Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2003-04

3104DR0031 CRIMINOLOGIA


Objectius  

Objectius

D’entre els diversos objectius d’aquest curs d’Introducció a la criminologia, cal destacar-ne els següents:

a) L’adquisició de coneixements i el desenvolupament dels criteris bàsics sobre els quals s’estructura la criminologia. En acabar el curs, l’alumne haurà d’estar capacitat per reconèixer i identificar les diferents visions sobre la criminalitat i els elements bàsics de cadascuna d’aquestes teories.

b) El coneixement i l’ús d’una terminologia específica. L’alumne haurà d’estar capacitat per donar significat als diversos termes emprats, utilitzar correctament les diverses expressions, diferenciar els mots que es fan servir, etc.

c) La comprensió de la criminologia com a ciència i el seu paper dins la societat. L’alumne haurà de comprendre la funció de la criminologia en el marc social, i extreure’n conseqüències.

d) L’anàlisi de la criminologia dins l’organització social i el funcionament dels mecanismes de control penal. Igualment, l’alumne haurà d’estar capacitat, entre altres coses, per analitzar les diverses relacions i interrelacions que es presenten respecte de la criminologia i de l’organització social i estatal.

e) Analitzar les principals problemàtiques socials des de les perspectives criminològiques.

f) Finalment, l’alumne haurà d’estar capacitat per proferir judicis o defensar determinats aspectes sobre els quals es fonamenta alguna posició criminològica, desenvolupant d’aquesta manera el seu esperit crític.

 
Prerrequisits  

 
Contingut (Programa)  

SESSIONS TEÒRIQUES

  1. Introducció al pensament criminòlogic
Teories criminològiques

Lliçó 1

Introducció. Concepte. Relació entre la criminologia i el dret penal i la criminologia i la política criminal. Relació de la criminologia i la sociologia del control de la desviació. Mètode.

Lliçó 2

Les primeres escoles criminològiques. L’escola clàssica. Conseqüències i actualitat dels seus plantejaments.

Lliçó 3

Les primeres escoles criminològiques (cont.). L’escola positivista: enfocament biològic, psicològic i sociològic. Conseqüències i actualitat dels seus plantejaments.

Lliçó 4

Teories criminològiques (la influència de la sociologia). La teoria ecològica de Chicago (Shaw-Mckay). Conseqüències i actualitat dels seus plantejaments.

Lliçó 5

Teories criminològiques (la influència de la sociologia) (cont.). Teoria de l'associació diferencial.

Lliçó 6

Teories criminològiques (la influència de la sociologia) (cont.).Teories funcionalistes: teoria de l’anòmia (Durkheim, Merton). Conseqüències i actualitat dels seus plantejaments.

Lliçó 7

Teories criminològiques (la influència de la sociologia) (cont.). Teoria de les subcultures (Albert Cohen). Teoria de les tècniques de neutralització (Matza). Conseqüències i actualitat dels seus plantejaments.

Lliçó 8

Les teories del control. Teoria del conflicte i la crisi del paradigma.

Lliçó 9

El paradigma de la reacció social: l’interaccionisme simbòlic. Teoria de l’etiquetatge ("labbeling aproach").

Lliço 10

La criminologia crítica. Les tendències criminològiques i politicocriminals recents. El garantisme, l’ús alternatiu del dret i del dret penal, el pluralisme jurídic i l’abolicionisme.

Lliço 11

El futur de la criminología

Problemes criminologics actuals

Lliço 12

La Presò i les alternatives

Lliço 13

Racisme, discriminació i Dret penal.

Lliço 14

Drogues i Dret penal

Lliço 15

Terrorisme i Dret penal

Lliço 16

Joves i Dret penal

Lliço 17

Victimes i Dret penal

Lliço 18

Mass Media i Dret penal

Lliço 19

Violència domèstica i Dret penal

B) SESSIONS PRÀCTIQUES

No és possible fer una programació de les sessions pràctiques fins que no se sàpiga el nombre de matriculats a l’assignatura.

Les pràctiques es proposaran als estaments següents*:

1. Policia: les seves funcions, les seves dependències, patrulla, etc.

2. La Fiscalia: les seves funcions, les seves dependències, les seves actuacions.

3. Els advocats: les seves dependències, les seves actuacions.

4. Els jutges: les seves funcions, les seves dependències, les seves actuacions.

5. El metge forense: les seves funcions, les seves dependències, les seves actuacions.

6. Presons: es realitzaran pràctiques de 40 hores en les presons de Girona i Figueres (places limitades).

* La realització de les pràctiques queda condicionada a les possibilitats, la col·laboració i l’autorització de les diverses institucions i persones.

 
Bibliografia  


Bibliografia bàsica

LARRAURI PIJOAN, Elena i Josep Cid Moliner. 2001. Teorías criminologicas, Bosch, Barcelona.

Bibliografia recomanada

LARRAURI PIJOAN, Elena. 2000. La herencia de la criminología crítica. (2ª ed. ). Siglo XXI.

GARRIDO, STANGELAND I REDONDO. 2001. Principio de criminología (2º ed.), Valencia. Tirant lo Blanch.

GARCÍA-PABLOS DE MOLINA, Antonio. 2000. Manual de criminología. (2ª ed.), Madrid.

KAISER, Günter, 1988. Introducción a la criminología. Dikinson.

TAYLOR, WALTON i YOUNG. 1977. Nueva criminología. Amorrortu.

BARATTA, A. 1986. Criminología crítica y crítica del derecho penal. Siglo XXI.

LARRAURI PIJOAN, Elena (dir.). 1999. Política criminal. Cuadernos de Derecho Judicial. Escuela Judicial. Consejo General del Poder Judicial. Madrid.

 
Mètodes docents  

Ateses les característiques dels objectius proposats en aquest programa, bàsicament de coneixement i d’actitud, els recursos docents fonamentals, si els mitjans materials i humans ho permeten, són:

a) La lliçó magistral. Cadascuna de les teories criminològiques haurà de ser exposada en una lliçó, en la qual no només es donarà als alumnes una explicació de la temàtica, sinó que, a més, mitjançant esquemes i interrelacions, s’aconseguirà una contextualització adequada. Atès que aquests elements són bàsics per a la comprensió i el desenvolupament de la resta de la matèria, les primeres lliçons hauran de permetre al professor de fer avinents els coneixements dels alumnes sobre els criteris i principis que s’han de desenvolupar per tal de trobar un punt de partida comú. D’altra banda, s’hauran de promoure exercicis de participació que permetin verificar el grau de comprensió dels alumnes, així com els exercicis d’aplicació d’aquests.

b) L’estudi individualitzat. Per tal d’obtenir un bon rendiment de la matèria, atesa la seva curta durada, les lliçons magistrals hauran d’anar precedides de la lectura de textos bàsics. Per a aquest efecte, s’indicarà als alumnes les lectures que han de fer i una bibliografia bàsica.

c) Les tutories. S’ha de crear de bon principi la necessitat a l’alumne de les tutories, ja sigui per complementar les lliçons magistrals i les pràctiques o bé com a complement necessari de les lectures dirigides.

d) Les pràctiques. Els alumnes hauran de fer pràctiques dirigides fonamentalment a observar el funcionament real de les diverses institucions de control penal. En aquest sentit, es faran, en la mesura de les posibilitats, pràctiques als diferents estaments: la policia, la fiscalia, els advocats, els jutjats i la presó.

e) Seminari/taller. Mitjançant el recurs del seminari/taller, es realitzarà una discussió sobre els aspectes observats en les diverses activitats pràctiques. Aquestes sessions poden tenir algun suport audiovisual.

 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

L’avaluació del curs es farà mitjançant l’avaluació continuada.

Per tal de fer aquesta avaluació els alumnes hauran de fer les lectures proposades per a cada sessió i hauran d’exposar i/o intervenir en les diferents sessions.

Pel que fa referència a la part pràctica, els alumnes hauran de participar en les diferents activitats que es programen i treballar en els estudis o investigacions que es defineixin.

En el supòsit que la persona no tingui nota de l’avaluació continuada haurà de presentar un examen de preguntes curtes i/o temes per desenvolupar, referents al programa i les lectures fetes.

 
Informació addicional  

 
Llengua de les classes  

Castellà