Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3104DR0006 DRET PENAL I


Objectius  

 

 Els objectius que es pretenen són:

  1. Que l´alumne comprengui la funció que el dret penal ha de tenir en un Estat social i democràtic de dret.
  2. Desenvolupar la capacitat d´anàlisi i de crítica de l´alumne a partir de les perspectives d´un Estat social i democràtic de dret.
  3. Que l´alumne entengui i sigui capaç de resoldre un cas d´acord amb els criteris i conceptes desenvolupats per la Teoria del Delicte, del Subjecte Responsable i la penologia.
  4. Que l´alumne tingui clares quines són i com s´apliquen les conseqüències del delicte.

 

 
Prerrequisits  

 
Contingut (Programa)  

 

DRET PENAL I:

Introducció al sistema penal. Teoria del delicte i del subjecte responsable, penologia.

 

 PROGRAMA TEÒRIC:

I. ELS FONAMENTS DEL SISTEMA PENAL

Lliçó 1.


Concepte de control social. Control social formal i informal. Control social formal: el sistema penal. El procés d’incriminació. La incriminació primària i secundària. Dret penal i criminologia. Teories sobre la criminalitat: a) il·luminisme; b) positivisme; c) funcionalisme; d) interaccionisme simbòlic; el labelling aproach; e) la criminologia crítica; f) la criminologia actualment; g) l’abolicionisme. Las crítiques al dret penal i les resposta a les crítiques. Dret penal i política criminal: concepte de política criminal. Evolució: a) política criminal de l’Estat liberal; b) política criminal de l’Estat positivista; c) política criminal de l’Estat social i democràtic de dret. Sistema penal d’alternatives: les vies reparatòries. d) Excurs: política criminal de l’Estat autoritari. Especial referència al desenvolupament del dret penal espanyol a partir de la codificació penal.

Lliçó 2

Concepte de dret penal: dret penal objectiu i dret penal subjectiu. Dret penal objectiu: les normes penals. La diferència amb altres normes: dret sancionador administratiu i disciplinari.

 

Lliçó 3

El dret penal subjectiu. Concepte. Les teories de la pena com a fonament del ius puniendi. Teories absolutes (que fonamenten la pena en la justícia). Teories relatives (que fonamenten la pena en la utilitat). Teories mixtes. Funció i fi de la pena en l'Estat social i democràtic de dret

 

Lliçó 4

El dret penal subjectiu. Els límits de la intervenció punitiva de l’Estat: límits comuns al nivell de la incriminació primària i secundària: a) necessitat de la pena; b) la protecció dels béns jurídics: el bé jurídic. Ideologia i dret penal; c) la dignitat de la persona. Excurs: el principi de culpabilitat. 

Lliçó 5

El dret penal subjectiu. Límits al dret penal subjectiu (continuació): altres límits al nivell de la incriminació secundària: a) el procés penal i les seves garanties (els principis del procés degut). Els sistemes processals penals: a) sistema inquisitiu; b) sistema acusatori i c) sistema de parts. L'execució penal i les seves garanties: principi d’igualtat, principi de determinació (indeterminació).

 

Lliçó 6

El dret penal subjectiu. Límits al dret penal subjectiu (continuació). La formalització dels límits al ius puniendi: el principi de legalitat. El principi de legalitat en el dret espanyol. Les fonts del dret i el dret penal: a) la llei. Les lleis penals incompletes i les lleis penals en blanc; b) altres fonts del dret i el dret penal: la costum, els principis generals del dret i la jurisprudència.

Lliçó 7

 El principi de legalitat (continuació). La interpretació rigorosa de la llei penal. Concepte i naturalesa de la interpretació doctrinal: objectiva i subjectiva. Classes d'interpretació: a) segons la font; b) segons els mitjans; c) segons el resultat. L'analogia. Dogmàtica penal. Concurs aparent de lleis penals.

 

Lliçó 8

L’aplicació de la llei penal: la llei penal en el temps, la llei penal en l’espai i la llei penal i les persones: la llei penal en el temps. La irretroactivitat de la llei penal com a principi general. La retroactivitat com a excepció. Problemes específics: lleis temporals i d'excepció. El cas de la llei penal intermèdia.

 

Lliçó 9

La llei penal en l’espai: el principi de territorialitat. L’extraterritorialitat de la llei penal. Els principis generals de l'extradició. La regulació de l'extradició activa i passiva en el dret espanyol. La llei penal i les persones. El principi d'igualtat. Excepcions: a) amb origen al dret internacional públic; b) amb origen al dret públic intern.

 

II. TEORIA DEL DELICTE I DEL SUBJECTE RESPONSABLE

 

II. 1. LA TEORIA DEL DELICTE.

 

Lliçó 10

Concepte jurídic-dogmàtic de delicte, gènesi i variacions sistemàtiques. Posició personal: teoria del delicte i del subjecte responsable.

 

Lliçó 11

El delicte d'acció dolosa. El elements objectius. La responsabilitat penal de les persones jurídiques. Actuar per un altre. L'article 31 del Codi Penal. Funcions del tipus penal. Classificació del delicte.

 

Lliçó 12

El delicte d'acció dolosa. El tipus i la determinació de la tipicitat (continuació). Els elements subjectius: dol i elements subjectius específics de tipus dolós. Classificació del dol. Dol eventual i imprudència conscient.

 

Lliçó 13

El delicte d'acció dolosa (continuació). L’absència de tipicitat. Causes de no-atribució per manca d’un element típic: la manca d’acció; l'error sobre un fet de la infracció penal; l'error sobre els agreujants; el cas fortuït; el consentiment. Causes de no-atribució a partir de la consideració del tipus en la seva globalitat desvalorativa.

 

Lliçó 14

L'antijuridicitat. El principi de lesivitat. Les causes de justificació. Concepte i fonaments. L'exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec. La legítima defensa i l'estat de necessitat. L’actio illicita in causa en la legítima defensa i l'estat de necessitat.

 

Lliçó 15

El delicte d'acció imprudent. Fonaments polítics criminals del delicte imprudent. La tipicitat del delicte imprudent al Codi Penal espanyol. L'antijuridicitat. El delicte preterintencional i el qualificat pel resultat.

 

Lliçó 16

El delicte d'omissió dolosa i imprudent. La tipicitat: omissió pròpia i impròpia. L'antijuridicitat.

 

Lliçó 17

L’iter criminis. Els actes preparatoris, proposició, conspiració i provocació. Els actes d'execució. Temptativa i consumació. El desistiment i la temptativa impossible.

 

Lliçó 18

Autoria i participació. L'autor. L'autor mediat. La coautoria. La participació. L'inductor, el còmplice.

 

Lliçó 19

Les condicions objectives de punibilitat i les excuses legals absolutòries.

 

II. 2. EL SUBJECTE RESPONSABLE

 

 

Lliçó 20

La culpabilitat com una teoria de subjecte responsable: un problema d’exigibilitat a la persona concreta en la situació concreta. Els elements de la responsabilitat. La imputabilitat o les inexigibilitats determinades pel sistema. La consciència exigida de l'antijuridicitat. L'exigibilitat de la conducta.

 

Lliçó 21

Les causes d’exclusió de la responsabilitat. Inexigibilitats determinades pel sistema (inimputabilitat): malaltia o alteració psíquica. El trastorn mental transitori. Les accions liberae in causa. L'alteració de la percepció. L’estatut especial del menor d'edat.

 

Lliçó 22

Situacions de no-exigibilitat: l'estat de necessitat exculpant i la por insuperable.
 

Lliçó 23

Les teories de l'error: error de fet i de dret. Error de tipus i error de prohibició. L'art. 14 del Codi Penal.
 

II. 3. LES CIRCUMSTÀNCIES

Lliçó 24

Les circumstàncies atenuants en particular. Les circumstàncies agreujants en particular. L’error en les circumstàncies.

 

III. PENOLOGIA

 Lliçó 25

Les sancions penals: concepte de penes i mesures de seguretat. Concurrencia de penas y medidas de seguridad. La pena de mort i la polèmica doctrinal. La pena de presó i els moviments descarceratoris.

 

Lliçó 26

Penes privatives de llibertat: la presó, la localització permanent i la responsabilitat personal subsidiària. Penes privatives de drets. Penes pecuniàries: la multa dies i la multa proporcional. Conseqüències accessòries.

 

Lliçó 27

Suspensió de l´ execució de les penes i substitució de les penes privatives de llibertat. L’expulsió dels estrangers. El debat de les alternatives.

 

Lliçó 28

Determinació de la pena. Regles generals i regles especials. 

 

Lliçó 29

Les mesures de seguretat en el Codi Penal. Privatives de llibertat i no privatives de llibertat. La reparació del dany. La responsabilitat civil: concepte i contingut, persones civilment responsables. L'extinció de la responsabilitat civil. Les costes processals.

 

Lliçó 30

L'extinció de la responsabilitat criminal. La mort del condemnat; el compliment de la condemna; la remissió definitiva de la pena; el dret de gràcia; el perdó de l'ofès; la prescripció del delicte i de la pena i de les mesures de seguretat. La rehabilitació.

 

  PROGRAMA DE PRÀCTIQUES:

 Lliçó 1.

 

Concepte de cas. El jutge i el jurista científic davant al cas: la sentència i el dictamen. L'obligació de motivar les sentències. El sistema penal com un sistema de garanties: dret penal, dret processal i dret penitenciari.

 Lliçó 2

L'anàlisi del supòsit de fet com a tasca comuna per a l'elaboració d'una sentència o un dictamen: el cas penal. L’argumentació jurídica: pressupostos fàctics i jurídics en el cas difícil. La definició dogmàtica de delicte com a proposta metodològica per a la determinació del pressupost jurídic.

 Lliçó 3

Les diferents etapes en la solució del cas:
a) L'assimilació dels fets.
b) La recopilació del material. Els problemes de subsumpció i els seus elements.
c) L'estructuració: ordenar els problemes de subsumpció. Els criteris per ordenar-los.

 Lliçó 4

Les diferents etapes en la solució de casos pràctics (continuació):
d) La resposta a les qüestions de subsumpció i l'esquema de solució: el model finalista i el model causalista. Algunes indicacions per resoldre problemes jurídics dubtosos del dol o de la consciència de l'antijuridicitat. La participació de més d'una persona. Ordre de les persones i ordre de les preguntes.

 Lliçó 5

Les diferents etapes en la solució de casos pràctics (continuació):
e) La presentació. La doctrina jurisprudencial i la doctrina científica. Les cites.

 Lliçó 6

Esquemes de solució per al delicte d'acció dolós consumat, en grau de temptativa, i del delicte d'acció imprudent. Esquema per al delicte d'omissió consumat. La temptativa en l'omissió i el delicte d'omissió imprudent.

 

 

 
Bibliografia  


. Bibliografia

Bibliografia bàsica

BUSTOS RAMIREZ Y HORMAZÁBAL . Lecciones de Derecho Penal. Vol .I y II. Editorial Trotta. 1997, 1999.

CEREZO MIR, J. Curso de Derecho Penal Español., Vol I , II y III, Ed. Tecnos. 6 ed. 2004.

GRACIA MARTIN, L. / BOLDOVA PASAMAR, M.A. / ALASTUEY DOBÓN, M.C., Lecciones de consecuencias jurídicas del delito. Valencia, Tirant lo Blanch. 3ª ed. 2004.

MIR PUIG, S. Manual de Derecho Penal. 6ª ed. , Reppertor, Barcelona. 2002.

MUÑOZ CONDE, F. Y GARCÍA ARAN, M. Derecho Penal. Parte General. 5a ed. Tirant lo Blanc. València. 2002

ROXIN, CLAUS. Derecho Penal. Parte General. Tomo I, Civitas, 1997.

 

Altres obres recomanades

 

COBO DEL ROSAL / VIVES ANTÓN, Derecho Penal. Parte General, 5ª ed. Tirant lo Blanc, 1999.

LUZÓN PEÑA, Curso de Derecho Penal. Parte General I. Universitas, 1996.

QUINTERO OLIVARES, G. Manual de Derecho Penal. Parte General. Aranzadi, 3ª ed., Pamplona, 2002.

TERRADILLOS BASOCO, Juan y MAPELLI CAFARENA, Borja. Las consecuencias del delito. 3 ed. Civitas, Madrid . 1996

 

Legislació

 

CODI PENAL

Darreres modificacions del codi penal

 

 
Mètodes docents  

 Classes teòriques:

 

Els objectius proposats en aquest curs, centrats fonamentalment en el coneixement i la comprensió, requereixen un debat intens i permanent sobre els diversos aspectes, la qual cosa determina els mecanismes docents que s´han d´utilitzar, sempre condicionats pels recursos materials i humans existents. Aquests mecanismes són:

  

  1. Les lliçons explicatives.  

Les temàtiques més complexes del progama tindran una lliçó explicativa,les quals es desenvoluparan amb un desitjable grau de participació activa per part dels alumnes. En aquestes sessions, que es desenvolupan dinst de l'aula, es donaran les explicacions pertinents i es faran esquemes i interrelacions per obtenir una contextualització adequada. Com que aquests elements són básics per a la comprensió i el desenvolupament de la resta de la matèria, les primeres lliçons hauran de permetre al professor saber el nivell de coneixements que tenen els alumnes sobre els conceptes i principis que s´han de desenvolupar, per poder trobar un punt de partida comú. D´altra banda, haurà de promoure exercicis de participació que eprmetin veure el seu grau de comprensió i exercicis d´aplicació dels coneixements obtinguts.

 

2) Les tutories.

Per al soport de les liçons,  des del començament ha de crear-se la necessitat de les tutories com a una eina fonamental per a una adequada comprensió de la materia

 

 

Classes pràctiques:

 Amb el treball pràctic es tracta de que l´ alumne associí l´ explicació abstracta de la teoria amb els fets del món real i que s´ exerciti en l´ anàlisi científic dels fets i a fonamentar racionalment les seves conclusions. Però, a més, la classe pràctica té un altre objectiu: l´ alumne entendrà amb més facilitat els conceptes abstractes que s´ utilitzen en la teoria del delicte i que, al nostre entendre, han fet que aquesta teoria s´ hagi transformat en un objecte ne si mateix i que s´ hagi oblidat que abans que res és una teoria amb una gran eficàcia pràctica, ja que permet establir, amb un ample marge de seguretat, si una conducta del món real té conseqüències jurídico-penals. Precisament per això és una gran teoria. És una gran teoria perquè té una gran eficàcia pràctica.

 Per tal de desenvolupar aquesta tasca es compta amb els mecanismes següents:

 

1) Sessions pràctiques:

 L' aprenentatge i l'habilitat per a la resolució de casos exigeix la realització de sessions pràctiques que, comptant amb el suport de diversos mecanismes docents, permetin que l´ alumne s´ enfronti a debats, documentant-se prèviament, sobre diverses matèries. En els debats l´ alumne haurà d´ argumentar i fonamentar les seves consideracions. Aquestes pràctiques hauran de potenciar la comprensió dels diversos àmbits d´ intervenció punitiva de l´ Estat, generalment desfigurada per la informació. La realització d´ aquestes pràctiques ve condicionada pels recursos materials i humans disponibles.

 Aquestes sessions pràctiques es fan en l'aula, dintre de l' horari programat una hora un cop a la setmana, i amb el professor encarregat dels crèdits pràctics. Malauradament, no hi ha mitjans materials, ni humans per poder fer-ho en grups petits per tal de que les classes pràctiques siguin fructíferes, per això, s´ imparteixen tenint en compte els mitjans disponibles, amb la millor voluntat i de la millor manera possible.

 

2) Programes complementaris de pràctiques.

 Per tal de paliar les mancances indicades i d'oferir un treball pràctic en millors condicions, i dins de l´ esforç que l´ àrea de Dret Penal ve realitzant en l´ àmbit de la innovació docent, , enguany s'ofereixen dos programes de pràctiques diferents i complementaris: a) programa de pràctiques amb estudiants col·laboradors; i b) programa de pràctiques en la web

 

a) PROGRAMA DE PRÀCTIQUES AMB ALUMNES COL·LABORADORS.

 

Per tal de aprofundir en l´ anàlisi de casos pràctics, l´ àrea de Dret Penal ve desenvolupat des de fa ja més de 4 anys un programa de pràctiques amb la col·laboració dels alumnes que hagin superat l'assignatura amb un notable.

 

- Objectius.

Els objectius d´ aquest programa són:

- En primer lloc, intentar reduir els problemes que implica treballar amb una metodologia pràctica en grups amb molta gent. Poder reduir els grups de treball a grups de 20 o 25 persones donant, així, l´ oportunitat als alumnes de tenir un control més adequat del seu treball en les pràctiques.

- D´ altre banda, donar la oportunitat de continuar aprofundint i consolidant els seus coneixements als alumnes que han destacat en l´ assignatura.

 Per aconseguir aquests objectius els col·laboradors no podran tenir grups superiors a 20 persones.

 

- Justificació.

L'experiència acumulada en aquests darrers 5 anys ens ha demostrat que aquest esforç va contribuir notablement en els resultats d´ aprofitament de l´ assignatura per part dels alumnes. Tenint un indicador mitjà del 70% d'aprovats dels crèdits pràctics.

 Això es degut a que durant tot el crus aquestes persones tenen l´ oportunitat de discutir i revisar el seu treball amb persones que, d´ una banda tenen un major coneixement del cas (donat que abans ho han discutit i treballat amb el coordinador de les pràctiques), i de l´ altre es senten més a prop que del professor, la qual cosa permet fer més lliurement preguntes i comentaris.

 

CALENDARI DE PRÀCTIQUES AMB ELS COL·LABORADORS.

(per determinar)

 

Les pràctiques seran lliurades als alumnes amb suficient antelació i tractaran temes de la Teoria del Delicte (lliçons 10 a 24 del programa).

 

AVALUACIÓ DE LES PRÀCTIQUES AMB ELS COL·LABORADORS.

 L´ avaluació es farà de forma conjunta entre el col·laborador responsable i el professor de l´ assignatura. Per a la superació d´ aquesta part pràctica de l´ assignatura serà requisit indispensable que l´ alumne faci totes les pràctiques i les lliuri al col·laborador, en el benentès que la resolució haurà d´ assolir un cert nivell. També serà necessari que l´ alumne participi activament en la seva resolució el dia de la reunió amb els col·laboradors.

 Lés pràctiques amb el col·laboradors formen part de l´ avaluació continuada que es pugui fer per part del professor. Als alumnes que hagin lliurat i participat en la discusió de les tres pràctiques se´ls corregirà la tercera pràctica i aquesta nota serà la que formarà part de la seva avaluació continua. 

 

 

b) PROGRAMA DE PRÀCTIQUES A LA WEB.

 - Objectius:

A més dels objectius propis del treball de casos pràctics, aquesta activitat està dirigida fonamentalment a:

- Els nous mitjans tecnològics ofereixen noves possibilitats als alumnes per tal de aprofundir en els seus coneixements. Per això, l´ àrea de Dret Penal ha desenvolupat un programa de casos pràctics a la web, on l´ alumne podrà fer casos pràctics no discutits a classe i alhora auto-avaluar-se.

- Permet als alumnes fer des de fora de l'aula i en l'horari que mes les convingui treballar els casos pràctics.

- Tenir un instrument amb autoavaluació per tal de treballar individualment les pràctiques.

 

- Justificació:

La densitat de la matèria teòrica que l´ alumne ha d´ aprendre en Dret Penal I i la manca dels recursos personals necessaris aconsella que els alumnes puguin tenir al seu abast un mitjà d´ auto-avaluació per tal de comprovar periòdicament el seu nivell, detectant així carències en algunes parts del temari. I alhora puguin també fer pràctiques addicional a les fetes en classe per tal d´ aprofundir en els seus coneixements.

Aquesta eina és útil tant pels alumnes que per algun motiu no han pogut treballar alguna pràctica en classe o pels alumnes que vulguin realitzar per la seva banda casos pràctics amb un instrument d' autoavaluació que els indiqui el nivell d'aprofitament del aprenentatge.

 

- Metodologia:

Es tracta de que l´ alumne tingui a la seva disposició com a eina per l´ aprofundiment en l´ estudi i anàlisis de casos pràctics, un programa de pràctiques virtual que trobarà a la web de la Facultat de Dret. En aquesta web hi hauran una sèrie de casos pràctics per solucionar. L´ avaluació d´ aquestes pràctiques es farà automàticament mitjançant un qüestionari que haurà de contestar-se.

Aquesta activitat compta amb la tutorització, directa o via correu electrònic, del professor responsable.

 

CALENDARI DE LES PRÀCTIQUES A LA WEB

 (per determinar)

AVALUACIÓ DE LES PRÀCTIQUES A LA WEB

 L´ avaluació es farà mitjançant un qüestionari que els alumnes hauran de resoldre el dia de realització de la pràctica. Aprovar aquest qüestionari es la condició per aconseguir l´ avaluació positiva d´ aquesta part de la nota pràctica.

 La nota de les pràctiques web formarà part de la nota de l´ avaluació continua que el professor puguir realitzar.

 

 

 

 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

 

D’acord amb la normativa vigent, l'alumne s'examinarà de tot el programa.

En les assignatures anuals es faran exàmens parcials (febrer) i finals (juny).

 

Crèdits teòrics:

L’avaluació dels crèdits teòrics es farà mitjançant les proves següents:

1.- Un examen teòric

 

- Examen (parcial) de febrer:

L´ examen de febrer parcial serà del tipus examen de preguntes o temes a desenvolupar.

El contingut d’aquest examen inclourà de la lliçó 1 a la lliçó 9.

La seva ponderació en la nota dels crèdits teòrics serà del 30%

NOTA 1. Els alumnes que no aprovin el parcial, no alliberen aquesta part de l´assignatura i hauran d´examinar-se de tota l´assignatura al juny, sense que la nota del parcial es tingui en compta en la convocatòria de juny ni de setembre. Per alliberar matèria s´ha de treure una nota de 5 o més (sobre 10)

NOTA 2. Els alumnes que aprovin el parcial (amb un 5 o més) alliberen aquesta part de l´assignatura tant pel examen de juny com pel de setembre.

NOTA 3: Els alumnes que tinguin convalidat Dret Penal I (pla del 1993) no hauran de fer aquest examen parcial.

-Examen de juny:

L’examen de juny serà del tipus examen de preguntes o temes a desenvolupar.

El contingut d’aquest examen inclourà de la lliçó num. 10 a la lliçó 30, per a aquells que hagin alliberat la matèria del parcial. Pels que no hagin alliberat a febrer, l´ examen de juny inclourà tot el temari.

La seva ponderació en la nota dels crèdits teòrics serà del 70 % per aquells que hagin alliberat a febrer. Pels que no hagin alliberat l´ examen de juny correspon al 100 % de la nota dels crèdits teòrics.

NOTA. Les notes inferiors a 4 no es promediaran (ni amb l´examen parcial ni amb d´altres notes teòriques o pràctiques)

 

Examen de setembre:

L´examen de setembre serà del tipus examen de preguntes o temes a desenvolupar.

El contingut d’aquest examen inclourà de la lliçó num.1 a la lliçó 30, pels que no hagin alliberat els temes 1 a 9 a l´ examen de febrer.

La seva ponderació en la nota (dels crèdits teòrics) serà, pels qui no hagin alliberat matèria al febrer, del 100%. Pels alumnes que hagin alliberat matèria al febrer, l´ examen de setembre correspondrà al 70% de la nota dels crèdits teòrics.

NOTA 1. Les notes inferiors a 4 no es promediaran

NOTA 2. Els alumnes que tinguin el parcial alliberat tindran un examen en condicions semblants a les de juny.

 

Crèdits pràctics:

L’avaluació dels crèdits pràctics es farà mitjançant:

1.- Un examen pràctic. Aquest examen equival al 100% de la nota dels crèdits pràctics.

L´examen corresponent als crèdits pràctics serà del tipus resolució d´un supòsit pràctic.

La nota total dels crèdits pràctics es correspondrà al 50 % de la nota final.

NOTA: Les notes inferiors a 4 no es promediaran

 

INFORMACIO PER AL GRUP B.

El grup B ofereix la possibilitat de fer una avaluació continuada durant el curs que permetrà als alumnes que la superin no fer l´ examen final del juny.

Aquesta avaluació continuada requereix que els alumnes facin i superin les següents activitats:

 

CREDITS TEÒRICS.

a) Examen parcial de febrer.

b) Examen sobre Teoria del Delicte (temes 10 a 24 del programa).

c) Examen sobre Penologia (temes 25 a 30 del programa).

Cada examen correspon a un terç de la nota teòrica, que surt doncs, de la següent fòrmula: (EP+ETD+EP)/3. Els dos primers exàmens seràn de preguntes curtes o a desenvolupar. L´ examen sobre penologia serà un examen tipus test. El calendari dels examens es determinarà pel professor de forma suficientment anticipada.

NOTA: no fan mitja les notes inferiors al 4.

 

CREDITS PRÀCTICS.

a) Pràctiques amb Col·laboradors

b) Pràctiques a la web

c) Examen Pràctic.

Cada activitat correspon a un terç de la nota teòrica, que surt doncs, de la següent fòrmula: (PC+PW+EP)/3. La nota de les pràctiques amb col·laboradors serà la que surti de la correcció de la última pràctica (en el benentés de que només els que hagin lliurat i participat en la discusió de totes les pràctiques tindràn dret a la correcció de la tercera pràctica). La nota de les pràctiques a la web serà la que surti de promediar les notes de cadascuna. L´ examen pràctic consistirà en un supòsit de fet semblant a les pràctiques que s´ hagin fet durant el curs. El calendari del examen pràctic es determinarà pel professor de forma suficientment anticipada.

NOTA: no fan mitja les notes inferiors al 4.

La nota final del alumne que hagi superat l´ avaluació continuada serà la que surti de promediar al 50% la nota dels crèdits teòrics i pràctics.

 

 

 

 

 

 
Informació addicional  

Els alumnes que, per convalidació de l´ assignatura Dret Penal I del plà d´ estudis del 93, no hagin d´ examinar-se de la matèria corresponent a l´ esmentada assignatura (temes 1 a 9 i 25 a 30 del Temari), tampoc hauran de fer les pràctiques a la web que tractin dels temes esmentats.   Els alumnes que, per convalidació de l´ assignatura Dret Penal II del plà d´estudis del 93, no hagin d´ examinar-se de la matèria corresponent a l´ esmentada assignatura (temes 10 a 24 del Temari), tampoc hauran de fer les pràctiques (amb col·laboradors i a la web) que tractin dels temes esmentats. Si aquests alumens opten doncs per l´avaluació continua hauran de fer només les activitats de la matèria no convalidada.

 

 
Llengua de les classes  

Castellà