Un cop introduït l’estudiant en els conceptes bàsics per a l’anàlisi de la realitat social (tasca realitzada a l'assignatura Sociologia per a les Ciències del Treball i Criminologia I), l'objectiu general d'aquesta assignatura és proveir d’informació i capacitar l’estudiant per a l’anàlisi crítica dels processos socials contemporanis.

Tema 10. Globalització i governança: el sistema de les Nacions Unides i els nous agents.

La bibliografia a la biblioteca

1. Textos breus (en format de dossier i/o accessibles a la pàgina web), que tenen el caràcter de lectures obligatòries,

2. Bibliografia complementària: aquí s’indica una bibliografia seleccionada que és el suport bàsic dels treballs dels estudiants.

Amin, S. i González, P. (1995 i 96): La Nueva Organización Capitalista Mundial vista desde el Sur, Barcelona, Anthropos, (2 vols.).

Banco Mundial (2003): Informe sobre Desarrollo Mundial 2003, Madrid, Banco Mundial, Mundi-Prensa y Alfaguara.

Bauman, Z. (2001): Globakització: les conseqüències humanes, Barcelona, UOC-ECSA.

Beck, U. (1999): Un Nuevo Mundo Feliz: la precariedad del trabajo en la era de la globalización, Barcelona, Paidós.

Berger, P. i Huntington, S. (comps.) (2002): Globalizaciones Múltiples: la diversidad cultural en el mundo contemporáneo, Barcelona, Paidós.

Blindé, J. (coord.) (2003): Claves para el Siglo XXI, Madrid, Crítica-UNESCO.

Castells, M. (2000): La Era de la Información, Madrid, Alianza.

Comisión Mundial de Cultura y desarrollo (1997), Nuestra Diversidad Creativa, París, UNESCO:

Díaz Salazar, R. (ed.) (2002): Justicia Global: las alternativas de los movimientos del Foro de Porto Alegre, Barcelona, Icaria/Intermón Oxfam.

George, S. i Wolf, M. (2002): La Globalización Liberal: a favor y en contra, Barcelona, Anagrama.

Gret, M. i Sintomer, Y. (2003): Porto Alegre: la esperanza de otra democracia, Madrid, Debate.

Held, D. I McGrew, A. (2003): Globalización/Antiglobalización: sobre la reconstrucción del orden mundial, Barcelona, Paidós.

James, H. (2003): El Fin de la Globalización, Barcelona, Turner.

Marcuse, H. (1987): El Hombre Unidimensional, Barcelona, Ariel.

Merill Linch  i Cap Gemini Ernst & Young (2002): Informe sobre la Riqueza en el Mundo, Madrid, Cap Gemini Ernst & Young.

Miguélez, F. I Solé, C. (1989): Classes Socials i Poder Polític a Catalunya, Barcelona, PPU.

Monereo, M. i altres (eds.) (2002): Hacia el Partido de Oposición, Barcelona, El Viejo Topo.

Oliver, J. (dir.) (2001 i 2002): La Pobresa a Catalunya. Informes 2001 i 2002, Barcelona, Fundació un Sol Món - Caixa de Catalunya.

Picó, J. (1999): Teorías sobre el Estado de Bienestar, Madrid, Siglo XXI.

PNUD (1990-2002): Informes sobre Desenvolupament Humà 1990 a 2002; edicions catalanes: Barcelona, UPC-Centre UNESCO de Catalunya; edicions castellanes: Madrid, Mundi-Prensa.

Redclift, M. i Woodgate, G. (2002): Sociología del Medio Ambiente: una perspectiva Internacional, Madrid, McGraw-Hill.

Sebastián, L. de (2003): Un Mundo por Hacer: claves para entender la globalización, Madrid, Trotta.

Solé, C. I Herrera, E. (1990): Los Trabajadores Extranjeros en Cataluña: ¿racismo o integración?, Madrid, CIS.

Soros, G. (2002): Globalización, Barcelona, Planeta.

Stiglitz, J. (2002): El Malestar en la Globalización, Madrid, Taurus.

Subirats, M. (1991): Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona 1990, Barcelona, IEMB.

Tezanos, J.F. (2001): El Trabajo Perdido: ¿haia una civilización postlaboral?, Madrid, Biblioteca nueva.

UPC (ed.) (1997): ¿Sostenible?, Barcelona, Icaria

Vidal Beneyto, J. (ccord.) (2003): Hacia una Sociedad Civil Global, Madrid, Taurus.

UNESCO (2001): Informe Mundial de la Cultura 2000: diversitat cultural, conflicte i plurlisme, Barcelona, Centre UNESCO de Catalunya.

Weeks, J. (1988): Sociología de la Población Mundial, Madrid, Salvat.

Classes teòriques

Exposicions orals del professor, però superant els inconvenients de la lliçó magistral tradicional (caràcter monològic, dogmatització i imposició de criteris, passivitat de l’alumne) fomentant la participació activa dels estudiants mitjançant una intercomunicació dialògica i una actitud de respecte mutu i oberta a la crítica. Material de suport: bibliografia i webgrafia.

Classes pràctiques

Lectures, treballs en grups petits (per fomentar el treball en equip), debats i anàlisi crítica de les lectures i els treballs (per fomentar la  discussió col·lectiva). Material de suport: bibliografia, webgrafia, textos breus (en format de dossier i/o accessibles a la pàgina web), diaris i revistes d’actualitat, audiovisuals i dades estadístiques.

D’acord amb la normativa vigent, l’alumne s’examinarà de tot el programa.

En les assignatures anuals es faran exàmens parcials (febrer) i finals (juny).

Tipus i nombre de proves i treballs, contingut i sistema d’avaluació continuada:

l’avaluació dels crèdits teòrics
es farà en base a l'exàmen final (tot el Programa), i tindrà
una ponderació del 40% sobre la nota final; l’avaluació dels
crèdits pràctics es farà en base als quatre exercisis pràctics
(un per cada Part del Programa), cadascun dels quals tindrà una
ponderació  del 15% sobre la nota final.