Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3103200036 TIPOLOGIA I CARTOGRAFIA VEGETAL


Objectius  

Estudiar les diferents metodologies desenvolupades per a la tipificació i la classificació de la vegetació.

Descriure les principals comunitats vegetals presents a Catalunya i en el seu entorn proper.

Descriure els fonaments bàsics de la cartografia vegetal, la seva metodologia i les seves aplicacions.
 
Prerrequisits  
És aconsellable haver cursat o estar cursant l'assignatura de Cormòfits.
 
Contingut (Programa)  
Introducció

1. La tipologia i la cartografia de la vegetació. Conceptes i desenvolupament històric.

Tipologia de la vegetació

2. La fitocenosi: estructura i composició florística.

3. Evolució en el temps: dinàmica de la vegetació; successió i sèrie; vegetació primitiva, actual, potencial i climàcica; sèries de vegetació.

4. Estructuració en l'espai: paisatge vegetal; zonació i catenes; contactes entre comunitats; estatges altitudinal; sinfitosociologia.

5. Bioclimatologia i biogeografia.

6. Mètodes de classificació de les comunitats vegetals: criteris fisiognòmics, ecològics, dinàmics i florístics.

7. Fitocenologia: conceptes i metodologia; sistemàtica de la vegetació.

Vegetació zonal

8. Vegetació boreoalpina de l'alta muntanya.

9. Vegetació eurosiberiana de la muntanya mitjana humida.

10. Vegetació mediterrània.

Vegetació azonal

11. Vegetació de ribera, aquàtica i higròfila; vegetació rupícola; vegetació halòfila i psammòfila.

Cartografia de la vegetació

12. Tipus de mapes i característiques generals: mapes topogràfics, mapes temàtics i mapes de vegetació; escales, coordenades, projeccions, dissenys, colors i símbols, llegendes, aspectes tècnics.

13. Procés cartogràfic: objectius; metodologia cartogràfica; tractament de les dades; representació.

14. Fotointerpretació: fotogrames aeris en blanc i negre, color, infraroig; ortofotomapes.

15. Teledetecció: anàlisi multiespectral; tractament d'imatges digitals.

16. Cartografia digital: formats ràster i vectorial; sistemes d'informació geogràfica; aplicacions dels sistemes d'informació geogràfica.

17. Mètodes d'interpretació de la coberta vegetal: unitats bàsiques de representació; mapes de vegetació actual i mapes de vegetació potencial.

18. Mapes a petita, mitjana i gran escala; mapes de la dinàmica de la vegetació; mapes de sèries de vegetació; mapes de dominis de vegetació.

19. Cartografia estructural: mapes d'usos i aprofitaments del sòl; mapes forestals.

20. La cartografia vegetal aplicada a la gestió ambiental.

21. Cartografia del medi ambient, espècies i comunitats indicadores; mapes corològics.

22. Recursos cartogràfics d'interès per a la cartografia botànica a Catalunya.

 

Programa de pràctiques

- Tipificació de comunitats

- Fotointerpretació d'unitats de vegetació i verificació sobre el terreny

- Confecció de cartografia temàtica

- Confecció de cartografia digital

 
Bibliografia  

Aronoff, S. 1993. Geographic Information Systems: a management perspective. Ottawa, WDL Publications.

Blanco, E. et al. Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Planeta. Barcelona.

Bolòs O. de. 1985. Corología de la flora dels Països Catalans. Volum introductori. ORCA: notícies i comentaris I. Inst. d'Estudis Catalans. Ed. Barcino. Barcelona.

Bolòs O. de. 1983. La vegetació del Montseny. Diputació de Barcelona.

Bolòs, O. de. 2001. La vegetació dels Països Catalans. Aster editorial.

Bolòs, O. de & J. Vigo. 1984. Flora dels Països Catalans, vol. I.

Bolòs O. de. & R. Masalles. 1983. Memòria del full núm. 33 (Banyoles) del mapa de vegetació de Catalunya a escala 1:50000. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Bosque J. 1997. Sistemas de información geográfica. Ed. Rialp.

Braun-Blanquet, J. 1979. Fitosociología. Blume. Madrid.

Carreras, J,  J. Vigo et al. 1994. Mapa de la vegetació de Catalunya 1:50.000. Full núm: 255 (36-11). la Pobla de Lillet. Institut Cartogràfic de Catalunya.

Chuvieco, E. 1996. Fundamentos de teledetección espacial. 3a ed. Rialp s.a. Barcelona.

Comas, D., Ruiz, E. 1993. Fundamentos de los sistemas de información geográfica. Ariel Geografía. Barcelona.

Conesa, J.A. 1997. Tipologia de la vegetació: anàlisi i caracterització. Universitat de Lleida.

Div. autors. 1969. Vegetation Map of the Mediterranean zone. Unesco/FAO. Paris.

Div. autors. 1992. Mapa d'usos del sòl de Catalunya 1:250000. Dep. Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

Div. autors. 1995. Guía para la elaboración de estudios del medio físico. MOPT. Madrid.

Div. autors. 1992. G.P.S.: la nueva era de la topografía. Ediciones de las Ciencias Sociales. Madrid.

Dupias, G. 1985. Végétation des Pyrénées. Carte de la Végétation de la France au 200.000e CNRS. Paris.

Farina, A. 1998. Principles and methods in Landscape Ecology. Champman & Hall. London.

Folch, R. 1986. La vegetació dels Països Catalans. Ed. Ketres. Barcelona.

Folch, R. (ed.) 1988. Vegetació. Història Natural dels PPCC, vol 7. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Forman, R.T. 1997. Land mosaics. The ecology of landscapes and regions. Cambridge Univ. Press.

Graham, R. & R. Read. 1986. Manual de fotografía aérea. Omega. Barcelona.

Haines, R. et al. 1993. Landscape ecology and GIS. Ed. Taylor & Francis. London.

Johnston, C.A. 1998. Geographic information systems in ecology. Blackwell Science. Oxford.

Kraak, M. J. &F. J. Ormeling 1996. Cartography. Visualization of spatial data. Longman.

Küchler, W. & I. Zannevold. 1988. Vegetation mapping. Kluwer Academic Publishers.

MAPA-DARP 1987. Mapa de cultivos y aprovechamientos. Gerona. Escala 1: 200.000. Memoria. Madrid. MAPA-DARP.

Martínez-Torres, L. M. 1995. Principales tipos de mapas geóticos. Bilbao. Servicio editorial de la Universidad del País Vasco.

Ozenda, P. 1964. Biogéographie végétale. Doin. Paris.

Ozenda, P. 1979. Vegetation Map of the Council of Europe Member Sates. Nature and Environment series, 16. Strasbourg.

Ozenda, P. 1986. La cartographie écologique et ses applications. Masson. Paris.

Panareda, J.M. & J. Pintó. 1990. Els mapes de vegetació de Catalunya. Notes de Geografia Física, 19:83-98.

Peinado Lorca, M. & S. Rivas-Martínez. 1987. La vegetación de España. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá de Henares. Madrid.

Raisz, E. 1972. Cartografía. Omega. Barcelona.

Rivas-Martínez, S. 1987. Memoria y mapas de las series de vegetación de España. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimenación. Serie Técnica. Madrid.

Robinson, A. H. & R. D. Sale. 1987. Elementos de cartografía. Omega. Barcelona.

Ruiz de la Torre, J. 1990. Mapa forestal de España, Escala 1: 200.000. Memoria general. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, ICONA. Madrid.

Sobrino, J.A. (ed.) 2000. Teledetección. Servicio de Publicaciones, Universidad de Valencia. Valencia.

UNESCO. 1973. Clasificación internacional y cartografía de la vegetación. UNESCO. Gèneve.

Vigo, J. 1996. El poblament vegetal de la vall de Ribes. Les comunitats vegetals i el paisatge. Mapa de vegetació 1:50.000. Institut Cartogàfic de Catalunya.

Walter, H. 1976. Vegetació i climes del món. Univ. de Barcelona.

Whittaker, R.H. 1980. Classification of Plant Communities. Junk bv. Publis. London.

Zonneveld, I.S. 1995. Land mosaics. SPB Acad. Publish. Amsterdam.

 
 
Mètodes docents  

Classes presencials: exposició dels continguts teòrics; l'alumne disposa amb anterioritat dels materials gràfics utilitzats durant la classe.

Classes pràctiques: sortides de camp i treball de laboratori.

Tutoria dels treballs personals: l'alumne realitza una o més tutories amb el professor per tal de discutir els resultats del treball pràctic que realitza.
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  
Teoria: exercici escrit

Pràctiques: realització del mapa de vegetació d'una àrea concreta i de la memòria corresponent

 
Informació addicional  
 
Llengua de les classes  
Català