I. Generalitats

1.- Botànica. Concepte de Botànica. Els límits del regne vegetal. La Botànica com a ciència, visió històrica i concepció actual. Les especialitats de la Botànica.

2.- Sistemàtica i taxonomia. Els sistemes jeràrquics de classificació: sistemes artificials, naturals, filogenètics i fenètics. Metodologia taxonòmica moderna.

3.- L'espècie, la base de la sistemàtica: concepció general i la seva aplicació a la botànica. Especiació i criteris per a la diferenciació d'espècies. Categories taxonòmiques. Nomenclatura botànica.

4.- Procariotes i eucariotes. Nivells morfològics d'organització. Protòfits (formes unicel.lulars, cenobis, consorcis d'agregació, colònies i plasmodis), tal.lòfits i cormòfits.

5.- La reproducció. Reproducció vegetativa i reproducció sexual. Alternança de fases nuclears i de generacions. Cicles biològics. Tendències evolutives.


II. Algues procariotes

6.- Els Procariotes. Cianobacteris. Diversitat morfològica, reproducció, ecologia i filogènia.


III. Algues eucariotes

7.- Les algues eucariotes. Morfologia, organització i nivells de complexitat. Divisions euglenòfits, criptòfits, dinòfits i haptòfits. Morfologia, reproducció i ecologia dels diversos grups.

8.- Divisió cloròfits. Generalitats. Clorofícies, zignematofícies i carofícies: nivells d'organització morfològica, reproducció i ecologia. Filogènia dels cloròfits i la seva relació amb les plantes superiors.

9.- Divisió heterocontòfits. Bacil.lariofícies i feofícies. Generalitats, morfologia, organització, reproducció, ecologia, filogènia i utilitats.

10.- Divisió Rodòfits. Generalitats. Bangiofícies i florideofícies. Nivells d'organització morfològica, reproducció, ecologia i utilitats del grup. Filogènia.

11.- L'origen de la vida i dels vegetals. Filogènia dels diversos grups procariotes i d'algues eucariotes. L'origen de les plantes terrestres.


IV. Fongs

12.- Els Fongs. Característiques generals: fagotròfia i lisotròfia. Els fongs ameboides (Mixomicots). Els pseudofongs (Oomicots). Els Zigomicets.

13.- Els Ascomicets. Característiques generals. Endomicetals. Tafrinals. Els Discomicets (Pezizals). Els Pirenomicets (Xilarials i Clavicipitals). Els Plectomicets (Eurotials).

14.- Els Basiodiomicets. Característiques generals. Basidiomicets paràsits: les Uredinals i les Ustilaginals; l'adaptació al parasitisme, complexitat reproductora, ecologia i importància econòmica. Basidiomicets gelatinosos. Basidiomicets típics: afil.loforats, agàrics i gasteromicets.

15.- Els líquens. La liquenificació. Micobionts i ficobionts. Estructura, formes de desenvolupament, reproducció i ecologia.


V. Briòfits

16.- Els briòfits. Generalitats. L'adaptació al medi terrestre. Organització: el gametòfit i l'esporòfit. Reproducció asexual i sexual: l'arquegoni. Diversitat: Hepàtiques i molses. Ecologia. Filogènia.


VI. Pteridòfits

17.- Morfologia del corm. Anatomia i fisiologia: rel, tija i fulla. Els pteridòfits. Característiques generals. Cicle biològic. Isospòria i heterospòria. L'origen dels pteridòfits i l'origen de les plantes vasculars. Criteris de classificació i diversitat.


VII. Espermatòfits

18.- Els Espermatòfits. Característiques generals. Cicle biològic: òrgans reproductors. La llavor. Origen i sistemàtica dels espermatòfits.

19.- Gimnospermes. Generalitats. Les gimnospermes de fulla pinnada (Cicadòpsides) i les de fulla dicòtoma o acicular (Ginkgòpsides i Pinòpsides). Característiques generals. Sistemàtica i exemples.

20.- Les angiospermes (Magnoliòpsides). Generalitats. La flor: el periant, l'androceu i el gineceu. Simetria, diagrames florals i fòrmules florals. Inflorescències.

21.- El gametòfit masculí i femení: el gra de polen i el primordi seminal. La pol·linització. La fecundació.

22.- El fruit. Tipologia dels fruits. Disseminació de fruits i llavors.

23.- Característiques generals, origen i classificació de les angiospermes: les protoangiospermes i les angiospermes veritables. Les protoangiospermes. Característiques generals. Família de les nimfeàcies. Les angiospermes veribles uniaperturades. Grup de les monocotiledònies arcaïques. Característiques generals. Família de les alismatàcies i aràcies.

24.- Grup de les lílides. Característiques generals. Família de les liliàcies, amaril·lidàcies, iridàcies, agavàcies i orquidàcies. Grup de les commelínides. Característiques generals. Família de les arecàcies, juncàcies, ciperàcies, poàcies i tifàcies. Grup de les magnòlides. Característiques generals. Família de les magnoliàcies, piperàcies, lauràcies.

25.- Les angiospermes veritables triaperturades. Grup de les dicotiledònies arcaïques. Característiques generals. Família de les ranunculàcies i papaveràcies. Grup de les cariofíŀlides. Característiques generals. Família de les cariofiŀlàcies, cactàcies i quenopodiàcies.

26.- Grup de les ròsides. Característiques generals. Família de les salicàcies, euforbiàcies, fabàcies, rosàcies, ramnàcies, ulmàcies, moràcies, urticàcies, cucurbitàcies, fagàcies, betulàcies, vitàcies, mirtàcies, brassicàcies, malvàcies, rutàcies, anacardiàcies i aceràcies.

27.- Grup de les astèrides. Característiques generals. Família de les ericàcies, rubiàcies, oleàcies, labiades, escrofulariàcies, plantaginàcies, solanàcies, boraginàcies, aquifoliàcies, araliàcies, apiàcies, caprifoliàcies i asteràcies.


VIII. Geobotànica

30.- Concepte de geobotànica. La distribució dels vegetals i les seves causes. Territoris florístics.

31.- Fitocenologia. La vegetació i les comunitats vegetals. La successió vegetal.

32.- Fitotopografia. El paisatge vegetal. Gradients i zonació de la vegetació. Els estatges altitudinals.


Activitats de laboratori

Pràctica 1: Procariotes i algues eucariotes I
Pràctica 2: Algues eucariotes II
Pràctica 3: Fongs
Pràctica 4: Líquens
Pràctica 5: Briòfits i Pteridòfits
Pràctica 6: Gimnospermes
Pràctica 7: Angiospermes I
Pràctica 8: Angiospermes II


Activitats de camp

Sortida 1: Sant Miquel de Campdorà
Sortida 2: Palamós
Sortida 3: Banyoles
Sortida 4: El Far i la Salut

La bibliografia a la biblioteca

BOLD, H.C., ALEXOPOULUS, C.J. & T. DEVELORYAS. 1989. Morfología de las plantas y los hongos. Omega. Barcelona.

CANTER-LUND, H. & J.W.G. LUND. 1995. Freshwater algae. Their microscopic world explored. Biopress limited. Bristol.

FOLCH, R. (ed.) Història Natural dels Països Catalans. Volums 4, 5, 6, 7 i 15. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

FOLCH, R. 1987. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed. Ketres Editora. Barcelona.

FONT i QUER, P. 1953. Diccionario de Botánica. Labor. Barcelona.

FONT i QUER, P. 1979. Iniciació a la botánica. 2a ed. Fontalba. Barcelona.

HEYWOOD., V.H. 1985. Las plantas con flores. Reverté. Barcelona.

GRAHAM, L.E. 1993. Origin of land plants. Willey & Sons. New York.

GRAHAM, L.E. & L. W. WILCOX. 2000. Algae. Prentice Hall. Upper Saddle River.

HOEK, van den, C., MANN, D.G. & H.M. JAHNS. 1993. Algae. An introdution to phycology. Cambridge Univ. Press. Cambridge.

IZCO, J., BARRENO, E., BRUGUÉS, M., COSTA, M., DEVESA, J. FERNÁNDEZ, F., GALLARDO, T., LLIMONA, X., SALVO, E., TALAVERA, S. & B. VALDÉS. 1997. Botánica. McGraw Hill. Madrid.

LEE, R.E. 1999. Phycology. 3a ed. Cambridge Univ. Press. Cambridge.

MARGULIS, L. 1993. Symbiosis in cell evolution. Freeman & Co. New York.

RAVEN, P.H., EVERT, R.F. & S.E. EICHHORN. 1991. Biología de las plantas. Reverté. Barcelona.

REVIERS, B. de. 2002. Biologie et phylogénie des algues. Belin. Paris.

SCAGEL, R.F., BANDONI, R.J., ROUSE, G.E., SCHOFIELD, W.B., STEIN, J.R. & T.M.C. TAYLOR. 1987. El reino vegetal. Omega. Barcelona.

SITTE, P., WEILER, E.W., KADEREIT, J.W. , BRESINSKY, A. & C. KÖRNER. (Nova edició del STRASBURGER). 2004. Tratado de botánica. Omega, 35a ed. Barcelona.

SPICHIGER, R.-E., SAVOLAINEN, V.V., FIGEAT, M. & D. JEANMONOD. 2002. Botanique systématique des plantes à fleurs. 2a ed. rev. Presses politechniques et universitaires romandes. Lausanne.


Altres obres interessants pels crèdits pràctics

BOLÒS, O. de, VIGO, J., MASALLES, R.M. & J.M. NINOT. 1993. Flora manual dels Països Catalans. Pòrtic. Barcelona.

BRIGHTMANN. 1977. Guía de campo de la plantas sin flores. Omega. Barcelona.

CAMBRA, J., GÓMEZ, A. & J. RULL. 1989. Guia de les algues i els líquens dels Països Catalans. Pòrtic. Barcelona.

FONT i QUER, P. 1988. Plantas medicinales. Labor. Barcelona.

GRÀCIA, E & M. SANZ. 1989. Guia de les molses i les falgueres dels Països Catalans. Pòrtic. Barcelona.

LÓPEZ GONZÁLEZ, G.A. 2002. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares. Mundi-Prensa. Madrid.

MASCLANS, F. 1981. Els noms de les plantes als Països Catalans. Montblanc-Marín. Barcelona.

PASCUAL, R. 1985. Guia dels arbres dels Països Catalans. Kapel. Barcelona.

POLUNIN, O. 1991. Guía de campo de las flores de Europa. Omega. Barcelona.

POLUNIN, O. 1999. Arboles y arbustos de Europa. Omega. Barcelona.

RODRÍGUEZ-PRIETO, C. 1989. Algues de la Costa Brava. Ajuntament de Calonge. Calonge.

VIGO, J. 1976. L'alta muntanya catalana. Flora i vegetació. Montblanc-CEC. Barcelona.

WALTER, H. 1976. Vegetació i climes del món. Univ. de Barcelona. Barcelona.

Examen teòric: 50%
Aquest examen consistirà en preguntes curtes referents al temari teòric de l’assignatura.

Examen pràctic: 50 %
Aquest examen consistirà en el reconeixement de visu d'una vintena d'especimens de plantes.

La qualificació final s'obtindrà a partir de la mitjana dels dos exàmens però cal aprovar ambdues proves independentment.

Herbari de consulta (4 volums) dipositat a la Biblioteca del campus de Montilivi de la Universitat de Girona.

Herbari de consulta virtual localitzat a la pàgina web: http://ww3.grn.es/proves24/DocenciaVirtual/BiologiaVegetal/