Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2003-04

3104DR0015 DRET CIVIL III


Objectius  

Al final del període lectiu, l'alumne haurà d'estar en condicions de donar resposta a tots i cadascun dels punts esmentats en el programa, amb la qual cosa demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per superar l'assignatura. A aquest efecte, és imprescindible que segueixi les lliçons amb els textos legals corresponents i que completi i contrasti les explicacions amb el seguiment detallat de les obres ressenyades com a bibliografia bàsica. També es recomanable que consulti ocasionalment la resta de bibliografia citada.

 
Prerrequisits  

 
Contingut (Programa)  

P r o g r a m a

 Dret Civil III

 (Drets reals i Dret immobiliari registral)

Primera part

(Drets reals)

I. INTRODUCCIÓ: ELS DRETS REALS
Lliçó 1. EL DRET REAL EN GENERAL

1. El dret de coses: la seva localització en el Dret Civil i en el Dret Patrimonial. 2. Noció i classes de dret real. 3. Dret real i dret de crèdit: anàlisi de les situacions intermèdies. 4. La qüestió de la creació de nous drets reals. 

II. POSSESSIÓ I USUCAPIÓ
Lliçó 2. LA POSSESSIÓ (I)

1. Concepte i localització en el Codi Civil. Configuració. Perspectiva històrica. 2. La naturalesa jurídica de la possessió. 3. Funcions de la possessió. 4. Classes de possessió. La figura del servidor de la possessió. 5. Copossessió i concurrència de possessions. 6. El contingut possessori (¿Què és posseir?). 7. L'objecte de la possessió (¿Què es posseeix?). 8. El concepte possessori (¿Com es posseeix?); fixació i inversió o interversió del concepte possessori.

Lliçó 3. LA POSSESSIÓ (II)

1. Adquisició de la possessió. Subjectes i modes d'adquirir la possessió. 2. Pèrdua de la possessió. 3. Efectes de la possessió. 3.1. Efectes de la possessió com a fet. 3.2. La protecció interdictal. 3.3. Efectes de la possessió en relació al concepte possessori: la bona i la mala fe en la possessió, presumpció de títol (art. 448 CC) i l'equivalència de títol (art. 464 CC).

Lliçó 4. LA USUCAPIÓ

1. Introducció i antecedents històrics; distinció entre usucapió i prescripció. 2. Pressupòsits subjectius de la usucapió. La usucapió en la comunitat de béns. Supòsits. 3. L'objecte de la usucapió. 4. Requisits comuns en la usucapió: possessió en concepte d'amo; possessió pacífica; possessió pública. 5. El temps en la usucapió. La interrupció de la possessió i la suspensió del termini. 6. Requisits especials: la bona fe i el just títol. La usucapió en Dret català.

III. ADQUISICIÓ I EXTINCIÓ DELS DRETS REALS
Lliçó 5. ADQUISICIÓ DELS DRETS REALS

1. Adquisició i naixement dels drets reals. 2. Concepte i classificació dels modes d'adquirir: article 609 CC. 3. La teoria del títol i del mode. La relació entre títol translatiu i tradició. Classes de tradició. 4. L'adquisició a non domino (remissió). 

Lliçó 6. EXTINCIÓ I PÈRDUA DELS DRETS REALS

1. La pèrdua de la cosa: destrucció de la cosa, sortida del comerç i expropiació forçosa. 2. La renúncia del dret i l’abandonament de la cosa. 3. La consolidació del dret real limitat. 4. El no ús. 5. La prescripció de les accions reals.

IV. EL DRET DE PROPIETAT
Lliçó 7. LA PROPIETAT EN GENERAL

1. La configuració legal del dret de propietat. 2. La disciplina constitucional de la propietat: contingut essencial i funció social de la propietat. 3. La propietat en el Codi civil: expansivitat, exclusivitat i perpetuïtat.

Lliçó 8. ELS TÍTOLS ADQUISITIUS EXCLUSIUS DE LA PROPIETAT

1. L'ocupació: aprehensió física, capacitat i voluntat. La Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l'accessió i l'ocupació. Comparació amb la regulació del CC. 2. Ocupació d'animals: caça i pesca. 3. En especial, l'adquisició per l'Estat dels immobles mancats d’amo. 4. La troballa i el tresor. 5. L'accessió. L’accessió a la Llei 25/2001. Comparació amb la regulació del CC.

Lliçó 9. PROTECCIÓ DE LA PROPIETAT I DELIMITACIÓ DEL SEU CONTINGUT

1. Les accions judicials de defensa de la propietat. 1.1. L'acció reivindicatòria. 1.2 L'acció declarativa de la propietat. 1.3. L’acció publiciana: la seva admissibilitat. 1.4. Tancament de finques. 2. La delimitació del contingut de la propietat: la Llei catalana 13/1990, de l’acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge. Comparació amb la regulació estatal.

Lliçó 10. LA COMUNITAT DE BÉNS

1. Concepte i classes de comunitat. Comunitat i societat. 2. La comunitat ordinària o per quotes: règim jurídic; l’extinció de la comunitat i la divisió de la cosa comuna. 3. Les comunitats de camps, llenyes i muntanyes: aprofitaments comuns. 4. La mitgeria: naturalesa i règim jurídic. Especial referència al Dret català. 5. Nocions sobre règims especials de copropietat. 5.1. Propietat horitzontal. 5.2 Urbanitzacions privades.

Lliçó 11. NOCIONS SOBRE LES PROPIETATS ESPECIALS

1. La propietat urbana: la legislació urbanística del sòl. 2. La propietat rústica i la forestal. 3. El règim dominical dels recursos hidràulics: aspectes jurídico-civils del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas. 4. El règim dominical dels recursos geològics: idees bàsiques. 5. La propietat intel·lectual. Línies generals del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d´abril, que aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intelectual. 6. La propietat industrial: aspectes generals de la Llei 11/1986, de 20 de març, de Patents, i la Llei 17/2001, de 7 de desembre, de Marcas.

V. ELS DRETS REALS LIMITATS
Lliçó 12. USDEFRUIT, ÚS I HABITACIÓ

1. L'usdefruit: concepte, funció i diferents modes de constitució. La Llei 13/2000, de 20 de novembre, de regulació dels drets d'usdefruit, d'ús i habitació. Comparació amb la regulació del CC. 2 Subjectes i objecte de l’usdefruit. 3. Facultats i obligacions de l'usufructuari i del nu propietari. 4. L'extinció de l'usdefruit: causes i liquidació de la relació usufructuària. 5. Els usdefruits especials. Usdefruit de boscos. 6. Els drets d'ús i habitació.

Lliçó 13. EL DRET D'APROFITAMENT PER TORNS DE BÉNS IMMOBLES D'ÚS TURÍSTIC

1. Concepte. 2. Configuració jurídica. 3. Règim a la Llei 42/1998, de 15 de desembre, sobre derechos de aprovechamiento por turno de bienes inmuebles de uso turístico y normas tributarias.

Lliçó 14. LES SERVITUDS

1. El dret real de servitud a la Llei 22/2001, de 31 de desembre: concepte, naturalesa, característiques i classes. 2. La constitució de les servituds. Comparació amb la regulació estatal. 3. L'estructura de la relació jurídico-real de servitud. 4. Modificació i extinció de les servituds. 5. Breu descripció de les servituds típiques.

Lliçó 15. EL DRET REAL DE CENS. EL DRET DE SUPERFÍCIE

1. El dret real de cens a la Llei 6/1990, de 16 de març, de censos: concepte, varietats i significat econòmic. Comparació amb la regulació estatal. 2. Règim jurídic. 3. L’extinció: en especial, la redimibilitat del cens. 4. El dret de superfície i altres drets anàlegs.

Lliçó 16. ELS DRETS REALS D’ADQUISICIÓ

1. Els drets reals d'adquisició: concepte, naturalesa, característiques i funció econòmica. 2. Classes i efectes. 3. El retracte legal: supòsits, termini i formes d'exercici. 4. Drets d'adquisició d'origen convencional: tempteig i retracte. El dret d'opció. 5. La col·lisió entre els drets reals d'adquisició. Criteris d'ordenació.

Lliçó 17. ELS DRETS REALS DE GARANTIA. EN ESPECIAL, LES GARANTIES MOBILIÀRIES

1. Els drets de garantia. Concepte, naturalesa i funció econòmica. 2. Constitució. Atipicitat de les garanties reals. 3. Garanties reals mobiliàries i immobiliàries. La hipoteca mobiliària i la penyora sense desplaçament. 4. La Llei 19/2002, de 5 de juliol, de drets reals de garantia. Comparació amb la regulació estatal. 4.1 El dret de retenció. 4.2 La penyora. 5. L’anticresi.

Segona part

Hipoteca immobiliària i Dret immobiliari registral 

VI. HIPOTECA IMMOBILIÀRIA

Lliçó 18. LA HIPOTECA IMMOBILIÀRIA (I)

1. La hipoteca immobiliària: concepte i naturalesa. 2. Els subjecte passiu de la hipoteca. 3. Objecte de la hipoteca. 3.1. Drets hipotecables i drets no hipotecables. 3.2. L'extensió objectiva de la hipoteca. Principi d'especialitat. 4. La hipoteca voluntària: constitució. 5. Tipus especials d'hipoteca i hipoteques legals.

Lliçó 19. LA HIPOTECA IMMOBILIÀRIA (II)

1. Vicissituds de la hipoteca. 1.1 Cessió del crèdit hipotecari. 1.2 Transmissió de la finca hipotecada. 1.3 Subrogació de préstecs hipotecaris. 2. Fase de seguretat: l’acció de devastació. 3. Fase d'execució: procediments de realització de valor de la hipoteca. 4. L'extinció de la hipoteca: causes.

VII. DRET IMMOBILIARI REGISTRAL
Lliçó 20. EL DRET IMMOBILIARI REGISTRAL

1. El Dret immobiliari registral. 1.1. La publicitat registral: estàtica i dinàmica dels drets. 1.2. Concepte de publicitat, naturalesa, objecte i finalitat. 2. El Registre de la Propietat. 2.1. Formulació del seu concepte. 2.2. Els sistemes registrals. 3. El sistema registral espanyol. 3.1. Formació històrica i legalitat vigent. 3.2. La Llei Hipotecària i el Codi Civil. 4. Principis formals. La salvaguarda judicial dels assentaments registrals.

Lliçó 21. LA BASE FÍSICA DEL REGISTRE

1. La finca com a objecte del Registre de la Propietat. 1.1. Finca material i finca registral. La finca en el Registre: immatriculació i inscripció. 1.2. Identificació i descripció de la finca. 1.3. Tipus de finques: finques normals i especials. 2. Les modificacions de la finca i rectificacions en al seva descripció. 2.1. Inscripció d'excés de cabuda. 2.2. Declaració d'obra nova. 2.3. Agrupació, agregació, segregació i divisió de finques.

Lliçó 22. INSCRIPCIÓ DE TÍTOLS I PUBLICITAT DE DRETS I DE SITUACIONS JURÍDIQUES

1. Objecte de la inscripció i objecte de la publicitat. 2. Els títols inscriptibles: objecte formal d'entrada en el Registre de la Propietat. 2.1. Les resolucions judicials. 3. Drets inscriptibles i no inscriptibles.

Lliçó 23. EL PROCEDIMENT D'IMMATRICULACIÓ

1. La immatriculació: distinció entre la immatriculació i operacions immatriculadores. 2. Mitjans de immatriculació: enumeració. 2.1. L'expedient de domini. 2.2. El títol públic. 2.3. Les certificacions de domini. 3. La doble immatriculació. 4. L'expedient d'alliberament de càrregues i gravàmens.

Lliçó 24. PROCEDIMENT REGISTRAL

1. Concepte, fases i naturalesa del procediment registral. 2. Iniciació del procediment registral. 2.1. El principi de rogació. 2.2. La titulació ordinària. 2.3. El requisit del tracte successiu. 2.4. L'assentament de presentació. El tancament registral.

Lliçó 25. LA INSCRIPCIÓ

1. Els assentaments registrals i la inscripció. 2. Classes d'inscripció. 2.1. Inscripcions declaratives. 2.2. Inscripcions constitutives. 2.3. Inscripcions obligatòries. 3. Inscripció, tradició i causa. 4. Inscripció, prioritat i rang. El principi de prioritat registral. 

Lliçó 26. EFICÀCIA DE LA CONSTÀNCIA REGISTRAL

1. La presumpció d'exactitud del Registre. Formulació, característiques i àmbit. El principi de legitimació. 2. La càrrega d'impugnar l'assentament. 3. La terceria registral. 4. Possessió i Registre. En particular, les presumpcions possessòries: anàlisi dels arts. 35 i 38 LH. 5. L'anomenada acció real registral de l'art. 41 LH. 

Lliçó 27. LA PROTECCIÓ DEL REGISTRE

1. La protecció del Registre: sistema espanyol. El concepte de tercer. El principi de fe pública. 2. Protecció a l'aparença i inoponibilitat. Els arts. 34 i 32 de la Llei Hipotecària. 3. Els actes nuls. L'art. 33 de la Llei Hipotecària. 4. La usucapió i el Registre de la propietat.

Lliçó 28. ALTRES ASSENTAMENTS REGISTRALS

1. L'anotació preventiva. 1.1. Concepte i característiques. 1.2. Enumeració i classificació. 2. Les mencions registrals. 3. Les notes marginals.

Lliçó 29. EXTINCIÓ I RECTIFICACIÓ DELS ASSENTAMENTS REGISTRALS

1. L'extinció dels assentaments registrals. 1.1. Per inscripció de la transferència del domini o dret real. 1.2. Per caducitat. Concepte i característiques. A) Caducitat d'algunes inscripcions. B) Caducitat de les anotacions preventives. 1.3. Per conversió. Concepte i característiques. 1.4. La renúncia o desistiment. 2. Nul·litat dels assentaments registrals. 2.1. Nul·litat material (en el títol). 2.2. Nul·litat formal o error. 3. La cancel·lació. 3.1. Concepte i característiques. 3.2. Causes i classes de cancel·lació. 4. Inexactitud, nul·litat i rectificació.

 
Bibliografia  


I. Bibliografia

José Luis LACRUZ / Francisco de Asís SANCHO / Agustín LUNA / Jesús DELGADO / Francisco RIVERO y Joaquín RAMS, Elementos de Derecho civil, Tom III, Derechos reales,

Vol.1. Posesión y propiedad, Madrid, Dykinson, 2000.

 

Vol.2. Derechos reales limitados. Situaciones de cotitularidad, MAdrid, Dykinson, 2000.

José Luis LACRUZ / Francisco de Asís SANCHO / Agustín LUNA / Jesús DELGADO / Francisco RIVERO y Joaquín RAMS , Elementos de Derecho civil,

 

          Tom III bis,  Derecho Inmobiliario Registral, Madrid, Dykinson, 2001.

Luis DIEZ-PICAZO, Fundamentos de Derecho civil patrimonial,

Vol. 3, Las relaciones jurídico-reales. El Registro de la Propiedad.La posesión, 5a. ed., Madrid, Civitas, 1996.

Carlos LASARTE, Principios de Derecho civil.

Tom IV.Propiedad y derechos reales de goce, 4a.ed., Madrid/Barcelona, Marcial Pons, 2002.

Tom V. Derechos reales y Derecho hipotecario, 3a.ed., Madrid/Barcelona, Marcial Pons, 2002.

Lluís PUIG FERRIOL / Encarna ROCA TRIAS, Institucions del Dret Civil de Catalunya.

Vol 1. Introducció i part general. Obligacions i contractes. Drets reals, 5a. ed., València, Tirant lo Blanch, 1998.

Altres obres

Manuel ALBALADEJO GARCIA, Derecho civil, Tom III, Derecho de bienes,

Vol. 1 Derecho de bienes. Parte general y derecho de propiedad, 9a.ed., Barcelona, J.M.Bosch, 2001.

 

Vol.2 Derechos reales en cosa ajena y Registro de la propiedad, 8a.ed., Barcelona, J.M.Bosch, 1994.

Luis DÍEZ-PICAZO/ Antonio GULLÓN, Sistema de Derecho civil,

Tom III, Derecho de cosas. Derecho inmobiliario registral, 7a.ed., Madrid, Tecnos, 2001.

José Manuel GARCÍA GARCÍA, Derecho inmobiliario registral o hipotecario,

Tom I, II, III i V, Madrid, Civitas, 1988, 1993, 2003 i 1999, respectivament.

MINISTERIO DE JUSTICIA, Comentario del Código civil, 2 vols., 2a.ed., Madrid, Ministerio de Justicia, 1993.

Rodrigo BERCOVITZ RODRÍGUEZ-CANO (Coord.), Comentarios al Código civil, Elcano, Aranzadi, 2001.

Ramón Mª ROCA SASTRE, / Luis ROCA-SASTRE MUNCUNILL, Derecho Hipotecario,

Toms I, II, III, 8a.ed., Barcelona, J.M.Bosch, 1995.

Toms IV, V i VI, 8a.ed., Barcelona, J.M.Bosch, 1997.

Toms VII, VIII i IX, 8a.ed., Barcelona, J.M.Bosch, 1998.

Suplement, 1a.ed., Barcelona, J.M.Bosch, 1999.

Ferran BADOSA COLL (Coord.), Compendi de Dret civil català,  Madrid, Edicions Universitat de Barcelona-Marcial Pons, 1999.

Antonio MANZANO SOLANO, Derecho registral para iniciación y uso de universitarios, Madrid, Colegio Nacional de Registradores de España, 1991.

II. Legislació

1. Codi Civil i Legislació Hipotecària. Edicions actualitzades de l’any 2003. Són recomanables les edicions publicades per les editorials Tecnos o Civitas.

2. Legislació Civil Catalana. Edició preparada per Joan EGEA FERNÀNDEZ i Josep FERRER RIBA, 10a, Barcelona, EUB, 2001.

3. La legislació civil catalana i gran part de normes civils estatals es poden consultar també a Internet, a la Pàgina del Projecte Norma Civil, que coordina l’Àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona. L’adreça és: http://civil.udg.edu/normacivil/

 
Mètodes docents  

Classes teòriques i pràctiques

L'alumne assistirà tant a les classes teòriques com a les pràctiques amb una edició actualitzada del Codi Civil i de la Legislació Civil Catalana, a més, si escau, de la Legislació Hipotecària.

Les pràctiques consistiran en la realització d’un mínim de 6 treballs, que es presentaran per escrit, es comentaran durant una hora de classe i la nota dels quals formarà part de la nota final de l’assignatura (entre 1 i 2 punts sobre la nota final, sempre que hagin resultat avaluats positivament almenys 4 pràctiques).

 

Proposta de desenvolupament

 

La docència s'organitza en funció del nombre de crèdits de l'assignatura. En les seves exposicions, els professors seguiran el programa de l'assignatura i organitzaran la docència d'acord amb ell. L'alumne s'examinarà sempre de tot el programa.

 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

L'avaluació es durà a terme mitjançant una prova final que constarà de tres blocs:

1) Un primer bloc de preguntes tipus test de resposta múltiple. Les respostes errònies no puntuen negativament.

2) Un segon bloc de preguntes curtes, amb la possibilitat que se'n pugui triar algunes (p. ex. sis preguntes a triar entre vuit). Aquestes preguntes es desenvoluparan en una extensió màxima d'una cara de full.

3) Dues preguntes tipus tema, sense possibilitat de triar, i que s'hauran de desenvolupar detalladament sense límit d'espai. Eventualment, una d'aquestes preguntes es podrà substituir pel desenvolupament d'un cas pràctic.

Per qualificar l'examen es fa un ponderació global de les diverses parts. Aproximadament, cada part compta 1/3, però una qualificació molt baixa en una part o una part en blanc repercuteix negativament en la nota global. A la inversa, si s'obté una qualificació molt elevada en dues parts, una qualificació lleugerament més baixa en la tercera no repercuteix negativament en la nota global. A més, es tindrà present la nota dels treballs pràctics realitzats (màxim dos punts de la nota final).

Es realitzarà una prova parcial amb caràcter alliberatori, l’estructura de la qual serà la mateixa que la de la prova final.

 
Informació addicional  

 
Llengua de les classes  

Català