El programa de l'assignatura recull els temes que es consideren essencials per a què els alumnes tinguin un coneixement bàsic del Dret Eclesiàstic de l’Estat: factor religiós i llibertat religiosa; reflexos jurídics (règim jurídic de confessions i entitats religioses, objecció de consciència, ensenyament, assistència religiosa...); relacions de l’Estat amb les confessions religioses. A més s’aprofundeix en els matrimonis religiosos com a institucions regulades pels seus propis ordenaments, però que tenen eficàcia civil.

 I. PART GENERAL

Tema 1. El Dret Eclesiàstic. 1. Concepte, origen i contingut. 2. Dret eclesiàstic internacional, comunitari, estatal i autonòmic. 3. El Dret eclesiàstic com a branca autònoma de l’ordenament jurídic.

Tema 2. Formulacions doctrinals històriques de les relacions Església-Estat. 1. El monisme pre-cristià. 2. El cesaropapisme. 3. El dualisme gelasià. 4. El hierocratisme. 5. L’Estat modern: La reforma protestant i el regalisme. 6. El pensament il·lustrat i les declaracions de drets. 7. El separatisme liberal. 8. Factor religiós i constitucionalisme europeu.

Tema 3. Formació del Dret eclesiàstic Espanyol. 1. Els règims constitucionals del segle XIX, i la dictadura del general Primo de Rivera. 2. La segona república. 3. El règim franquista. 4. La transició política.

Tema 4. Fonts del Dret eclesiàstic. 1. Classificació de les fonts del Dret eclesiàstic de l’Estat. 2. La Constitució de 1978. 3. L’Estatut d’Autonomia. 4. La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa. 5. Els Acords concordataris amb la Santa Seu. 6. Els Acords amb les Confessions amb notori arrelament. 7. Els Convenis internacionals i europeus i la llibertat de pensament, de consciència i de religió: a) Declaració Universal de Drets Humans de 1948; b) Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966; c) Declaració sobre l’eliminació de totes les formes d’intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions de 1981; d) Convenció de Drets del Nen de 1989; e) Conveni de Roma de 1950; f) Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea de 2000; g) La Constitució europea. 8. Els convenis eclesiàstics menors. 9. Rellevància en l’ordenament jurídic de les normes internes dels ordenaments de les Confessions religioses: la remissió i el pressupòsit.

Tema 5. Principis constitucionals del Dret eclesiàstic de l’Estat. 1. Concepte i funció dels principis informadors. 2. Principi de llibertat religiosa. 3. Principi d’igualtat religiosa i no discriminació per motius religiosos. 4. Principi de no confessionalitat o laïcitat. 5. Principi de cooperació amb les confessions religioses.

II. PART ESPECIAL

Tema 6. El dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.

1. Noció, fonament i naturalesa jurídica. 2. Subjectes: individus i comunitats religioses. 3. Contingut i àmbit. 4. Límits. 5. La protecció de la llibertat religiosa: a) la tutela penal; b) la tutela administrativa; c) la tutela jurisdiccional. 6. La llibertat religiosa del menor.

Tema 7. L’objecció de consciència. 1. Noció, orígens i cobertura jurídica de l’objecció de consciència. 2. Les objeccions a l’àmbit militar. 3. Manifestacions de l’objecció de consciència: a) en matèria fiscal; b) a l’avortament; c) als tractaments mèdics; d) dins les relacions laborals; e) als juraments promissoris; f) a formar part d’un Tribunal del Jurat; g) altres.

Tema 8. Confessions i entitats religioses. 1. Noció de confessió, federació i entitat religiosa. 2. Entitats religioses: naturalesa i classes; personalitat jurídica. 3. Règim jurídic de les confessions i les seves entitats: règim general i règim especial. Règim jurídic específic de l’Església catòlica. 4. Els nous moviments religiosos. Les sectes, problemes socials i jurídics. 5. El control estatal del fet religiós: a) Registre d’Entitats Religioses; b) Comissió Assessora de Llibertat Religiosa.

Tema 9. Ministres de culte. 1. Concepte civil i confessional. 2. El secret ministerial. 3. Relacions laborals i seguretat social. 4. Els religiosos.

Tema 10. Règim econòmic, fiscal, i patrimonial de les confessions religioses. 1. Finançament de les confessions, mitjans propis i col·laboració estatal. 2. Règim fiscal de les confessions amb acord. 3. Els negocis jurídics. 4. Patrimoni històric, artístic, cultural i documental de les confessions religioses.

Tema 11. Assistència religiosa. 1. Noció, fonamentació, i models d’assistència religiosa. 2. L’assistència religiosa a situacions concretes: a) a les forces armades; b) als centres penitenciaris; c) als hospitals. 3. Altres situacions.

Tema 13. El sistema matrimonial espanyol. 1. El sistema matrimonial. 2. Eficàcia civil del matrimoni celebrat conforme al Dret canònic: a) preparació; b) celebració; c) inscripció; d) extinció, e) el Reglament Brussel·les II. 3. Eficàcia civil del matrimoni religiós evangèlic, islàmic i jueu: a) preparació; b) celebració; c) inscripció; d) extinció. 4. Referències als matrimonis contrets a l’estranger.

III. ELS MATRIMONIS RELIGIOSOS

Tema 14. El matrimoni religiós de les Confessions religioses no catòliques amb Acord de cooperació. 1. El matrimoni evangèlic. 2. El matrimoni islàmic. 3. El matrimoni jueu. 4. Referències als matrimonis contrets a l’estranger.

Tema 15. El matrimoni canònic. Nocions, impediments i capacitat. 1. Concepte, elements, fins i propietats essencials. 2. El ius connubii i el favor matrimonii. 3. Els impediments: concepte i naturalesa, establiment, cessació, dispensa, y classificació. 4. Les prohibicions. 5. La incapacitat psíquica.

Tema 16. El matrimoni canònic. El consentiment, vicis i nul·litat. 1. Funció, contingut, elements i emissió del consentiment. 2. La ignorància i l‘error: a) error sobre el matrimoni; b) error sobre l’altre contraient, c) error dolós. 3. Consentiment coaccionat: a) violència; b) por (simple i reverencial). 4. La simulació: a) total; b) parcial. 5. El consentiment condicionat: a) la condició de futur; b) la condició de passat i de present.

Tema 17. El matrimoni canònic. Forma jurídica. 1. La forma ordinària i el testimoni qualificat. 2. Forma extraordinària. 3. Matrimoni secret. 4. Matrimoni per procurador. 5. La dispensa de la forma.

Tema 18. El matrimoni canònic. L’extinció. 1. La nul·litat i la seva convalidació. 2. La separació de fet i de dret. 3. La dissolució: a) per mort; b) la declaració administrativa de mort presumpta; c) la no consumació; d) la dissolució en favor de la fe.

La bibliografia a la biblioteca

 1) MANUALS Dret Eclesiàstic de l’Estat.

 VVAA., Derecho canónico y Derecho eclesiástico del Estado III: Eclesiástico, en: Base de conocimiento jurídico (Materiales para el estudio del Derecho), Portal de Derecho IUSTEL, www.iustel.com.

SOUTO PAZ, J.A., Comunidad política y libertad de creencias, Madrid 2003.

LLAMAZARES, D., Derecho de la libertad de conciencia I, II, Madrid, 2002-2003.

GONZÁLEZ DEL VALLE, J.M., Derecho Eclesiástico del Estado español, Madrid 2002.

SATORRAS, R.M., Lecciones de Derecho eclesiástico, Barcelona 2002.

VVAA., (coord. GARCÍA HERVÁS), Manual de Derecho Eclesiástico del Estado, Madrid, 1997.

VVAA., (coord. MARTÍN SÁNCHEZ), Curso de Derecho Eclesiástico del Estado, Valencia 1997.

IBAN, PRIETO, i MOTILLA, Derecho Eclesiástico, Madrid 1997.

VVAA., (coord. NAVARRO-VALLS), Derecho Eclesiástico del Estado español, Pamplona 1996.

MARTINEZ BLANCO, A., Derecho Eclesiástico del Estado I, II, Madrid 1993.

2) MANUALS Dret Matrimonial.

VVAA., Derecho canónico y Derecho eclesiástico del Estado II: Matrimonial, en: Base de conocimiento jurídico (Materiales para el estudio del Derecho), Portal de Derecho IUSTEL, www.iustel.com.

LEGISLACIÓ

Legislación Eclesiástica del Estado.

Código de Derecho Canónico de 1983.

WEBS RECOMANADES

http://www.justicia.es/servlet/Satellite?cid=1078734347432&pagename=Portal_del_ciudadano%2FOrgPaginaMJ%2FTpl_OrgPaginaMJ&c=OrgPaginaMJ

Direcció General d'Assumptes Religiosos del Ministeri de Justícia (competències i organigrama); El Registre de Entitats Religioses (descripció, funcionament, bases de dades d'entitats…); La Comissió Assessora de Llibertat Religiosa (constitució, funcionament, membres…); Normativa espanyola bàsica sobre llibertat religiosa; Normativa internacional sobre llibertat religiosa (Declaracions, resolucions, pactes, Constitucions…).

http://www.ual.es/~canonico/inicio1.html

El dret de llibertat religiosa i relacions Església-Estat: Normes, jurisprudència bibliografia, novetats, links.

http://derecho.deeuropa.net/

Portals jurídics, Diaris oficials i provincials, recopilacions jurídiques, legislació bàsica, lleis per matèries, jurisprudència, Ministeris, Facultats de Dret, DRET CANÒNIC on també trobem links sobre DRET ECLESIÀSTIC DE L'ESTAT, i altres recursos.

 D'acord amb el pla d'estudis de la llicenciatura de Dret, es combinaran les classes teòriques amb les classes pràctiques. Les classes teòriques seguiran l’ordre del programa proposat i consistiran principalment en l’exposició de legislació, interpretacions doctrinals i jurisprudencials. I amb cada tema que sigui convenient s’aniran alternant classes pràctiques, per a la millor comprensió dels alumnes. Les explicacions del professor s'hauran de completar amb els manuals recomanats que figuren a la bibliografia del programa. A les classes pràctiques s’estudiaran i analitzaran textos variats (legislatius, jurisprudencials i doctrinals) on es vegi com es manifesta la llibertat religiosa, llibertat ideològica i de pensament en temes concrets. També es resoldran casos pràctics sobre la matèria.

En aquesta assignatura, depenent del nombre d'alumnes, es podrà optar per l’avaluació continuada. Aquest sistema implica l'assistència obligatòria a les classes teòriques i pràctiques, el lliurament de totes les pràctiques i altres treballs individuals o en grup sobre la matèria. Així mateix serà necessari aprovar els controls de continguts que s'aniran realitzant al llarg del semestre.

Si no hi hagués o no es volgués escollir l'avaluació continuada, s'haurà de fer un examen final. L’examen tindrà dues parts, teòrica i pràctica, amb paper limitat, i una duració d’una hora i mitja. La part teòrica, amb un valor màxim de 7 punts, consistirà en tres preguntes (una d’elles, més extensa, valdrà 3 punts i les altres 2 punts cadascuna). La pràctica, semblant a les que es facin a classe, tindrà una puntuació màxima de 3 punts.

Una pregunta (de teoria o pràctica) amb puntuació de 0 suposarà el suspens automàtic. Per altra banda, no es podran utilitzar ni el programa de l’assignatura, ni cap text legislatiu a l’examen.

  A les classes s'utilitzarà tant el català com el castellà.