Analitzar amb profunditat i rigor la conducta dels agents econòmics, la seva interacció en el sí dels mercats de competència perfecta i la desitjabilitat socials dels resultats assolits. L'assignatura es complementa amb l'Economia Industrial, on s'estudien Mercats de Competència Imperfecta.

Teoria

PART I. TEORIA DEL CONSUMIDOR

Tema 1. Conjunt de consum, preferències i funció d’utilitat

1. Conjunt de consum i restricció pressupostària
2. Preferències: propietats
3. Utilitat: definició, existència i classes de funcions. Exemples

Bibliografia: Villar (1999), Capítols 2 i 3.

Tema 2. Demanda

1. Maximització de la utilitat
2. Demanda individual i continuitat
3. Excés de demanda i llei de Walras

Bibliografia: Villar (1999), Capítol 4.

Tema 3. Dualitat en el consum

1. Funció indirecta de utilitat
2. Funció de demanda compensada i funció de despesa
3. Lema de Shephard, identitat de Roy i equació de Slutsky
4. De la utilitat a la demanda i viceversa
5. Variacions en els preus i en el benestar

Bibliografia: Villar (1999), Capítol 5.

PART II. TEORIA DEL PRODUCTOR

Tema 4. Conjunt de possibilitats de producció i tecnologia

0. Introducció
1. Conjunt de possibilitats de producció, tecnologia i funció de producció
2. Tipus de tecnologies: exemples i rendiments
3. Relació tècnica de substitució i elasticitat de substitució

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 7, apartat 7.1; Varian (1992), Capítol 1; Villar (1999), Capítol 9.

Tema 5. Maximització de beneficis

0. Introducció
1. La funció d’oferta: existència, unicitat i propietats
2. La funció de beneficis i propietats

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 7, apartat 7.2; Varian (1992), Capítols 2 i 3; Villar (1999), Capítol 10.

Tema 6. Costos i tecnologia: dualitat

1. Minimització de costos i exemples
2. La funció de costos i propietats
3. Costos i tecnologia

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 7, apartats 7.3 i 7.4; Varian (1992), Capítols 4, 5 i 6.

PART III. EQUILIBRI GENERAL I BENESTAR

Tema 7. Economies d’intercanvi pur: existència i eficiència de l’equilibri walrasià

1. Equilibri d’intercanvi pur: definició i representació
2. Equilibri: definició i existència
3. Equilibri i eficiència: teoremes fonamentals de l’economía del benestar

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 5, apartat 5.2, Capítol 6, apartats 6.1, 6.2 i 6.3 (primera part); Varian (1992), Capítol 17; Villar (1992), Capítol 6 i Capítol 7, apartats 7.1 i 7.2.

Tema 8. Economies amb producció: existència i eficiència de l’equilibri walrasià

1. Economies amb producció: definició
2. Equilibri: definició i existència
3. Equilibri i eficiència: teoremes fonamentals de l’economia del benestar

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 5, apartat 5.4, exemple 1; Varian (1992), Capítol 18; Villar (1992), Capítol 11.

Tema 9. Anàlisis de l’equilibri: unicitat, estabilitat i nucli

1. Unicitat
2. Estabilitat social
3. Nucli

Bibliografia: Varian (1992), Capítol 21; Villar (1992), Capítol 7, apartats 7.3 i 7.4 i Capítol 14.

PART IV. ERRADES DEL MERCAT I ECONOMIA PÚBLICA

Introducció: Què són els errors de mercat? Quan tenen lloc? Tipus

Tema 10. Externalitats

1. Concepte i tipus d’externalitats
2. Equilibri competitiu versus assignació òptima en presència d’externalitats
3. Intervenció pública: imposició òptima i quotes, introducció d’un mercat, introducció de mercats de drets, mecanismes de compensació
4. Condicions d’eficiència en presència d’externalitats

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 6, apartat 6.3 (segona part); Varian (1992), Capítol 24; Villar (1999), Capítol 15, subapartat 15.2.1 i Mas-Colell, Whinston i Green (1995), capítol 11, apartat 11.B

Tema 11. Béns públics

1. Concepte de bé públic
2. Assignacions òptimes amb béns públics
3. L’equilibri de Lindahl (1919)
4. Externalitats multilaterals
5. Paper del sector públic (Quan cal? Problema per la implementació de les intervencions públiques? Informació i incentius: mecanismes de Clarke i Groves)

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 5, apartat 5.4, exemple 2; Varian (1992), Capítol 23; Villar (1999), Capítols 15, subapartat 15.2.2 i Mas-Colell, Whinston i Green (1995), capítol 11, apartats 11.C, 11.D i 11.E

Tema 12. Elecció social

1. Agregació de les preferències
2. Teorema d’imposibilitat d’Arrow
3. Vies de solució: , debilitar la transitivitat de la preferència social, mesurabilitat i comparabilitat de les preferències individuals, restricció de dominis, debilitar la independència de les alternatives irrellevants
4. Funcions de benestar social

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 5, apartats 5.3 i 5.5; Villar (1999), Capítols 16 i 17 (nivell més avançat).

PART V. INCERTESA I ECONOMIA DE LA INFORMACIÓ

Tema 13. La Teoria de la utilitat esperada de Von-Neumann i Morgenstern

1. Consum contingent: loteries simples i compostes
2. Preferències i representació Von-Neumann i Morgenstern de la utilitat esperada
3. Problemes: paradoxa d’Allais
4. Equilibri amb mercats contingents (temps i incertesa)

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 3, apartat 3.1 i Capítol 6, apartat 6.5; Villar (1999), Capítol 8, apartats del 8.1 al 8.4 i Capítol 13, apartats del 13.1 al 13.3.

Tema 14. Loteries monetàries i aversió al risc

1. Aversió al risc
2. Mesures d’aversió al risc. Equivalents certs i primes de risc

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 3, apartat 3.2; Villar (1999), Capítol 8, apartat 8.5.

Tema 15. Probabilitat subjectiva

1. Model de Savage
2. Problema: paradoxa d’Ellsberg

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 3, apartats 3.4 i 3.5.

Tema 16. Risc moral i incentius

1. Risc moral
2. Distribució de riscos i incentius: un exemple senzill

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 16.

Tema 17. Selecció adversa i senyalització

1. El model dels "cacharros" de Akerlof
2. Senyalitzant la qualitat en el mercat de treball: el model de Spence

Bibliografia: Kreps (1995), Capítol 17, apartats del 17.1 al 17.3.

Pràctiques

La bibliografia a la biblioteca

Bàsica

Complementària

Després d’introduir els conceptes de cada tema, es faran exercicis a classe per veure com s’apliquen les eines teòriques. Aquests poden consistir tant en treball de lectures com en la resolució de problemes pràctics. S'espera de l'estudiant un adequat coneixement i familiaritat amb les tècniques d'optimització sota restricions.

L’avaluació per la convocatòria de juny es farà en dos moments diferenciats:

(1) al mes de febrer es farà una primera avaluació, corresponent a la matèria del primer quadrimestre;

(2) al mes de juny es farà un examen final corresponent a la matèria impartida al llarg del curs. No obstant, els estudiants que hagin tret un mínim de 4 sobre 10 en l’examen de febrer podran alternativament fer un examen final de juny especial en el qual entrarà només matèria corresponent al segon quadrimestre. Per aquests estudiants, la nota de la convocatòria de juny serà el promig dels dos exàmens, sempre i quan, es tregui un mínim de 4 sobre 10 en l’examen de juny. En cas contrari, serà la nota més baixa de les dues.

Per la convocatòria de setembre, només hi haurà un examen corresponent a la totalitat de la matèria impartida.

Els exàmens constaran d'una part teòrica i l’altra d'exercicis pràctics.