Programa de teoria

1.- Introducció. Què són les algues? Les algues ecuariotes tal.lofíitiques.

2.- Línies evolutives i bases per a la sistemàtica de les algues. Classificació. Característiques generals.

3.- Divisió glaucocistòfits (Glaucocystophyta). Organització cel·lular. Interès evolutiu.

4.- Divisió rodòfits (Rhodophyta). Estructura cel·lular. Organització del tal·lus. Reproducció. Complexitat dels cicles vitals. Ecologia. Classificació.

5.- Diversitat de rodòfits. Classes bangiofícies (Bangiophyceae) i florideofícies (Florideophyceae). Característiques principals de les classes i dels diversos ordres.

6.- Filogènia dels rodòfits.

7.- Divisió heterocontòfits (Heterocontophyta). Estructura cel·lular. Organització del tal·lus. Ecologia. Classificació.

8.- Diversitat d'heterocontòfits. Classe crisofícies (Chrysophyceae). Aspectes generals. Reproducció. Nutrició. Ecologia.

9.- Diversitat d'heterocontòfits. Classes parmofícies (Parmophyceae), sarcinofícies (Sarcinophyceae), xantofícies (Xanthophyceae), eustigmatofícies (Eustigmatophyceae), bacil.lariofícies (Bacillariophyceae), rafidofícies (Raphidophyceae) i dictiocofícies (Dictyochophyceae). Característiques principals de les classes i dels diversos ordres.

10.- Diversitat d'heterocontòfits. Classe feofícies (Phaeophyceae). Estructura cel·lular. Organització del tal·lus. Reproducció. Cicles vitals. Característiques principals dels diversos ordres. Filogènia de feofícies.

11.- Filogènia dels heterocontòfits.

12.- Divisions haptòfits (Haptophyta), criptòfits (Criptophyta), dinòfits (Dinophyta) i euglenòfits (Euglenophyta). Aspectes generals.

13.- Divisió cloròfits (Chlorophyta). Característiques del grup. Diversitat morfològica i estructural. Criteris de classificació. Reproducció. Cicles vitals. Ecologia.

14.- Diversitat de cloròfits. Classes prasinofícies (Prasinophyceae), clorofícies (Chlorophyceae), ulvofícies (Ulvophyceae), cladoforofícies (Cladophorophyceae), briopsidofícies (Bryopsidophyceae) i dasicladofícies (Dasycladophyceae). Característiques principals de les classes i dels diversos ordres.

15.- Diversitat de cloròfits. Classes trentefolícies (Trentepholiaceae), pleurastrofícies (Pleurastrophyceae), klebsormidiofícies (Klebsormidiophyceae), zignematofícies (Zygnematophyceae) i carofícies (Charophyceae). Característiques principals de les classes i dels diversos ordres.

16.- Filogènia dels cloròfits.

17.- Comunitats d’algues en sistemes aquàtics continentals. Comunitats de cursos d’aigua: torrents i rius; fonts. Comunitats d’aigües estagnants: llacs, estanys i embassaments. Comunitats d’aigües distròfiques i turberes. Comunitats d’aigües salabroses: llacunes i basses temporàries. Algues criòfiles i aerofítiques.

18.- Comunitats d’algues marines: fitoplàncton i fitobentos. Adaptacions. La zonació. Algues simbiòntiques i paràsites.

19.- Algologia aplicada. Les algues com a font d’alimentació. Les algues a la indústria, gestió ambiental i acuicultura. Impactes adversos de les algues. El futur de les algues en els afers humans.


I. Sessions de laboratori

- Rodòfits. Morfologia externa. Diversitat de l’organització del tal·lus. Estructures reproductores.
- Feofícees. Morfologia externa. Nivells d'organització. Observació de l’organització hística. Estructures reproductores.
- Cloròfits. Clorofícies, zignematofícies i carofícies. Variabilitat del cloroplast. Morfologia externa, organització del tal.lus i estructures reproductores.


II. Sessions de camp

Sortida de camp on es recolliran les algues per l'algari.

La bibliografia a la biblioteca

Dawes, C.J. 1998. Marine Botany. John Wiley & Sons, Inc. New York.

Clayton, M.N & R.J. King. 1990. Biology of the marine plants. Longman Cheshire. Australia.

Cole, K.M. & R.G. Sheath. 1990. Biology of red algae. Cambridge University press. Cambridge.

Feldmann, J. 1937. Recherches sur la végetation marine de la Méditerranée. Rec. Trav. Sta. Mar. Endoume, 31 (47): 5-137.
Folch Guillèn, R. (ed.) 1984. Història natural dels Països Catalans, vol. IV. Vegetals inferiors. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Folch Guillèn, R. (ed.). 1989. Història natural dels Països Catalans, vol. XIV. Sistemes naturals. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Graham, L.E. 1993. Origin of land plants. John Wiley & Sons. New York.

Graham, L.E. & L.W. Wilcox. 2000. Algae. Prentice Hall. Upper Saddle River.

Hoek, van den, C., Mann, D.G. & H.M. Jahns. 1993. Algae. An introdution to phycology. Cambridge Univ. Press. Cambridge.

Lee, R.E. 1999. Phycology. 3a ed. Cambridge Univ. Press. Cambridge.

Molinier, R. 1960. Étude des biocenoses marines du Cap Corse. Vegetatio, 9: 120-192, 217-311.

Moore, R., Clark, W.D. & D.S. Vodopich. 1998. Botany. Mc Graw-Hill.

Reviers, B. de. 2002. Biologie et phylogénie des algues. Belin. Paris.

Rodríguez-Prieto, C. 1989. Algues de la Costa Brava. Aj. Calonge. Calonge.

Ros J.D., Romero, J., Ballesteros, E. & J.M. Gili. 1989. Buceando en aguas azules. El bentos. In: El Mediterráneo Occidental (R. Margalef, ed.). Pergamon Press Ltd. Oxford: 235-297.

Round, F.E. & Crawford, R.M. & D.G. Mann. 1990. The diatoms. Cambridge Univ. Press. Cambridge.

South, G.R. & A. Whittick. 1987. Introduction to Phycology. Blackwell S. Publ. New York.

Examen teòric: 50%. Aquest examen consistirà en preguntes curtes referents al temari teòric de l’assignatura.

Algari: 50%. S'avaluarà un algari confeccionat pels alumnes amb un mínim de 20 algues (5 rodòfits, 5 feofícies i 5 cloròfits). Els exemplars s'hauran recol.lectat durant la sortida de camp efectuada amb els professors i s'hauran determinat al laboratori. Hauran d'estar correctament identificats i etiquetats.