Objectius
|
|
|
Donar els coneixements fonamentals de l'anàlisi química instrumental, de les tècniques més usuals amb la seva utilització pràctica, i l'aplicació al control de la qualitat.
|
|
|
|
Contingut (Programa)
|
|
|
TEMA 1: El procés analític. Mètode analític, presa de mostra i presentació de resultats. Tècniques analítiques: tècniques clàssiques i tècniques instrumentals. Aplicació a les matèries primeres i als productes, aplicació al control de la producció. Legislació alimentària.
TEMA 2: Mètodes electromètrics. Fonaments: potencial d'elèctrode, equació de Nernst, polarització. Tipus d'elèctrodes. Mètodes potenciomètrics, elèctrodes de referència, elèctrodes indicadors, elèctrodes selectius. Mètodes coulombimètrics i mètodes de conductància. Mètodes voltamperomètrics.
TEMA 3: Mètodes òptics. L'espectre electromagnètic. L'anàlisi espectroscòpic. Components dels instruments. Espectroscòpia d'absorció molecular. Espectroscòpia atòmica. Espectroscòpia d'absorció en el Infraroig.
TEMA 4: Mètodes cromatogràfics. Conceptes fonamentals. Tècniques amb paper, capa fina i columna. Cromatografia de gas: dinàmica de la columna, instruments, detectors, columnes. Cromatografia líquida d'alta resolució, HPLC.
TEMA 5: Mètodes tèrmics: termogravimetria, anàlisi tèrmica diferencial i calorimetria diferencial d'escombrat.
|
|
|
Bibliografia
|
|
|
Skoog-Leary. Análisis Instrumental. Ed. McGraw-Hill, 4a edició. Madrid, 1994.
Skoog-West. Análisis Instrumental. Ed. Interamericana.
Skoog-West-Holler. Química Analítica I i II. Ed. Reverté, 1997.
Egan-Kirk-Sawyer. Análisis químico de alimentos de Pearson. CECSA.
|
|
|
Mètodes docents
|
|
|
Classes de teoria i problemes:
sessions de 2 hores setmanals, que inclouen visites curtes i sessions demostratives en instal.lacions de la Universitat
Laboratori:
4 sessions de 2 hores
|
|
|
|
Informació addicional
|
|
|
Pràctica 1: VALORACIÓ POTENCIOMÈTRICA
Volumetria àcid-base. Utilització de patró primari. Determinació de bases. Corba de valoració.
Pràctica 2: ANÀLISI BÀSIC D'UN ALIMENT
Mètodes gravimètrics. Determinació de la humitat.
Determinació de greix o extracte eteri. Mètode Soxhlet.
Determinació del nitrogen i la proteïna mitjançant el mètode de Kjeldahl.
Pràctica 3: ANÀLISI D'UNA AIGUA RESIDUAL O NATURAL
Determinació de la demanda química d'oxigen. DQO.
Determinació de l'oxigen dissolt. OD.
Mesura del pH.
Determinació de la terbolesa.
Conductivitat i sòlids totals dissolts.
Pràctica 4: ESPECTROSCÒPIA MOLECULAR
Determinació de crom per espectroscòpia molecular.
Determinació de sucres reductors.
Determinació enzimàtica de l'àcid cítric.
ALTRES PRÀCTIQUES:
Espectroscòpia atòmica. Determinació de metalls per emissió i per absorció.
Espectroscòpia IR. Preparació de mostres i obtenció d'espectres.
Cromatografia de gas. Determinació de la fracció volàtil dels vins.
Cromatografia HPLC. Determinació d'àcids orgànics.
|
|
|
|