Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3105ME0007 ELASTICITAT I RESISTÈNCIA DE MATERIALS


Objectius  

Podríem definir el concepte de Resistència de Materials o Mecànica dels Cossos Deformables, com aquella ciència que s’ocupa de l’estudi i relació entre els esforços interns i les deformacions originades en les cossos reals, així com dels seus canvis de forma i mida, en relació amb les càrregues que actuen sobre ells, de les seves vinculacions i de les propietats físiques del material del que estan constituïts. En efecte, tot cos real, al ser sotmès a l’acció d’un esforç, tendeix a deformar-se, modificant la seva estructura interna i inclòs la seva forma i dimensions externes. Partint del desenvolupament proporcionat per la Teoria de l’Elasticitat, dels principis fonamentals de la Mecànica i dels resultats obtinguts per l’experimentació, la Resistència de Materials arriba a establir fórmules que permeten relacionar les càrregues que actuen sobre un cos amb les deformacions, tenint en compte, a més a més, les vinculacions del mateix i característiques pròpies del material del que està constituït. En general, la Resistència de Materials proporciona a l’Enginyer les bases que li permetran, juntament amb les condicions d’estabilitat i equilibri, calcular i projectar elements d’obres o màquines, determinant les seves dimensions o verificant que les ja projectades són adequades per objectius proposats. Des d’aquest punt de vista, és un instrument de treball insubstituïble per a l’Enginyer, ja que, tenint en compte els aspectes citats, li permetrà dissenyar els elements estructurals o de màquines capaços de suportar càrregues en els millors condicions de seguretat i funcionament. El camp d’aplicació d’aquesta ciència és immensament ampli ja que comprèn, en major o menor grau, la pràctica totalitat dels problemes d’enginyeria, els quals s’aborda, com ja s’ha senyalat, des de dos perspectives:  Problemes de Dimensionat: Partint del coneixement de les accions a que està sotmès un element i de les característiques pròpies del mateix, és possible, mitjançant la introducció d’hipòtesis i mètodes de càlcul, determinar quina serà la seva forma i dimensions més adequades per suportar-les  Problemes de verificació: Donat un element ja projectat o construït, del qual se’n coneix la seva forma, dimensions i característiques pròpies, és possible, pels procediments establerts, comprovar la validesa del mateix per suportar les accions o, en el seu cas, determinar quin és el màxim valor que aquestes poden suportar. Es tracta, doncs, d’una ciència de caràcter científic-tecnològic, els resultats dels quals són traslladables de forma immediata al camp de l’aplicació pràctica i que permeten resoldre diversos problemes de la enginyeria. La diferència fonamental entre la Mecànica i la Resistència de Materials estriba en que per aquesta, lo essencial són les propietats dels cossos deformables, mentre que les lleis del moviment del sòlid com a cos rígid passen a un segon pla. Quant a la teoria de l’Elasticitat no pot parlar-se d’autèntiques diferències, si a cas, la forma d’enfocar el problema, basant-se aquesta en plantejaments més exactes al prescindir d’algunes hipòtesis adoptades per la Resistència de Materials Això dóna lloc a la necessitat d’incrementar l’apartat matemàtic necessari per a la seva resolució però permetent un anàlisis més complert del comportament del sòlid deformable. La Resistència de Materials és, alhora, base fonamental per abordar posteriorment, un estudi més ampli d’aquests conceptes, contemplat en assignatures com Càlcul d’Estructures, Càlcul de Màquines, etc. que completaran la formació de l’Enginyer en la corresponent especialitat. Una altra característica fonamental d’aquesta assignatura, que li dona un paper d’importància primordial en la formació dels futurs tècnics, és la oportunitat que es brinda a l’alumne de comprovar la utilitat i aplicació en l’àmbit professional dels coneixements bàsics prèviament adquirits, facilitant la seva aplicació a la resolució de problemes concrets contribuint a fomentar el seu interès cap als problemes quotidians i actuals de la investigació o aplicació industrial.
 
Prerrequisits  

Fonaments de Resistència de Materials
 
Contingut (Programa)  

1. Deformacions en la flexió 2. Bigues de secció de mòdul variable 3. Bigues de diferents materials 4. Altres casos de flexió 5. Bigues corbes 6. Torsió 7. Energia de deformació 8. Anàlisi de tensions. Cercle de Mohr 9. Criteris de falla 10. Vinclament
 
Bibliografia  


Apunts de Resistència de Materials GERE, TIMOSHENKO. Mecánica de Materiales. Grupo editorial iberoamérica RODRIGUEZ AVIAL. Resistencia de Materiales. Ed. Bellisco BEER, JOHNSTON. Mecánica de Materiales. Mc Graw-Hill MOTT, R.L. Resistencia de Materiales Aplicada
 
Mètodes docents  

Teoria: Dilluns 17:00 – 19:00 Prof: Núria Forcada Pràctiques: Dimarts 19:00 – 21:00 (gr. 1, 2, 3 i 4) Lab RME Divendres 17:00 – 19:00 (gr 5) Lab RME Assistència obligatòria Es pot faltar a 1 pràctica sense justificar Prof: Rafel Alum i Núria Forcada Problemes: Dijous 18:00 –19:00 (1er quadrimestre) Prof: Josep Llagostera
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

Examen parcial 1er quadrimestre (50%) (eliminatori de matèria) Examen parcial 2on quadrimestre (50%) Examen final (de la part de curs que s’ha suspès) L’examen inclou: Preguntes de teoria Exercicis pràctics Preguntes de pràctiques
 
Informació addicional  

 
Llengua de les classes  

Català