I. INTRODUCCIÓ

1. L’adveniment del règim constitucional. 1. El constitucionalisme. 2. La transició a la democràcia i la Llei per a la Reforma Política. 3. El procés constituent.

2. Característiques generals de la Constitució de 1978. 1. Influències històriques i de dret comparat. 2. Sis­temàtica interna i tipus de normes.

II. LA FÒRMULA POLÍTICA DE LA CONSTITUCIÓ

3. L’Estat social i democràtic de Dret. 1. La definició constitucional. 2. Els valors superiors.

4. L’Estat de Dret. 1. Els principis configuradors: constitucionalitat i legalitat. 2. Els principis de l’article 9.3.

5. L’Estat democràtic. 1. La sobirania popular. 2. La representativitat política. 3. El caràcter democràtic dels par­tits i d’altres organitzacions socials.

6. L’Estat social. 1. La clàusula de transformació de l’article 9.2. 2. Els principis d’economia i hisenda.

III. ELS ÒRGANS DE L’ESTAT

7. La Corona. 1. La Monarquia parlamentària. 2. Estatut del Rei. 3. Funcions. 4. Regència i tute­la. 5. La contrasignatura.

8. Les Corts Generals (I). 1. El sistema electoral. 2. L'Admi­nis­tració electoral. 3. El finançament de les eleccions.

9. Les Corts Generals (II). 1. Els reglaments parlamentaris. 2. Organització i funcionament. 3. L'estatut dels diputats i dels senadors.

10. Les Corts Generals (III). 1. La funció legisla­ti­va. 2 .La funció pressupostària. 3. Les funcions políti­ques. 4. Procediments parlamentaris.

11. El Govern. 1. Composició i funcions. 2. Estatut dels membres del Govern. 3. La posició del President del Govern.

12. L'Administració pública. 1. Principis constitucionals d'organit­zació i funcionament. 2. El Consell d'Estat.

13. Relacions entre les Corts i el Govern. 1. La investidura del President del Govern. 2. La moció de censura. 3. La qües­tió de confiança. 4. La dissolució de les cambres. 5. Altres formes de control parlamentari. El Tribunal de Comptes.

14. El Poder Judicial. 1. Principis constitucionals. 2. Organit­zació i funcions. 3. El Consell General del Poder Judi­cial. 4. El Ministeri Fiscal.

IV. LA CONSTITUCIÓ I LES FONTS DEL DRET

15. El sistema de fonts. 1. Concepte de fonts del Dret i d’ordenament. 2. Pluralitat d’ordenaments i principis de relació internormativa: jerarquia, competència. 3. Els tractats internacionals.

16. La Constitució com a norma. 1. Poder constituent i poders constituïts. 2. La Constitució com a norma i com a font de fonts. 3. La disposició derogatòria.

17. La reforma de la Constitució. 1. Funció de la reforma. 2. Procediments de reforma. 3. Els límits a la reforma.

18. El procés constituent europeu. 1. Estructura i funcions de l’anomenada “Constitució europea”. 2. El dret comunitari i la Constitució espanyola.

19. La llei. 1. Concepte de llei. 2. La posició de la llei en l’ordenament. 3. Tipus de llei. 4. La llei orgànica.

20. Normes del govern amb rang de llei. 1. El decret-llei. 2. Control del decret –llei. 3. La delegació legislativa i les seves classes. El decret legislatiu. 4. Control del de­cret legislatiu.

21. El control de constitucionalitat de la llei (I). 1. El Tribunal Constitucional. 2. Composició, organització i funcions.

22. El control de constitucionalitat de la llei (II). 1. El recurs d’inconstitucionalitat. 2. La qüestió d’inconstitucionalitat i l’anomenada “autoqüestió”.

23. El control de constitucionalitat de la llei (III). 1. El valor de les sentències del Tribunal Constitucional i els seus efectes. 2. La sentència del Tribunal Constitucional com a font del dret.

24. Altres fonts de l’ordenament. 1. La potestat regla­mentària a la Constitució. 2. Els reglaments parlamenta­ris.

V. L’ESTAT AUTONÒMIC

25. Les Comunitats Autònomes. Formació i institucions. 1. L’Estat autonòmic: caracterització i principis. 2. Les vies d'accés a l'autonomia. 3. Les institucions d'autogovern: l’Assemblea Legis­lativa; el President i el Consell de Govern; altres òrgans autonòmics.

26. El sistema competencial. 1. El sistema de distribució de competències. 2. Tipus de competències autonòmiques: exclusives, de desenvolupament i executives. 3. La modifi­cació ex­traestatutària de competències. 4. Els conflictes de competències. 5.La impugnació del Títol V LOTC

27. Les relacions de col·laboració. 1. La col·laboració entre l’Estat i les Comunitats Autònomes: auxili, coordinació i cooperació. 2. Les relacions entre Comunitats Autònomes. 3.La participació de les Comunitats Autònomes en els òrgans centrals de l’Estat i en les institucions europees.

La bibliografia a la biblioteca

Cal utilitzar sempre les versions més recents disponibles, encara que siguin posteriors a les que aquí són citades.

A) Manuals i obres de referència recomanats

APARICIO PÉREZ, M.A. (dir.): Temas de Derecho Constitucional (I), CEDECS, Barcelona, 1999 (Parts I a V del programa de l'assignatura)

BALAGUER CALLEJÓN, F. (dir.): Derecho constitucional, Tecnos, Madrid, 2003, 2 vols. (Parts I a VI del programa de l'assignatura)

LÓPEZ GUERRA, L. (dir.).: Derecho constitucional, Tirant lo Blanch, València,  2003, 2 vols. (Parts I a VI del programa de l'assignatura)

B) Recopilacions normatives

Leyes políticas del Estado. Editorial Civitas.

Normas políticas. Editorial Tecnos.

C) Obres relatives a parts concretes del programa

AJA, E.: El Estado autonómico. Federalismo y hechos diferenciales, Madrid, Alianza Editorial, 2003

BALAGUER CALLEJÓN, F.: Fuentes del Derecho, Madrid, Tecnos, 1991, 2 vols.

BLANCO VALDÉS, R.L.: Los partidos políticos, Madrid, Tecnos, 1990

DE OTTO Y PARDO, I.: Derecho constitucional (Sistema de fuentes), Barcelona, Ariel, 1991

DÍEZ PICAZO, L.M.: El régimen constitucional del Poder Judicial, Madrid, Civitas, 1991

GARCÍA CANALES, M.: La monarquía parlamentaria española, Madrid, Tecnos, 1991

GARCÍA DE ENTERRÍA, E.: La Constitución como norma y el Tribunal Constitucional, Madrid, Civitas, 1983

GARCÍA FERNÁNDEZ, J.: El Gobierno en acción: elementos para una configuración jurídica de la acción gubernamental, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1995

GARRORENA MORALES, A.: El Estado español como Estado social y democrático de derecho, Madrid, Tecnos, 1984

MORODO, R.: La transición política, Madrid, Tecnos, 1993

PÉREZ FRANCESCH, J.L.: El Gobierno, Madrid, Tecnos, 1998

PÉREZ ROYO, J.: El Tribunal Constitucional y la división de poderes, Madrid, Tecnos, 1988

PÉREZ ROYO, J.: Las fuentes del derecho, Madrid, Tecnos, 1991

SOLÉ TURA, J./ APARICIO PÉREZ, M.A.: Las Cortes Generales en el sistema constitucional, Madrid, Tecnos, 1984

A) Avaluació per a la convocatòria de juny: règim general

Bloc 1 (Teoria)

• Un 35% de la nota sortirà d’una prova escrita de preguntes curtes sobre el temari d’examen relatiu a les lliçons 1 a 14 del programa. La prova tindrà lloc el dia fixat pel calendari oficial d’exàmens a la convocatòria de gener/febrer.

• Un altre 35% sortirà d’una prova escrita de preguntes curtes sobre el temari d’examen relatiu a les lliçons 15 a 27 del programa. La prova tindrà lloc el dia que s’indiqui durant el més de maig.

En aquestes proves, almenys una de les preguntes es determinarà per sorteig realitzat a cadascuna de les aules d’examen, de manera que pot ser objecte d’examen qualsevol epígraf del temari.

Bloc 2 (Pràctica)

• Un altre 10% de la nota sortirà del treball i exposició oral del primer semestre.
• Un altre 10% de la nota sortirà del treball i exposició oral del segon semestre.
• Un altre 5% de la nota sortirà de les activitats que es facin a classe el primer semestre.
• Finalment, un altre 5% de la nota sortirà de les activitats que es facin a classe el segon semestre.

IMPORTANT: Per poder ser avaluat segons aquest sistema caldrà haver obtingut almenys un 4 a cada una de les dues proves escrites parcials, i almenys un 4 a cadascun dels treballs i exposicions orals. Òbviament per aprovar l’assignatura caldrà a més arribar al 5 un cop computades totes les notes.

B) Avaluació per a la convocatòria de juny: règim especial

Els alumnes que no hagin obtingut almenys un 4 a cada una de les dues proves escrites parcials, i almenys un 4 a cadascun dels treballs i exposicions orals, així com aquells que havent obtingut aquests mínims no arribin, però, a un cinc de nota final, faran una prova escrita general de preguntes curtes sobre el temari d’examen relatiu a les lliçons 1 a 27 del programa. Almenys una de les preguntes es determinarà per sorteig realitzat a cadascuna de les aules d’examen. La nota d’aquesta prova serà el 70% de la nota final, i l’altre 30% el constituiran les notes del bloc 2.

C) Avaluació a la convocatòria de setembre

Els alumnes que hagin suspès o no s’hagin presentat a la convocatòria de juny, faran una prova escrita general de preguntes curtes sobre el temari d’examen relatiu a les lliçons 1 a 27 del programa. Aquesta prova tindrà lloc el dia fixat al calendari d’exàmens. Almenys una de les preguntes es determinarà per sorteig realitzat a cadascuna de les aules d’examen. La nota resultant constituirà el 70% de la nota final, i l’altre 30% les notes del bloc 2.

Primera: L’estudiant té una part activa en l’aprenentatge. Per això és imprescindible que no es resigni davant allò que no entengui. Ha de buscar la resposta a l’aula, al despatx del professor o a la biblioteca.

Segona: Per consultar qualsevol dubte sobre la part teòrica o, quant a la part pràctica, per consultar els dubtes dels treballs a presentar o sobre la seva estructura, els estudiants disposen de dues vies:

a)      Les tutories via correu electrònic. L’adreça dels professors és

marco.aparicio@udg.es

xavier.arbos@udg.es

miguel.cabellos@udg.es

anna.pla@udg.es

b)     Les tutories al despatx dels professors. A la secretaria del Departament de Dret Públic es penjaran els horaris de tutoria.

Tercera: El professor no ha d’explicar la el programa sinó la matèria del programa. Normalment ho farà seguint el programa, però també pordrà sortir-se’n per aprofundir qüestions més complicades, que tinguin actualitat o per orientar el debat a l’aula. I pot donar-se el cas que el professor no expliqui algun tema i l’estudiant l’hagi de preparar pel seu compte amb els manuals que utilitzi.

Quarta: És aconsellable preparar amb antelació la classe que ha de donar el professor, havent estudiat, al manual o al text de referència, la part corresponent al programa que explicarà el professor. Així es podrà seguir millor, i preparar les les preguntes per aclarir allò que no hagi quedat clar. El professor, per la seva part, pot preguntar a classe. És important aprofitar els esquemes que es troben penjats a la web de docència. Cal tenir en compte, però, que estudiar només amb els apunts resulta insuficient.

Cinquena: L’assignatura es treballa sempre amb textos normatius. Cal portar-los a classe.

Sisena: Treballar a casa. L’estudiant ha de fer-se a la idea que ha de preparar-se el seu propi manual. De manera regular, ha d’anar posant per escrit cadascuna de les lliçons del programa. Aquest és el material sobre el que farà el repàs final abans de l’examen, i l’esforç de preparació l’ajudarà a assimilar millor l’assignatura. Amb el manual, els apunts de classe i la bibliografia, l’estudiant redacta el text del que inclou cada lliçó. Cal tenir en compte, però, que és molt difícil aprendre sense comprendre. La manera més segura de comprovar si un ha entès una cosa és ser capaç d’explicar-la. Res no substitueix el treball individual d'escriure les pròpies lliçons.

Setena: Cal tenir cura de l’expressió oral i escrita. El jurista treballa amb el llenguatge, i al nostre país ho ha de fer en dos idiomes, com a mínim: català i castellà. Cal llegir i estudiar amb un diccionari a l’abast i cal preparar-se per parlar en públic.

Vuitena: És convenient llegir cada dia premsa de qualitat. A la classe es faran referències a qüestions d’actualitat, i als bons diaris hi trobem la informació de la vida política que és regulada pel dret constitucional. També de tant en tant hi publiquen articles d’opinió professors de dret constitucional.

Idiomes de les classes: català i castellà