En aquesta assignatura, com a la resta d'aquest estudi, es pretén d'una banda ajustar-se al sistema europeu, per la qual cosa la programació de l'assignatura té en compte que els crèdits no es corresponen a les hores de classe presencial programada, sinó que es correspon amb la càrrega que per a l'alumne suposa i, d'altra banda, també es pretén aprofitar les noves tecnologies per tal de facilitar l'accés a la documentació, el treball i l'aprenentatge per part dels alumnes.

En aquest context, d’entre els diversos objectius d’aquest curs de criminalitat organitzada, cal destacar-ne els següents:

a) El coneixement del procés d’articulació de les tradicionals màfies locals en les xarxes globals de criminalitat organitzada.

b) El coneixement dels mecanismes i el funcionament dels principals mercats criminals. En particular els de tràfic de drogues, d’armes i d’éssers humans.

c) L’anàlisi de les relacions que vinculen els fenòmens contemporanis de la criminalitat organitzada, el terrorisme i la inseguretat ciutadana.

d) La comprensió de l’impacte combinat del Crim Organitzat Global en l’economia i la política.

e) El coneixement de les relacions existents entre el desplegament de la nova economia i l’expansió de l’economia criminal en la era del capitalisme informacional.

f) El coneixement de les relacions existents entre el procés de debilitament dels poders de control dels Estats i la formació contemporània de les xarxes del Crim Organitzat Global.

g) L’anàlisi de les estratègies i els resultats obtinguts, a escala internacional tant com europea, en la lluita contra el Crim Organitzat Global.

h) Finalment, l’alumne haurà  d’estar capacitat per defensar criteris sòlids relatius a les tendències que es poden observar en el desplegament del Crim Organitzat Global i, en particular, pel que fa a les estratègies més apropiades en la lluita contra aquest nou fenomen criminal.

Sessió 1

Introducció. De les màfies locals a les xarxes globals del crim: estructura i funcionament.

Sessió 2

L’impuls de la desregulació i la globalització financera a l’expansió metastàsica de l’economia criminal. El desenvolupament dels mercats criminals transnacionals: naturalesa, abast, estructura i funcionament. El Producte Criminal Brut.

Sessió 3

L’economia il·legal de la droga. L’addicció massiva a les drogues en el món modern: un factor de dependència econòmica i política. Les conseqüències humanes i ecològiques del comerç de les drogues legals i il·legals. El tràfic de drogues a Europa: la importació i la distribució (les rutes), la venda a l’engròs, la distribució al carrer.

Sessió 4

El fenomen global de les migracions massives i descontrolades i el tràfic d’éssers humans. Les xarxes d’immigració clandestina: les rutes de viatge, els mitjans de transport i el modus operandi. Les noves formes d’esclavitud: l’explotació global de la prostitució, el tràfic il·legal de mà d’obra i el tràfic de dones amb objectius matrimonials.

Sessió 5

Els altres mercats criminals. El comerç d’armes. Les activitats fraudulentes: el frau en les adjudicacions públiques, el frau organitzat amb targetes de crèdit. L’extorsió: l’ús de la violència.

Sessió 6

Els vincles existents entre el Crim Organitzat Global, les guerres i el terrorisme transnacional.

Sessió 7

El Crim Organitzat Global i la petita i mitjana delinqüència. La delinqüència de les bandes organitzades: la situació a Catalunya.

Sessió 8

El condicionament de les economies nacionals. La criminalització de l’economia. El límit impossible entre economia legal i il·legal: les activitats lícites de les màfies i les activitats il·lícites de l’economia legal. El blanqueig i el negreig de diner. L’evasió fiscal organitzada. Els paradisos fiscals.

Sessió 9

La mediatització de les institucions i la política de l’Estat. La confiscació del poder. L’ordre mafiós. Els suports de la societat legal: el fenomen de la corrupció.

Sessió 10

La lluita contra el Crim Organitzat Global. La llei del silenci. Els procediments de la col·laboració judicial i policial a escala europea i internacional. La impotència dels poders públics, aïllats, davant el Crim Organitzat Global. La guerra contra la droga.

Sessió 11

El futur del Crim Organitzat Global. El desafiament de l’Estat convencional. El poder creixent de les organitzacions postestatals. ¿Un ordre públic internacional?

La bibliografia a la biblioteca

Bibliografia bàsica

CASTELLS, MANUEL. La era de la información: economía, sociedad y cultura. Volumen III: Fin de milenio. Capítulo 3: “La conexión perversa: La economía criminal global” (pp. 199-243). Alianza Editorial, 1998. ISBN 97-884-2064-456-1

MAILLARD, JEAN DE. Atlas Akal de la Criminalidad financiera. Del narcotráfico al blanqueo de capitales. Ediciones Akal, 2002. ISBN 84-460-1178-6

Bibliografia recomanada

BRODEUR, JEAN-PAUL. “Le crime organisé”, pp. 242-251. A: MUCCHIELLI, L. i ROBERT, P. Crime et sécurité. Ľétat des savoirs. Éditions La découverte, 2002. ISBN 2-7071-3620-4

CALVI, FABRIZIO. El Misterio de la mafia. Gedisa Editorial, 2004. ISBN 84-9784-055-0

COURTWRIGHT, DAVID T. Las drogas y la formación del mundo moderno. Breve historia de las sustancias adictivas. Paidós, 2002. ISBN 84-493-1223-X

CURBET, JAUME. “El crim organitzat. L’ombra de la globalització”, pp. 135-157. A: Riscos i amenaces a Catalunya i el món. Informe 2003 de l’Observatori del Risc. Institut d’Estudis de la Seguretat, 2003. ISBN 84-607-8973-X

OSBORNE, RAQUEL (ed.). Trabajador@s del sexo. Derechos, migraciones y tráfico en el siglo XXI. Edicions Bellaterra, 2004. ISBN 84-7290-250-1

PÉREZ CEPEDA, ANA ISABEL. Globalización, tráfico internacional ilícito de personas y derecho penal. Editorial Comares, 2004. ISBN 84-8444-805-3

ROTH, JURGEN. Mafias de Estado. Como cooperan los Estados de Occidente con la Mafia del Narcotráfico. Salvat Editores, 2001. ISBN 84-345-0634-3

STERLING, CLAIRE. El mundo en poder de las mafias: la nueva red mundial del crimen organizado. Ediciones Flor de Viento, 1996. ISBN 84-89644-04-7

Ateses les característiques dels objectius proposats en aquest programa, bàsicament de coneixement i d’actitud, i de les pretensions d'apropar-nos al model europeu i introduir les noves tecnologies, els recursos docents fonamentals, si els mitjans materials i humans ho permeten, són:

a) La lliçó magistral. Alguns dels coneixements disponibles sobre el fenomen de la criminalitat organitzada hauran  de ser exposats en una lliçó, sempre amb metodologia activa, en la qual no només es donarà als alumnes una explicació de la temàtica, sinó que, a més, mitjançant esquemes i interrelacions, s’aconseguirà una contextualització adequada. Atès que aquests elements són bàsics per a la comprensió i el desenvolupament de la resta de la matèria, les primeres lliçons hauran de permetre al professor de fer avinents els coneixements dels alumnes sobre els criteris i principis que s’han de desenvolupar per tal de trobar un punt de partida comú. D’altra banda, s’hauran de promoure exercicis de participació que permetin verificar el grau de comprensió dels alumnes, i exercicis d’aplicació d’aquests coneixements adquirits.

b) L’estudi individualitzat. Per tal d’obtenir un bon rendiment de la matèria, atesa la seva curta durada, les lliçons magistrals hauran d’anar precedides de la lectura de textos bàsics. Per a aquests efectes, s’indicarà  als alumnes les lectures que han de fer i una bibliografia bàsica. Es pretén que tant el material docent pertinent com les lectures requerides tinguin un suport virtual per tal que l'alumne les pugui consultar en tot moment. Reservant-se la presència a classe per la discussió i resolució de problemes i dubtes.

c) Les tutories. Aquesta correspon a una peça bàsica, complementària a les sessions magistrals, en aquest model. S’ha de crear, de bon principi, la necessitat a l’alumne de les tutories, ja sigui per complementar les lliçons magistrals i les pràctiques o per complementar de forma necessària el treball de les lectures dirigides. Cal preveure que hi haurà  situacions que requereixin d'un sistema de docència tutoritzada.

d) Seminari/taller. Mitjançant el recurs del seminari/taller, es realitzaran discussions sobre diversos aspectes tant teòrics com pràctics. Aquestes sessions poden venir precedides de la participació d'un convidat i tenir algun suport audiovisual.

En la mesura de les possibilitats, l’avaluació del curs es farà mitjançant l’avaluació continuada.

Per tal de fer aquesta avaluació, els alumnes hauran de fer les lectures proposades per a cada sessió i hauran d’exposar i/o intervenir en les diferents sessions.

Pel que fa referència a la part pràctica, els alumnes hauran de participar en les diferents activitats que es programin i treballar en els estudis o investigacions que es defineixin.