Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2003-04

3107AE0005 ECONOMIA MUNDIAL


Objectius  

Introduir l’estudiantat en l’anàlisi del funcionament de l’economia mundial, fent especial èmfasi en les interrelacions econòmiques existents entre els estats (comercials i financeres), en els processos de desenvolupament econòmic  i en els processos d’integració econòmica regional.

Les assignatures Introducció a l’economia, Història econòmica mundial i Microeconomia I ens proveiran de la base necessària per a encarar aquesta assignatura; paral·lelament, els coneixements adquirits en aquesta assignatura han de ser un marc de referència indispensable per a l’anàlisi que es farà posteriorment, al llarg del pla d’estudi, de les economies espanyola i catalana (essencialment en l’assignatura Economia espanyola i de Catalunya).

Més en concret, en aquesta assignatura es pretén estudiar:

  • Part I: l’evolució recent i principals característiques de l’economia mundial, destacant el fenomen de la globalització econòmica. 

  • Part II: el comerç internacional: causes, característiques, política comercial.

  • Part III: els mercats de canvis: mercats de divises, polítiques canviàries.

  • Part IV: els processos d’integració econòmica, fent esment especial a la Unió Europea.

 
Prerrequisits  
 
Contingut (Programa)  

Teoria

Primer quadrimestre (octubre-gener)

PART I: LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

Lliçó 1: L’economia mundial: introducció

1.1 Principals trets de l’evolució de l’economia mundial: 1973-2002

1.2 Principals característiques actuals de l'economia mundial

1.3 La transició econòmica als països de l’Europa Central i Oriental (PECO)

Textos bàsics: Tugores, capítol 1

Lliçó 2: El procés de globalització de l'economia mundial: elements i causes

2.1 El procés de globalització: elements constituents

2.2 El procés de globalització: causes

Textos bàsics: Tugores, capítol 1

Lliçó 3: El procés de globalització de l'economia mundial: conseqüències sobre la governabilitat

3.1 El procés de globalització i la capacitat de gestió dels estats

3.2 El procés de globalització i el paper dels organismes intenacionals

Textos bàsics: Tugores, capítol 1

 

PART II: EL COMERÇ INTERNACIONAL

Lliçó 4: Comerç internacional: teoria

4.1 Raons del comerç internacional: avantatges absoluts i avantatges comparatius

4.2 Raons del comerç internacional: economies d’escala i diferenciació del producte

4.3  La política comercial: barreres aranzelàries i no aranzelàries

4.4 El debat lliurecanvi-protecció

4.5 Comerç i medi ambient

Textos bàsics: Tugores, capítols 2 i 3. Mòduls d'innovació docent

Lliçó 5: Comerç internacional: evidència empírica i institucions

5.1 Evolució recent i estructura del comerç internacional. Indicadors de comerç internacional

5.2 De l’Acord General d’Aranzels i Comerç (GATT) a l’Organització Mundial del Comerç (OMC): el procés de liberalització comercial internacional

Textos bàsics: Tugores, capítol 3

Lliçó 6: Comerç internacional: estratègies de desenvolupament

6.1 Països en Vies de Desenvolupament (PVD) i comerç internacional

6.2 Estratègies de desenvolupament i productes primaris: el cas del petroli

6.3 Estratègies de desenvolupament i processos d’industrialització

Textos bàsics: Tugores, capítol 8

 

Segon quadrimestre (febrer-juny)

PART III: ELS MERCATS DE CANVIS

Lliçó 7: Els mercats de divises i financers

7.1 Conceptes bàsics del mercat de divises

7.2 Oferta i demanda d’una divisa

7.3 Els determinants del tipus de canvi d’una moneda: factors comercials i financers

7.4 Els mercats financers internacionals

Textos bàsics: Tugores, capítol 4

Lliçó 8: Les polítiques de tipus de canvi

8.1 Sistemes canviaris: tipus de canvi fixos versus tipus de canvi flotants-flexibles

8.2 Altres sistemes canviaris: crawling peg, currency board, dolarització. 

8.3 Anàlisi teòrica d’una unió econòmica i monetària

Textos bàsics: Tugores, capítols 4 i 7; Muñoz de Bustillo i Bonete, capítol 9

Lliçó 9: Les interdependències en l’economia mundial

9.1 Els mecanismes de transmissió internacional

9.2 Interdependència i cooperació

Textos bàsics: Tugores, capítol 5

Lliçó 10: El Sistema Monetari Internacional

10.1 El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM)

10.2 Deute extern del PVD i el paper del FMI i del BM

10.3 Crisis monetàries i atacs especulatius

Textos bàsics: Tugores, capítol 4

 

PART IV: INTEGRACIÓ ECONÒMICA: EL CAS DE LA UNIÓ EUROPEA

Lliçó 11: Introducció: teoria de la integració econòmica

11.1 Tipus o nivells de processos d’integració econòmica

11.2 Efectes dels processos d’integració econòmica

Textos bàsics: Tugores, capítol 6; Muñoz de Bustillo i Bonete, capítol 2

Lliçó 12: Història de l’Europa Comunitària

12.1 L’etapa de postguerra. Cooperació econòmica i integració sectorial: el Tractat de París (TP)

12.2 El Tractat de Roma (TR): la Comunitat Econòmica Europea (CEE)

12.3 De l’Acta Única Europea (AUE) al Tractat de Maastricht (TM): mercat interior i unió econòmica i monetària

12.4 Perspectives de futur: l’ampliació cap als PECO; els nous temes

Textos bàsics: Muñoz de Bustillo i Bonete, capítol 3

Lliçó 13: Marc institucional, jurídic i pressupostari

13.1 Marc institucional de la UE

13.2 Marc jurídic de la UE

13.3 Pressupost comunitari: ingressos i despeses

13.4 Impactes del pressupost comunitari

Textos bàsics: Muñoz de Bustillo i Bonete, capítols 4 i 5

Lliçó 14: La Unió Econòmica i Monetària (UEM)

14.1 Els orígens de la UEM: el Sistema Monetari Europeu (SME)

14.2 La transició cap a la UEM

14.3 La UEM: política monetària i política canviària

14.4 La UEM: política pressupostària i coordinació de polítiques econòmiques

Textos bàsics: Tugores, capítol 7; Muñoz de Bustillo i Bonete, capítol 9

Lliçó 15: La Política Agrària Comuna (PAC)

15.1 Justificació de la PAC

15.2 La PAC tradicional (1962-92)

15.3 La PAC i les reformes dels anys 90s (1993-)

15.4 La reforma Fischler i el futur de la PAC 

Textos bàsics: Muñoz de Bustillo i Bonete, capítol 7

Lliçó 16: La Política de Cohesió Econòmica i Social (PCES)

16.1 Justificació de la PCES

16.2 Les diferències regionals a la UE

16.3 La nova PCES (1999-)

Textos bàsics: Muñoz de Bustillo i Bonete, capítol 8

Lliçó 17: La política ambiental de la UE

Textos bàsics: Muñoz de Bustillo i Bonete, capítol 12. Mòduls d'innovació docent.

 

Pràctiques

Consistiran en la realització de problemes, el comentari de quadres i gràfics i la discussió de lectures relacionades amb el programa. Els temes a tractar són, entre d’altres:

Part I: Dades sobre situació actual economia mundial; textos i dades sobre globalització economia mundial; textos transició econòmica dels PECO

Part II: Exercicis comerç internacional; textos políica comercial; textos comerç i medi ambient; dades comerç internacional; textos funcionament GATT-OMC; textos paper PVD en comerç internacional

Part III: Exercicis mercat divises; textos deute extern; textos paper FMI i BM

Part IV: Textos sobre UE (història, institucions, principals polítiques, temes d’actualitat)
 
Bibliografia  

Bàsica

Aquests són els manuals de consulta obligatòria. S'ofereix un detall per capítols dins el programa teòric.

Parts I a III del temari (primer i segon quadrimestre): TUGORES, J. (1993/2002). Economía internacional, globalización e integración regional. Madrid, Mc Graw Hill,  5a edició.

Part IV del temari (segon quadrimestre): MUÑOZ DE BUSTILLO, R.; BONETE, R. (1997/2002). Introducción a la Unión Europea. Un análisis desde la economía. Madrid, Alianza Universidad,  3ª edició.

Durant el curs, via publicacions, s’aniran subministrant unes lectures específiques per temes, lliçons o parts del temari, que seran d’obligada lectura, i que serviran com a material d’avaluació, tant als exàmens com a les avaluacions periòdiques. Algunes d’aquestes lectures podran ser en idiomes diferents dels dos oficials a Catalunya.

Complementària

Uns manuals que poden servir com a bibliografia complementària per a aprofundir o complementar la matèria són :

Parts I a III del temari (primer i segon quadrimestre):

BERZOSA, C.; BUSTELO, P.; DE LA IGLESIA, J. (1996/2001), Estructura económica mundial. Madrid, Síntesis, 2a edició.

KRUGMAN, P.R.; OBSTFELD, M. (1988/2000). International Economics. Theory and Policy. Addison Wesley, 5ªedició.

Part IV del temari (segon quadrimestre):

EL-AGRAA, ALI-M (2001). The EU: Economics and Policies. Harlow, Prentice-Hall, 6a edició.  

MYRO, R. (coord.). (2000). Economía europea. Crecimiento, integración y transformaciones sectoriales. Madrid, Civitas-IEE de la U.Valladolid.

 
Mètodes docents  

L’assignatura es desenvoluparà al llarg de tot el curs (30 setmanes). Cada setmana es faran quatre hores de docència, on es combinaran els elements teòrics amb els pràctics.

Una part  de la docència (les lliçons  4 i 17 del temari) es desenvoluparan emprant programari informàtic, a través de la Unitat de Suport a la Docència Virtual, amb l'objectiu d'incentivar els processos d'autoaprenentatge de l'alumnat. Una altra part del temari (per exemple, les lliçons 12 i 13) les haurà de desenvolupar bàsicament l'estudiant a través de les lectures corresponents.

D'altra banda, dins l’horari lectiu es realitzaran, per a cada estudiant i quadrimestre i en grups reduïts, un mínim d'una  sessió (d’una hora cadascuna) d’activitats acadèmicament dirigides (AAD), destinades a comentar els textos que ha de llegir l’estudiantat i que presenten un major grau de dificultat i/o d'interès.
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

La nota de la convocatòria de juny es basarà en els següents elements:

1) al mes de febrer es farà una primera avaluació, corresponent a la matèria del primer quadrimestre. La nota d'aquesta avaluació serà formada per:

a) la nota de l’examen de febrer: valdrà el 70% de la nota. Per a poder superar l'avaluació la nota de l'examen no podrà ser inferior a 4.

b) nota de les tres avaluacions periòdiques fetes al primer quadrimestre: valdrà el 30% de la nota

2) Al mes de juny es farà l’avaluació final. La nota final de l’assignatura (per a la convocatòria de juny) contindrà dos elements:

a) la nota de l’examen final de juny: valdrà el 70% de la nota. L’examen final de juny inclourà tota la matèria impartida al llarg del curs. Per a poder superar l'avaluació la nota de l'examen no podrà ser inferior a 4.

b) la nota de les tres avaluacions periòdiques del segon quadrimestre: valdrà el 30% de la nota

Com a excepció a aquesta regla, els estudiants que hagin aprovat l’avaluació de febrer faran un examen final de juny especial en el qual només hi entrarà matèria corresponent al segon quadrimestre. Igualment, els estudiants que hagin aprovat l’avaluació de febrer tindran una nota de la convocatòria de juny que serà la mitjana de les notes de les avaluacions de febrer i de juny. En qualsevol cas, cal aprovar l’avaluació final de juny per a poder aprovar la convocatòria de juny.

Per la convocatòria de setembre, només hi haurà un examen corresponent a la totalitat de la matèria impartida.

Nota: les avaluacions periòdiques consistiran en blocs de pràctiques, petits escrits o proves tipus test, que recolliran tant el material treballat a les classes teòriques, pràctiques, AAD i mòduls d'innovació docent, així com les lectures que hauran de realitzar pel seu compte l’estudiantat.

 
Informació addicional  
 
Llengua de les classes  
Català