1. Oceanografia i ecologia marina. Conceptes. Antecedents històrics. Mars i oceans. Plataforma continental i fons oceànics. Funcionament comparat dels ecosistemes marí i terrestre. Cicle de l'aigua.

Oceanografia físico-química

2. L'aigua marina. Propietats físico-químiques. Composició química. Salinitat. Temperatura, estratificació tèrmica i termoclines. Densitat. Llum. Variació de l'espectre amb la profunditat. Intensitat lumínica i coeficient d'extinció. Solubilitat del CO2 i equilibri entre mar i atmosfera. Sistema carboni-carbonat. pH i alcalinitat. Oxigen dissolt, distribució vertical i cicle.

3. Masses d'aigua. Diagrames T-S. Principals masses d'aigua en els oceans. Aigües tipus i barreja d'aigües. Interacció atmosfera-oceà. Zones de formació, extensió i distribució de les masses d'aigua.

4. Circulació oceànica. Corrents geostròfics i generats pels vents. Força de Coriolis. Circulació termohalina. Circulació superficial, intermedia i profunda. Principals corrents oceànics. Divergències i convergències. Fronts. Afloraments.

5. Ones i marees. Moviments ondulatoris. Tipus d'ones. Ones generades pel vent. Ones gegants i tsunamis. Seques. Minves. Marees. Forces que produeixen les marees. Teoria dinàmica de les marees. Periodicitat i tipus de marees. Corrents de marees.

La Mediterrània

6. El medi físic. Conques i estrets. Plataforma continental i fons de les conques. Origen i evolució: del Tetis a la Mediterrània actual. El temps atmosfèric a la Mediterrània occidental.

7. Masses d'aigua. La Mediterrània: una conca de concentració. Circulació termohalina i hidrografia de l'estret de Gibraltar. Balanç d'aigua i de sal. Masses d'aigua. Formació d'aigua fonda. Balanç de nutrients.

8. Circulació. Circulació superficial, intermèdia i profunda. Divergències i convergències. Corrents costaners i afloraments. Marees, seques i minves a la Mediterrània.

El Domini Pelàgic

9. El sistema pelàgic. Províncies nerítica i oceànica. Variació vertical de les condicions ambientals i zonació. Plàncton i nècton. Classificacions del plàncton.

10. Producció primària. Distribució geogràfica de la productivitat marina. Relació producció-diversitat. Producció nova i reciclada. Fenòmens de fertilització: afloraments, fronts, divergències, aports continentals. Factors reguladors de la producció. La producció primària a la Mediterrània.

11. Fitoplàncton. Característiques ecològiques dels principals grups. Organització vertical i heterogeneïtat espacial. Variació latitudinal del cicle estacional. Seqüència estacional i composició taxonòmica de les poblacions de fitoplàncton a la Mediterrània occidental.

12. Zooplàncton. Característiques ecològiques dels principals grups. Distribució vertical i migracions nictemerals. Les poblacions de zooplàncton a la Mediterrània occidental. Indicadors planctònics.

13. Nècton. Les comunitats epipelàgica, mesopelàgica i batipelàgica. Adaptacions a la vida pelàgica: forma, natació, funcions de les aletes, òrgans dels sentits en els peixos. Migracions verticals. Les grans migracions: anàdroms, catàdroms i oceanòdroms

14. Xarxes tròfiques pelàgiques. Diversitat de xarxes tròfiques segons les condicions ambientals. Acoplament plàncton-bentos. Contrast entre les àrees d'aflorament i les àrees centrals pobres. Utilització de la producció pelàgica per animals amb base a terra.

El Domini Bentònic

15. El sistema bentònic. Variació amb la fondària de les condicions ambientals. Zonació. Heterogeneïtat espacial. La zonació a la Mediterrània. Tipus biològics i estratègies. Tipus de sistemes bentònics. Competència per l'espai. Successió i regressió.

16. Estatges supralitoral i mediolitoral. La zona intermareal rocosa. Litorals rocosos sense marees. El trottoir. Cubetes i esquerdes. Les comunitats de substrats tous. Estatges supralitoral i mediolitoral a la Mediterrània.

17. Substrats durs infralitorals. Les comunitats de laminàries. Les comunitats d'algues fotòfiles. Estructura i dinàmica del fitobentos. L'estatge infralitoral de substrat dur a la Mediterrània.

18. Alguers de fanerògames i substrats tous infralitorals. Les comunitats de fons infralitorals de sorra i fangs. Els alguers de fanerògames. Els esculls barrera de posidònia. Producció i estructura de la comunitat dels alguers de posidònia a la Mediterrània. Problemàtica de la regressió dels alguers.

19. Els esculls coral.lins. Distribució geogràfica dels esculls. Condicions ambientals. Diversitat i producció dels esculls. La complexitat de les interaccions interespecífiques. Esculls Atlàntics. Esculls Indo-Pacífics. Perturbacions catastròfiques i recuperació dels esculls.

20. El coral.ligen. El coral.ligen de la roca costanera. El coral.ligen de plataforma. Formació i degradació de les concrecions coral.lígenes. Estructura vertical. Fàcies mediterrànies.

21. Coves i túnels submarins. Gradients ambientals i tipologia dels organismes. Peculiaritats del poblament. Les comunitats de coves semifosques i de coves fosques. Les Illes Medes com exemple.

22. Fons tous circalitorals. Factors que determinen el poblament. Les comunitat dels fons detrítics costaners. Les comunitats dels fons fangosos detrítics. Les comunitats dels fangs terrígens de plataforma. La comunitat detrítica del marge de plataforma. La comunitat demersal.

23. Estatges profunds. Les comunitats del fang batial i dels coralls profunds. Les comunitats abissal i hadal. Les adaptacions a la vida en fondària. Els oasis hidrotermals. Les grans fondàries de la Mediterrània.
 

Seminaris

Consisteixen en la preparació bibliogràfica d'un dels temes que s'indicaran a principi de curs. Es realitzen en grup. Un cop preparat, s'entregarà un treball escrit, el contingut del qual serà exposat a classe pel grup que l'ha preparat. L'exposició serà oral i audiovisual.Les pràctiques són obligatòries. Es realitzen en grup. Al finalitzar, cal entregar una memòria de cada pràctica de mar.

Pràctiques:

• Pràctica 1.- BENTOS LITORAL SUPERIOR : Comparació de comunitats segons els factors: hidrodinamisme (batut-calmat) i substracte (silícic-calcari).

• Pràctica 2.- BENTOS CIRCALITORAL : Comparació de comunitats bentòniques de diferents tipus de fons.

• Pràctica 3.- SISTEMA PELÀGIC: Migració planctònica vertical.

La bibliografia a la biblioteca

DAVIS, R.A. 1972. Principles of Oceanography. Addison-Wesley, London. 434 pp.

FINCHAM, A.A. 1987. Biología marina básica. Omega, Barcelona. 156 pp.

FLOS, J. eds. 1985. L'Oceanografia. Introducció a l'ecologia marina mediterrània. Quaderns d'ecologia aplicada, 8. Diputació de Barcelona, Barcelona. 158 pp.

FUNDACIÓN LA SALLE. 1967. Ecología Marina. Monografía, 14. Caracas. 711 pp.

GROSS, M.G. 1990. Oceanography. A View of the Earth. Prentice Hall, New Jersey. 441 pp.

LALLI, C.M. & T. PARSONS. 1994. Biological Oceanography: An Introduction. Pergamon Press, London. 301 pp.

LEVINTON, J.S. 1982. Marine Ecology. Prentice-Hall, London. 526 pp.

LEWIS, J.R. 1964. The ecology of Rocky Shores. The English Universities Press, London. 323 pp.

LLEONART J. eds. 1986. L'Oceanografia. Recursos pesquers de la mar catalana. Quaderns d'ecologia aplicada, 9. Diputació de Barcelona, Barcelona. 147 pp.

MARGALEF, R. eds. 1989. El Mediterráneo occidental. Omega, Barcelona. 374 pp.

MARGALEF, R. eds. 1994. Litorals i oceans. Biosfera, 10. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 526 pp.

NYBAKKEN, I.W. 1982. Marine Biology. Harper & Row, Cambridge. 446 pp.

RODRÍGUEZ, J. 1982. Oceanografía del mar Mediterráneo. Pirámide, Madrid. 172 pp.

ROS, J., I. OLIVELLA & J.M. GILI, eds. 1984. Els sistemes naturals de les Illes Medes. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. 828 pp.

ROSS, D.A. 1977. Introduction to Oceanography. Prentice-Hall, London. 438 pp.

TERRADES, N. PRAT, A. ESCARRÉ & R. MARGALEF, eds. 1989. Sistemes naturals. Història Natural dels Països Catalans, 14. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 500 pp.

TUREKIAN, K.K. 1974. Los océanos. Omega, Barcelona. 120 pp.

VALIELA, I. 1984. Marine Ecological Processes. Springer-Verlag, New York. 546 pp.

• Valoració del treball escrit del seminari i de l'exposició a classe: 25%

• Valoració de les memòries de les pràctiques: 25%

Cadascun dels apartats anteriors es valora sobre 10. La qualificació final s'obté ponderant cada nota segons els percentatges abans indicats.

És condició necessària (però no suficient) per aprovar l'assignatura: haver aprovat l'examen escrit, haver assistit a totes les pràctiques, haver entregat totes les memòries i haver realitzat el seminari corresponent.