El coneixement dels factors que determinen la distribució dels vegetals, els mètodes d'estudi de les comunitats vegetals, la dinàmica i distribució dels vegetals a la superfície terrestre i les bases fitosociològiques per a la conservació de la biodiversitat.

1. Definició de Geobotànica. Els nivells d'integració en la vida vegetal. Desenvolupament històric de la Geobotànica. Divisions de la Geobotànica.

Factors ecològics que determinen la distribució dels vegetals

2. Factors de conjunt que determinen la distribució dels vegetals. El sistema clima-sòl-vegetació.

3. Factors climàtics. Les radiacions i el calor. L'aigua. Les precipitacions, evaporació i transpiració.

4. Factors orogràfics. El vent, efectes sobre la vegetació i el sòl.

5. La síntesis climàtica. Bioclimes. Indexs climàtics.

6. Factors edàfics. Els processos edafogènics. Propietats i característiques dels sòls. Distribució i classificació dels sòls.

7. Factors del medi aquàtic.

8. Interaccions entre vegetals d'una mateixa comunitat.

9. Factors antropozoics. L'acció dels animals. El foc.

Mètodes d'estudi de les comunitats vegetals

10. Mètodes quantitatius i qualitatius d'estudi de la vegetació.

11. Conceptes fisiognòmics, estructurals i etològics. Les formes biològiques segons Raunkjaer. Concepte de formació. L'escola de Zuric-Montpeller. El concepte d'associació.

Dinàmica de les poblacions i comunitats vegetals.

12. Població i comunitat vegetal. Dinàmica de les comunitats vegetals. Estructura en l'espai i en el temps. Periodicitat i estratificació.

13. Característiques generals d'una successió. Sèries progressives i regressives.

14. Factors evolutius i biogeogràfics que determinen la distribució actual dels vegetals. Noció d'àrea de distribució. Dinàmica de les àrees. Acció antropògena.

Fitotopografia

15. El paisatge vegetal. Estructura en l'espai i el temps. El paisatge natural, rural i urbà.

16. Estatges de vegetació i zonació latitudinal. Límits altitudinals de les comunitats forestals.

Visió general de la vegetació mundial

17. Els reialmes florístics. Visió general de la vegetació mundial.

18. Les zones bioclimàtiques de la terra. Les grans zones de vegetació de la terra. Els grans dominis fisiognòmics de la vegetació mundial.

19. La vegetació de la regió Mediterrània. Evolució del medi natural i distribució dels vegetals en les diverses èpoques geològiques. Vegetació dels Països Catalans.

Bases fitosociològiques per a la gestió del medi natural, la vegetació.

20. La gestió del medi natural. Impactes sobre la vegetació. Bases per a la gestió dels sistemes naturals (vegetació).

Annex: la cartografia de la vegetació

La cartografia del medi natural. Formes d'expressió cartogràfica. Cartografia temàtica, analítica i sintètica.

Pràctiques

treball de camp:

Sortida 1: Capsacosta- Setcases- Vallter- Olot
Observació i descripció de rouredes, fagedes, avetoses, pinedes de pi negre i prats alpins.

Sortida 2: rodalies de Girona
Observació i descripció dels boscos esclerofil·les de terra baixa, rouredes i vegetació de ribera.

Sortida 3: Cap de Creus
Observació i descripció de vegetació rupícola litoral, cadequers i brolles silicícoles

Sortida 4: Platja de Pals
Observació i descripció de vegetació arenícola de duna i reraduna, vegetació halòfila (salicornars i jonqueres) i helofítica.

La bibliografia a la biblioteca

Blanco, E. et al. 1998. Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Planeta. Barcelona.

Bolòs O.de. 1985. Corología de la flora dels Països Catalans. Volum introductori. ORCA: notícies i comentaris I. Inst. d'Estudis Catalans. Ed. Barcino. Barcelona.

Bolòs O.de. 1983. La vegetació del Montseny. Dip. de Barcelona. Barcelona.

Bolòs O. de. 1997. La vegetació de les Illes Balears: comunitats de plantes. Inst. d'Estudis Catalans. Barcelona.

Bolòs O.de. 2001. La vegetació dels Països Catalans. Aster. Terrassa. 

Bolòs O.de. & Vigo, J. 1984-2001. Flora dels Països Catalans, 4 Volums. Barcino. Barcelona.

Braun-Blanquet, J. 1979. Fitosociología. Blume. Madrid.

Conesa, J.A. 1997. Tipologia de la vegetació: anàlisi i caracterització. Universitat de Lleida.

Danès, R. i al. 1984. Catàleg de sòls de la circumscripció de Barcelona. Terme Municipal Fogars de Tordera.

Folch, R. ed. 1984-85. Vegetació. Vol 7, Recursos geològics i sòl. Vol. 3. Història Natural dels PPCC. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Folch, R.1986. La vegetació dels Països Catalans. Ketres. Barcelona.

Folch, R., ed. 1988 (1976). Natura, ús o abús ? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans, 2ª ed. Barcino. Barcelona.

Gràcia, C. 2000. Inventari ecològic i forestal de Catalunya. Vol. 6.CREAF, UAB, Bellaterra (consultable també a la pàg. web d'aquest centre).

Izco, J. et al. 1997. Botánica. McGraw Hill-Interamericana. Madrid.

Mallarach, J.M.1999. Criteris i mètodes d'avaluació del patrimoni natural. Dept. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

Nuet, JM. & Romo, AM. 1991. Vegetació de Catalunya. Eumo ed. Vic.

Polunin & Walter. 1989. Guía de la vegetación de Europa. Omega. Barcelona.

Reigosa, M.J., et al. 2003. La Ecofisiología Vegetal. Una ciencia de síntesis. Thomson- Paraninfo. Madrid.

Relea, F. 1987. Recomanacions tècniques per a la restauració i condicionament dels espais afectats per activitats extractives. Gener. de Catalunya, Dep. de Pol. Ter. i Obres Públiques. Barcelona.

Strasburger, E., 2004. Tratado de Botánica. Omega. Barcelona.

Terradas, J., coord. 1987. Ecosistemes terrestres: la resposta als incendis i a d'altres pertorbacions. Quaderns d'Ecologia Aplicada, 10. Diputació de Barcelona. Barcelona.

Terradas, J., ed. 1996. Ecologia del foc. De. Proa. Barcelona.

Terradas, J. 2001. Ecología de la Vegetación: de la ecofisiología de las plantas a la dinàmica de comunidades y paisajes. Omega. Barcelona.

Vigo, J. 1976. L'Alta Muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

Walter, H. 1998. Vegetació i zones climàtiques del món.(2ª ed. catalana). Ed.PPU. Barcelona.

Classes teòriques amb abundant documentació de gràfics, esquemes i fotografies. Classes pràctiques amb sortides de camp; observació, descripció i anàlisi de les comunitats vegetals de les comarques gironines, des del nivell del mar fins els 2200 m d'alçada.

Tutoria dels treballs personals: l'alumne realitza una o més tutories per tal de discutir els resultats del treball pràctic que realitza.

Exercici escrit final i realització d'una memòria sobre la vegetació d’un territori a determinar.

L'exercici escrit és el 60% de la nota final i el treball pràctic -memòria- el 40%.