Comprensió de la complexitat organitzativa de les comunitats animals. 

Estudi dels factors ambientals  que incideixen sobre l'estructura i l'organització de les comunitats animals.  Anàlisi dels canvis que experimenten aquestes comunitats en funció del temps i l'espai. Comprensió de les interaccions existents entre els organimes que les constitueixen, així com les interaccions amb el medi.

 Al mateix temps es pretén afavorir la discussió sobre mètodes d'estudi i resultats de treballs científics recents relacionats amb diferents aspectes de les comunitats animals.

I. NATURALESA DE LES COMUNITATS

1. Estudi de les Comunitats

Concepte de l’assignatura. Característiques bàsiques de les comunitats. Classificació. Metodologia d’estudi.

2. Perspectiva Històrica de les Comunitats

Estudi de les paleocomunitats. Factors que provoquen distribucions disjuntes. Regions zoogeogràfiques.

3. Formació i Organització de la Comunitat

Factors que influeixen en la formació de la comunitat: font d’espècies, procés de colonització i establiment de poblacions reproductores. Organització de la comunitat.

4. Estructura Biològica de la Comunitat

Diversitat: problemàtica en l’estudi de les comunitats. Patrons macroecològics en la distribució de les espècies. Gradients de diversitat.

5. Estructura Física de la Comunitat

Comunitats terrestres: forestals, arbustives i de pastura. Caràcters fonamentals i estructura tròfica. Comunitats marines: pelàgiques i bentòniques. Caràcters fonamentals i estructura tròfica.Comunitats d’aigües epicontinentals: lacustres i fluvials. Caràcters fonamentals i estructura tròfica.

II. ADAPTACIONS A FACTORS FÍSICS AMBIENTALS

6. Influència de la Temperatura i la Humitat

Ecomorfologia i Adaptació. Animals ectoterms i endoterms. Adaptacions a temperaturas extremes. Adaptacions a l’escassetat d’aigua.

7. Influència d’altres factors ambientals

Efecte de l’estructura del sòl en la distribució de la fauna. Efecte i adaptacions a les variacions de salinitat del medi. Adaptacions a la foscor: fauna subterrània i comunitats de les profunditats marines abissals. Efecte i adaptacions a  l’hidrodinamisme.

8. Adaptacions secundàries al medi aquàtic

Respiració en insectes aquàtics. Fisiologia del buceig en vertebrats.

III. INTERACCIONS BIÒTIQUES

9. Competència

Tipus de competència. Competència intra i interespecífica. Efectes de la competència sobre l'estructura de la comunitat. Metodologia d’estudi.

10. Depredació

Tipus de depredadors. Adaptacions a la depredació. Efectes sobre l'estructura de la comunitat. Mecanismes de defensa.

11. Relacions Simbiòtiques

Simbiosi. Tipus d’influència: mutualisme, comensalisme i parasitisme. Caràcters generals.

12. Interaccions animals-plantes

Consum de plantes i tipus de fitofàgia. Mutualismes planta animal. Pol·linització de plantes i dispersió de llavors. Altres interaccions

IV. LA COMUNITAT EN EL TEMPS I EN L’ESPAI

13. Ritmes d’activitat

Ritmes endògens dels animals. Tipus i metodologia d’estudi. Incidència dels ritmes sobre l’estructura de la comunitat.

14. Migració

Migracions verticals. Migracions horitzontals: caràcters generals. Migracions aquàtiques. Migracions terrestres: modalitats i factors que intervenen.

15. Dispersió

Finalitat i conseqüències de la dispersió. Tipus de dispersió. Dispersió exploratòria, nomadisme i irrupció.

16. Successions animals

Successions primàries i secundàries. Pertorbacions i remanència. Estadis pioners i comunitats madures. Clímax. 

17. Fragmentació

Activitat humana i insularització. Relacions entre insularització i insularitat. Mida i distància de les illes d'hàbitat en les comunitats. Disarmonia i equilibri dinàmic. Relaxació faunística i deute d'extinció. Demes i metapoblacions.

18. Fauna i activitat humana

Canvi climàtic i fauna. Efectes en les distribucions i el comportament, degradació de l'hàbitat i extracció de recursos. Espècies introduïdes. Espècies invasores.

La bibliografia a la biblioteca

Begon, M., Harper, J.L. & C.R. Townsend. 1999. Ecología. Individuos, poblaciones y comunidades. Omega, S. A.

Bennet, D. & D. Humphries. 1974. Introducción a la ecologia de campo. Blume.

Cox, G.W. 1993. Conservation ecology. WCB Publishers.

Folch, R. i altres. 1989. Sistemes naturals. Història Natural dels Països Catalans, vol. 14. Enciclopèdia Catalana, S. A.

Hill, R.W. & Wyse,  A.G. 1992. Fisiología Animal. Akal.

Herrera, C.M. & Pellmyr, O. 2002. Plant-animal interactions. An evolutionary approach. Blackwell publishing.

Krebs, C.J. 1986. Ecología. Pirámide.

Krebs, J.R. & N.B. Davies. 1993. An introducction to behavioural ecology. Blackwell.  

Linzey, D. 2001. Vertebrate biology. McGraw-Hill. Boston

Margalef, R. 1974. Ecología. Omega, S. A.

Morin, P.J. 1999. Community Ecology. Blackwell Science. Malden.

Nybakken, J.W. 1993. Marine biology-an ecological approach. Harper Collins College Publishers.

Price, P.W. 1984. Insect ecology. J. Wiley & Sons.

Ros, J., Olivella, L. & J.M. Gili. 1984. Els sistemes naturals de les illes Medes. Institut d'Estudis Catalans.

Santos T. & J.L: Tellería (coord.). 1998. Efectos de la fragmentación de los bosques sobre los vertebrados de las mesetas ibéricas. O. A. Parques Nacionales.

Schowalter, T.D. 2000. Insect Ecology: an ecosystem approach. Academic Press.

Tilman, D. 1982. Resource competition and community structure. Princenton University Press.

Valiela, I. 1995. Marine ecological processes. Springer-Verlag.

Wallace, R.A., King, J.L. & Sanders, G.P. 1992. La ciencia de la vida. Vol. 4. Conducta y ecología. Trillas.

Wetzel, R.G. 1981. Limnología. Omega, S. A.

Wiens, J.A. 1989. The ecology of bird communities. Volum 1: Foundations and patterns. Volum 2: Processes and variations. Cambridge University Press.

Wilson, E.O. 1994. La diversidad de la vida. Crítica, Grijalbo-Mondadori.

Classes teòriques i pràctiques.

Al llarg de les sessions teòriques es presentaran i discutiran articles científics relacionats amb la matèria tractada a classe, i que els alumnes trobaran al servei de fotocòpies o bé a la biblioteca. També es recomanarà la lectura (opcional) d'articles de divulgació o bé científics que es consideren d'interés pels estudiants.

S'animarà als alumnes a que realitzin un treball que englobi diferents aspectes tractats a l'assignatura sobre una comunitat  que els interessi particularment o bé que preparin una pràctica imaginativa i novedosa. Al llarg del curs es farà un seguiment del treball que cada grup d'alumnes proposi realitzar. En total es destinaran fins a 5 classes (una després da cada bloc temàtic i 2 al final de curs) a fer aquestes sessions tutoritzades i els seminaris on cada grup expondrà el treball realitzat. Els grups que no realitzin aquest treball hauran d'exposar una de les pràctiques programades i realitzades també en forma de seminari.

Si es considera interessant per a tot l'alumnat, alguna de les noves pràctiques pot quedar inclosa en substitució d'alguna de les pràctiques  programades.

Examen teòric que constarà de preguntes per a desenvolupar (70 % de la nota final)  i avaluació de la memòria de pràctiques (10% de la nota final). Les pràctiques són d'assistència obligatòria i només fan mitjana amb la nota de l'examen teòric si aquesta última és superior o igual a 5. El 20% restant de la nota final es destinarà a evaluar el treball realitzat juntament amb la seva presentació oral, o bé el seminari sobre alguna de les pràctiques programades en cas que no s'hagi realitzat aquest treball.