Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2003-04

3105AT0011 MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ


Objectius  
1er.) Introduir l’alumne en el món de la construcció per mitjà del coneixement dels materials més utilitzats en
la construcció. Aquest coneixement ha d’incloure els materials clàssics i els més moderns.
No cal oblidar la importància de les actuacions en edificis construïts per fer manteniment o rehabilitació.
I així, al costat del coneixement de nous materials, de noves tecnologies de fabricació i aplicació, es procurar
establir equivalències i comparacions amb els materials clàssics.

2on.) El programa ha estat elaborat a partir del fet que els alumnes que entren en el seu estudi tenen pocs
coneixements de construcció. Així mateix el contingut d’aquest programa s’ha coordinat amb els programes
de les altres matèries de la mateixa àrea de coneixement i d’una forma molt especial amb les de Construcció
(Elements Constructius, Sistemes Constructius i Procés Constructiu). El contingut del programa ha estat
també contrastat amb el d’altres Escoles d’Arquitectura Tècnica de l’Estat.

3er.) L’estudi dels Materials de Construcció s’imparteix en dos cursos:

El primer curs es divideix en set parts (2 hores de teoria a la setmana)
1ª) Propietats generals dels materials
2ª) Les roques a la construcció
3ª) Ceràmica
4ª) Conglomerants (guix, calç, ciment,...)
5ª) Morters
6ª) Formigons
7ª) Acers

El segon curs (Materials i Control de Qualitat) inclou:
1ª) Assaigs
2ª) Materials Orgànics (fusta i suro)
3ª) Materials bituminosos
4ª) Plàstics
5ª) Pintures
6ª) Vidres
7ª) Sòls
8ª) Construcció sostenible
9ª), 10ª), 11ª), 12ª, 13ª) i la 14ª) Temes de Control de Qualitat

4art.) Les pràctiques són una part important del programa. (Una hora setmanal)
Per disposar de temps suficient per fer les pràctiques es fa una classe cada dues setmanes, de dues hores.
El contingut de les pràctiques està directament relacionat amb les classes de teoria.
Es fan en 6 grups de 25 alumnes aproximadament. L’assistència a les pràctiques és obligatòria
i s’exigeix una assistència (mínima) al 75% de les classes.

5è.) Fora de l’horari de classe de pràctiques cada alumne, en grups de 5 (màxim), amb l’ajuda d’un laborant
de laboratori participarà en 2 pràctiques (una per quadrimestre) que lliurarà resoltes amb l’informe
corresponent en l’examen quadrimestral.

6è.) Per cada tema l’alumne rebrà uns apunts-guia.

7è.) Bibliografia. Amb cada tema i conjuntament amb els apunts-guia es donarà la Bibliografia corresponent
al tema.
 
Prerrequisits  
Cap
 
Contingut (Programa)  

PROGRAMA DE MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ I

PRIMERA PART.- PROPIETATS GENERALS DELS MATERIALS

Tema 1 - Propietats físiques.
Densitat.
Porositat.
Compacitat.
Absorció.
Permeabilitat.
Capil·laritat.
Resistència a la glaçada.

Granulometria.
Propietats tèrmiques.
Exercicis.

Tema 2 -Propietats mecàniques.
Concepte de Tensió.
Resistència a la tracció.

Resistència a la compressió.
Resistència a l'esforç tallant.
Resistència a la torsió.
Resistència a la flexió.
Duresa.
Resistència a l'abrasió.
Exercicis.

Tema 3 -Deformacions.
Elasticitat.
Plasticitat.
Fragilitat.
Exercicis.

Tema 4 - Concepte d'assaig: les seves classes.
Assaigs físics, químics i organolèptics.

Normalització d'assaigs.
Valor mig i Valor característic.
Exercicis.

SEGONA PART.- LES ROQUES A LA CONSTRUCCIÓ

Tema 5 -Generalitats i classificació.
Roques ígnies.
Roques estrato-cristal·lines.
Roques sedimentàries.
Pràctiques de reconeixement.

Tema 6 -Propietats de les roques:
Estructura, fractura, duresa, cohesió, densitat, compacitat, porositat, permeabilitat, capil·laritat, resistències mecàniques, resistència a l'abrasió, propietats tèrmiques, resistència a la glaçada, resistència al foc, durabilitat.

Tema 7 -Extracció de les roques: Pedreres.
Treball de les pedres.
Obres de pedra.
Formes de les pedres.
Fàbriques de pedra.
Defectes de les obres de pedra.

TERCERA PART.- CERÀMICA

Tema 8 -Productes de terra cuita.
Notes històriques.
Matèries primeres.
Fabricació.
Pràctiques de fabricació.


Tema 9 -Maons i teules.
Classificació.
Dimensions.
Peces especials.
Refractaris.

Tema 10 -Propietats i assaigs de maons, teules i demés peces.
Aspecte.
Densitat.

Porositat.
Absorció d'aigua.
Permeabilitat.
Resistència mecànica.
Resistència a la intempèrie.
Eflorescències.

Tema 11 - Rajoles.
Fabricació.
Propietats.
Formes i mides.
Gres.
Fabricació.
Propietats.
Formes i mides.


Tema 12 - El tapial.
Notes històriques.
Classes.

QUARTA PART.- CONGLOMERANTS


Tema 13 -Físico-Química dels processos aglomerants.
Les argiles.
Els betums.
Els conglomerants càlcics.



Tema 14 - EL GUIX. Propietats generals.
Tipus de guixos i els seus usos.
Temps d'utilització i adormiment.
Resistències.
Expansió i contracció diferencials.
Permeabilitat.
Adherència.
Resistència al foc.
Acció del guix sobre el ferro i el ciment portland.
Matèries primeres i procés d'obtenció industrial.
Anàlisis químiques.
Assaigs físics.
Exercicis.
Pràctiques de fabricació.
Assaigs.


Tema 15 -LA CALÇ GRASSA O AÈRIA.
Notes històriques.
Naturalesa de la calç.
Nomenclatura.
Matèries primeres i processos d'obtenció industrial.
Classificació.
Característiques i aplicacions.
Exercicis.
Pràctiques de fabricació.
Assaigs.


Tema 16 -LA CALÇ HIDRÀULICA.
Propietats generals.
Matèries primeres i processos d'obtenció industrials.
Classificació.
Característiques i aplicacions.
Exercicis.


Tema 17 -CIMENTS NATURALS.
Definició. Obtenció industrial.
Classes de ciments naturals.
Característiques i aplicacions.

Tema 18 -CIMENT PORTLAND.
Notes històriques. Procés de fabricació. Matèries primeres.
El cru.
La clinkerització.
Acabat del ciment.
Addicions actives: classes, definició, característiques.


Tema 19 -Classes de ciments i els seus usos.


Tema 20 -Interpretació físico-química de l'adormiment i enduriment dels ciments portland.
Exercicis.
Assaigs.

CINQUENA PART.- MORTERS

Tema 21 - Resum històric.
Definició. Ús.
Classificació dels morters.
Morter de guix.
Morters de calç.
Morters de ciment. Morters mixtos. Morters especials. Generalitats i ús.



Tema 22 -Components dels morters.
Conglomerants.
Aigua.
Additius.


Tema 23 -Sorres. Definició. Classificació.
Densitats.
Humitat.
Impureses.
Forma.

Granulometria.
Mòdul granulomètric.
Condicions de la granulometria d'una sorra segons norma vigent.
Mescles idònies.
Exercicis.
Assaigs.


Tema 24 - Característiques dels morters.
Porositat.
Facilitat de treball.
Resistències.
Durabilitat.
Plasticitat.
Amassat.
Temps d'utilització.


Tema 25 - Dosificació en pes i volum.
Correcció d'humitat.
Exercicis.
Pràctiques de confecció de morters.


Tema 26 - Formigons.
Generalitats.
Nomenclatura.
Components del formigó: ciment, aigua, àrids i additius.


Tema 27 - Àrids.
Generalitats.
Substàncies perjudicials.
Propietats.
Granulometria.
Assaigs.

Tema 28 - Dosificació del formigó: Pel mètode de Fuller.
Pel mètode de Bolomey.

Pel mètode de la Peña.
Dades pràctiques.
Exercicis.
Pràctiques de confecció de formigons.

Tema 29 - Formigons actuals.
Formigons d'alta resistència.
Característiques.
Dosificació.
Assaigs.

Tema 30 - Additius.
Modificadors d'adormiment i enduriment.
Plastificants, superplastificants, fluidificants i superfluidificants.
Airejants.
Impermeabilitzants.
Colorants.
Anticongelants.
Assaigs.

Tema 31 - Propietats del formigó fresc. Consistència: Con d'Abrams.
Docilitat.
Homogeneïtat.
Pràctiques de laboratori.

Tema 32 - Generalitats.
Minerals.
Obtenció dels metalls.
Propietats dels metalls.

Tema 33 - Ferro.
Generalitats.
Matèries primeres.
Obtenció del ferro.
Fosa.
Formes comercials.


Tema 34 - Ferro dolç. Acer: classes.
Acers al forn elèctric.
Perfils d'acer laminats.
Perfils i xapes d'acer conformats.
Característiques mecàniques.
Composició química.
Formes comercials.


Tema 35 - Tipus d'acer d'ús corrent en formigó armat: barres.
Característiques mecàniques.
Pràctiques d'identificació.


Tema 36 - Metalls no fèrrics: Alumini, Plom, Zinc, Coure, Estany.
Aliatges.
Propietats i formes comercials.
 
Bibliografia  

 

 

 

ALAMÁN SIMÓN, A. Materiales metálicos de construcción. Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Madrid. 1993

 

ARGÜELLES ALVAREZ, R. i altres. Estructuras de madera. Diseño y càlculo. Asociación de Investigación Técnica de las Industrias de la Madera y Corcho. 2000

 

ARREDONDO F. i altres.  Estudio de materiales. Tomos I y II. Servicio de Publicaciones. Revista de Obras Públicas. Madrid. 1983

 

ARREDONDO, F. Piedras, cerámica y vidrio. Servicio de Publicaciones. Revista de Obras Públicas. E.T.S. Ingenieros de Caminos. Madrid. 1991

 

ARREDONDO, F. Yesos y cales. Servicio de Publicaciones. Revista de Obras Públicas. E.T.S. Ingenieros de Caminos. Madrid. 1991

 

ARREDONDO, F. Generalidades sobre materiales de construcción. Servicio de Publicaciones. Revista de Obras Públicas. E.T.S. Ingenieros de Caminos. Madrid. 1990

 

ARREDONDO, F. Madera y corcho. Servicio de Publicaciones. Revista de Obras Públicas. E.T.S. Ingenieros de Caminos. Madrid. 1992

 

ARREDONDO, F. Dosificación de hormigones. Manuales y normas, Instituto Eduardo Torroja de la construcción y del cemento. Madrid, 1977

 

BERMEJO, F. i altres. Guia per a l’ús de la instrucció EHE. Materials. Execució. Control. Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya. Barcelona. 1999

 

BRONTE ABAURREA, R. Problemas de materiales de construcción. Madrid, 1977

 

CALAVERA RUIZ, J. Proyecto y cálculo de estructuras de hormigón. Intemac.

 

CAMUÑAS Y PAREDES, A. Materiales de Construcción, Guadiana de Publicaciones S.A. Madrid.

 

C.I.T.A.V. Manual del vidrio.

 

DELIBES LINIERS, A. Tecnología y propiedades mecánicas del hormigón. Intemac.

 

Diccionari de Geologia. Institut d’Estudis Catalans. Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona, 1997

 

 

DUDA, W. H. Manual Tecnológico del cemento, Editores Técnicos Asociados S.A. Barcelona, 1977

 

EHE. Instrucción de Hormigón Estructural. Ministerio de Fomento. (1998)

 

ENSIDESA. Prontuario. Manual para cálculo de estructuras metálicas.  3 toms.

 

FERNÁNDEZ CÁNOVAS, M. Patología y Terapéutica del Hormigón Armado. Editorial Dossat. S. A.

 

FONT, F. i HIDALGO, P. El tapial. Una tècnica constructiva mil·lenària. Col·legi Oficial d’aparelladors i arquitectes tècnics de Castelló. 1990

 

FONT, M. i altres. Estudi sobre el àrids de Girona. Laboratori d’Assaigs del Col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics de Girona. 1987

 

FULLANA, M. Diccionari de l’Art i dels Oficis de la Construcció. Editorial Moll. Mallorca.

 

GALÁN GUTIERREZ, L. i otros. Materiales de construcción. Rocas. Universidad Politécnica de Madrid. Escuela Universitaria de Arquitectura Técnica.

 

GALAN, L y AMADOR J J, Materiales de Construcción. Cementos. Escuela Universitaria de Arquitectura Técnica. Madrid, 1993

 

GALAN GUTIERREZ, L. i otros. Materiales de construcción, Morteros. Universidad Politécnica de Madrid.

 

GARCIA DE LOS RIOS, J.I. i altres. La Piedra en Castilla y León. Junta de Castilla y León. Valladolid, 1994

 

GOMÀ, F. El cemento portland y otros aglomerantes, Editores Técnicos Asociados S.A. Barcelona, 1979

 

GONZALEZ ISABEL, G. Hormigón de alta resistencia. Intemac

 

ISOVER, Manual de aislamiento

 

JIMENEZ MONTOYA, P.; MESEGUER, A.; MORÁN, F. Hormigón armado. 14ª edicion,Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona, 2000

 

KEITH LYE. Los minerales y rocas. Guias Fontalba.

 

LABAHN i altres. Prontuario del cemento Editores Técnicos Asociados S.A. Barcelona, 1985

 

Les Pierres de France. Editions du Moniteur. París

 

MAÑÀ, F i altres. Guia per a l’ús de la instrucció EHE. Càlcul. Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya. Barcelona. 1999  

 

MAÑÀ, F. Cimentaciones Superficiales. Editorial Blume. Barcelona.

 

Manual General de Mármoles y Granitos. Natural Stone S.A.

 

N.B.E. AE-88 Acciones en la Edificación.

 

N.B.E. CT-79. Condiciones Térmicas en los edificios, 1979

 

N.B.E. EA-95. Estructuras de acero en edificación. Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente, 1996

 

N.B.E. FL-90 Muros resistentes de fábrica de ladrillo.

 

ORÚS ASSO, F. Materiales de construcción. Editorial Dossat S.A. Madrid

 

RC-97. Instrucción para la recepción de cementos. 1997

 

RL-88 Pliego general de condiciones para la recepción de ladrillos cerámicos en las obras de construcción, 1988

 

SÁEZ DE TEJADA, P. Materiales de Construcción. Maderas. Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Granada. 1998

 

SAMSÓ, E. Piedras, granitos y mármoles. Ediciones CEAC. Barcelona.

 

Teja cerámica española. Kaizen Consultores. Madrid.

 

VALDEHITA ROSELO, M.T. Morteros de cemento para albañileria. I.E.T.C.C. Madrid

 

VALIENTE SOLER, J.M. Materiales de construcción. Yesos, cales, cementos. Fundamentos. Servicio de Publicaciones. Universidad Politécnica de Valencia. 1999 

 
Mètodes docents  
Exercicis pràctics al Laboratori de Materials
 
Tipus d'exàmens i avaluacions  
Avaluació continuada al llarg del curs a través de les pràctiques i de proves de coneixemnt.
 
Informació addicional  
Les pràctiques es realitzen al Laboratori de Materials d'acord amb el temari de la teoria.
 
Llengua de les classes  
Català