Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3104DR0019 DRET CIVIL IV


Objectius  

Al final del període lectiu, l'alumne haurà d'estar en condicions de donar resposta a tots i cadascun dels punts esmentats en el programa, amb la qual cosa demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per superar l'assignatura. A aquest efecte, és imprescindible que segueixi les lliçons amb els textos legals corresponents i que completi i contrasti les explicacions amb el seguiment detallat de les obres ressenyades com a bibliografia bàsica. També és recomanable que consulti ocasionalment la resta de bibliografia citada.
 
Prerrequisits  

 
Contingut (Programa)  

P r o g r a m a

Dret Civil IV

 

(Dret de família i Dret de successions)

 

Dret de família

I. INTRODUCCIÓ

 

 

Lliçó 1. EL DRET DE FAMÍLIA I LA RELACIÓ DE PARENTIU
1. La família com a fenomen social i com a objecte de relacions jurídiques. 2. El marc constitucional del Dret de família. 3. Matèries que comprèn el Dret de família. 4. Principis rectors del Dret de família. 5. Família matrimonial i família no matrimonial. 6. El parentiu. 6.1. Concepte i classes. 6.2. Línies i còmput. 6.3. Efectes. 7. L’obligació d’aliments entre parents en la legislació catalana. 7.1. El deute alimentici: concepte i característiques. 7.2. Subjectes obligats. 7.3. Extinció.

 

II. EL MATRIMONI

 

Lliçó 2. EL MATRIMONI EN GENERAL
1. El matrimoni. Concepte i naturalesa jurídica. 2. El sistema matrimonial espanyol. 2.1. Concepte, evolució històrica, models i sistema actual. 3. Matrimoni i Constitució: el ius connubi.

 

Lliçó 3. ELS REQUISITS DEL MATRIMONI
1. La capacitat per contreure matrimoni. 1.1. Les incapacitats matrimonials. 1.2. Els supòsits de dispensa. 2. El consentiment matrimonial. 2.1. Configuració. 2.2. Forma. El matrimoni per poder. 2.3. Condició, termini i mode. El caràcter pur del matrimoni. 2.4. Irrellevància de la promesa de contreure matrimoni. 2.5. La simulació i la reserva mental. 2.6. Els vicis del consentiment matrimonial.

 

Lliçó 4. LA CELEBRACIÓ DEL MATRIMONI
1. Forma de celebració del matrimoni: forma civil i forma religiosa. 2. Forma civil ordinària de celebració. 2.1. Competència per autoritzar el matrimoni. 2.2. L'expedient matrimonial. 2.3. La celebració. Forma i formalitats. 3. Formes especials de matrimoni civil. 4. Matrimoni d'espanyols a l'estranger i d'estrangers a Espanya. 5. Reconeixement d'efectes civils en el matrimoni celebrat en forma religiosa. 6. Constància registral del matrimoni. 7. La prova del matrimoni.

 

Lliçó 5. ELS EFECTES DEL MATRIMONI
1. Els efectes personals del matrimoni i el principi d'igualtat entre els cònjuges. 2. Efectes patrimonials del matrimoni. 2.1. Despeses familiars. 2.2. Règim especial de l’habitatge familiar. 3. Relacions econòmiques entre els cònjuges. 4. Els drets viduals familiars.

 

Lliçó 6. LA NUL·LITAT DEL MATRIMONI
1. Caracterització de la nul·litat matrimonial. 2. Causes de nul·litat. 3. L'acció de nul·litat. 4. El matrimoni putatiu: concepte i règim. 5. L'executorietat de les sentències canòniques de nul·litat matrimonial. 6. La indemnització al cònjuge de bona fe en el matrimoni declarat nul.

 

Lliçó 7. LA SEPARACIÓ CONJUGAL
1. Concepte i classes. 2. La separació judicial. 2.1. Concepte. 2.2. Separació convencional. 2.3. Separació per causa legal. 2.4. L'acció de separació. 3. La separació de fet. 4. La reconciliació dels cònjuges
.

 

Lliçó 8. LA DISSOLUCIÓ DEL MATRIMONI
1. Causes de dissolució. Dissolució per mort i per declaració de mort. 2. El divorci. Caracterització de la legislació espanyola. 3. Las causes de divorci. 4. L'acció de divorci. Efectes específics de la sentència de divorci. 5. La reconciliació. Efectes.

 

Lliçó 9. MESURES I EFECTES COMUNS A LA NUL·LITAT, SEPARACIÓ I DIVORCI
1. Efectes i mesures provisionals. 1.1. Efectes ex lege. 1.2. Mesures prèvies a la presentació de la demanda. 1.3. Efectes i mesures provisionals durant la substanciació del procediment. 2. Efectes comuns de les sentències de nul·litat, separació i divorci: comparació amb la regulació estatal. 2.1. El conveni regulador: concepte, contingut i aprovació judicial. 2.2. Regulació judicial. El seu caràcter subsidiari. 3. L’ús de l’habitatge familiar i del parament. 4. La pensió compensatòria: anàlisi comparada amb la regulació estatal.

 

III. EL RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL

 

Lliçó 10. EL RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL
1. El règim econòmic matrimonial. 1.1. Concepte. 1.2. Classes. 1.3. Característiques. 2. Publicitat del règim matrimonial i de les seves modificacions.

 

Lliçó 11. ELS NEGOCIS PATRIMONIALS PER RAÓ DE MATRIMONI
1.Els capítols matrimonials. 1.1. Concepte i significat. 1.2. Estructura. 1.3. Requisits. 1.4. Modificació. Requisits i publicitat. 1.5. Contingut típic i atípic. 2. Les donacions per raó de matrimoni.

 

Lliçó 12. EL RÈGIM DE SEPARACIÓ DE BÉNS
1. Contingut i funcionament del règim de separació de béns. Adquisicions i titularitats dubtoses. 2. Liquidació del règim de separació. En especial, el dret de compensació econòmica per raó de treball de
l’art. 41 CFC. 3. Les compres amb pacte de supervivència.

 

Lliçó 13. ELS ALTRES  RÈGIMS ECONÒMICS
1. El règim de comunitat de béns: en especial, el règim de sociedad de gananciales del
Codi Civil. 2. El règim de participació en els guanys. 3. L’associació a compres i millores. 4. “L’agermanament“ o pacte de “mig a mig”. 5. La “convinença” o “mitja guadanyeria”.

 

IV. FILIACIÓ, POTESTAT DEL PARE I DE LA MARE, INSTITUCIONS TUTELARS I ALIMENTS ENTRE PARENTS

 

Lliçó 14. LA FILIACIÓ I L’ADOPCIÓ
1. La filiació: concepte i règim jurídic en el Dret civil de Catalunya. 1.1. Determinació de la filiació. 1.2. Les accions de filiació. 1.3. Els efectes de la filiació. 2. L’adopció: concepte i règim jurídic en la legislació catalana. 2.1. Constitució: els subjectes i l’expedient d’adopció. 2.2. Efectes. 2.3. L’extinció de l’adopció.

 

Lliçó 15. LA POTESTAT DEL PARE I DE LA MARE
1. La potestat del pare i de la mare en la legislació catalana: noció i característiques. 2. Exercici de la potestat. 3. Contingut de la potestat. 4. Privació i extinció. 5. Pròrroga i rehabilitació.

 

 

Lliçó 16. TUTELA I INSTITUCIONS TUTELARS. LA PROTECCIÓ DE MENORS DESEMPARATS
1. La tutela: el seu règim jurídic. 2. Les altres institucions tutelars. 2.1. La curatela, el defensor judicial, l’administrador dels béns, la guarda. 2.2. Les característiques generals dels càrrecs tutelars. 3. Les mesures de protecció dels menors desemparats. L’acolliment.

 

 

 

Dret de successions

 

 I. SUCCESSIÓ "MORTIS CAUSA".
ETAPES EN L'ADQUISICIÓ DE L'HERÈNCIA
 

 

Lliçó 17. LA SUCCESSIÓ "MORTIS CAUSA". CONCEPTES GENERALS
1. La successió: concepte i classes. La successió mortis causa a Catalunya. 2. Fonament jurídico-polític de la successió mortis causa. 3. La Constitució i el Dret de successions. 4. El Dret de successions: concepte, bases històriques i principis successoris del Dret civil de Catalunya: comparació amb la regulació estatal. 5. Tipus de successió mortis causa: successió universal i particular; successió voluntària i legal; successió mortis causa ordinària i successions especials. 6. Atribucions successòries i beneficis jurídico-familiars
.

 

Lliçó 18. ELS TÍTOLS SUCCESSORIS I L’HERÈNCIA
1. Classes de títols successoris. 2. El títol d'hereu. 3. El títol de legatari. 4. Modalitats dubtoses de designació. 5. Composició de l'herència. L'herència com a objecte de dret.

 

Lliçó 19. EL PROCÉS D'ADQUISICIÓ DE L'HERÈNCIA
1. L'obertura de la successió. Supòsits, temps i lloc. 2. Designació i vocació. 3. La delació. Concepte i classes
.

 

Lliçó 20. ACCEPTACIÓ I REPUDIACIÓ DE L'HERÈNCIA
1. Capacitat per acceptar i repudiar. 2. Temps de l'acceptació. 3. Formes d'acceptació. 4. Efectes de l'acceptació. 5. La repudiació de l'herència.

 

Lliçó 21. LA COMUNITAT HEREDITÀRIA. PARTICIÓ I COL·LACIÓ
1. La comunitat hereditària. 2. La partició hereditària. 3. La col·lació.

 

 II. LA SUCCESSIÓ TESTAMENTÀRIA

 

Lliçó 22. TESTAMENT I ALTRES ACTES D’ÚLTIMA VOLUNTAT
1. La llibertat de testar. 2. El testament. 2.1. Concepte, característiques i contingut. 2.2. La capacitat testamentària. 2.3. Regles formals del testament. 2.4. El Registre d’actes d’última voluntat. 3. Classes de testaments. 3.1. Testaments comuns i especials.3.2. Testament notarial obert. 3.3. Testament en perill de mort i testament en cas d’epidèmia. 3.4. Testament tancat. 3.5. Testament hològraf. 3.6. Testaments especials. 4. El codicil. 5. Les memòries testamentàries.

 

Lliçó 23.  LA DESIGNACIÓ D'HEREU TESTAMENTARI
1. La institució d’hereu: concepte i funcions. 2. Capacitat i requisits de la institució d'hereu. Comparació amb la regulació estatal.

 

Lliçó 24.  LES SUBSTITUCIONS TESTAMENTÀRIES
1. La institució preventiva d’hereu: la substitució vulgar. 1.1. Concepte i supòsits. 1.2. Efectes. 2. La institució successiva d’hereu: la substitució fideïcomissària. 2.1. Concepte i característiques. 2.2 Posició del fiduciari. 2.3. Adquisició de l’herència pel fideïcomissari. 2.4. La substitució fideïcomissària condicional. 2.5. El fideïcomís de residu: modalitats. 3. Altres modalitats de substitució.

 

Lliçó 25. ELS LLEGATS, DONACIONS MORTIS CAUSA I DISPOSICIONS MODALS
1. El llegat en general. 1.1. Concepte i característiques. 1.2. Subjectes. 1.3. El prellegat. 1.4. El subllegat. 1.5. Objecte. Classes de llegat per raó de l'objecte. 1.6. Adquisició del dret al llegat. 1.7. La ineficàcia del llegat. 1.8. La reducció de llegats. 2. Les donacions per causa de mort. 3. Les donacions modals. El mode i les prohibicions de disposar.

 

Lliçó 26. INTERPRETACIÓ I EXECUCIÓ DEL TESTAMENT
1. La interpretació del testament. 2. L'execució del testament. La marmessoria.

 

Lliçó 27. INEFICÀCIA DE LES DISPOSICIONS TESTAMENTÀRIES
1. Els supòsits d'ineficàcia. 2. La nul·litat del testament. 3. La nul·litat del codicil i de les memòries testamentàries. 4. Els remeis a la nul·litat del testament. 5. La revocació. Concepte i classes. 6. La caducitat del testament.

 

III. LIMITACIONS A LA LLIBERTAT DE
DISPOSICIÓ PER CAUSA DE MORT

 

Lliçó 28.  LA LLEGÍTIMA I LA QUARTA VIDUAL
1. La llegítima. Concepte i naturalesa jurídica: comparació amb la regulació estatal. 2. La categoria de legitimaris. 3. Determinació de la quantia. 4. La protecció qualitativa i quantitativa de la llegítima. Accions per a la reclamació. 5. Pagament de la llegítima. 6. Renúncia a la llegítima. 7. La quarta vidual

 

Lliçó 29. LES RESERVES
1. Concepte, fonament i origen de la reserva: comparació amb la regulació estatal. 2. Estructura de la reserva. 3. Efectes de la reserva abans de la delació dels béns reservables. 4. Efectes de la reserva després de la delació dels béns reservables.

 

IV. LA SUCCESSIÓ INTESTADA

 

Lliçó 30. LA SUCCESSIÓ INTESTADA
1. Idees generals. Concepte, fonament i sistemes de successió intestada. 2. Els supòsits d'obertura de la successió intestada.  3. Ordre de succeir ab intestato. 4. El desheretament en la successió intestada.

 

 

 

 
Bibliografia  


I. Bibliografia 

José Luis LACRUZ / Francisco de Asís SANCHO / Agustín LUNA / Jesús DELGADO y Francisco RIVERO, Elementos de Derecho civil,

Tom IV. Derecho de familia, Madrid, Dykinson, 2002.

Tom V. Derecho de sucesiones, 2a.ed., Madrid, Dykinson, 2004.

Luis DÍEZ-PICAZO / Antonio GULLÓN, Sistema de Derecho civil. Vol. IV. Derecho de familia. Derecho de sucesiones, 8a. ed., Madrid, Tecnos, 2001.

Carlos LASARTE, Principios de Derecho civil,

          Tom VI. Derecho de familia, 3a.ed., Madrid/Barcelona, Marcial Pons, 2002.         

          Tom VII. Derecho de sucesiones, 3a.ed., Madrid/Barcelona, Marcial Pons, 2003. 

Lluís PUIG FERRIOL / Encarna ROCA TRIAS, Institucions del Dret civil de Catalunya,

Vol. II, Dret de la persona i Dret de família, 5a. ed., València, Tirant lo Blanch, 1998.

Vol.III, Dret de successions, 6a. ed., València, Tirant lo Blanch, 2004.

Ferran BADOSA COLL (Coord.), Manual de dret civil català,  Madrid, Marcial Pons, 2003. 

Altres obres

Manuel ALBALADEJO GARCÍA, Curso de Derecho civil.

           Tom IV. Derecho de familia, 9a.ed., Barcelona, J.M.Bosch, 2002.

           Tom V. Derecho de sucesiones, 8a.ed., Madrid, Edisofer, 2003.

José Luis LACRUZ (Coord.), Matrimonio y divorcio, 2a.ed., Madrid, Civitas, 1994.

Vicente L. MONTÉS PENADÉS (Coord.), Derecho de Familia, 2a.ed., València, Tirant lo Blanch,1995. 

II. Legislació

1.       Codi Civil. Edició actualitzada de l’any 2004. Són recomanables les edicions publicades per les editorials Tecnos o Civitas.

2.        Legislació Civil Catalana. Edició preparada per Joan EGEA FERNÀNDEZ i Josep FERRER RIBA, 11a.ed., Barcelona, EUB, 2003.

3.        La legislació civil catalana i gran part de normes civils estatals es poden consultar també a Internet, a la Pàgina del Projecte Norma Civil, que coordina l’Àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona. L’adreça és: http://civil.udg.edu/normacivil/

 
Mètodes docents  

Classes teòriques i pràctiques

L'alumne assistirà a les classes teòriques i pràctiques amb un Codi civil actualitzat, un exemplar de la legislació civil catalana i amb els altres textos legals corresponents a l'assignatura. Les pràctiques tenen el caràcter d'integrades, és a dir, determinades lliçons o parts d'elles es tractaran mitjançant l'exposició i resolució de casos pràctics

Proposta de desenvolupament

La docència s'organitza en funció del nombre de crèdits.

En les seves exposicions, els professors seguiran el programa i organitzaran la docència d'acord amb ell.

L'alumne s'examinarà sempre de tot el programa.

 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

L'avaluació es farà mitjançant una prova final que constarà de tres blocs:

1) Un primer bloc de preguntes tipus test de resposta múltiple. Les respostes errònies no puntuaran negativament.

 

2) Un segon bloc de preguntes curtes, amb la possibilitat que se'n pugui triar algunes (p. ex. sis preguntes a triar entre vuit). Aquestes preguntes es desenvoluparan en una extensió màxima d'una cara de full.

 

3) Dues preguntes tipus tema, sense possibilitat de triar, i que s'hauran de desenvolupar detalladament sense límit d'espai. Eventualment, una d'aquestes preguntes es podrà substituir pel desenvolupament d'un cas pràctic.

 

Per qualificar l'examen es farà un ponderació global de les diverses parts. Aproximadament, cada part compta 1/3, però una qualificació molt baixa en una part o una part en blanc repercutirà negativament en la nota global. A la inversa, si s'obté una qualificació molt elevada en dues parts, una qualificació lleugerament més baixa en la tercera no repercutirà negativament en la nota global.

També es realitzarà una prova parcial amb caràcter alliberatori, l’estructura de la qual serà la mateixa que la de la prova final.

 
Informació addicional  

Es programaran sessions de debat sobre qüestions concretes del programa, en les que s'han plantejat darrerament controvèrsia o problemes pràctics rellevants. En aquestes sessions els alumnes presentaran a l'aula ponències sobre cada tema, que seran debatudes amb els altres alumnes i professors de l'assignatura.

El responsable de l'assignatura orientarà els alumnes sobre la bibliografia i el material jurisprudencial necessari per a preparar el treball de la ponència. 

 

 
Llengua de les classes  

Català