L’objectiu general de l’assignatura és introduir l’estudiant en els conceptes bàsics que li permetran l’anàlisi de la realitat social. Això es concreta en els següents objectius específics: introducció a la perspectiva sociològica (Part I); i capacitació bàsica per a l’anàlisi crítica dels temes socials essencials: socialització i institucionalització (Part II), organitzacions socials (Part III), i estructura i canvi socials (Part IV).

Programa teòric

La bibliografia a la biblioteca

 I. Bibliografía

1. A més dels textos breus (en format de dossier i/o accessibles a la pàgina web), que tenen el caràcter de lectures obligatòries, els següents manuals poden servir com a referència:

Berger, P. (1999): Invitació a la Sociologia, Barcelona, Herder.

Giddens, A. (1998): Sociología, Madrid, Alianza Universidad.

Morin, E. (1995): Sociología, Madrid, Tecnos.

2. Bibliografia complementària: aquí s’indica una bibliografia seleccionada, classificada d’acord amb les parts del programa.

PART I. LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA.

Adorno, T.W. i Horkheimer, M. (1969): La Sociedad, Buenos Aires, Proteo.

Babbie, E. (2000): Fundamentos de la Investigación Social, Madrid, Internacional Thomson Paraninfo.

Bottomore, T. i Nisbet, R. (1988): Una Historia del Análisis Sociológico, Buenos Aires, Amorrortu.

Cambra, J. de (1982): “La Teoría Crítica y el Problema del Método en las Ciencias Sociales”, a Revista de Investigaciones Sociológicas, núm. 17, Madrid, CIS.

Cardús, S. (1999): La Mirada del Sociòleg, Barcelona, Proa.

Giner, S. (1993): El Progreso de la Conciencia Sociológica, Barcelona, Península.

Jorge, E. (2003): La Investigación Social y el Dato Complejo: una primera aproximación, Alacant, Universitat d’Alacant.

Losada, J.L. i López-Feal (2003): Métodos de Investigación en Ciencias Sociales y Humanas, Madrid, Internacional Thomson Paraninfo.

Robles, E. (2003): Metodología e Investigación: contenidos y formas, Madrid, Universidad Camilo José Cela.

PART II. INDIVIDU i SOCIETAT: ELS PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ i INSTITUCIONALITZACIÓ.

Fernández Enguita, M. (1998): La Escuela a Examen, Madrid, Pirámide.

Fernández Enguita, M. (ed.) (1999): Sociología de la Educación, Barcelona, Ariel.

Jerez Mir, R. (1990): Sociología de la Educación: guía didáctica y textos fundamentales, Madrid, Consejo de Universidades.

Martin, E. (ed.) (1993): Textos de Sociología de la Familia: una lectura de los clásicos, Madrid, Rialp.

Meil, G. (1999): La Postmodernización de la Familia Española, Madrid, Acento.

Morin, E. i altres (2003): Educar en la Era Planetaria: el pensamiento complejo como método de apendizaje en el error y la incertidumbre humana, Valladolid, Universidad de Valladolid.

Serra, C. (2002):Antropologia de l’Educació: l’etnografia i l’estudi de les relacions interètniques en l’àmbit de l’educació, Girona, Universitat de Girona.

PART III. ORGANITZACIONS SOCIALS.

Alcaide, M. (1984): Las Nuevas Formas de Organización del Trabajo, Madrid, Akal.

Castillo, J.J. (1988): Las nuevas Formas de Organización del Trabajo, Madrid, MTSS.

Finkel, L. (1994): La Organización Social del Trabajo, Madrid, Pirámide.

Garmendia, J.A. i altres (eds.) (1989): Sociología Industrial y de la Empresa, Madrid, Aguilar.

Garmendia, J.A. i Parra, F. (1993): Sociología Industrial y de los Recursos Humanos, Madrid, Taurus.

Gorz, A. (1995): Metamorfosis del Trabajo, Madrid, Sistema.

Kliksberg, B. (1979): El Pensamiento Organizativo: de Taylor a la teoría de la organización, Buenos Aires, Paidós.

López Pintor, R. (1997): Sociología Industrial, Madrid, Alianza.

Lucas Marín, A. (1993): Sociología de la Empresa, Madrid, Ibérico Europea.

Piore, M. i Sabel, C. (1988): La Segunda Ruptura Industrial, Madrid, Alianza.

Tezanos, J.F. (1987): La Democratización del Trabajo, Madrid, Sistema.

PART IV. ESTRUCTURA i CANVI SOCIALS

Bourdieu, P. (2003): Las Estructuras Sociales de la Economía, Barcelona, Anagrama.

Cachón, L. (1989): ¿Movilidad Social o Trayectoria de Clase?, Madrid, CIS.

Cambra, J. de i altres (2000): El Resignificado del Desarrollo, Buenos Aires, UNIDA.

Crompton, R. (1994): Clase y Estratificación, Madrid, Tecnos.

Habermas, J. (1984): Ciencia y Técnica como Ideología, Madrid, Tecnos.

Kerbo, H.R. (1998): Estratificación Social y Desigualdad, Madrid, McGraw-Hill.

Mannheim, K. (1973): Ideología y Utopía, Madrid, Aguilar.

Max-Neef, M.A. i altres (1994): El Desarrollo a Escala Humana, Barcelona, Icaria

Miguélez, F. I altres (1996): Desigualtat i Canvi, Barcelona, Proa.

Pérez, J. i Bouzada, X. (eds.) (2003): Las Encrucijadas del Cambio Social, Madrid, CIS-Universidad de Vigo.

Weber, M. (1969): Economía y Sociedad, México, FCE.

Zona Abierta (1993); Teorías Contemporáneas de las Clases Sociales, núm. 59/60.

Els continguts de l'assignatura es desenvoluparan amb els mètodes i activitats següents:

Classes teòriques

- Exposicions orals presencials del professor, però superant els inconvenients de la lliçó magistral tradicional (caràcter monològic, dogmatització i imposició de criteris, passivitat de l’alumne) i fomentant la participació activa dels estudiants mitjançant una intercomunicació dialògica i una actitud de respecte mutu i oberta a la crítica.

- Unitats d'aprenantatge dels diferents temes del Programa.

Material de suport: textos breus (en format de dossier i/o accessibles a la pàgina web), bibliografia i webgrafia.

Classes pràctiques

Lectures, debats i anàlisi crítica de les lectures (per fomentar la  discussió col·lectiva).

Material de suport: textos breus (en format de dossier i/o accessibles a la pàgina web), bibliografia, webgrafia, diaris i revistes d’actualitat, audiovisuals i dades estadístiques.

D’acord amb la normativa vigent, l’alumne s’examinarà de tot el programa.

En les assignatures anuals es faran exàmens parcials (febrer) i finals (juny).