|
Objectius
|
Programa provisional
|
|
|
Objectius específics
D’entre els diversos objectius d’aquest curs cal destacar els següents: a) L’adquisició dels coneixements bàsics sobre el dret penitenciari. En acabar el curs, l’alumne haurà d’estar capacitat per identificar els diferents elements bàsics de les normes que regulen el compliment de la pena privativa de llibertat i, fonamentalment, la presó
b) El coneixement i l’ús d’una terminologia específica. L’alumne haurà d’estar capacitat per donar significat als diversos termes emprats, utilitzar correctament les diverses expressions, diferenciar els mots que es fan servir, etc. c) La comprensió del dret penitenciari com a ciència i el seu paper dins la societat. L’alumne haurà de comprendre la funció garantista del dret penitenciari en el marc de l’Estat social i democràtic de dret i extreure’n conseqüències. d) L’anàlisi de la presó dins l’organització social i com a mecanisme de control penal. Igualment, l’anàlisi de les diverses problemàtiques que comporta l’empresonament. e) Sensibilitzar les persones davant la pena privativa de llibertat i desmitificar la privació de llibertat com a recurs únic o bàsic per resoldre els problemes penals. f) Finalment, l’alumne haurà d’estar capacitat per proferir judicis o defensar determinats aspectes sobre els quals fonamenta les seves posicions, i desenvolupar d’aquesta manera el seu esperit crític. |
|
|
|
|
|
|
Contingut (Programa)
|
|
|
|
SESSIONS TEÒRIQUES Sessió 1 Introducció. Conceptes. Evolució històrica. L’origen de la pena privativa de llibertat: els plantejaments humanitaris, econòmics i polítics. L’evolució de la presó a Espanya. Sessió 2 Les penes privatives de llibertat. Classes. Contingut: els drets dels interns. Els drets limitats per la pena de presó. Les garanties en l’execució de la pena: necessitat de la pena, la dignitat de la persona, la seva formalització: el principi de legalitat. Sessió 3 Les penes privatives de llibertat. Contingut: els drets dels interns (continuació). Els altres drets afectats per la pena de presó. Sessió 4 La situació actual de les presons. Les presons d’homes. Les presons de dones i l’internament juvenil. Sessió 5 Establiments penitenciaris i règim penitenciari. Classes d’establiments penitenciaris. Règim tancat i règim obert. Sessió 6 Els sistemes penitenciaris. Evolució. El sistema d’individualització científica. La classificació en graus: primer grau, segon grau i tercer grau. Sessió 7 El tractament penitenciari. Concepte. Límits. Contingut. Incidència de la seva acceptació o rebuig. Sessió 8 Els permisos i els beneficis penitenciaris. Especial consideració a la comparació entre l’antic Codi Penal i l’actual Codi Penal. Sessió 9 Responsabilitat dels funcionaris de presó i responsabilitat dels interns. Les sancions i el seu procediment. Classes de sancions. La problemàtica de la doble sanció. El procediment sancionador en matèria penitenciària. Sessió 10 Liquidació de la condemna i llicència definitiva. Cancel·lació dels antecedents penals. L’assistència postpenitenciària. Sessió 11 El jutge de vigilància penitenciària. Concepte. Competència. La funció garantista del jutge de vigilància penitenciària. SESSIONS PRÀCTIQUES Per disposició de la Direcció de Presons i del Centre d’Estudis i Formació Jurídica de la Generalitat, per aquest curs, no més dos persones podran fer 40 hores de pràctiques a les presons gironines. La selecció d’aquestes persones es farà per expedient acadèmic. Per la resta de persones es faran classes pràctiques dins de l’aula, basats en supòsits pràctics, que els alumnes hauran de resoldre, els que seran corregits pel professor encarregat. S’intentarà fer alguna activitat dintre de la presò. |
|
|
|
|
Bibliografia
|
|
|
Bibliografia bàsica: RIOS MARTÍN JUAN CARLOS, Manual de ejecución penitenciaria. RIOS MARTÍN JUAN CARLOS, y otros, Mil voces presas. Ed. Comares. RODRÍGUEZ ALONSO, A. Lecciones de derecho penitenciario : (adaptadas a la normativa legal vigente) / Granada : Comares, 1997 Bibliografia recomanada: Cuadernos de derecho Judicial. Derecho penitenciario, Consejo General del Poder Judicial, 1995 Derecho penitenciario y democracia, 1994. ALONSO DE ESCAMILLA, A. El Juez de Vigilancia penitenciario. 1985 BUENO ARUS, Estudios penales y penitenciarios. 1981. FOUCAULT, M. Vigilar y castigar, 1976. GARCÍA VALDÉS, C i altres, Historia de la prisión. Teorías economicistas. Críticas, 1997. GARCÍA VALDÉS, C. Comentarios a la Ley General Penitenciaria. (reimp.)1995. GARCÍA VALDÉS, C. Teoría de la pena, 1985. GARRIDO GUZMA, Manual de ciencia penitenciaria. 1984. GIMÉNEZ-SALINAS, E. i RIFÀ, A. Introducció al dret penitenciari. Teoria i pràctica. 1992. Jornadas de Derecho Penitenciario de la Universidad de Barcelona 2000 : Asociación Contra la Cultura Punitiva y de Exclusión Social, Barcelona 2000 395 p. MAPELLI CAFARENA, B. Principios fundamentales del sistema penitenciario español, 1983. MAPELLI, B. i TERRADILLOS, J. Las consecuencias del delito, 1996. MELOSI, D. i PAVARINI, M. Cárcel y fábrica, 1977. RIVERA, I. (coord.). Cárcel y derechos humanos, un enfoque relativo a la defensa de los derechos fundamentales de los reclusos, 1992. RIVERA, I. i altres, Tratamiento penitenciario y derechos fundamentales, 1994. ROLDÁN BARBERO, H. La historia de la prisión en España, 1988. RUSCHE i KIRCHHEIMER, Pena y estructura social, 1978. TAMARIT, SUMALLA, [et al] Curso de derecho penitenciario Valencia : Tirant lo Blanch, 2001. 375 p.. |
|
|
|
|
Mètodes docents
|
|
|
|
Ateses les característiques dels objectius proposats en aquest programa, bàsicament de coneixement i d’actitud, els recursos docents fonamentals, si els mitjans materials i humans ho permeten, són:
a) La lliçó magistral. Cadascuna de les sessions haurà de ser exposada en una lliçó, en la qual no només es donarà als alumnes una explicació de la temàtica, sinó que, a més, mitjançant esquemes i interrelacions, s’aconseguirà una contextualització adequada. D’altra banda, s’hauran de promoure exercicis de participació que permetin verificar el grau de comprensió dels alumnes, així com els exercicis d’aplicació. b) L’estudi individualitzat. Per tal d’obtenir un bon rendiment de la matèria, atesa la seva curta durada, les lliçons magistrals hauran d’anar precedides de la lectura de textos bàsics. Per a aquest efecte, s’indicarà als alumnes les lectures que han de fer i una bibliografia bàsica. c) Les tutories. S’ha de crear de bon principi la necessitat a l’alumne de les tutories, ja sigui per complementar les lliçons magistrals o bé com a complement necessari de les lectures dirigides. d) Les pràctiques. Els alumnes hauran de fer pràctiques dirigides fonamentalment a observar el funcionament real de les presons com a institució de control penal. En aquest sentit, es faran visites i pràctiques als centres penitenciaris que concertem amb la Direcció General de Presons. |
|
|
|
|
Tipus d'exàmens i avaluacions
|
|
|
|
L’avaluació de l’assignatura es farà mitjançant l’elaboració i defensa pública d’un treball que haurà de versar sobre algun tema relacionat amb la presó. Aquest treball donarà el 70% de la nota final. El 30% restant s’obtindrà de l’avaluació de les pràctiques que farà el professor encarregat. |
|
|
|
|
Informació addicional
|
|
|
|
Consideracions prèvies
1. Consideració preliminar L’àrea de Dret Penal i Criminologia de la Facultat de Dret de la UdG conscient de la mancança històrica en la formació dels professionals del Dret al nostre país, ha fet l’esforç d’organitzar i oferir aquesta assignatura optativa. Una assignatura que ha rebut una especial demanda dels alumnes de la Facultat, feta amb recollida de signatures. Considerem que la defensa penal de les persones processades i els seus drets, no terminen en el moment de la sentència condemnatòria, sinó que, en el seu cas, es prolonga al llarg de la execució de la pena. Per això, no només els jutges de vigilància penitenciaria han de conèixer aquesta normativa, sinó que també incumbe als fiscals, advocats i a la resta de juristes que d’una forma o altre treballen en l’àmbit penitenciari i d’execució de les penes, tant d’adults com de menors. Per tant, es una eina de treball important en molts àmbits de la vida jurídica. |
|
|
|
|
|
La bibliografia a la biblioteca