1. Els elements. 

Disposició dels elements a la taula periòdica. Origen dels elements: Tendències de les propietats periòdiques: radis atòmics, enerdies de ionització, afinitat electrònica, electronegativitat. Efecte diagonal. Caràcter metàl·lic. Estructures de Lewis. Conceptes àcid-base. Conceptes redox.
Enllaç Químic: iònic, covalent i metàl.lic. Forces cohesives no de valència. 

II. Elements del blocs.

3. L'hidrogen. 
    3.1 Propietats generals. 
    3.2 Formes de l'hidrogen. 
Hidrogen atòmic (isòtops), hidrogen molecular, ions de l'hidrogen. Isòmers d'espin nuclear.
    3.3 Preparació i aplicacions
Obtenció de l'hidrogen. Reaccions químiques i aplicacions.
    3.4 Compostos de l'hidrogen.
Hidrurs iònics, covalents i metàl.lics. Pont d'hidrogen.

4. El grup 1: Els metalls alcalins.
    4.1 Característiques generals del grup.
Propietats i reactivitat dels elements, particularitat del liti.
    4.2 Obtenció i aplicacions dels elements.
    4.3 Compostos dels metalls alcalins.
Estructura i enllaç: hidrurs, halogenurs, combinacions oxigenades (òxids, peròxids, superòxids, hidròxids, oxosals), compostos de coordinació i organometàl.lics.

5. El grup 2: Els metalls alcalino-terris.
    5.1 Característiques generals del grup.
Propietats i reactivitat dels elements, comportament diferenciat del beril.li i relació diagonal liti-magnesi.
    5.2 Obtenció i aplicacions dels elements.
    5.3 Compostos dels metalls alcalino-terris.
Hidrurs, halogenurs, combinacions oxigenades (òxids, peròxids, oxosals, carburs), compostos de coordinació i organometàl.lics (importància del magnesi).

III. Elements del bloc p.

6.El grup 13: B, Al, Ga, In, Tl.
    6.1 Característiques generals del grup.
Propietats i reactivitat dels elements. Estats d'oxidació i l'efecte del parell inert.
    6.2 Estat natural, obtenció i aplicacions dels elements

    6.3 Bor
        6.3.1El bor, un element únic.
        6.3.2 Borurs.
L'enllaç deficient en electrons. Estructura i propietats. Reactivitat.
       6.3.3 Borans i carborans. Estructura i enllaç. Aplicacions del diborà i del tetrahidroborat.
       6.3.4 Organoborans.
       6.3.5 Halogenurs de bor. Els àcids de Lewis.

       6.3.6 Combinacions oxigenades i derivats. Òxids, àcids i borats
       6.3.7 Compostos bor-nitrogen.

    6.4 Al, Ga, In Tl.
        6.4.1 La similitud de l'alumini amb el beril.li i la diferència amb el bor.
        6.4.2 Amfoterisme.
        6.4.3 Hidrurs i hidrurs complexes.
        6.4.4 Halogenurs.
        6.4.5 Combinacions oxigenades. Òxids, hidròxids i oxosals. Propietats i aplicacions.
        6.4.6 Compostos de coordinació i organometàl.lics. Aplicacions dels compostos organometàl.lics de l'alumini.

7 El grup 14: C, Si, Ge, Sn, Pb.
    7.1 Característiques generals del grup. Formes alotròpiques, la concatenació. Propietats i reactivitat dels elements, els estats d'oxidació.
    7.2 Estat natural, obtenció i aplicacions dels elements.

    7.3 El carboni.
       7.3.1 Els compostos d'intercalació del grafit. 
       7.3.2 Carburs i cianurs.
       7.3.3 Hidrocarburs, halogenurs i oxohalogenurs de carboni.
       7.3.4 Òxids i carbonats.
       7.3.5 Compostos organometàl.lics dels elements de la taula Periòdica.  Els compostos de carboni com a lligands.

    7.4 El Silici, un element important.
       7.4.1 Els siliciurs.
       7.4.2 La diferència amb el carboni. Els silans, els halogenurs de silici i la concatenació.
       7.4.3 Combinacions amb l'oxigen.
Òxids i silicats (ortosilicats, pirosilicats, silicats cíclics, silicats en cadenes, silicats laminars, silicats tridimensionals), propietats i aplicacions.
       7.4.4 Compostos organometàl.lics Silicones.

    7.5 Ge, Sn, i Pb.
       7.5.1 Hidrurs i halogenurs. 
       7.5.2 Combinacions oxigenades Caràcter àcid-base. 
       7.5.3 Compostos de Coordinació i organometàl.lics.

8. El grup 15: N, P, As, Sb, Bi.
    8.1 Característiques generals del grup.
Formes alotròpiques, la concatenació. Propietats i reactivitat dels elements, els estats d'oxidació.
    8.2 Estat natural, obtenció i aplicacions dels elements.

    8.3.  El nitrogen.
        8.3.1 Combinacions amb hidrogen.  Amoníac, hidrazina, hidroxilamina, azida d'hidrogen.
        8.3.2 Halogenurs i oxohalogenurs de nitrogen. Les bases de Lewis.
        8.3.3 Combinacions oxigenades: Òxids, oxoàcids i oxosals.

    8.4 El fòsfor.
        8.4.1Fosfurs i Fosfines. Compostos organofosforats.
        8.4.2 Halogenurs, oxohalogenurs i tiohalogenurs de fòsfor.
        8.4.3 Calcogenurs, oxoàcids i oxosals de fòsfor.  Adobs nitrogenats i fosforats. 
        8.4.4 Fosfacens. 
 
    8.5. As, Sb, Bi.
        8.5.1 Compostos intermetàl.lics.
        8.5.2 Hidrurs. 
        8.5.3 Halogenurs, oxohalogenurs i halogenurs complexes.
        8.5.4 Combinacions oxigenades. Òxids, oxoàcids, hidròxids i oxosals.
        8.5.5 Compostos organometàl.lics. 
  
9.  El grup 16: O, S, Se, Te, Po.
    9.1 Característiques generals del grup.
Formes alotròpiques, la concatenació. Propietats i reactivitat dels elements, els estats d'oxidació.
    9.2 Estat natural, obtenció i aplicacions dels elements. 
 
    9.3 L'oxigen.
        9.3.1 Combinacions amb l'hidrogen. Aigua i peròxid d'hidrogen.
        9.3.2 Òxids dels elements de la taula periòdica. Classificacions. 
        9.3.3 L'oxigen com a base de Lewis. 
 
    9.4 El sofre.
        9.4.1 Sulfurs d'hidrogen.
        9.4.2 Halogenurs i oxohalogenurs. 
        9.4.3 Combinacions oxigenades. Òxids, oxoàcids i oxosals.
        9.4.4 Compostos organosulfurats. 
  
    9.5 Se, Te, Po.
        9.5.1 Hidrurs i halogenurs. 
        9.5.2 Combinacions amb l'oxigen. Òxids, hidròxids, oxoàcids i oxosals.
        9.5.3 Derivats orgànics. 
  
10 El grup 17: Els halògens.
    10.1 Característiques generals del grup.
Propietats i reactivitat dels elements, els estats d'oxidació.
    10.2 Obtenció i aplicacions dels elements. 
 
    10.3 Compostos dels halògens.
        10.3.1 Halogenurs d'hidrogen i hidràcids. 
        10.3.2 Interhalògens i pseudohalògens. Ions polihalogenur.
        10.3.3 Òxids, oxoàcids i oxosals.
        10.3.4 Els halogenurs dels elements de la taula periòdica.

11. El grup 18: Els gasos nobles.
    11.1 Característiques generals del grup. Propietats dels elements.
    11.2 Compostos dels gasos nobles. Clatrats. 
    11.3 Química del xenó. Estructura i enllaç.
 
IV. Elements dels blocs d i f

12. Els metalls de transició i transició interna
    12.1 Propietats Generals
Propietats i reactivitat dels elements. La diferència entre la primera sèrie de transició i les segona i tercera. Estats 'oxidació. Geometries.
    12.2 Estat natural i obtenció.
MetalúrgiaDurant el desenvolupament del temari de teoria s'aniran proposant i realitzant assiduament qüestions, problemes i exercicis, relacionats amb el programa de teoria, i amb la intenció de consolidar i aplicar els coneixements adquirits, això com per a familiaritzar-se amb el major número possible de substàncies.

La bibliografia a la biblioteca

Textos bàsics

G. Rayner-Canham (2000) Química Inorgánica descriptiva. Ed. Pearson Educación, México.

Sharpe, A. G. (1988). Química inorgánica. Ed. Reverté. Barcelona. 784 p. (1992).

Inorganic chemistry. Ed. Logman.

Mackay, K. M.; Mackay, R. A. (1975). Introducción a la química inorgánica moderna. Ed. Reverté. Barcelona. 530 p.

Lagowski, J. J. (1976). Química inorgánica moderna. Ed. Reverté. Barcelona. 839 p. 
 

LLibre de lectura recomanada

Rochow, E. G. (1981). Química inorgánica descriptiva. Ed. Reverté. Barcelona. 315 p.
 
Llibres de consulta

Cotton, F. A.; Wilkinson, G. (1978/1985 vàries edicions). Química Inorgánica básica. Ed. Limusa. Mèxic. 657 p.

Cotton, F. A.; Wilkinson, G. (1969/1985 vàries edicions). Química Inorgánica avanzada. Ed. Limusa. Mèxic. 1173 p

Cotton, F. A.; Wilkinson, G.(1969/1988 vàries edicions). Advanced inorganic chemistry. Ed. Wiley. Nova York. 1455 p.

Douglas, B. E.; McDaniel, D. H. (1986). Conceptos y modelos de química inorgànica. Ed. Reverté. Barcelona. 666 p.

(1983). Concepts and models of inorganic chemistry. Ed. Wiley. Nova York. 800 p.

Purcell, K. F.; Kotz, J. C. (1979). Química Inorgánica. Ed. Reverté. Barcelona. 1377 p. (2 volums)

Huheey, J. E. (1983). Inorganic chemistry. Ed. Harper & Collins.Nova York. 936 p.

Miessler, G. L.; Tarr, D. A. (1991) Inorganic chemistry. Ed. Prentice-Hall. Londres. 623 p.

Wulfsberg, G. (1991). Principles of descriptive inorganic chemistry. Ed. Univ. Science. Books. Mill Valey. 461 p.

Massey, A. G. (1990). Main group chemistry. Ed. Ellis-Horwood. Chichester. 537 p.

Shriver, D. F.; Atkins, P. W.; Langford, C. H. (1990). Inorganic chemistry. Ed. Oxford. Oxford.

706 p.

Lee, J. D. (1969-1992 varies edicions). Concise inorganic chemistry. Ed. Chapman & Hall. Londres. 1032 p.

Greenwood,N. N; Earsnshaw, A. (1984). Chemisty of the elements. Ed. Pergamon. Oxford. 1542 p.

Metodologia semipresencial.

Els alumnes rebran el material docent necessari per a la comprensió, l'aprenentatge i l'estudi de la matèria, o se'ls informarà del lloc on trobar-lo. Els alumnes disposaran dels apunts a l'adreça electrònica  (http://quimica.udg.edu/ciencies/quimica/inorganica/)

També se'ls proporcionarà una guia per a l'estudi i tests autocorregibles que seran discutits en les sessions de tutories. En aquestes sessions es plantejaran qüestions que es reflexionaran en el moment.

Els estudiants podran realitzar una presentació sobre un tema relacionat amb l'assignatura.

Mètode d'avaluació: avaluació contínua mitjançant quatre exàmens, a més d'un examen final. L'alumne podrà escollir en primera convocatòria entre ambdós sistemes d'avaluació. Per la segona convocatòria l'avaluació es realitzarà únicament mitjançant una prova final de rendiment acadèmic.

Si l'estudiant realitza una presentació oral sobre un tema relacionat amb l'assignatura, aquest afectarà la qualificació sumant un màxim de 0.5 punts a la nota final.

Avaluació contínua: Durant el curs es realitzaran quatre proves parcials del rendiment acadèmic per avaluar el grau d'assimilació de la matèria. A més es tindrà en compte:

• Participació a les tutories.
• Capacitat d'anàlisi, síntesi i relació.
• Capacitat d'integració de conceptes i coneixements. 
• Capacitat de discernir entre diferents possibilitats.
• Coneixement adquirit i grau de comprensió
• Capacitat d'aplicació dels coneixements

Per a la prova final de rendiment acadèmic s'utilitzaran els mateixos criteris d'avaluació que per les proves parcials.

Treball voluntari: Es valorarà:

• Capacitat per obtenir informació
• Capacitat per avaluar, interpretar i sintetitzar dades de caire químic
• Capacitat per utilitzar eines informàtiques
• Capacitat comunicativa i d'expressió

A la pàgina web de l'assignatura s'hi poden trobar entre d'altres informacions interessants, apunts de l'assignatura, així com presentacions realitzades per alumnes de cursos anteriors.

http://quimica.udg.edu/ciencies/quimica/inorganica/