Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3104CR0006 PENOLOGIA


Objectius  

Els objectius d´ aquesta assignatura són els següents:

1. Que el alumne conegui el sistema de penes alternatives a la presó previst al nostre ordenament.

2. Que el alumne pugui identificar i discutir críticament el fonament de les diferents penes.

3. Que el alumne conegui el funcionament real de les penes alternatives a la presó

 
Prerrequisits  

 
Contingut (Programa)  

TEMA 1.

CONCEPTOS FUNDAMENTALES.

Concepto y Teorías de la Pena. Concepto Material y Formal de Pena. Teorías de la Pena: A) Pena Justa y Proporcionada; B) Pena Útil: Prevención, B.1) Prevención general negativa (intimidación) / Prevención general positiva (reafirmación del derecho), B.2) Prevención especial negativa (incapacitación) / Prevención especial positiva (rehabilitación); C) Pena reparadora (mediación y conciliación).

TEMA 2.

EL SISTEMA ESPAÑOL DE DETERMINACIÓN DE LA PENA.

Ejes del Sistema. A) Ausencia de directivas legales sobre los objetivos del castigo penal; B) El sistema de determinación de la pena: reglas legales y arbitrio judicial; C) Clases de penas: C.1) Por la naturaleza del bien jurídico afectado (privativas de libertad, pecuniarias, privativas de otros derechos) C.2) Por el modo de imposición (principales y accesorias / únicas, cumulativas y alternativas / originarias y sustitutivas); D) Las penas alternativas a la prisión: filosofía y objetivos.

TEMA 3.

PENAS PRIVATIVAS DE LIBERTAD.

Localización Permanente y Responsabilidad Personal Subsidiaria por Impago de Multa. A) La malograda pena de Arresto de Fin de Semana; B) La nueva pena de localización permanente: contenido y perspectivas (arresto domiciliario / control electrónico); C) La Responsabilidad Personal Subsidiaria por Impago de multa: contenido y realidad práctica.

TEMA 4.

PENAS PECUNIARIAS.

La multa. A) La finalidad de la pena de multa; B) La importancia práctica de la pena de multa en las sociedades avanzadas; C) El sistema de días-multa: concepto, fundamento, contenido y problemas prácticos; D) El sistema de multa proporcional: concepto, fundamento y contenido.

TEMA 5.

PENAS PRIVATIVAS DE DERECHOS.

A) Las inhabilitaciones y suspensiones; B) Privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores / tenencia y porte de armas; C) Privación de derechos relacionados con la víctima (prohibición de residencia, alejamiento, prohibición de comunicación); D) El Trabajo en Beneficio de la Comunidad: concepto, fundamento, contenido y problemas prácticos.

TEMA 6.

LA SUSPENSIÓN DE LA PENA.

A) La finalidad de la suspensión de la pena; B) Penas susceptibles de suspensión; C) Requisitos de la suspensión; D) Condiciones de la suspensión; E) Revocación / Modificación de la suspensión; F) La realidad práctica de la suspensión en nuestro país; G) Supuestos especiales de suspensión de la pena: suspensión especial para drogodependientes (art. 87 CP), suspensión por enfermedad grave (art. 80. 4 CP).

TEMA 7.

LA SUSTITUCIÓN DE LA PENA DE PRISIÓN.

A) La finalidad de la sustitución de la pena; B) Requisitos de la sustitución; C) Incumplimiento de la pena sustituida; D) La realidad práctica de la sustitución de la prisión en nuestro país; E) El supuesto especial de la sustitución de la prisión por la expulsión del extranjero (art. 89).

TEMA 8.

EL FUTURO DE LAS PENAS ALTERNATIVAS A LA PRISIÓN.

A) Los problemas tradicionales de las alternativas a la prisión: ¿sustitutos o añadidos a la pena de prisión?: el efecto “net widening”, el efecto “thinning the mesh” (S. COHEN) y el efecto desplazamiento de las penas alternativas. B) El futuro de las penas alternativas a la prisión: B.1) Populismo Punitivo y Penas Alternativas; B.2) El resurgir del pensamiento rehabilitador: penas alternativas y rehabilitación; B.3) El resurgir del pensamiento incapacitador: penas alternativas e incapacitación / ¿penas alternativas para el reincidente?; B.4) El auge de la justicia reparadora: ¿sustitutivo o suplemento de las penas alternativas?.

 

 
Bibliografia  


BIBLIOGRAFIA BÁSICA:

CID, José / LARRAURI, Elena (coords.) (1997): Penas alternativas a la prisión, Barcelona: Bosch.

CID, José / LARRAURI, Elena / ESCOBAR, Gonzalo / LAHOZ, Jennifer / LOPEZ, Marayca / TEBAR, Beatriz / VARONA, Daniel (2002): Jueces penales y penas en España (aplicación de las penas alternativas a la privación de libertad en los juzgados de lo penal), Valencia: Tirant lo Blanch.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTARIA: 

En general, todos los manuales de Derecho Penal (Parte General) hacen referencia, en su última parte, a las consecuencias del delito. A parte de ello, como manuales específicamente dedicados a esta cuestión cabe destacar los siguientes:

GRACIA MARTIN, L. / BOLDOVA PASAMAR, M.A. / ALASTUEY DOBÓN, M.C., Lecciones de consecuencias jurídicas del delito. Valencia, Tirant lo Blanch. 3ª ed. 2004.

TERRADILLOS BASOCO, Juan y MAPELLI CAFARENA, Borja. Las consecuencias del delito. 3 ed. Civitas, Madrid . 1996

También pueden consultarse:

Landrove Díaz, Gerardo
TÍTOL Las Consecuencias jurídicas del delito / Gerardo Landrove Díaz
EDICIÓ 5a ed., rev. y puesta al día / en colaboración con Ma. Dolores Fernández Rodríguez
PUBLICACIÓ Madrid : Tecnos, 2002

 
Molina Blázquez, Concepción
TÍTOL La Aplicación de la pena : estudio práctico de las consecuencias jurídicas del delito / Ma. Concepción Molina Blázquez
EDICIÓ 3a ed.
PUBLICACIÓ Barcelona : Bosch, 2002

 

Debe recordarse que, debido a la reciente reforma del Código Penal (LO 15/2003) las obras aquí señaladas no están, en su mayoría, actualizadas.

 
Mètodes docents  

Els objectius proposats en aquest curs, centrats fonamentalment en el coneixement i la comprensió, requereixen un debat intens i permanent sobre els diversos aspectes que formen part del programa de l´ assignatura, la qual cosa determina els mecanismes docents que s´han d´utilitzar, sempre condicionats pels recursos materials i humans existents. Aquests mecanismes són:

1) Les lliçons explicatives.  

Les temàtiques més complexes del programa tindran una lliçó explicativa, les quals es desenvoluparan amb un desitjable grau de participació activa per part dels alumnes. En aquestes sessions, que es desenvolupen dins de l'aula, es donaran les explicacions pertinents i es faran esquemes i interrelacions per obtenir una contextualització adequada. Com que aquests elements són bàsics per a la comprensió i el desenvolupament de la resta de la matèria, les primeres lliçons hauran de permetre al professor saber el nivell de coneixements que tenen els alumnes sobre els conceptes i principis que s´han de desenvolupar, per poder trobar un punt de partida comú. D´altra banda, haurà de promoure exercicis de participació que permetin veure el seu grau de comprensió i exercicis d´ aplicació dels coneixements obtinguts.

2) Les tutories.

Per al suport de les lliçons,  des del començament ha de crear-se la necessitat de les tutories com a una eina fonamental per a una adequada comprensió de la matèria.

3) El treball pràctic i la discussió a classe: les lectures.

Per tal d´ afavorir la dinàmica de discussió de problemes, el professor assenyalarà una sèrie de lectures específiques per a cada tema, mitjançant les quals a classe es pugui efectuar una discussió sobre els problemes fonamentals de les diferents qüestions tractades al llarg del curs. 

 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

En la mesura del possible el professor afavorirà dinàmiques d´ avaluació continua que reconeguin el treball desenvolupat per l´ alumne al llarg del curs. Tanmateix es realitzaran proves de coneixements, que poden tenir la forma d´ examen teòric o pràctic. En tot cas, l´ examen no es basarà en el simple aprenentatge memorístic sinó que afavorirà la discussió i raonament de problemes pràctics.

Aquells alumnes que per tenir coneixements previs de penologia estiguin matriculats al grup de Docència Tutoritzada hauran de desenvolupar un treball relacionat amb les penes alternatives a la presó (a discutir amb el professor) i hauran de demostrar coneixements sobre les ultimes reformes del Codi Penal que afecten a les conseqüències del delicte.

 
Informació addicional  

 
Llengua de les classes  

Castellà