Veure programa

Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3104DR0014 DRET PENAL II

Objectius	Prerrequisits	Contingut	Bibliografia	Mètodes docents	Tipus d'exàmens	Informació addicional	Llengua

Objectius

1. Consideracions prèvies Per a l'estudi dels delictes en concret s'ha optat per dividir-los en dues categories: delictes que protegeixen els béns jurídics bàsics del sistema i delictes que protegeixen béns jurídics col·lectius. Tanmateix, l´ àrea de Dret Penal ofereix assignatures optatives destinades a l´ estudi més específic de alguns tipus de delictes: Empresa i Dret Penal i Administració Pública i Dret Penal. Els delictes inclosos dins de la primera categoria són aquells que, en termes generals, històricament s'ha identificat al dret penal, com els delictes d'homicidi, lesions, avortament, etc. A partir d'ells s'ha elaborat la teoria penal. Ells han donat origen als problemes de causalitat, de formes imperfectes d'execució, de participació, etc. i són els de major importància quantitativa en els afers diaris del sistema penal. En canvi, els delictes contra els béns jurídics col·lectius, en contrast amb els anteriors, són delictes que podríem qualificar com a "moderns". Constitueixen noves formes de criminalitat. Són el producte de la criminalització dels nous conflictes que ha portat l'evolució del model social. En ells no es plantegen els mateixos problemes que es presenten als anteriors. La seva tipificació sol ser la dels delictes de perill i ja no es tracta d'establir la lesió efectiva d'un bé jurídic per a la determinació de l'injust, sinó que n'hi ha prou amb la constatació d'un perill per a un bé jurídic. Respecte d'això, resulta discutible si poden admetre's formes imperfectes d'execució. Podem afirmar que aquestes noves formes de criminalitat i la seva tècnica de tipificació estan donant lloc a una nova teoria penal , la qual es troba a les fases inicials del seu desenvolupament. Per això hem optat per fer aquesta distinció. Seria desitjable, això sí, que aquesta assignatura, per la seva complexitat i per l'exigència que planteja tenir coneixements també d'altres assignatures jurídiques, es pogués impartir en els darrers cursos. 2. Objectius específics Els objectius fonamentals d'aquest curs estan relacionats amb el coneixement concret dels delicte. I té com a objectius més específics els següents: a) Conèixer les diverses figures delictives i els diversos elements que les estructuren. b) Poder determinar les conseqüències juridicopenals en qualsevol supòsit de fet, identificant les normes que seran aplicades. c) Relacionar i combinar adequadament els principis i criteris que l’alumne ha après en el curs passat, per a la resolució adequada dels problemes. d) Tenir capacitat per realitzar una presentació sintètica dels problemes i de la seva resolució en funció de les diverses teories, argumentant raonadament la seva posició. e) L'alumne, a més de la seva actitud crítica, haurà de mostrar la seva capacitat creativa i imaginativa i la seva capacitat d’abstracció. f) Finalment, haurà de mostrar la seva habilitat per a la resolució dels casos, entre altres: el coneixement i l’aplicació de la metodologia, la capacitat d'identificar i classificar els problemes i l'eficiència amb què desenvolupa aquesta tasca.

Prerrequisits

Contingut (Programa)

Programa teòric PRIMERA PART. PROTECCIÓ DELS BÉNS JURÍDICS BÀSICS PER A L’EXISTÈNCIA DEL SISTEMA SOCIAL. Lliçó 1 Noció de la part especial del Codi Penal. El bé jurídic com a criteri de classificació i jerarquització dels delictes: delictes contra les bases de l’existència del sistema social i delictes contra el funcionament del sistema social: béns jurídics col·lectius, béns jurídics institucionals i béns jurídics de control. Els delictes contra la vida Lliçó 2 Delictes contra la vida humana independent. Homicidi i assassinat. Inducció i cooperació al suïcidi. L’eutanàsia. Lliçó 3 Delictes contra la vida humana dependent. Avortament. Lesions al fetus. B) Delictes contra la salut individual Lliçó 4 Lesions. Baralla tumultuària. Violència domèstica o familiar. El consentiment en les lesions. C) Delictes contra la llibertat i la seguretat de les persones Lliçó 5 Delictes relatius a la manipulació genètica. Lliçó 6 Delictes contra la llibertat. Detencions il·legals i segrest. Amenaces. Coaccions. Tortures i altres delictes contra la integritat moral. Lliçó 7 Delictes contra la llibertat sexual. Agressions sexuals. Abús sexual. Assetjament sexual. Exhibicionisme i provocació sexual. Delictes relatius a la prostitució. Disposicions comunes. Lliçó 8 Delictes contra la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili. Descobriment i revelació de secrets. Violació de domicili, domicili de persona jurídica i establiment obert al públic. Lliçó 9 Delictes contra la seguretat. Abandó de família, menor i incapaç. No pagament de prestació econòmica. Utilització i tràfic de menors per a la mendicitat. Omissió del deure de socors. Afebliment del deure de custòdia. Inducció d’un menor a l’abandonament del domicili. D) Delictes que afecten als subjectes en les seves relacions socials Lliçó 10 Delictes contra l’honor. Calúmnia. Injúria. L’exceptio veritatis en la calúmnia i en les injúries. Disposicions generals. Lliçó 11 Delictes contra l’estat civil. Matrimonis il·legals Suposició de part. Alteració de la paternitat, estat i condició del menor. E) Delictes contra el patrimoni Lliçó 12 Furt. Robatori. Robatori amb força en les coses. Robatori amb violència o intimidació en les persones. Extorsió. Robatori i furt de vehicles de motor. Usurpació. Lliçó 13 Estafa. Apropiació indeguda. Encobriment amb ànim de lucre i receptació. Defraudacions de fluid elèctric i anàlogues. Lliçò 14 Delictes contra la propietat intel·lectual. Danys. SEGONA PART. PROTECCIÓ DE BENS JURÍDICS COL·LECTIUS. Lliçó 15 Els béns jurídics col·lectius. Concepte. Tècniques de tipificació en la protecció dels béns jurídics col·lectius, institucionals i de control. Lliçó 16 Delictes contra l'ordenació territorial, el patrimoni històric, els recursos naturals i el medi ambient. El dret espanyol. Responsabilitat administrativa i penal. Especial consideració a la protecció del medi ambient. Dret penal internacional del medi ambient: danys fronterers i la protecció del mar. Lliçó 17 Delictes contra la salut pública. Delictes relatius a substàncies nocives. Delictes relatius a medicaments. Delictes relatius a aliments. Delictes relatius a drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques: a) dimensions socioculturals de la droga; b) la internacionalització del control penal de la droga. La situació abans i després de la Convenció de Viena del 1988; c) situació actual i tècniques legislatives. El moviment despenalitzador; d) el Codi Penal espanyol i la droga. Lliçó 18 Delictes relatius a l'energia nuclear i les radiacions. Delictes d'estralls i incendi. Delictes contra la seguretat del tràfic. L'omissió del deure d'impedir determinats delictes o de posar-los en coneixement de l'autoritat. Delicte contra la funció pública de la propietat. Lliçó 19 Delictes contra la Constitució. Delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Discriminació i provocació a la discriminació. Manifestació i associació il·lícita. Delictes contra la llibertat de consciència. Lliçó 20 Delictes comesos per funcionaris públics contra les garanties i drets constitucionals i contra el seu exercici. Delictes contra la llibertat: entrega il·legal de la causa. Detenció il·legal. Incomunicació il·legal. Sancions i privacions il·legals o tracte rigorós innecessari, en presó o centre de correcció de menors. Delictes contra la inviolabilitat domiciliària: pràctica il·legal de violació de domicili. Delictes contra la inviolabilitat de la correspondència: pràctica il·legal de violació del secret de les comunicacions. Lliçó 21 Delictes comesos per funcionaris públics contra les garanties i els drets constitucionals i contra el seu exercici (cont.). Delicte contra els drets del detingut: impedir l'assistència lletrada i no informar-lo dels seus drets. Delictes contra l'exercici de la llibertat d'expressió i difusió informativa, contra l'exercici de la llibertat de reunió i manifestació, contra l'exercici de la llibertat d'associació. Expropiació il·legal. Delicte contra el lliure exercici dels drets cívics. Especial referència a la tortura i el turment. Lliçó 22 Delictes contra la fe pública. Falsedats. Concepte i requisits de la falsedat. Falsificació de segells de Correu o efectes timbrats. Falsificació de moneda. Falsificació de documents de crèdit i efectes comuns. Falsificació de documents. Falsificació de documents públics, oficials i mercantils i dels despatxos telegràfics. Falsificació de documents privats. Falsificació de certificats. Disposicions comunes. Falsedats personals. Usurpació de funcions i qualitat. Ús indegut de noms, vestits, insígnies i condecoracions. Delictes que afecten als béns jurídics institucionals Lliçó 23 Delictes contra l'Administració pública. Delictes dels funcionaris públics en l'exercici dels seus càrrecs. Concepte de funcionari. Prevaricació del funcionari públic en general. Nomenaments il·legals. Abandonament del destí i omissió del deure de perseguir els delictes. Desobediència i denegació d'auxili. Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets. Delictes contra l'Administració pública (cont.). Suborn. Tràfic d'influències. Malversació. Fraus i exaccions il·legals. Negociacions i activitats prohibides als funcionaris i abusos en l'exercici de la seva funció. Lliçó 24 Delictes contra l'Administració de justícia. Prevaricació judicial, tipicitat dolosa i imprudent. Omissió del deure d'impedir o perseguir determinats delictes. L'encobriment. Realització arbitrària del propi dret. Acusació i denúncia falses. Simulació del delicte. Fals testimoni. Obstrucció del procés i deslleialtat professional. Afebliment de condemna i afavoriment de l'evasió. Delictes contra els béns jurídics de control Lliçó 25 Delictes contra la seguretat interior de l'Estat. Consideracions generals. Delictes contra la divisió de funcions, contra l'organització institucional de l'Estat i la divisió de poders. Delictes contra el cap d'Estat i el seu successor. Delictes contra les Corts Generals o l'Assemblea Legislativa Autonòmica. Delictes contra altres organismes de la nació. Delictes contra la forma de govern: rebel·lió i sedició. Delictes contra les autoritats, els seus agents i funcionaris públics; atemptat, resistència i desobediència. Delictes contra la pau i l'ordre públic. Tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions i explosius. La consideració al Codi Penal del terrorisme. Lliçó 26 Delictes contra la seguretat exterior de l'Estat. Delictes de traïció. Ultratges a Espanya o les comunitats autònomes. Delictes que comprometen la pau o la independència de l'Estat. Delictes relatius a la defensa nacional. Delictes contra el deure de prestació del servei militar. Delictes contra la comunitat internacional. Delictes contra el dret de gents. El genocidi. Delictes contra les persones i els béns protegits en conflictes armats.

Bibliografia

La bibliografia a la biblioteca 1. Bibliografia bàsica COBO DEL ROSAL, M. (2000) Curso de Derecho Penal Español. Parte Especial. II vols. Marcial Pons. Madrid. MUÑOZ CONDE, F. Manual de derecho penal. Parte especial. 1999. 12ª ed. DÍEZ RIPOLLÉS, J.L ; GRACIA MARIN, L.; LAURENZO COPELLO, P. Comentarios al Código Penal I. Tirant lo Blanc. València. 1997. QUINTERO OLIVARES, Q. (director). Comentarios al Nuevo Código Penal. Aranzadi. Madrid. 2001. 2. Altres obres recomanades BAJO FERNANDEZ, M. Compendio de Derecho Penal. Parte Especial. Vol. II. 1997. MARTÍNEZ-BUJÁN PÉREZ, Carlos, Derecho penal económico: parte general. Tirant lo Blanch, 1998. Derecho penal económico: parte especial. Tirant lo Blanch, 1999. QUERALT, J. J. Manual de derecho penal. Parte especial. 1997 . JM Bosch QUINTERO OLIVARES, G i altres. Manual de derecho penal. Parte especial. 1997. Aranzadi RODRIGUEZ MOURULLO G. I altres. Comentarios al Código Penal. 1997. Civitas RODRIGUEZ RAMOS, L. Derecho Pena.l Parte Especial. 1996-1997 VIVES ANTON, T. i altres. Comentarios al Código Penal. 2 vol. 1996. Tirant lo Blanch Bibliografia addicional: la bibliografia específica dels diversos temes s'indicarà en les diferents sessions. I1. Legislació - Ley Orgánica 10/1995 de 23 de noviembre, del Codigo Penal, modificada por LO 11/2003, de 29 de septiembre, y LO 15/2003, de 25 de noviembre (última versión actualizada) - Ley Orgánica 5/2000 de 12 de enero. Regula la responsabilidad penal de los menores. Real Decreto 690/1996 de 26 de abril. Establece las circunstancias de ejecución de las penas de trabajo en beneficio de la comunidad y arresto de fin de semana. - Ley Orgánica 6/1985 de 1 de julio, del Poder Judicial. - Constitución española - Ley Orgánica 1/1979 de 26 de septiembre. Ley General Penitenciaria.

Mètodes docents

Classes teòriques: Els objectius proposats en aquest curs, centrats fonamentalment en el coneixement i la comprensió, requereixen un debat intens i permanent sobre els diversos aspectes, la qual cosa determina els mecanismes docents que s´han d´utilitzar, sempre condicionats pels recursos materials i humans existents. Aquests mecanismes són: Les lliçons explicatives. Les temàtiques més complexes del programa tindran una lliçó explicativa, les quals es desenvoluparan amb un desitjable grau de participació activa per part dels alumnes. En aquestes sessions, que es desenvolupen dins de l´aula, es donaran les explicacions pertinents i es faran esquemes i interrelacions per obtenir una contextualització adequada. Com que aquests elements són bàsics per a la comprensió i el desenvolupament de la resta de la matèria, les primeres lliçons hauran de permetre al professor saber el nivell de coneixements que tenen els alumnes sobre els conceptes i principis que s´han de desenvolupar, per poder trobar un punt de partida comú. D´altra banda, haurà de promoure exercicis de participació que permetin veure el seu grau de comprensió i exercicis d´aplicació dels coneixements obtinguts. Les tutories. Per tal de donar suport a les lliçons, des del començament ha de crear-se la necessitat de les tutories com a una eina fonamental, tant per una adequada comprensió de la matèria com per a la resolució de casos pràctics. Classes pràctiques: Amb el treball pràctic es tracta de que l´alumne associï l´explicació abstracta de la teoria amb els fets del món real i que s´exerciti en l´anàlisi científic dels fets i a fonamentar racionalment les seves conclusions. Però, a més, la classe pràctica té un altre objectiu: l´alumne entendrà amb més facilitat els conceptes abstractes que s´utilitzen en la teoria del delicte i que, al nostre entendre, han fet que aquesta teoria s´hagi transformat en un objecte en si mateix i que s´hagi oblidat que abans que res és una teoria amb una gran eficàcia pràctica, ja que permet establir, amb un ample marge de seguretat, si una conducta del món real té conseqüències jurídico-penals. Precisament per això és una gran teoria. És una gran teoria perquè té una gran eficàcia pràctica. Per tal de desenvolupar aquesta tasca es compta amb els mecanismes següents: Sessions pràctiques: L´aprenentatje i l´habilitat per a la resolució de casos exigeix la realització de sessions pràctiques que, comptant amb el suport de diversos mecanismes docents, permetin que l´alumne s´enfronti a debats, documentant-se prèviament, sobre diverses matèries. En els debats l´alumne haurà d´argumentar i fonamentar les seves consideracions. Aquestes pràctiques hauran de potenciar la comprensió dels diversos àmbits d´intervenció punitiva de l´Estat, generalment desfigurada per la informació. La realització d´aquestes pràctiques ve condicionada pels recursos materials i humans disponibles. Aquestes sessions pràctiques es fan en l´aula, dintre de l´horari programat una hora un cop a la setmana, i amb el professor encarregat dels crèdits pràctics. Malauradament, no hi ha mitjans materials, ni humans per poder fer-ho en grups petits per tal de que les classes pràctiques siguin fructíferes, per això, s´imparteixen tenint en compte els mitjans disponibles, amb la millor voluntat i de la millor manera possible. Programes complementaris de pràctiques: Per tal de paliar les mancances indicades i d´oferir un treball pràctic en millors condicions, i dins de l´esforç que l´àrea de Dret Penal ve realitzant en l´àmbit de la innovació docent, enguany s´ofereixen tres programes de pràctiques diferents i complementaris: a) programa de pràctiques amb estudiants col.laboradors i b) programa de judicis simulats. PROGRAMA DE PRÀCTIQUES AMB ALUMNES COL.LABORADORS Per tal de aprofundir en l´anàlisi de casos pràctics, l´Àrea de Dret Penal ve desenvolupant des de fa ja més de cinc anys un programa de pràctiques amb la col.laboració dels alumnes que hagin superat l´assignatura amb un notable. -Objectius. Els objectius d´aquest programa són: En primer lloc, intentar reduir els problemes que implica treballar amb una metodologia pràctica en grups amb molta gent. Poder reduir els grups de treball a grups de 20 o 25 persones donant, així, l´oportunitat als alumnes de tenir un control més adequat del seu treball en les pràctiques. D´altra banda, donar la oportunitat de continuar aprofundint i consolidant els seus coneixements als alumnes que s´han destacat en l´assignatura. Per aconseguir aquests objectius els col.laboradors no podran tenir grups superiors a 20 persones. Justificació. L´experiència acumulada en aquests darrers 4 anys ens ha demostrat que aquest esforç va contribuir notablement en els resultats d´aprofitament de l´ assignatura per part dels alumnes. Tenint un indicador mitja del 70 % dels aprovats dels crèdits pràctics. Això es degut a que durant tot el crus aquestes persones tenen l´oportunitat de discutir i revisar el seu treball amb persones que, d´una banda tenen un major coneixement del cas (donat que abans ho han discutit i treballat amb el coordinador de les pràctiques) , i de l´altre es senten més a prop que del professor, la qual cosa permet fer més lliurement preguntes i comentaris. CALENDARI DE PRÀCTIQUES AMB COL.LABORADORS PRIMERA PRÀCTICA Setmana del 13 al 17 de desembre de 2004: Resolució de la primera pràctica amb col.laboradors. SEGONA PRÀCTICA Setmana del 21 al 25 de febrer de 2005: Resolució de la segona pràctica amb col.laboradors TERCERA PRÀCTICA Setmana del 21 al 25 de març de 2005: Resolució de la tercera pràctica amb col.laboradors. 2. JUDICIS SIMULATS EN L´AULA TOMÁS MIERES -Objectius: A més dels objectius propis del treball de casos pràctics, aquesta activitat està dirigida fonamentalment a: Habituar a l´alumne a parlar en públic. Preparar a l´alumne a ubicar-se i actuar en una vista oral Habituar a l´alumne a utilitzar amb precisió el llenguatge jurídic. - Justificació Amb aquest nou programa es tracta d´aprofundir no només en la resolució de casos pràctics sinó i fonamentalment fer enfásis en l´expressió oral i l´actuació pròpia d´una vista oral. Un excel.lent informe pot veure´s totalment perdut amb una exposició dolenta del mateix. Per això, hem decidit fer un esforç encaminat a que un dels casos que han de treballar es faci mitjançant una presentació oral del mateix. Metodologia Per grups d´alumnes es tracta de reproduir, amb tot el rigor possible, un judici. En principi, es tractaria de fonamentar el treball en expedients reals. Els diferents grups treballaran amb aquest expedient fent els escrits i les qüestions corresponents a cada part i desprès actuaran en la vista oral. S´intentarà que el tribunal estigui integrat per Magistrats i professors de l´àrea. CALENDARI DE LA RESOLUCIÓ DE JUDICIS SIMULATS - Realització judicis simulats setmanes del 2 de maig al 13 de maig de 2005 CALENDARI INTEGRAT DE LES ACTIVITATS ACADEMIQUES PROGRAMADES OCTUBRE: 2ª. Setmana. Integració dels grups de pràctiques de col·laboradors. NOVEMBRE: - Dia 3 de novembre primer examen test teòric. DESEMBRE: - Dia 1 de desembre segon examen test teòric. - Setmana del 13 al 17 de desembre primera pràctica col·laboradors. GENER: - Dia 12 de gener tercer examen test teòric. - Dia 18 de gener examen parcial teòric. FEBRER: - Setmana del 21 al 25 de febrer segona pràctica col·laboradors. MARÇ: - Dia 9 de març quart examen test teòric. - Setmana del 21 al 25 tercera pràctica col·laboradors. ABRIL: - Dia 13 d'abril cinquè examen test teòric. - Setmana del 25 al 29 realització judicis simulats. MAIG: - Setmanes del 2 al 13 de maig realització judicis simulats. - Dia 11 de maig sisè examen test teòric. JUNY: - Dia 1 de juny examen final teòric i pràctic. SETEMBRE: - Dia 5 de setembre examen final teòric i pràctic.

Tipus d'exàmens i avaluacions

L'alumne podrà escollir entre dos tipus d'avaluacions: A) AVALUACIÓ CONTINUADA Crèdits teòrics: L’avaluació dels crèdits teòrics es farà mitjançant 6 exàmens tipus test: 3 corresponents al primer semestre i 3 corresponents al segon semestre. Els alumnes que aprovin els tres primers exàmens tipus test alliberaran aquesta part de l'assignatura. En cas contrari, es podran presentar a l'examen teòric parcial del dia 18 de gener. Els alumnes que aprovin els darrers tres exàmens tipus test també alliberaran la segona part de l'assignatura. I en cas contrari, es podran presentar a l'examen final. Les notes inferiors a 4 no es promediaran, a excepció d'un dels exàmens test; és a dir, d'entre els 6 exàmens tipus test, només en una ocació l'alumne podrà obtenir una nota inferior a 4. Crèdits pràctics: L’avaluació dels crèdits pràctics en el cas de l'avaluació continuada es farà mitjançant: a. Les pràctiques de col·laboradors (40% nota pràctica). b. Judicis simulats (60% nota pràctica). Els alumnes que no superin o no s'acullin al règim d'avaluació continuada podran presentar-se a l'examen pràctic final, consistent en la resolució d´un supòsit pràctic. La nota total dels crèdits pràctics es correspondrà al 50 % de la nota final. Per superar l'avaluació continuada cal que l'alumne aprovi els crèdits teòrics i pràctics. B) AVALUACIÓ NO CONTINUADA 1. Examen teòric: Examen (parcial) de gener: L’examen de gener(parcial) serà del tipus d´examen de preguntes o temes a desenvolupar. La seva ponderació en la nota dels crèdits teòrics serà del 50% . NOTA 1. Els alumnes que no aprovin el parcial, no alliberen aquesta part de l´assignatura i hauran d´examinar-se del total de l´assignatura. Sense que la nota del parcial es tingui en compte en la convocatòria del juny ni de stembre. NOTA 2. Els alumnes que aprovin el parcial (amb un 5) alliberen aquesta part de l´assignatura tant pel examen de juny com pel de setembre. Examen de juny: L’examen de juny serà del tipus de preguntes o temes a desenvolupar. La seva ponderació en la nota dels crèdits teòrics serà del 50 % NOTA 3. Les notes inferiors a 4 no es promediaran. Examen de setembre: L’examen de setembre serà del tipus de preguntes o temes a desenvolupar. La seva ponderació en la nota (dels crèdits teòrics) serà del 50 % NOTA 4. Les notes inferiors a 4 no es promediaran. NOTA 5. Els alumnes que tinguin el parcial alliberat tindran un examen en condicions semblants a les de juny. 2. Examen pràctic L'examen pràctic final, tant al juny com al setembre, consistirà en la resolució d´un supòsit pràctic. La nota total dels crèdits pràctics es correspondrà al 50 % de la nota final. PRÀCTICUM FINAL Els alumnes que realitzin el pràcticum final i el superin positivament podran obtenir el màxim d'1 punt sobre la nota pràctica.

Informació addicional

Llengua de les classes

Català