de la utilització de sistemes trifàsics 11.2 Generació d'un sistema de C A trifàsics 11.3 Connexió del sistema generador trifàsic en estrella 11.3.1 Introducció 11.3.2. Conductors de línia i conductor de neutre 11.3.3 Concepte de tensió Vl i tensió Vf des del punt de vista del sistema generador 11.3.4 Intensitat de la lnia i intensitat de neutre 11.4 Seqüència de fases 11.5. Connexió dels receptors 11.6. C rrega en estrella 11.6.1 Relació entre la tensió de fase i la tensió de lnia i entre la intensitat de fase i la intensitat de línia en carregues trifàsiques en estrelles i amb neutre 11.6.2 Intensitat en el conducte neutre en sistemes equilibrats 11.6.3 Intensitat en el conductor neutre en sistemes desequilibrats 11.7 Càrrega equilibrada en triangle 11.8 Potència activa, reactiva i aparent en qualsevol càrrega trifàsica equilibrada, sigui estrella o triangle 11.9 Compensació del factor de potència de càrregues trifàsiques 11.10 Expressió aproximada de la caiguda de tensió en línies elèctriques trifàsiques *12. MÈTODES PEL CÀLCUL DE LES INTENSITATS EN CIRCUITS "ELECTROTÈCNICS" TRIFÀSICS* 12.1 Introducció 12.2 Resolució de circuits trifàsics equilibrats sense neutre 12.2.1 Resolució a partir de les potències 12.3.2 Mètode mitjançant el càlcul vectorial amb nombres complexes 12.3 Resolució de circuits trifàsics desequilibrats amb neutre 12.3.1 Només es demana el mòdul de les tres intensitats totals de línia 12.3.2 A més de les intensitats de línia es demana el valor de la intensitat de neutre 12.4 Circuits trifàsics desequilibrats amb neutre amb alguna càrrega trifàsica equilibrada 12.4.1 Càlcul del mòdul de les tres intensitats totals de lnia 12.4.2 Càlcul de la intensitat de neutre 13. ELEMENTS D'APARELLATGE ELÈCTRIC 13.1. Introducció (necessitats: connexió i desconnexió, protecció i mesura) 13.2 Concepte de circuit elèctric principal i circuit elèctric auxiliar 13.3 Elements de connexió i desconnexió 13.3.1 Generalitats 13.3.2 Seccionadors 13.3.3 Interruptors 13.3.4 Contactors 13.3.5 Relès 13.3.6 Contactors auxiliars 13.4 Elements de protecció contra sobrecàrregues i curt-circuits 13.4.1 Concepte de sobrecàrrega i de curt-circuit 13.4.2 L'interruptor magnetotèrmic o interruptor automàtic 13.4.3 L’interruptor magnètic 13.4.4 El relè tèrmic 13.4.5 Els fusibles 13.5 Elements de protecció contra defectes d'aïllament o fuites a terra règim de neutre 13.5.1 Defecte d'aïllament 13.5.2 Justificació de l’existència de diferents esquemes de distribució (règims de neutre) 13.5.3 Nomenclatura utilitzada en la denominació del receptors) 13.5.4 Sistema TT (posada a terra del neutre i les masses dels aparells 13.5.5 Efectes dels defectes d'aïllament en sistemes amb règim de neutre TT 13.5.6 Principi de funcionament de la protecció diferencial en règim de neutre TT. Esquemes equivalents 13.5.7 Normativa relacionada amb la protecció contra contactes indirectes 13.5.8 L’interruptor diferencial 13.5.9 El relè diferencial 15.5.10 Dispositiu de protecció diferencial associat a un interrupor magnetotèrmic ("disparador diferencial") 13.6 Introducció als elements de mesura *14. ELEMENTS DELS AUTOMATISMES* 14.1 Polsadors i selectors: colors i formes tpiques 14.2 Làmpades de senyalització: colors i formes típiques 14.3 Finals de cursa: tipus d’accionament, moviment rectilini i angular, diverses aplicacions 14.4 Detectors de proximitat: tipus i aplicacions 14.5 Auxiliars: Presostats, termostats, interruptors de nivell 14.6 Elements de temporització 14.7 Els PLC (autòmates programables) i els sistema SCADA. *15. REPRESENTACIÓ GRÀFICA I ESQUEMES EN ELECTROTÈCNIA* 15.1 Simbologia 15.2 Tipus d'esquema 15.3 Esquemes de circuits 15.4 Esquemes de quadres de distribució elèctrica 15.5 Comandament de motors trifàsics d’inducció 15.6 Exemple detallat de muntatge d’un quadre elèctric 15.7 Altres maniobres elèctriques més complexes. Exemples d’interpretació d’esquemes elèctrics *16. TRANSFORMADORS - GENERALITATS SOBRE LES MÀQUINES ELÈCTRIQUES ROTATIVES* 16.1 Tranformadors 16.2 Introducció: Màquines elèctriques rotatives 16.3 Característiques parell-velocitat mec niques 16.4 Característiques parell-velocitat d'un motor elèctric 16.5 Estudi de la màquina elèctrica elemental 16.6 Principi de reversibilitat 16.7 Parts o elements d'una màquina elèctrica rotativa. Definicions 16.8 Dades d'un motor elèctric. Intensitat nominal. Potència nominal, rendiment, índex de càrrega *17. MÀQUINA DE CORRENT CONTINU* 17.1 Introducció 17.2 Principi de funcionament. Màquina de cc elemental 17.3 Constitució de la màquina de cc real 17.4 Nomenclatura 17.5 Anàlisi de funcionament d'una màquina de cc real 17.6 Expressió de la fem interna d'armadura Ea 17.7 Expressió del parell T 17.8 De què depèn el flux 17.9 Esquema equivalent de la màquina de cc en règim permanent amb excitació independent 17.10 Comportament del motor de cc si no hi ha excitació 17.11 Comportament del motor de cc en els primers instants d'arrancada 17.12 Corba parell-velocitat del motor de cc amb excitació independent per diferents tensions d'induït. Variació de velocitat 17.13 Maniobra d'engegada del motor de cc 17.14 Maniobra de frenat del motor de cc 17.15 Límits de funcionament del motor de cc 17.16 Zones de funcionament de la màquina de cc: els quatre quadrants 17.17 Aplicacions del motor de cc 17.18 Dades d'un motor de cc *18. MÀQUINA D'INDUCCIÓ TRIFÀSICA* 18.1 Introducció 18.2 Creació d'un camp magnètic rotatiu 18.3 Principi de funcionament de la màquina d'inducció com a motor 18.4 Constitució de la màquina d'inducció 18.5 Concepte de lliscament 18.6 Caracterstica parell-velocitat de la màquina d'inducció funcionant com a motor 18.7 Punt d'interès en la corba parell-velocitat del motor d'inducció 18.8 Altres característiques funcionals del motor d'inducció 18.9 Engegada del motor d'inducció. Generalitats 18.10 Engegada estrella-triangle 18.11 Engegada amb dispositius electrònics 18.12 Variació de velocitat dels motors d'inducció. Generalitats 18.13 Variació de la velocitat per canvi del nombre de pols. Motors Dahlander 18.14 Variació de velocitat modificant la freqüència 18.15 Aplicacions del motor d'inducció trifàsic 18.16 Dades d'un motor d'inducció trifàsic. 18.17 ANNEX: Tensions de funcionament i connexions en el motor d’inducció trifàsic PROGRAMA DEL SEGON QUADRIMESTRE: ELECTRÒNICA I ASPECTES D'AUTOMATITZACIÓ INDUSTRIAL 19.- EL DIODE 19.1- Introducció 19.2.- Diode d'unió PN 19.2.1.- Formació de la unió PN 19.2.2.- Polarització directe 19.2.3.- Polarització inversa 19.2.4.- Característica Tensió-corrent 19.2.5.- Diferències entre el diode d'uni PóN i el diode ideal 19.2.6.- Principals característiques comercials 19.3.- Models del diode d'unió PN 19.3.1.- Models per senyals continus 19.3.2.- Model per senyals petites d'altern 19.4 - Aplicació dels models al anàlisis de circuits 19.4.1.- Model exponencial 19.4.2.- Model lineal per trams 19.4.3.- Mètode gràfic 19.4.4.- Senyals petites d'altern 19.5.- Diodes zener 19.6.- Aplicació del diode. Rectificació 19.6.1.- Notacions 19.6.2.- Esquema bàsic. Rizat de l'ona de sortida 19.6.3.-El condensador en els rectificadors 19.6.4.- Rectificació d'ona completa 19.7.- Fonts d'alimentació 19.7.1.- Font d'alimentació bàsica 19.7.2.- Fonts d'alimentació amb circuits integrats 20.- EL TRANSISTOR BIPOLAR 20.1.- Introducció 20.1.1.- El transistor com interruptor 20.1.2.- El transistor com resistència variable 20.2.- Principi d'operaci´´o 20.2.1.- Regim de tall 20.2.2.- Regim activa normal 20.2.3.- Regim de saturació 20.3.- Corbes característiques. Punt de treball 20.3.1.- Característica V_BE - I_B 20.3.2.- Característica V_CE - I_C 20.3.3.- Principals paràmetres comercials 20.4.- El transistor bipolar com amplificador 20.4.1.- Polarització del transistor 20.4.2.- El condensador d´acoblament 20.4.3.- Guany i resistència d'entrada d'un amplificador 21.- AMPLIFICADOR OPERACIONAL 21.1.- Amplificador operacional ideal 21.2.- Funcionament en llac obert 21.3.- Realimentació 21.4.- Models de l'amplificador operacional ideal 21.5.- Circuits d'aplicació bàsics 21.5.1.- Amplificador no inversor 21.5.2- Amplificador inversor 21.5.3.- Comparador 21.5.4.- Integrador 21.5.5.- Diferenciador 21.5.6.- Disparador de Schmitt 22.- CIRCUITS TEMPORITZADORS 22.1.- Temporitzador integrat tipus 555 22.2.- Propietats i aplicacions 22.3.- Modes de funcionament 22.3.1.- Mode monoestable 22.3.2.- Mode aestable 22.3.3.- Mode de retard 22.4.- Operació seqencial 23.- INTRODUCCIÓ ALS SISTEMES DIGITALS 23.1.- Estudi de sistemes de components digitals. Portes lògiques 23.2.- Algebra de Boole2 23.3.- Sistemes i codis de numeració 24.- BIESTABLES 24.1.- Biestables RS 24.2.- Biestables JK 24.3.- Biestables D 24.4.- Aplicacions 25.- CIRCUITS COMBINACIONALS 25.1.- Circuits codificadors i decodificadors 25.2.- Circuits multiplexors i demultiplexors 25.3.- Comparadors digitals 26.- CIRCUITS SEQÜÈNCIALS 26.1.- Circuits comptadors 26.2.- Registres de desplaament 26.3.- Divisors de freqüència 27.- CIRCUITS ARITMÈTICS 27.1.- Sumador 27.2.- Substractor 27.3.- Addició i substracció per complementaci a dos 28.- CONVERTIDORS 28.1.- Convertidors A/D 28.2.- Convertidors D/A 28.3.- Convertidors de freqncia 29.- SENSORS I TRANSDUCTORS 29.1.- Introducció 29.2.- Principis de transducció 29.3.- Classificació dels transductors 29.4.- Transductors especfics 29.5.- Transductors de temperatura 29.6.- Emissió a distància de mesures variables d'un procès industrial 29.7.- Codificadors numèrics (encoders) 29.8.- Captadors binaris 30.- AUTOMATES PROGRAMABLES INDUSTRIALS 30.1.- Introducció 30.1.1.- Estructura d'un autòmat programable 30.1.2.- Arquitectura d'un autòmat programable 30.1.2.1.- Organització de la memòria 30.1.2.2.- Fases d'operació en marxa i parada 30.1.2.3.- Estructura d'un programa 30.1.3.- Tipus de cicles de funcionament 30.1.4.- Tipus de llenguatges de programació 30.1.5.- Diagrames de funcions lógiques 30.1.6.- Mòduls de comunicació amb l'entorn 30.1.6.1.- Mòduls especials 30.1.6.2.- Direccionament i codificació de les variables de E/S 31.- VARIACIÓ DE VELOCITAT 31.1.- Convertidors electronics de potencia per accionar motors de cc a velocitat variable 31.1.1.- Convertidors AC/DC 31.1.2.- Convertidors DC/DC 31.2.- Variadors de frequencia per accionar motors d'induccio 31.2.1.- Esquema de blocs 31.2.2.- Comandament i connexionat bàsic 31.2.3.- Parametres principals

Bibliografia

La bibliografia a la biblioteca BIBLIOGRAFIA PEL PRIMER QUADRIMESTRE: ELECTRICITAT Es disposen d'apunts de teoria on es desenvolupen amb detall tots els aspectes que s'expliquen a classe. A més també està disponible material per treballar els problemes. BIBIOGRAFIA DEL SEGON QUADRIMESTRE. ELECTRÒNICA I ASPECTES D'AUTOMATITZACIÓ INDUSTRIAL SCHILLING, D. Circuitos electronicos. Discretos e integrados. Mc GrawHill TAUB, H. Electrònica digital integrada. Edit Marcombo Bibliografia complementaria: Manuals dels fabricants i apunts de teoria.

Mètodes docents

MÈTODES DOCENTS PEL PRIMER QUADRIMESTRE Classes de teoria i problemes 3 hores setmanals Pràctiques 6 pràctiques de 2 hores METODES DOCENTS DEL SEGON QUADRIMESTRE Clases de teoria i problemes 3 hores setmanals Pràctiques 6 pràctiques de 2 hores

Tipus d'exàmens i avaluacions

SISTEMA D'AVALUACIÓ PEL PRIMER QUADRIMESTRE: ELECTRICITAT L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a partir d'un examen que constarà de tres parts: TEORIA I PRÀCTIQUES: Es puntuarà sobre 10 punts i influirà en un 60% en la nota final. Cal però assolir un mínim de 4 d'aquesta part per aprovar l'assignatura. Continguts: Teoria: petites preguntes, per les que caldrà justificar la resposta Pràctiques: s'haurà de contestar a algunes qüestions relacionades amb les pràctiques PROBLEMA: Es puntuarà sobre 10 punts i influirà en un 20% en la nota final. Cal però assolir un mínim de 4 d'aquesta part per aprovar l'assignatura. Contingut: Un problema sobre aspectes de teoria de circuits aplicada a l'electrotècnia MANIOBRA ELÈCTRICA: Es puntuarà sobre 10 punts i influirà en un 20% en la nota final. Cal però assolir un mínim de 4 d'aquesta part per aprovar l'assignatura. Contingut: Una única pregunta sobre representació gràfica i esquemes: resoldre una maniobra elèctrica senzilla o bé interpretar un esquema de maniobra elèctrica ja resolta. IMPORTANT: És obligatòria l'assistència a les sessions de pràctiques per aprovar Donat que el contingut d’aquest primer quadrimestre es independent del contingut del 2n. quadrimestre, aquest quadrimestre s´ha d’aprovar de forma independent per poder aprovar l’assignatura. Així cal tenir com a mínim un 5 d’aquest primer quadrimestre per aprovar l’assignatura SISTEMA D'AVALUACIO DEL SEGON QUADRIMESTRE: ELECTRONICA I ASPECTES D'AUTOMATITZACIÓ INDUSTRIAL TEORIA I PRACTIQUES Es puntuarà sobre 10 punts i influeix un 60% sobre la nota final. Examen tipus test. PROBLEMES Es puntuar sobre 10 punts i influeix un 40% sobre la nota final. Dos problemes a resoldre. IMPORTANT: Es obligatori l'assistencia a les sesions de pràctiques per aprovar. Donat que el contingut d’aquest segon quadrimestre es independent del contingut del 1r. quadrimestre, aquest quadrimestre s´ha d’aprovar de forma independent per poder aprovar l’assignatura. Així cal tenir com a mínim un 5 d’aquest segon quadrimestre per aprovar l’assignatura NOTA FINAL DE L'ASSIGNATURA: *0,6 nota 1r. quadrimestre + 0,4 * nota 2n. quadrimestre**

Informació addicional

PRÀCTIQUES DEL PRIMER QUADRIMESTRE: ELECTRICITAT Pràctiques laboratori Pràctica 1: Mesures amb instruments de pannell i multímetre Pràctica 2: Mesures amb oscil.loscopi Pràctica 3: Mesura de potència en alterna. Compensació del factor de potència Pràctica 5: Protecció contra contactes indirectes en un règim de neutre TT Pràctica 7: Engegada estrella-triangle d'un motor d'inducció trifàsic. Pràctica 9: El motor de corrent continu i el motor d'inducció trifàsic El nombre de la pràctica correspon a les pràctiques de la publicació docent "Pràctiques de laboratori d'electrotècnia" editat per la UdG. INFORMES: No cal presentar informe. PREPARACIÓ PRÈVIA: Per la pràctica 5 cal que abans d’entrar al laboratori prèviament l’alumne faci els càlculs teòrics corresponents a les 7 situacions que s’analitzaran en el laboratori a més de plantejar l’esquema equivalent de cada situació. Aquesta preparació es tindria que fer individualment. El professor revisarà en aquest cas concret quants alumnes han realitzat més o menys correctament aquesta preparació. INCIDÈNCIA EN L’AVALUACIÓ: Encara que no s’exigeixi informe, cal que us prengueu les pràctiques seriosament, fent una lectura prèvia del guió abans d’entrar al laboratori i seguint el desenvolupament de la pràctica amb atenció. Cal tenir en compte que una de les parts de l'examen és sobre aspectes relacionats amb les pràctiques. Es obligatòria l'assistència a les sessions de pràctiques PRÀCTIQUES DEL SEGON QUADRIMESTRE: ELECTRÒNICA I ASPECTES D'AUTOMATITZACIÓ INDUSTRIAL Pràctiques Laboratori: 1.- Instruments basics 2.- Circuits rectificadors 3.- Amplificador operacional 4.- Circuits digitals 5.- Automates programables I 6.- Automates programables II No cal presentar informe.

Llengua de les classes

Català