I. Generalitats

1.- Introducció: els Cormòfits o plantes vasculars. El coneixement dels Cormòfits al llarg de la història. Història dels estudis florístics als Països Catalans.

2.- Caràcters generals de les plantes vasculars: el corm i el seu significat adaptatiu. Caràcters morfològics i anatòmics: la teoria estèlica.

3.- L'origen dels Cormòfits, la conquesta del medi terrestre. Les primeres plantes vasculars conegudes. La teoria telomàtica. Filogènia i sistemàtica dels Cormòfits.

II. Els Pteridòfits

4.- Característiques generals. Cicle biològic. Els Pteridòfits microfíl.lics. Cl. Psilophytopsida: O. Rhyniales i O. Zosterofillales. Cl. Psilotopsida: O. Psilotales.

5.- Classe Licopodiopsida: O. Protolepidodendrales, O. Licopodiales, O. Selaginellales, O. Lepidodendrales i O. Isoetales. Exemples actuals i fòssils més significatius.

6.- Cl. Equisetopsida: O. Sphenophyllales i O. Equisetales. Exemples actuals i fòssils més significatius.

7.- Els Pteridòfits megafíl.lics. Morfologia típica, eusporangis i leptosporangis. Cl. Pteridopsida (= Filocopsida). Les Protoptèrides, les Ofioglòssides i les Hidroptèrides. Distribució i ecologia de les falgueres.

III. Els Espermatòfits

8.- Divisió dels Espermatòfits. Generalitats. La flor primitiva: microsporofil.les i sacs pol.línics, el pol.len. Megasporofil.les i primordis seminals. La llavor. Origen i diversitat dels Espermatòfits: el registre fòssil i els grups actuals. Les Progimnospermes. Sistemàtica dels Espermatòfits.

IIIa. Gimnospermes

9.- Subdivisió Coniferophytina, les gimnospermes de fulla dicòtoma o acicular. Característiques generals. Cl. Ginkgoopsida.

10.- Cl. Pinopsida. Els estròbils de les pinates. SCl. Cordaitidae. SCl. Pinidae (= coníferes): O. Voltziales i O. Pinales. Distribució, ecologia i interès de les coníferes. SCl. Taxidae. Sistemàtica i exemples.

11.- Subdivisió Cycadophytina, les gimnospermes de fulla pinnada. Característiques generals. Cl. Lyginopteridopsida: O. Lyginopteridales, O. Caytoniales. Cl. Cycadopsida: O. Cycadales. Cl. Bennettitopsida: O. Bennettitales. Cl. Gnetopsida.

IIIb. Angiospermes

12.- Angiospermes. Generalitats. La flor típica. Inflorescències. El fruit. La disseminació i colonització del medi. Diàspores. Formes de dispersió. Latència i germinació.

13.- Subdivisió Magnoliophytina. L'origen de les angiospermes i la seva radiació evolutiva. Sistemàtica dels Magnoliofitins: Classe de les Magnoliates, les angiospermes dicotiledònies (Magnoliopsida) i Classes de les Liliates, les angiospermes monocotiledònies (Liliopsida).

14.- Subclasse de les Magnòlides (Magnoliidae), el grup més primitiu.

O. Magnoliales [Magnoliaceae, la flor, el fruit]; O. Aristolochiales [Aristolochiaceae, la flor entomòfila]; O. Laurales [Lauraceae, flors, distribució, Annonaceae (flor, distribució, interès)]; O. Piperales (les espècies); O. Nymphaeales.

15.- Subclasse de les Ranuncœlides (Ranunculidae). O. Ranunculales [Ranunculaceae, diversitat floral, interès]; O. Papaverales [Papaveraceae, flors, fruits, interès medicinal].

16.- Subclasse de les Cariofíl.lides (Caryophyllidae), un grup lateral de dicotiledònies. O. Caryophyllales [Caryophyllaceae, diversitat floral, fruits, exemples; Cactaceae, adaptació morfológico-funcional, interès ecològic, i ornamental; Chenopodiaceae, reducció floral, biologia ruderal, resistència a l’estrès halofític i xerofític]; O. Polygonales; O. Plumbaginales.

17.- Subclasse de les Hamamèl.lides (Hamamelididae), l'anemofília i la reducció de la flor. O. Hamamelidales, O. Fagales, la flor i el fruit, [Fagaceae, Betulaceae, distribució, ecologia, interès de les espècies principals]; O. Casauarinales, O. Juglandales, O.Urticales [Moraceae, les infructescències, espècies œtils].

18.- Subclasse de les Ròsides (Rosidae), els grups centrals de dicotiledònies I. O. Saxifragales [Crassulàcies, flor, fruit, exemples]; O. Rosales [Rosaceae, diversitat de flors i fruits]; O. Fabales, flor i fruit [Mimosaceae, Cesalpiniaceae, Papilionaceae, els llegums i els farratges]; O. Myrtales; O. Haloragales; O. Rutales [Rutaceae, flor, els cítrics]; O. Sapindales; O. Geraniales; O. Polygalales; O. Celastrales; O. Rhamanales; O. Santalales; O. Rafflesiales; O. Euphorbiales [Euphorbiaceae, reducció floral i ciatis, espècies œtils]; O. Thymelaeales; O. Araliales [Apiaceae, flor, fruit, plantes tòxiques i plantes per a condiment].

19.- Subclasse de les Dil.lènides (Dillenidae), els grups centrals de dicotiledònies II. O. Theales; O. Droserales; O. Violales [Cistaceae, morfologia i ecologia]; O. Capparales [Brassicaceae, flor, fruit, crucíferes útils]; O. Salicales [Salicaceae, reducció floral i aments, distribució i ecologia]; O. Cucurbitales; O. Malvales; O. Primulales; O. Cornales; O. Ericales [Ericaceae, morfologia, distribució i ecologia de les espècies més significatives].

20.- Subclasse de les Làmides (Lamiidae), l'especialització en la pol.linització entomòfila. O. Dipsacales; O. Oleales; O. Solanales [Solanaceae, flor, fruits, plantes amb interès medicinal]; O. Boraginales; O. Scrophulariales [Scrophulariaceae, diversitat floral, hemiparasitisme i parasitisme, Orobanchaceae, l'especialització en el parasitisme obligat]; O. Lamiales [Lamiaceae, morfologia floral, pol.linització, ecologia, plantes aromàtiques i condimentàries].

21.- Subclasse de les Astèrides (Asteridae), els capítols i l'especialització en l'entomofília. O. Campanulales; O. Asterales [Asteraceae, flors, fruit, eficiència pol.linitzadora, diversificació i èxit biològic, plantes útils].

22.- Classe de les Liliates. Característiques generals.

Subclasse de les Alismàtides (Alismatidae), els grups primitius i l'hàbitat aquàtic. O. Alismatales; O. Hydrocharitales, l'especialització en la pol.linització i fecundació hidròfila.

23.- Subclasse de les Arècides (Arecidae), les monocotiledònies d'inflorescència espadiciforme. O. Arecales [Arecaceae, port, ecologia, palmàcies œtils]; O. Arales [Araceae, inflorescència i pol.linització, Lemnaceae, reducció floral i del corm en relació amb l'hàbitat aquàtic].

24.- Subclasse de les Lílides (Liliidae), les monocotiledònies especialitzades en zoidofília i entomofília. O. Dioscoreales; O. Asparagales; O. Liliales; O. Orchidales [Orchidaceae, flor i especificitat pol.línica, l'hàbitat epifític, diversificació i raresa, espècies ornamentals; O. Bromeliales [Bromeliaceae, morfologia, ecologia, la flor] ; O. Zingiberales.

25- Subclasse de les Commelínides (Commelinidae), les monocotiledònies especialitzades en l'anemofília. O. Juncales; O. Cyperales; O. Typhales; O. Commelinales; O. Poales [Poaceae, distribució i radiació adaptativa, flor i inflorescències típiques, interès ecològic, els farratges i els cereals]. Activitats de laboratori:

Pràctiques de determinació de les espècies amb què es confeccionarà l'herbari. Estudi de les principals famílies d'Angiospermes.

activitats de camp:

Sortida 1: Rodalies de Girona, a la zona del Calvari

Sortida 2: Antic estany de Sils

Sortida 3: Jardins de la Devesa de Girona i marges del Ter

La bibliografia a la biblioteca

ANDRÉ, J.P. 2002. L’organisation vasculaire des Angiospermes, une nouvelle vision.

BECK., ed. 1988. Origin and evolution of Gymnopserms. Columbia University Press.

BELL, P. 1992. Green Plants, their Origin abd Diversity. Cambridge University Press.

BOLD, ALEXOPOULUS & DEVELORYAS. 1989. Morfología de las plantas y los hongos. Omega.

CAMARASA, JM. 1989. Botànica i Botànics dels Països Catalans. Bilbioteca Unviersitària, 10. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana.

CRONQUIST, A. 1981. Introducción a la Botánica. Compañia Editorial Continental.

FOLCH, R.(ed.) Història Natural dels PPCC, volums 4,6,7 i 15.

FOLCH, R.(ed.) Biosfera. Enciclopèdia Catalana.

FONT i QUER, P. 1982. Iniciació a la botànica. 3a ed. Fontalba.

FRIIS, E., CHALONER, EG. & CRANE, PR. 1992. The origins of angiosperms and their biological consequences. Cambridge University Press.

GRAHAM, L.E. 1993. Origin of land plants. John Wiley & Sons, Inc.

HARBORNE, J.B. 1993. Introduction to Ecological Biochemistry (4a ed). Academic Press.

HEYWOOD V.H. 1985. Las plantas con flores. Reverté.

HUGHES, N.F. 1994. The enigma of origen of Angiosperms. Cambridge Univ. Press.

IZCO, J. et al. 1997. Botánica. McGraw Hill/Interamericana

KLAPP, E. 1987. Manual de la Gramíneas. Omega.

MORTON A.G. 1981. History of Botanical Science. Academic Press, 1981.

NULTSCH W. 1975. Botànica general. Omega.

PULLAIAH, T. 1988. Taxonomy of Angiosperms. Koeltz Scientific books

RAVEN, P.H. et al. 1991. Biología de las plantas. Reverté.

SCAGEL et al. 1987. El Reino Vegetal. Omega.

SCHAUENBERG, P. & PARIS, F. Guía de las plantas medicinales. Omega.

STRASBURGER et al. 1994. Tratado de Botànica (8a edició). Omega.

THIRGOOD, J.V. 1981. Man and the Mediterranean forest : a history of resource depletion. Academic Press. London.

WEBERLING & SCHWANTES. 1981. Botànica sistemàtica. Omega.

ZIMMERMANN W. 1976. Evolución vegetal. Omega.

Obres pel treball pràctic

BOLÒS O. de & VIGO J. 1984-2001. Flora dels Països Catalans, 4 vols. Barcino.

BOLÒS, O. de, et al. 1993. Flora manual dels PPCC (2a ed.) Conèixer la Natura, 9. Pòrtic.

BRIGHTMANN. 1977. Guía de campo de la plantas sin flores. Omega.

FOLCH R. 1987. La vegetació dels Països Catalans. Ketres.

FONT i QUER P. 1953. Diccionario de Botánica. Labor.

FONT i QUER P. 1976. Plantas Medicinales (3a ed.). Labor.

GRÀCIA E & SANZ M. 1989. Guia de les Molses i les Falgueres dels Països Catalans. Pòrtic. Conèixer la Natura, 8.

MASCLANS F. 1981. Els noms de les plantes als Països Catalans. Montblanc-Marín.

MANOBENS, RM. 1988. Instruccions per als recol.lectors de plantes: l'herbari. Preparació i documentació. Generalitat de Catalunya. Dep. de Cultura.

PASCUAL R. 1985. Guia dels arbres dels Països Catalans. Kapel.

POLUNIN O. 1977. Guía de campo de las flores de Europa. Omega.

POLUNIN O. 1978. Árboles y arbustos de Europa. Omega.

SALVO. 1985. Guía de campo de los Helechos de la Península Ibérica.

VIGO J. 1976. L'alta muntanya catalana. Flora i vegetació. Montblanc-CEC.