TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ DE CEREALS D’HIVERN
1.- LA BIOLOGIA DEL BLAT (com a base de les millores tècniques de conreu)
1.1 MORFOLOGIA : aparell vegetatiu herbaci, la inflorescència, el fruit.
1.2 CICLE VEGETATIU: germinació i nascencia, el filloleig, el canonat, l’espigat i la fecundació, el desenvolupament del gra, la maduració.
1.3 ELS COMPONENTS DEL RENDIMENT: plantes per m2 , espigues per planta, espiguetes per espiga, nombre de grans per espiga ,pes de 1.000 grans
1.4 ACCIDENTS DE LA VEGETACIÓ DEL BLAT: el fred i l’excés de calor, la humitat, l’ajagut fisiològic.
1.5 EXIGÈNCIES DEL BLAT: el clima, el sòl.
2.-EL CONREU DEL BLAT
2.1 ROTACIONS I ALTERNATIVES AMB BLAT: precedent del blat, necessitat de la rotació, problemes del monocultiu del blat.
2.2 PREPARCIÓ DEL SÒL: com preservar l’estructura del sòl, preparació del sòl en funció del conreu precedent, el mínim cultiu, tècniques de no cultiu.
2.3 LA SEMBRA: la data, profunditat, densitat, sistema de distribució, la tria varietal. Els tractaments de la llavor.
2.4 PRINCIPALS MALALTIES I PLAGUES: Descripció de la biologia , dels danys i de la epidemiologia de les malalties de gra i espiga, de peu i tija i malalties de fulla. Principals virosis. Els nemàtodes, els àfids, les cicadelles. Mètodes de predicció, mostreig de poblacions, determinació de llindars econòmics de dany i mètodes de control.
2.5 NUTRICIÓ DEL BLAT: Necessitats del conreu, exportacions aparents i reals, corbes d’absorció dels nutrients, càlcul d’unitats fertilitzants, rendibilitat de l’adobat fosfo-potàssic, l’adobat nitrogenat el seu fraccionament. Perills de l’excés d’adobat.
2.6 EL CONTROL DE LES ADVENTÍCIES: La competència amb el conreu, les mesures culturals, influència del conreu precedent, el desherbatge mecànic, el desherbatge químic, principals herbicides, forma i moment d’aplicació.
2.7 LA COLLITA I CONSERVACIÓ DELS CEREALS: Paràmetres de maduració, condicions en que s’ha d’efectuar la sega i el batre, l’emmagatzematge, la conservació, la qualitat del gra,
2.8 NOVES TENDENCIES EN LA PRODUCCIÓ DELS CEREALS: perills de la intensificació, la producció integrada, la producció ecològica.
3.-EL CONREU D’ALTRES CEREALS D’HIVERN
3.1 ELS BLATS ALTERNATIUS I DE PRIMAVERA: qualitat i característiques de les varietats alternatives, diferències respecte el blat d’hivern, preparació del sòl, adobat, tria de varietats i densitats de sembra.
3.2 EL BALT DUR: Interès del blat dur, qualitat de les produccions, rendiment en sèmoles, qualitat per a la pasta, exigències de la indústria, dates i densitat de sembra, adobat mineral, l’evolució de les varietats, el desherbatge precoç, la lluita contra l’ajagut, el maneig de la collita i la conservació.
3.3 L’ORDI D’HIVERN I DE PRIMAVERA: els ordis de 2 i 6 carreres, l’ordi cerveser, principals aprofitaments del conreu, diferències morfològiques i ecològiques respecte del blat, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, dates i densitats de sembra, tria de varietats, adobat, desherbatge, plagues i malalties.
3.4 LA CIBADA: morfologia i biologia, particularitats culturals, tria de varietats, aprofitament del conreu
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ DE CEREALS D’ESTIU
4.-EL BLAT DE MORO
LA BIOLOGIA DEL BLAT (com a base de les millores tècniques de conreu)
4.1 MORFOLOGIA : aparell vegetatiu herbaci, l’aparell reproductor mascle i femella, el fruit.
4.2 CICLE VEGETATIU: germinació i nascencia, el període reproductiu, la floració, la fecundació, el desenvolupament del gra i la maduració.
4.3 ELS COMPONENTS DEL RENDIMENT. plantes per m2 , panícules per planta, nombre de línies per panícula, nombre de grans per línia ,pes de 1.000 grans
4.4 EXIGÈNCIES DEL BLAT DE MORO: el clima, el sòl.
4.5 LES LLAVORS HIBRIDES: les poblacions o varietats del país, els híbrids F1, l’obtenció de línies pures, el test de valoració dels híbrids, la multiplicació de línies pures, l’obtenció d’híbrids simples i dobles de F1.
5.- EL CONREU DEL BLAT DE MORO
5.1 ROTACIONS I ALTERNATIVES AMB BLAT DE MORO: precedents del blat de moro, necessitat de la rotació, la possibilitat del monocultiu..
5.2 PREPARCIÓ DEL SÒL: com preservar l’estructura del sòl, preparació del sòl en funció del conreu precedent, el mínim cultiu, tècniques de no cultiu.
5.3 LA SEMBRA: la data, profunditat, densitat, sistema de distribució, la tria varietal. Els tractaments de llavor i de sòl.
5.4 PRINCIPALS MALALTIES I PLAGUES: Descripció de la biologia , dels danys i de la epidemiologia de les malalties de gra i espiga, de peu i tija i malalties de fulla. Principals virosis. Els nemàtodes, els àfids, les cicadelles. Mètodes de predicció, mostreig de poblacions, determinació de llindars econòmics de dany i mètodes de control.
5.5 NUTRICIÓ DEL BLAT DE MORO : Necessitats del conreu, exportacions aparents i reals, corbes d’absorció dels nutrients, càlcul d’unitats fertilitzants, rendibilitat de adobat fosfo-potàssic, adobat nitrogenat el seu fraccionament. Perills de l’excés adobat.
5.6 EL CONTROL DE LES ADVENTÍCIES: La competència amb el conreu, les mesures culturals, influència del conreu precedent, el desherbatge mecànic, el desherbatge químic, principals herbicides, forma i moment d’aplicació.
5.7 EL REG DEL BLAT DE MORO: necessitats hídriques del conreu, períodes crítics, dosis i freqüències de reg., resultats de l’irrigació.
5.8 LA COLLITA I CONSERVACIÓ DEL BLAT DE MORO: Paràmetres de maduració, condicions en que s’ha d’efectuar la collita, l’emmagatzemen, l’assecat i la conservació, la qualitat del gra.
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ DE LES OLEOPROTEAGINOSES
6.-LES OLEOPROTEAGINOSES
6.1 ELS PROBLEMES DE LES MATÈRIES GRASES I DE LES PROTEÏNES.
La dependència dels EEUU, els intents de consolidar una producció al Mercat Comú.
6.2 LA COLZA: morfologia i biologia, selecció de la colza oleaginosa, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, la sembra, adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
6.3 EL GIRASOL: morfologia i biologia, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, la sembra, adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
6.4 EL PESÒL PROTEAGINOS: morfologia i biologia, lloc a l’alternativa, preparació del sòl, la sembra, adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
6.4 FAVONS: morfologia i biologia, lloc a l’alternativa, preparació
del sòl, la sembra, l’adobat, el maneig de les males herbes, la lluita contra plagues i malalties, la collita i conservació dels grans, la qualitat de la producció i la comercialització.
La bibliografia a la biblioteca