Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3103100256 BIOLOGIA ANIMAL


Objectius  

Coneixements generals de l'organització i la diversitat animal. Característiques morfològiques, filogènia, biologia i ecologia dels principals grups animals.
 
Prerrequisits  

 
Contingut (Programa)  

I. INTRODUCCIÓ I TEMES GENERALS

1. Introducció a la Biologia Animal
Presentació de l'assignatura. Concepte d'animal. Bibliografia.


2. Taxonomia i Sistemàtica
Sistemàtica, Filogènia i Taxonomia. Anàlisi de caràcters. Escoles sistemàtiques.


3. Reproducció i desenvolupament
Tipus de reproducció asexual i sexual. Protecció materna de l'embrió. Desenvolupament embrionari: segmentació, gastrulació i formació del mesoderma.


4. Història evolutiva i classificació del Regne Animal
Història evolutiva dels animals. Classificació dels animals.


II. DIVERSITAT I ORGANITZACIÓ DELS ANIMALS

5. Protistes amb trets animals. Origen dels metazous. 
Caràcters generals dels protozous. Avantatges de la pluricel.lularitat. Origen dels metazous. Placozous i Mesozous.


6. Porífers
Caràcters generals i filogènia. Tipus d'organització: àscon, sícon i lèucon. Reproducció. Diversificació. Ecologia.


7. Cnidaris i Ctenòfors
Simetria radial. Cnidaris: caràcters generals, dimorfisme i polimorfisme. Filogènia i diversificació. Ctenòfors.


8. Acelomats: Platihelmints, Nemertins i Gnatostòmuls
El pas a la vida activa: simetria bilateral i cefalització. Platihelmints: caràcters generals, filogènia i diversificació. Especialització i convergència adaptativa en els animals de vida paràsita. Nemertins. Gnatostòmuls.


9. Pseudocelomats: Nematodes, Rotífers i altres grups
Relacions filogenètiques i diversificació dels pseudocelomats. Caràcters generals dels nemàtodes. Caràcters generals dels rotífers.


10. Aparició del celoma. Protostomats i Deuterostomats
Definició i mecanismes de formació del celoma. Radiació dels celomats: protostomats i deuterostomats. Significat funcional del celoma.


11. Mol.luscs
Caràcters generals, filogènia i diversificació dels mol.luscs. Caràcters generals dels gasteròpodes. Radiació adaptativa dels mol.luscs: adaptacions a la filtració en bivalbes i adaptacions a la depredació amb persecució en cefalòpodes.


12. Metameria: Anèl.lids i grups afins
Metameria. Caràcters generals, filogènia i diversificació dels anèl.lids. Caràcters generals dels poliquets. Caràcters generals dels oligoquets. Caràcters generals dels hirudinis. Ecologia dels anèl.lids. Grups afins: pogonòfors, equiürs i sipúnculs.


13. Artròpodes
Diferències entre els medis aquàtic i terrestre: adaptacions dels artròpodes. Caràcters generals, filogènia i visió general dels grans grups d'artròpodes. Cutícula. Artropodització. Grups afins: onicòfors i tardígrads.

Queliceriformes: caràcters generals i diversificació.

Crustacis: caràcters generals i diversificació. Importància dels crustacis en els ecosistemes aquàtics.

Miriàpodes: caràcters generals i diversificació.

Insectes: caràcters generals i diversificació. Radiació adaptativa dels aparells bucals. Locomoció. Reproducció i desenvolupament. Insectes socials. Ecologia: diapausa, insectes "beneficiosos" i "perjudicials" per l'home, els macroinvertebrats com a bioindicadors.


14. Lofoforats, Quetògnats i primers deuterostomats: Equinoderms i Hemicordats
Lofoforats. Quetògnats. Hemicordats. Equinoderms: caràcters generals, filogènia i diversificació.


15. Cordats

Caràcters generals dels cordats i diversificació. Urocordats. Cefalocordats.

Caràcters generals, filogènia i diversificació dels vertebrats.

Peixos sense mandíbules: mixines i cefalaspidomorfs.

Peixos mandibulats: condrictis i peixos ossis. Caràcters generals i diferencials dels dos grups. Diversificació. Mecanismes de defensa i migracions.

Adaptacions dels tetràpodes al medi terrestre.

Amfibis: caràcters generals i diversificació. Reproducció i desenvolupament. Ecologia.

Amniotes. Grups de rèptils: caràcters generals, filogènia i diversificació dels grups de rèptils. Termorregulació etològica i mecanismes de defensa.

Aus: caràcters generals i adaptació al vol.  Diversificació. Reproducció. Migracions.

Mamífers: caràcters generals. Radiació adaptativa en l'alimentació i la locomoció.  Patrons de reproducció i diversificació. Organització social.

 
Bibliografia  


BARNES R.S.K., CALLOW P. i OLIVE P.J.K. 1993. The invertebrates: a new synthesis. 2nd ed. Blackwell Science.

DIAZ J.A. i SANTOS T. 1998. Zoología. Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los Animales. Síntesis. Madrid.

FOLCH R. (coord.) 1992. Història Natural dels Països Catalans. Vols. VIII a XIII. Encilopèdia Catalana. Barcelona.

HICKMAN C.P., ROBERTS L.S. i LARSON A. 2002. Principios integrales de Zoología. 11ª ed. Interamericana McGraw-Hill.

KARDONG K.V. 1999. Vertebrados. Anatomía comparada, función, evolución. 2ª ed. Interamericana McGraw-Hill.

KOZLOFF E.N. 1990. Invertebrates. Saunders College Publishing. Philadelphia.

LABORDA A.J. i DOMÍNGUEZ J. 2000. La filogenia animal: ¿un acto de fe?. Secretariado de Publicaciones de la Universidad de León. León.

LINZEY D. 2001. Vertebrate Biology. Interamericana McGraw-Hill.

MEGLITSCH P.A. 1987. Zoología de la Invertebrados. Blume. Madrid.

PECHENICK J.A. 2000. Biology of the Invertebrates. 9th ed. Williand Grant Press. Boston.

POUGH F.H., HEISER J.B. i McFARLAND W.N. 1989. Vertebrate life. 3rd ed. McMillan Publishing Company. New York.

RUPPERT E.E. i BARNES R.D. 1996. Zoología de los invertebrados. 6ª ed. Interamericana McGraw-Hill.

SELFA S. i PUJADE-VILLAR J. 2002. Fonaments de Zoología dels Artròpodes. Universitat de València. València.

STORER T.I., USINGER L.R., STEBBINS R.C. i NYBAKKEN J.W. 1986. Zoología general. Omega. Barcelona.

TELLERIA J.L. 1987. Zoología evolutiva de los Vertebrados. Síntesis. Madrid.

WEISZ P.A. 1985. La ciencia de la Zoología. Omega. Barcelona.

 
Mètodes docents  

Classes teòriques. Al principi de cada tema es mostraran alguns exemples de fauna autòctona del grup animal que es tractarà a continuació. Es presentaran i introduiran alguns articles de divulgació relacionats amb la materia, que es considera que poden ser d'interés pels estudiants. La seva lectura és recomanada, però no obligatoria.
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

Al llarg del curs es facilitaran mecanismes per tal que els estudiants  puguin anar autoevaluant  els seus coneixements de forma continuada i voluntària. A final de curs es farà un examen sobre els continguts impartits. El 20% de la nota final estarà basada en preguntes que els alumnes han tingut anteriorment a disposició en forma de tests d'autoevaluació.
 
Informació addicional  

 
Llengua de les classes  

Català