Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2004-05

3103100005 ECOLOGIA


Objectius  

Introduir a l'alumne en els fonaments teòrics de l'Ecologia, prenent com a marc de referència els nivells d'integració fonamentals en ecologia: població, comunitat i ecosistema. Es dediquen sengles capítols a l'anàlisi de la distribució geogràfica dels organismes i a la descripció dels principals ecosistemes.
 
Prerrequisits  

 
Contingut (Programa)  

Introducció

1. Concepte d'ecologia. Orígens de l'ecologia: tradicions biogeogràfica, demogràfica i ecofisiològica. Nivells d'integració en ecologia. Autoecologia i sinecologia. Enfocs estructural, funcional i dinàmic. L'ecologia com a ciència de síntesi. Ecologia, termodinàmica i teoria general de sistemes. Models en ecologia.

Ecologia d'ecosistemes

2. L'estudi dels ecosistemes. Concepte d'ecosistema. Biomassa i producció. Matèria i energia. Models de compartiments i fluxos. Producció primària i producció secundària. Producció neta de l'ecosistema. Relació Producció/Respiració.

3. Cicle de la matèria i flux d'energia en l'ecosistema. La xarxa tròfica. Nivells tròfics. Piràmide de biomassa. Model de compartiments del cicle de la matèria: via dels fitòfags i via dels detritívors. Principis de termodinàmica. Destí de l'energia radiant. Piràmide energètica. Fluxos d'energia en diferents ecosistemes. Ecosistemes autotròfics i heterotròfics.

4. Producció primària. Concepte de producció primària. Mètodes de mesura de la producció primària aquàtica i terrestre. Factors limitants de la producció primària. Organització dels ecosistemes en relació a la llum. Eficiència fotosintètica, límits de la producció i subsidis d'energia. Llei del mínim de Liebig. Producció primària en diferents biomes.

5. Producció secundària. Concepte de producció secundària. Tipus d'alimentació. Ingestió, assimilació i producció. Energia de manteniment. Eficiències ecològiques. Mètodes de mesura de la producció secundària. Factors limitants de la producció secundària. Importància dels descomponedors.

6. Cicles biogeoquímics. Necessitats nutritives dels organismes. Cicles de nutrients: cicle intersistèmic i cicle intrasistèmic. Cicles globals dels nutrients principals. Cicles de nutrients en diferents ecosistemes. Eutròfia i oligotròfia. L'home i els cicles biogeoquímics.

Ecologia de poblacions

7. L'estudi de les poblacions. El concepte de població. Poblaments, poblacions i estocs. Organismes unitaris i organismes modulars. Genets i formes clonals. Característiques poblacionals d'interés ecològic.

8. Organismes i ambient. Factors ecològics: Condicions, recursos i interaccions interespecífiques. Corbes de resposta-intensitat. Llei de tolerància de Shelford. El principi d'assignació energètica. Hàbitat i nínxol ecològic: model de l'hipervolum. El procés d'adaptació: la selecció natural. Especiació.

9. Processos demogràfics. Processos que determinen la grandària de les poblacions: natalitat, mortalitat, immigració i emigració. Reclutament i població accessible. Generacions i cohorts.

10. Mortalitat. Taules de vida convencionals i en digrama. Taules de vida estructurades per edats.Taules de vida de cohort i taules estàtiques. Corbes de supervivència. Piràmides d'edat. Esperança de vida. Taules de vida estructurades per estadis o talles.

11. Reproducció. Natalitat i fecunditat. Quadre de fecunditat. Taxa reproductora bàsica.

12. Competència intraespecífica. Concepte de competència intraespecífica. Formes de competència. Mortalitat, fecunditat i creixement dependents de la densitat. Competència en plantes: producció constant i autoatenuació.

13. Creixement poblacional. Poblacions amb reproducció contínua: model exponencial i logístic. Fluctuacions poblacionals. Factors intrínsecs i extrínsecs: inestabilitat de l'estructura etària, retards temporals, estrés fisiològic, variació de la capacitat de càrrega i interaccions.

14. Competència interespecífica. Models matemàtics i resultats teòrics: coexistència versus exclusió competitiva. Factors externs que modifiquen la competència. El principi d'exclusió competitiva. La competència interespecífica i l'ensolapament de nínxols.

15. Depredació. Concepte de depredador. Efectes de la depredació. Amplitud de la dieta. Teoria de l'aprovisionament òptim. Resposta funcional. Dinàmica de la depredació: models de Lotka-Volterra.

16. Variació del cicle vital. Components i compromisos del cicle vital. Selecció r i selecció K.

Ecologia de comunitats

17. Naturalesa de la comunitat. Concepte de comunitat. Enfocs de Clemens (superorganisme) i Gleason (individualista). Tècniques per a la descripció de les comunitats (ordenació i classificació)

18. Diversitat. Índexos de diversitat. Diagrames de rang-abundància. Gradients de riquesa d'espècies.

19. Successió. El concepte de successió. El concepte de clímax. Successió primària i secundària. Successió degradativa. Exemples de successions. Microsuccessions. Regularitats al llarg de la successió de comunitats terrestres. La successió de comunitats aquàtiques. Models i mecanismes de la successió. Canvis cíclics en les comunitats. Resistència i resiliència. Estabilitat i pertorbacions.

Biogeografia

20. La distribució biogeogràfica. Concepte d'àrea de distribució. Àrea virtual i àrea real. Tipus d'àrees. Endemismes. Relíquies. Vicariància. Disjuncions. Regions biogeogràfiques. Criteris de classificació. Causes de la distribució biogeogràfica.

21. Biogeografia de la insularitat. Relació àrea-nombre d'espècies a les illes. Teoria de l'equilibri dinàmic de MacArthur i Wilson: els efectes de la grandària i la distància. El cas de les illes remotes. El cas de les illes de pont continental. Hàbitats continentals insulars. Ecologia insular i reserves naturals.

Pràctiques

Les pràctiques són obligatòries. Es realitzen en grup. Al finalitzar, cal entregar una memòria de cada pràctica de camp o d'exercici.

• Resolució de problemes i d'exercicis sobre ecologia d'ecosistemes, de comunitats i de poblacions.

• Pràctica de camp (ecosistema forestal) sobre ecologia de comunitats i de poblacions.

• Pràctica de simulació amb ordinador sobre models d'ecologia de poblacions.

• Pràctica de laboratori sobre ecologia d'ecosistemes.

 
Bibliografia  


BARRY COX, C., P.D. MOORE. 1993. Biogeography. Blackwell Scientific Publications. Londres.

BEGON, M., J.L. HARPER i C.R. TOWNSEND. 1988. Ecología. Omega. Barcelona.

BEGON, M., J.L. HARPER i C.R. TOWNSEND. 1999. Ecología. Omega. Barcelona.

BROWN, J.H. i M.V. LOMOLINO. 1998. Biogeography. Sinauer Assoc., Inc. Sunderland, MA (USA).

GORMAN, M.L. 1991. Ecología insular. Vedrà. Barcelona.

KREBS, C.J. 1986. Ecología. (3a edició). Pirámide. Madrid.

MAGURRAN, A.E. 1989. Diversidad ecológica y su medición. Ediciones Vedrà. Barcelona.

MARGALEF, R. 1974. Ecología. Omega. Barcelona.

MARGALEF, R. 1992. Ecología. Ed. Planeta. Barcelona.

MÜLLER, P. 1979. Introducción a la zoogeografía. Editorial Blume. Barcelona.

MCNAUGHTON, S.J. i L. WOLF. 1984. Ecología general. Omega. Barcelona.

PIANKA, E.R. 1982. Ecología evolutiva. Omega. Barcelona.

RODRÍGUEZ, J., 1999. Ecología. Ediciones Pirámide

RICKLEFS, R.E. 1998. Invitación a la Ecología. La Economía de la Naturaleza. 4ª edición. Editorial Médica Panamericana. Madrid.

SMITH, R.L. i T.M. SMITH. 2001. Ecología. 4ª edición. Pearson Educación. Madrid.

 
Mètodes docents  

El curs busca introduir en l'alumne en els principals continguts i procediments de l'ecologia. Això comporta no sols la recepció i el treball de la informació sino la participació activa tant a nivell de classes teòriques, com pràctiques i seminaris.
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

Examen escrit sobre els continguts teòrics, els seminaris i la resolució de problemes. La seva qualificació és sobre 10.

Valoració de les memòries de les pràctiques (cadascuna entre -0,5 i +0,5).

La qualificació final s'obté sumant a la nota de l'examen escrit i les notes de les memòries de pràctiques. És condició necessària (però no suficient) per aprovar l'assignatura haver aprovat l'examen escrit, haver assistit a totes les pràctiques i haver entregat totes les memòries.

 
Informació addicional  

 
Llengua de les classes  

Català