Estudi de una arquitectura concreta, així com de les eines proporcionades per l’optimització del rendiment d’aquesta.

1.- Introducció al paral·lelisme

1.1- Models arquitectònics paral·lels.

1.2- Programació paral·lela.

2.- Rendiment i escalabilitat de sistemes paral·lels

2.1- Mesures de paral·lelisme.

2.2- Aplicacions de processament paral·lel.

2.3- Lleis d'augment del rendiment.

3.- Sistemes d' interconnexió

3.1- Propietats i routing.

3.2- Classificació de les xarxes d'interconexió

4.- Multiprocessadors amb memòria compartida

4.1- Xarxes d’interconexió per multiprocessadors.

4.2- Coherència de les caches.

4.3- Esquemes de coherència de caches per memòria principal

4.4- Esquemes de coherència per memòria distribuïda

4.5- Sincronització

5.- Multicomputadors

5.1.- Xarxes d’interconexió per multicomputadors

5.2- La capa de commutació o control de fluxe (switching).

5.3- La capa d’encaminament (routing).

McGraw-Hill, 1993.

• Kai Hwang and Fayé A.Briggs, Computer Architecture and Parallel Processing, McGraw-Hill,

1984.

• D.A.Patterson and J.L.Hennessy, Computer Architecture. A Quantitative Approach, Morgan

Kaufmann Publishers, Inc, 1990.

• D.A.Patterson and J.L.Hennessy, Computer Organization and Design. The Hardware/Software

Interface, Morgan Kaufmann Publishers, Inc, 1994.

• William Stallings, Computer Organization and Architecture, Macmillan Publishing Company,

1993.

Aquesta pràctica es divideix en tres parts:

1.- Estudi de l’arquitectura (jerarquia de memòria, xarxa d’interconnexió…).

2.- Estudi de les eines d’optimització i mesures de rendiment:

Assignació de registres, list scheduling, trace scheduling, loop unrollin, loop distribution, loop fusion, software pipelining, percolation, …

3.- Aplicació d’aquestes eines per la millora del rendiment dels exemples proporcionats.

2.- Estudi i implementació de tècniques de paral.lelització.