Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3103200296 BIODIVERSITAT


Objectius  

L'objectiu de l'assignatura és la introducció de l'estudiant al coneixement dels diferents nivells que conformen la diversitat biològica i els mètodes per a la seva conservació, amb especial énfasi en el coneixement i estrategies per a la conservació del patrimoni genètic de les especies i poblacions. Es defineix el concepte de diversitat biològica, els seus origens , objectius i quines són les unitats bàsicas de gestió en conservació  segons el nivell en el que estiguem actuant. Es defineix tanmateix el concepte de diversitat genètica i les estrategies mès usuals per a la seva conservació, a partir de la presentació de determinats casos pràctics, alguns dels quals desenvolupats pel nostre grup de recerca, per acabar amb una revisió de quines són  les figures de gestió més utilitzades en  conservació de la biodiversitat.
 
Prerrequisits  

L'assignatura pot ser seguida sense dificultat a partir del coneixements adquirits a les assignatures de Biologia Fonamental , Pràctiques de Biologia Fonamental i Gestió d'Espais Naturals, entre d'altres.
 
Contingut (Programa)  

I

PROGRAMA DE BIODIVERSITAT

 

Presentació

TEMA 1. BIOLOGIA DE LA CONSERVACIÓ

Lliçó 1. Introducció a la Biodiversitat. Presentació de l’assignatura. La Biodiversitat com a disciplina. Conceptes i definicions en Biodiversitat. Diversitat ecològica i diversitat genètica. Objectius de la biologia de la conservació.

 

Bloc I. Origen de la diversitat biològica

TEMA 2. LA DIVERSITAT BIOLÒGICA

Lliçó  2.  Orígens i estat actual. Antecedents històrics. Origen de la paraula biodiversitat. La creació de la “Society for Conservation Biology”. El Forum sobre “Biodiversity”. La Convenció de Río. El paradigma del “desenvolupament sostenible”. Importància de la diversitat biològica pels humans.

 

Lliçó 3. La creació de la diversitat biològica. Els processos ecològics. Els processos evolutius. L’especiació: modes. Les radiacions. Les extincions. Patrons d’extinció. Impacte de l’home.

 

Lliçó 4. Components de la diversitat biològica. Diversitat de l’ecosistema. Diversitat d’espècies. Diversitat genètica. Mesures de la diversitat biològica global. Estimació de l’actual nombre d’espècies.

 

Lliçó 5. L’espècie. Concepte històric d’espècie. Concepte morfològic. Concepte biològic. Concepte evolutiu. Concepte ecològic. Semiespècies. Espècies críptiques Espècies clau. La població.

 

 

Bloc II. La diversitat genètica a les poblacions

TEMA 3. LA VARIABILITAT GENÈTICA A LES POBLACIONS

Lliçó 6. El material genètic i la seva variabilitat. La variabilitat a les poblacions naturals: el polimorfisme. Variabilitat morfològica: variabilitat continua i discontinua. Variabilitat molecular: proteïnes i àcids nucleics

 

Lliçó 7. La variabilitat gènica. Origen de la variabilitat. Mutació. Recombinació genètica. Direcció de la variació. Mesura de la variabilitat: polimorfisme, nombre d’al.lels i heterozigosi. Mètodes moleculars de detecció de la variabilitat.

 

TEMA 4. GENÈTICA DE POBLACIONS

Lliçó 8. Poblacions naturals. Concepte de població natural i població mendeliana. Descripció genètica de una població: freqüències gèniques i genotípiques.

 

Lliçó 9. L’equilibri d’Hardy-Weinberg. Conservació de les freqüències gèniques: llei d’equilibri d’Hardy-Weinberg. Propietats. Aparellament no aleatori. Consanguinitat.

 

Lliçó 10. Canvis en les freqüències gèniques. I. Causes que poden modificar les freqüències gèniques. Migració. Models de migració. Flux gènic. Mutació: equilibri mutacional.

 

Lliçó 11. Canvis en les freqüències gèniques. II. Selecció: selecció natural i selecció artificial. Eficàcia biològica i coeficient de selecció. Tipus de selecció. Equilibri mutació-selecció. El llast genètic.

 

Lliçó 12. Canvis en les freqüències gèniques. III. Grandària real i grandària efectiva d’una població. Deriva genètica. Fixació d’ al·lels. Efecte fundador i coll d’ampolla.

 

Lliçó 13. Diferenciació interpoblacional. Fragmentació a les poblacions: efecte Wahlund. Índex de fixació: Fst. Distancia genètica. Divergència genètica i diferenciació poblacional. Poblacions locals. La metapoblació.

 

 

Bloc III. Conservació i Gestió

TEMA 5. ESTRATEGIES DE CONSERVACIÓ

Lliçó 14. Causes d’extinció. I. Generalitats. Extincions històriques i extincions recents. Causes ecològiques. Causes degudes a les activitats de l’home: el cas del linx ibèric. Els factors econòmics i socials com causa d’extinció: l’ exemple del colom viatger i el búfal, a Amèrica, i la llúdriga euroasiàtica a Europa. Les espècies vegetals i la reconstrucció ecològica: el cas de l’illa de Pascua. El valor econòmic de la biodiversitat.

 

Lliçó 15. Causes d’extinció. II. Causes genètiques. La grandària de la població. Concepte de mínima població viable (MVP). La pèrdua de variabilitat genètica com causa d’extinció de poblacions: la deriva genètica i les fluctuacions en la grandària. Conseqüències genètiques de la reducció de la grandària a les poblacions: la consanguinitat. Mutació i conservació.

 

Lliçó 16. Bases genètiques de la conservació i restauració biològiques. Objectius de la genètica  conservacionista. La unitat de gestió en genètica conservacionista: la població. La conservació d’unitats significativament evolutives (ESU). El concepte de stock en la gestió pesquera.

 

Lliçó 17. Problemàtica de la conservació genètica.  ¿Repoblació o introducció?: el cas de la truita comuna. Les translocacions. La contaminació biològica. La reintroducció: el cas de l’ós bru als Pirineus. Altres casos pràctics: el fartet i la llúdriga a Catalunya.

 

Lliçó 18. Introducció d’espècies exòtiques. En medis  aquàtics: el cas del silur, el cranc americà i la truita irisada. En medis terrestres: les granges de cultiu. El cas del visó americà. Altres casos d’ introducció.

 

Lliçó 19. Estratègies de conservació. A llarg termini: la protecció de l’hàbitat. A curt termini: la població com  a unitat de conservació de l’espècie. Conservació in situ. Establiment de noves poblacions. Conservació ex situ: aplicacions i problemes.  La restauració ecològica: ecologia i genètica. Els ecotips.

 

TEMA 6. MODELS DE GESTIÓ

Lliçó 20. Categoria legal de les espècies a conservar. Vulnerabilitat a la extinció: tipus de espècies. Classificació d’una espècie: rara, comuna i endèmica. Categories legals en conservació: extingida, amenaçada, vulnerable, rara i insuficientment coneguda. Les llistes de protecció.

 

Lliçó 21. Protecció legal d’ àrees. Objectius i funció. Les polítiques dels estats en la protecció legal de la biodiversitat. Àrees de protecció: parcs nacionals, parcs naturals, reserves naturals terrestres i marines. Altres àrees de protecció: espais d’interès natural, àrees naturals d’interès local. Figures de gestió: reserves nacionals de caça, refugis biològics, reserves genètiques, vedes. Categoria de reserves de la IUCN. Polítiques locals i conservació.

 

 

 

 
Bibliografia  


Manuals de text:

A Primer of Conservation Genetics. R. Frankham, J. Ballou & D. Briscoe. Cambridge U. Press. 2004

Biodiversity. E.O. Wilson (editor). National Academic Press. 1988.

Biodiversity and Conservation. M.J. Jeffries. Routledge. 1997.

Conservation Biology. The Science of Scarcity and Diversity. M.E. Soulé.(editor). Sinauer Assoc. 1986.

Conservation Genetics. J.C. Avise & J.L. Hamrick (editors). Chapman & Hall. 1996.

Essentials of Conservation Biology. R.B. Primack. Sinauer Ass. 2nd Edition. 1998.

Introducción a la Biología de la Conservación. R.B. Primack & J. Ros. Ariel. 2002.

Introducción a la Genética de poblaciones. A. Fontdevila & A. Moya. Editorial Sintesis. 1999.

Textos complementaris:

Action Before Extinction. An International Conference on Conservation of Fish Genetic Diversity. B. Harvey, C. Ross, D. Greer & J. Carolsfeld. World Fisheries Trust. 1998.

Biological Pollution: The Control and Impact of Invasive Exotic Species. B.N. McKnight (editor). The Indiana Academy of Sciences. 1993.

Conservation Biology. An evolutionary-ecological perspective. M.E. Soulé & B.A. Wilcox (editors). Sinauer Assoc. 1980.

Conservation and Evolution. O.H. Frankel & M.E. Soulé. Cambridge University Pess. 1981.

Desarrollo Rural. De los Fundamentos a la Aplicación. J. Sancho, J.I. Quintana, Y. Lesenfants, M. Molinillo & L. Romero. Thompson. 2002.

La Conservación de los Recursos Biológicos del Mar en el Derecho Internacional Vigente. M. Corral. Secretariado de Publicaciones. Universidad de Valladolid. 1993.

La Globalització. H. Dieterich, L.M. Jiménez, S. Shridath & J. Xercavins. Revista de la Càtedra UNESCO a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). 1999.

Los Océanos. Medio Ambiente, Recursos y Políticas Marinas. J.L. Suárez (editor). Ediciones del Serbal. 2001.

Manual Práctico para la Gestión Sostenible de la Pesca Fluvial. D. García de Jalón & G. Schmidt. AEMS. 1995.

Monitoring for Conservation and Ecology. B. Goldsmith. Chapman & Hall. 1991.

Restoration of Endangered Species. Conceptual Issues, Planning and Implementation. M.L. Bowles & C.J. Whelan. Cambridge University Press, 1994.

Risk Assessment in Conservation Biology. M.A. Burgman , S. Ferson & H.R. Akçakaya. Chapman & Hall. 1993.

Viable Populations for Conservation. M.E. Soulé. Cambridge Univseristy Press.1987.

 
Mètodes docents  

 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

L'avaluació constarà d'un examen de preguntes tipus test i un segon examen amb preguntes de resposta curta, sobre els coneixements teòrics i pràctics. L'avaluació dels crèdits pràctics es realitzarà a partir de l'assistència obligatòria a les classes pràctiques de laboratori i del treball realitzat al llarg de les corresponents pràctiques. Per accedir a l'examen final serà necessari tenir una avaluació positiva de les pràctiques. En cas contrari s'haurà de realitzar i aprovar un examen previ sobre les pràctiques realitzades per poder accedir a l'exàmen de qualificació final de l'assignatura.
 
Informació addicional  

 
Llengua de les classes  

Català