INTRODUCCIÓ, OBJECTIUS I CONTINGUTS

L'assignatura optativa Tradició jurídica europea I i II, vinculada a les àrees de coneixement Dret Romà i Història del Dret i de les Institucions, pretén, d’una banda, aprofundir —a partir de l’anàlisi de casos— l’estudi d’alguns sectors del Dret privat romà, i, d’altra banda, mostrar el paper del dret romà en la tradició jurídica europea, amb especial referència a Catalunya.

Se sol afirmar que la influència del dret romà en el dret modern es concentra en el dret patrimonial (drets reals i Dret d'obligacions), mentre que el dret de família i el de successions ofereixen una fisonomia que varia d'ordenament en ordenament. No obstant això, la forta influència del dret romà justinianeu ens ajuda a aclarir, entre d’altres, un munt de trets que diferencien la regulació catalana de la successió mortis causa de la que conté el Codi civil.

En aquest sentit, el preàmbul del Codi de successions, aprovat per llei del Parlament de Catalunya, de 30 de desembre de 1991, proclama expressament que "no es modifiquen... els grans principis propis del Dret Romà, tan arrelats en el Dret successori català. El principi de necessitat d'hereu en la successió és reconegut, bàsicament, als articles 1, 3, 67 (...). El principi d'universalitat del títol d'hereu resulta dels articles 1 i 34, entre altres. El principi d'incompatibilitat de títols successoris és proclamat, en essència, als articles 3, 41 i 322 (... ). El principi de prevalença del títol voluntari, reflex del de llibertat de disposar, és establert als articles 367 i 322 (... ). El principi de perdurabilitat del títol successori és fixat als articles 25, 26, 76 i 154. Aquests principis, arrelats a la tradició i vius avui en l'aplicació del Dret a Catalunya, es mantenen íntegrament, atesa la inexistència de justificacions d'ordre jurídic, social o pràctic suficients que facin aconsellable la seva modificació, ni que sigui parcial."

El programa de la matèria troncal Dret romà, en el marc del pla d'estudis de la llicenciatura en Dret de la Universitat de Girona, es concentra en oferir uns coneixements bàsics de dret patrimonial romà. La Tradició jurídica europea I i II completa, des de l'examen de casos i l'estudi de les fonts, el coneixement de les institucions de dret privat romà i del nostre dret privat històric. Però és, també, una assignatura que permet a l'alumne interessat orientar el seu currículum cap al dret privat modern. Es recomana als alumnes que hagin cursat les assignatures troncals Dret romà i Història del Dret i de les institucions.

Secció A. Dret successori romà

Preliminar. Aspectes fonamentals del dret de família romà

Dret de successions i donacions

Lliçó 1. Conceptes fonamentals:

1) successió universal; 2) hereditas i bonorum possessio; 3) delació de l'herència; 4) principis successoris romans.

Lliçó 2. La successió intestada:

1) les XII taules; 2) reformes pretorianes; 3) SCC Tertullianum i Orfitianum; 4) reformes justinianees.

Lliçó 3. La successió testamentària:

1) concepte de testament; 2) formes de testament, referència als testaments especials; 3) testamenti factio, incapacitat, indignitat.

 Lliçó 4. La successió testamentària (cont.):

4) contingut del testament; 5) interpretació del testament; 6) ineficàcia i revocació del testament. Apèndix: els codicils.

 Lliçó 5. La successió forçosa:

1) successió forçosa formal; 2) successió forçosa de contingut material.

 Lliçó 6. Herència jacent i adquisició de l'herència.

 Lliçó 7. L'hereu després de l'adquisició de l'herència:

1) la comunitat hereditària; 2) dret d'acréixer; 3) col.lacions; 4) l'hereu i el patrimoni heretat: la responsabilitat de l'hereu pels deutes de l'herència; 5) protecció processal de l'hereu.

 Lliçó 8. Llegats i fideïcomisos.

 Lliçó 9. Donacions. Donatio mortis causa

Secció B. Evolució històrica del dret successori a Catalunya

Lliçó1. Legislació visigoda. El testament a la Catalunya alta-medieval.

 Lliçó 2. El dret successori a la Catalunya des del Renaixement jurídic del segle XII fins al s. XIX.

 Lliçó 3. Part especial: classes de testaments a Catalunya. Donacions mortis causa. Els llegats.

 Lliçó 4. Heretaments i successions contractuals. Capitulacions matrimonials.

 Lliçó 5. El dot i les donacions per raó de matrimoni.

 Lliçó 6. La legítima i els fideïcomisos.

 Lliçó 7. Successió intestada. Formes especials de successions.

 Lliçó 8. Herència: la seva delació i acceptació.

La bibliografia a la biblioteca

Tots aquests recursos bibliogràfics estan disponibles a la Sala de reserva de la Biblioteca del Campus de Montilivi, on té lloc la docència d'aquesta assignatura.

A) Dret romà:

MIQUEL, J. Historia del derecho romano (Barcelona, PPU, 1990), amb bibliografia a les pàg. 173 i seg. L’alumne interessat pot començar llegint la Historia del derecho romano de Wolfgang KUNKEL (traducció espanyola de la 4a ed. alemanya de Juan MIQUEL, Barcelona, Ariel, 1966, reimp. 1985).

MIQUEL, J. Dret privat romà / Derecho privado romano (Madrid, Marcial Pons, 1995), amb una relació de manuals a les pàg. 15 i seg. i una bibliografia sumària al final de cada capítol.

Trobareu més informació bibliogràfica a l’apartat Dret romà de la web de docència de la web de la Facultat de Dret (http://www.udg.edu/dret/contingut/docencia/linksdoc.html)

B) Història del dret:

 Bibliografia espanyola i catalana:

LALINDE ABADIA, J. Iniciación histórica del Derecho español (Barcelona, ed. PPU).

BROCA, GUILLEM M. DE, Historia del Derecho de Cataluña especialmente del civil..., Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 1985.

VIVES Y CEBRIA, Pedro Nolasco. Traducción al castellano de los Usatges y demás derechos de Cataluña..., Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 1989.

C) Recursos a Internet:

Podeu trobar un complet recull de recursos per a l'estudi del Dret romà i de la Història del dret a la següent pàgina d'enllaços del Grup de recerca "Origen i formació del Dret a Europa": http://www.udg.edu/dretprivat/Origen_i_formacio/cat/enllaços.htm

La docència de l'assignatura es repartirà entre l'exposició dels fonaments del dret romà de família i de successions i l'examen de la tradició jurídica europea i catalana en els seus textos, en règim de ponències tutoritzades.

Els alumnes hauran d'assistir a classe (un 80% com a mínim) i hauran de preparar una ponència sobre un dels fonaments del dret successori romà i la seva continuïtat o discontinuïtat en el dret històric europeu i català, per a la qual cosa rebran la bibliografia i les tutories necessàries.