Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3104GAP002 TEORIA SOCIAL


Objectius  
L’objectiu general de l’assignatura és introduir l’estudiant en els conceptes bàsics que li permetran l’anàlisi de la realitat social. Això es concreta en els següents objectius específics: introducció a la perspectiva sociològica (Part I); i capacitació bàsica per a l’anàlisi crítica dels temes socials essencials: socialització i institucionalització (Part II), organitzacions socials (Part III), i estructura i canvi socials (Part IV). A més, es pretén capacitar l'estudiant i proveir-lo d’informació per a l’anàlisi crítica de les transformacions de les societats contemporànies (Part V).
 
Prerrequisits  
 
Contingut (Programa)  

Programa teòric

 

PART I. LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA.

 

Tema 1. Sociologia: objecte i mètode.

Tema 2. El mètode científic i les ciències socials.

 

PART II. INDIVIDU I SOCIETAT: ELS PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ I INSTITUCIONALITZACIÓ.

 

Tema 3. La relació entre individu i societat.

Tema 4. Els grups socials. Comunitat i societat.

Tema 5. El procés de socialització. Les normes socials: conformitat, desviació i control social. Els agents de socialització. Les institucions socials.

 

PART III. ORGANITZACIONS SOCIALS.

 

Tema 6. Velles i noves formes d’organització: teories estructurals, orientades al comportament i situacionals i/o de contingència.

Tema 7. Gestió pública, planificació estratègica i plans d’actuació.

 

PART IV. ESTRUCTURA I CANVI SOCIALS.

 

Tema 8. Desigualtats socials, divisió social del treball, estratificació social i estructura de classes: teories de l’estructura social. Consens i conflicte social. Mobilitat social.

Tema 9. Estructura social i consciència social. Comportament diferencial: mentalitat i ideologia. Ciència, tècnica i ideologia: tecnocràcia i meritocràcia.

Tema 10. Els conceptes d’evolució, progrés i desenvolupament. Teories del desenvolupament i del canvi social.

 

PART V. PROCESSOS SOCIALS CONTEMPORANIS.

 

Tema 11. Societat postindustrial, societat de la informació i globalització.

Tema 12. La nova divisió internacional del treball.

Tema 13. Estructura social contemporània I: principals eixos de desigualtats al món.

Tema 14. Estructura social contemporània II: principals eixos de desigualtats a Espanya i a Catalunya.

Tema 15. Principals transformacions demogràfiques I: l’envelliment de la població.

Tema 16. Principals transformacions demogràfiques II: les migracions.

Tema 17. Les societats multiculturals: identitat i diversitat culturals.

Tema 18. Processos sociopolítics I: Estat liberal i Estat social.

Tema 19. Processos sociopolítics II: crisi de l’estat de Benestar.
Tema 20. Globalització i governança: el sistema de les Nacions Unides i els nous agents.

 
Programa pràctic

 

Les pràctiques permetran als estudiants debatre les qüestions teòriques més rellevants (Parts I a IV del Programa) i aplicar els coneixements teòrics a l’anàlisi de la realitat social contemporània (Part V del Programa). Cadascuna de les quatre primeres parts del Programa tindrà una pràctica; la cinquena part, en tindrà quatre més. Les pràctiques es realitzaran d’acord amb el ritme de les classes teòriques i amb el procés interactiu entre els estudiants i el professor, i la seva durada variarà en funció del seu contingut respectiu.
 
Bibliografia  

I. Bibliografia

 

1. A més dels textos breus (en format de dossier i/o accessibles a la pàgina web), que tenen el caràcter de lectures obligatòries, els següents manuals poden servir com a referència:

 

Berger, P. (1999): Invitació a la Sociologia, Barcelona, Herder.

Giddens, A. (1998): Sociología, Madrid, Alianza Universidad.

Morin, E. (1995): Sociología, Madrid, Tecnos.

 

2. Bibliografia complementària: aquí s’indica una bibliografia seleccionada, classificada d’acord amb les parts del programa.

 

PART I. LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA.

 

Adorno, T.W. i Horkheimer, M. (1969): La Sociedad, Buenos Aires, Proteo.

Babbie, E. (2000): Fundamentos de la Investigación Social, Madrid, Internacional Thomson Paraninfo.

Bottomore, T. i Nisbet, R. (1988): Una Historia del Análisis Sociológico, Buenos Aires, Amorrortu.

Cambra, J. de (1982): “La Teoría Crítica y el Problema del Método en las Ciencias Sociales”, a Revista de Investigaciones Sociológicas, núm. 17, Madrid, CIS.

Cardús, S. (1999): La Mirada del Sociòleg, Barcelona, Proa.

Giner, S. (1993): El Progreso de la Conciencia Sociológica, Barcelona, Península.

Jorge, E. (2003): La Investigación Social y el Dato Complejo: una primera aproximación, Alacant, Universitat d’Alacant.

Losada, J.L. i López-Feal (2003): Métodos de Investigación en Ciencias Sociales y Humanas, Madrid, Internacional Thomson Paraninfo.

Robles, E. (2003): Metodología e Investigación: contenidos y formas, Madrid, Universidad Camilo José Cela.

 

PART II. INDIVIDU I SOCIETAT: ELS PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ I INSTITUCIONALITZACIÓ.

 

Fernández Enguita, M. (1998): La Escuela a Examen, Madrid, Pirámide.

Fernández Enguita, M. (ed.) (1999): Sociología de la Educación, Barcelona, Ariel.

Jerez Mir, R. (1990): Sociología de la Educación: guía didáctica y textos fundamentales, Madrid, Consejo de Universidades.

Martin, E. (ed.) (1993): Textos de Sociología de la Familia: una lectura de los clásicos, Madrid, Rialp.

Meil, G. (1999): La Postmodernización de la Familia Española, Madrid, Acento.

Morin, E. i altres (2003): Educar en la Era Planetaria: el pensamiento complejo como método de apendizaje en el error y la incertidumbre humana, Valladolid, Universidad de Valladolid.

Serra, C. (2002): Antropologia de l’Educació: l’etnografia i l’estudi de les relacions interètniques en l’àmbit de l’educació, Girona, Universitat de Girona.

 

PART III. ORGANITZACIONS SOCIALS.

 

Alcaide, M. (1984): Las Nuevas Formas de Organización del Trabajo, Madrid, Akal.

Castillo, J.J. (1988): Las nuevas Formas de Organización del Trabajo, Madrid, MTSS.

Finkel, L. (1994): La Organización Social del Trabajo, Madrid, Pirámide.

Garmendia, J.A. i altres (eds.) (1989): Sociología Industrial y de la Empresa, Madrid, Aguilar.

Garmendia, J.A. i Parra, F. (1993): Sociología Industrial y de los Recursos Humanos, Madrid, Taurus.

Gorz, A. (1995): Metamorfosis del Trabajo, Madrid, Sistema.

Kliksberg, B. (1979): El Pensamiento Organizativo: de Taylor a la teoría de la organización, Buenos Aires, Paidós.

López Pintor, R. (1997): Sociología Industrial, Madrid, Alianza.

Lucas Marín, A. (1993): Sociología de la Empresa, Madrid, Ibérico Europea.

Piore, M. i Sabel, C. (1988): La Segunda Ruptura Industrial, Madrid, Alianza.

Tezanos, J.F. (1987): La Democratización del Trabajo, Madrid, Sistema.

 

PART IV. ESTRUCTURA I CANVI SOCIALS.

 

Bourdieu, P. (2003): Las Estructuras Sociales de la Economía, Barcelona, Anagrama.

Cachón, L. (1989): ¿Movilidad Social o Trayectoria de Clase?, Madrid, CIS.

Cambra, J. de i altres (2000): El Resignificado del Desarrollo, Buenos Aires, UNIDA.

Crompton, R. (1994): Clase y Estratificación, Madrid, Tecnos.

Habermas, J. (1984): Ciencia y Técnica como Ideología, Madrid, Tecnos.

Kerbo, H.R. (1998): Estratificación Social y Desigualdad, Madrid, McGraw-Hill.

Mannheim, K. (1973): Ideología y Utopía, Madrid, Aguilar.

Marx, K. (1973): El 18 de Brumario de Louis Bonaparte, Barcelona, Ariel

Max-Neef, M.A. i altres (1994): El Desarrollo a Escala Humana, Barcelona, Icaria

Miguélez, F. i altres (1996): Desigualtat i Canvi, Barcelona, Proa.

Pérez, J. i Bouzada, X. (eds.) (2003): Las Encrucijadas del Cambio Social, Madrid, CIS-Universidad de Vigo.

Weber, M. (1969): Economía y Sociedad, México, FCE.

Zona Abierta (1993); Teorías Contemporáneas de las Clases Sociales, núm. 59/60.

 

PART V. PROCESSOS SOCIALS CONTEMPORANIS.

 

Amin, S. i González, P. (1995 i 96): La Nueva Organización Capitalista Mundial vista desde el Sur, Barcelona, Anthropos, (2 vols.).

Banco Mundial (2003): Informe sobre Desarrollo Mundial 2003, Madrid, Banco Mundial, Mundi-Prensa y Alfaguara.

Bauman, Z. (2001): Globalització: les conseqüències humanes, Barcelona, UOC-ECSA.

Beck, U. (1999): Un Nuevo Mundo Feliz: la precariedad del trabajo en la era de la globalización, Barcelona, Paidós.

Berger, P. i Huntington, S. (comps.) (2002): Globalizaciones Múltiples: la diversidad cultural en el mundo contemporáneo, Barcelona, Paidós.

Blindé, J. (coord.) (2003): Claves para el Siglo XXI, Madrid, Crítica-UNESCO.

Castells, M. (2000): La Era de la Información, Madrid, Alianza.

Comisión Mundial de Cultura y desarrollo (1997), Nuestra Diversidad Creativa, París, UNESCO.

Díaz Salazar, R. (ed.) (2002): Justicia Global: las alternativas de los movimientos del Foro de Porto Alegre, Barcelona, Icaria/Intermón Oxfam.

George, S. i Wolf, M. (2002): La Globalización Liberal: a favor y en contra, Barcelona, Anagrama.

Gret, M. i Sintomer, Y. (2003): Porto Alegre: la esperanza de otra democracia, Madrid, Debate.

Held, D. I McGrew, A. (2003): Globalización/Antiglobalización: sobre la reconstrucción del orden mundial, Barcelona, Paidós.

James, H. (2003): El Fin de la Globalización, Barcelona, Turner.

Marcuse, H. (1987): El Hombre Unidimensional, Barcelona, Ariel.

Merill Linch  i Cap Gemini Ernst & Young (2002): Informe sobre la Riqueza en el Mundo, Madrid, Cap Gemini Ernst & Young.

Miguélez, F. i Solé, C. (1989): Classes Socials i Poder Polític a Catalunya, Barcelona, PPU.

Monereo, M. i altres (eds.) (2002): Hacia el Partido de Oposición, Barcelona, El Viejo Topo.

Oliver, J. (dir.) (2001 i 2002): La Pobresa a Catalunya. Informes 2001 i 2002, Barcelona, Fundació un Sol Món - Caixa de Catalunya.

Picó, J. (1999): Teorías sobre el Estado de Bienestar, Madrid, Siglo XXI.

PNUD (1990-2002): Informes sobre Desenvolupament Humà 1990 a 2002; edicions catalanes: Barcelona, UPC-Centre UNESCO de Catalunya; edicions castellanes: Madrid, Mundi-Prensa.

Redclift, M. i Woodgate, G. (2002): Sociología del Medio Ambiente: una perspectiva Internacional, Madrid, McGraw-Hill.

Sebastián, L. de (2003): Un Mundo por Hacer: claves para entender la globalización, Madrid, Trotta.

Solé, C. I Herrera, E. (1990): Los Trabajadores Extranjeros en Cataluña: ¿racismo o integración?, Madrid, CIS.

Soros, G. (2002): Globalización, Barcelona, Planeta.

Stiglitz, J. (2002): El Malestar en la Globalización, Madrid, Taurus.

Subirats, M. (1991): Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona 1990, Barcelona, IEMB.

Tezanos, J.F. (2001): El Trabajo Perdido: ¿haia una civilización postlaboral?, Madrid, Biblioteca nueva.

UPC (ed.) (1997): ¿Sostenible?, Barcelona, Icaria

Vidal Beneyto, J. (ccord.) (2003): Hacia una Sociedad Civil Global, Madrid, Taurus.

UNESCO (2001): Informe Mundial de la Cultura 2000: diversitat cultural, conflicte i plurlisme, Barcelona, Centre UNESCO de Catalunya.

Weeks, J. (1988): Sociología de la Población Mundial, Madrid, Salvat.


II. Webgrafia

Amnistía Internacional: www.amnesty.org

ATTAC: www.attac.org

Banco Interamericano de Desarrollo: www.iadb.org

Banco Mundial: www.worldbank.org

Centro de Investigaciones Sociológicas: www.cis.es

Comisión  Económica para América Latina y el Caribe (CEPAL): www.eclac.cl/

Coordinadora de movimientos sociales internacionalistas: www.movsoc.org

Forum Económico Mundial: www.weforum.org/

Forum Mondial des Alternatives: www.forum-alternatives.net

Forum Social Mundial: www.forumsocialmundial.org.br

Greenpeace: www.greenpeace.org

Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.es

Institute for Policy Studies: www.ips-dc.org

Instituto Nacional de Estadística: www.ine.es

Internacional Forum on Globalization: www.ifg.org

Organización Internacional del Trabajo (OIT): www.ilo.org

Organización de las Naciones Unidas (ONU): www.un.org

Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD): www.undp.org

Porto Alegre 2003: www.portoalegre2003

Recursos Sociològics: www.pscw.uva.nl/sociosite

Social Watch: www.socialwatch.org

Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO): www.unesco.org
 
Mètodes docents  

Els continguts de l’assignatura es desenvoluparan amb els mètodes i activitats següents:

·       Classes teòriques: exposicions orals del professor, però superant els inconvenients de la lliçó magistral tradicional (caràcter monològic, dogmatització i imposició de criteris, passivitat de l’alumne) fomentant la participació activa dels estudiants mitjançant una intercomunicació dialògica i una actitud de respecte mutu i oberta a la crítica. Material de suport: textos breus (en format de dossier i/o accesibles a la pàgina web), bibliografia i webgrafia.

·       Classes pràctiques: lectures, debats i anàlisi crítica de les lectures (per fomentar la  discussió col·lectiva). Material de suport: textos breus (en format de dossier i/o accessibles a la pàgina web), bibliografia, webgrafia, diaris i revistes d’actualitat, audiovisuals i dades estadístiques.
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

D’acord amb la normativa vigent, l’alumne s’examinarà de tot el programa.

En les assignatures anuals es faran exàmens parcials (febrer) i finals (juny).

Tipus i nombre de proves i treballs, contingut i sistema d’avaluació: l’avaluació dels crèdits teòrics es farà en base als exàmens parcials i finals, i tindrà una ponderació del 70% sobre la nota final; l’avaluació dels crèdits pràctics es farà en base a les pràctiques, i tindrà una ponderació del 30% sobre la nota final.
 
Informació addicional  
 
Llengua de les classes  
Català