II. Compostos Organometàl.lics dels elements dels grups principals
4. Mètodes generals de preparació
5. Metalls Alcalins
5.1. Compostos organolítics
5.2. Compostos organometàl.lics dels elements alcalins pesants
6. Metalls alcalinoterris
6.1. Compostos organometàl.lics del Beril.li
6.2. Organomagnesians
6.3. Compostos organometàl.lics de calci estronci i bari
7. Elements del grup 12
7.1. Compostos organometàl.lics de zinc
7.2. Compostos organocàdmics
7.3. Organomercurials
8. Compostos organometàl.lics dels elements del grup del bor
8.1. Compostos organometàl.lics de bor
8.2. Organoborans
8.3. Carborans i heterocarborans
8.4. Compostos organoalumínics
8.5. Compostos organometàl.lics de gal.li, indi i tal.li
9. Compostos organometàl.lics dels elements del grup 11
9.1. Organometàl.lics de coure i plata
9.2. Compostos organometàl.lics d'or
10. Els elements del grup del carboni
10.1.Compostos organosilícics
10.2. Organometàl.lics de germani
10.3. Compostos organometàl.lics d'estany
10.4. Organometàl.lics de plom
11. Compostos organometàl.lics dels elements del grup 15
11.1. Estat d'oxidació V
11.2. Estat d'oxidació III
11.3. Concatenació
11.4. Enllaços múltiples
12. Compostos organometàl.lics de seleni i tel.luri

III. Compostos organometàl.lics dels metalls de transició
13. Propietats generals dels organometàl.lics dels metalls de transició
14. Lligands sigma donors
14.1. Preparació i propietats dels complexos alquílics i arílics
15. Lligands sigma-donors/pi-acceptors
15.1. Complexos alquenílics, alquinílics i arílics
15.2. Carbens i carbins
15.3. Carbonils metàl.lics
15.3.1. Preparació, estructura i propietats
15.3.2. Reactivitat
15.3.3. Complexos hidrur-carbonil i halur-carbonil de metalls de transició
15.4. Isonitrils
16. Lligands sigma,pi -donors/pi -acceptors
16.1. Complexos olefínics
16.2. Els alquins com a lligands
16.3. Complexos alílics i enílics
16.4. Sistemes pi cíclics com a lligands
16.4.1. Ciclopentadienil
16.4.2. Altres hidrocarburs aromàtics
16.4.3. Heterocicles

Exemples de temes per realitzar el treball opcional

Isomerització de molècules insaturades
Arilació/Vinilació d'olefines
Metàtesi d'alquens
Oligimerització i polimerització
Oxidació d'alquens
Hidrogenació d'olefines
Reaccions de Fischer-Tropsch
La reacció de water-gas shift
El procès Monsanto per l'àcid acètic
Hidroformilació
Hidrocianació
La carbonilació de Reppe
Activació d'enllaços C-H en alcans.

La bibliografia a la biblioteca

Elschenbroich, Ch.; Salzer, A. (1991). Organometallics. A concise introduction. Ed. VHC. Weinheim. 495 p.

Astruc, D. (2003). Química Organometálica. Ed. Reverté. Barcelona. 540 p. 

Powell, P. (1988). Principles of organometallic chemistry. Ed. Chapman & Hall. London. 414 p.

Llibres de consulta

Crabtree, R. H. (1988). The organometallic chemistry of the transition metals. Ed. Wiley-Interscience. New York. 422 p.

Spessard, G. O.; Miessler, G. L. (1996) Organometallic Chemistry. Ed. Prentice-Hall. New Jersey.561 p.

Bochmann, M. (1994). Organometallics 1. Complexes with transition metal-carbon s bonds. Ed. Oxford Science Publications. Oxford.

Bochmann, M. (1994). Organometallics 2. Complexes with transition metal-carbon p bonds. Ed. Oxford Science Publications. Oxford.

Owen, S. M.; Brooker, A. T. (1991). A guide to modern inorganic chemistry. Ed. Logman Scientific & Technical. Essex.

Mortreux, A.; Petit, F. (1988). Industrial applications of homogeneous catalysis. Ed. D. Reidel Publishing Company, Dordrecht.

Metodologia semipresencial

Els estudiants rebran el material docent necessari per a la comprensió, l’aprenentatge i l’estudi de la matèria, o seran informats d'on trobar-lo. Tanmateix, se’ls proporcionarà una guia per l’estudi i tests autocorregibles que seran discutits en les sessions de tutories adients.

Els estudiants podran realitzar un petit treball, relacionat amb les aplicacions dels compostos organometàl·lics, durant la major part del semestre. En el cas que els estudiants optin per fer el treball, hauran de lliurar una memòria abans de finalitzar el període de classes i realitzar una presentació oral.

Cadascun dels estudiants podrà optar, en la primera convocatòria del curs, per una Avaluació Continua o per una Prova Final del Rendiment Acadèmic. En la segona convocatòria l’avaluació es realitzarà mitjançant una Prova Final del Rendiment Acadèmic. Si l’estudiant realitza el treball opcional, aquest afectarà la qualificació final fins a un 20%.

 Avaluació Continua: Durant les sessions de tutories, a més de discutir els dubtes apareguts en els tests autocorregibles, es plantejaran noves qüestions i problemes que es reflexionaran i discutiran en el moment. Durant el curs es realitzaran quatre Proves Parcials del Rendiment acadèmic utilitzant l’assimilació de la matèria com a criteri d’avaluació i valorant:.

Al servei de fotocòpies es poden trobar un recull amb les transparències que habitualment s’utilitzen a les classes i també un recull amb els enunciats dels problemes proposats per l’assignatura