Universitat de Girona

Programa de l'assignatura

Curs 2003-04

3104DR0014 DRET PENAL II


Objectius  

1. Consideracions prèvies

Per a l'estudi dels delictes en concret s'ha optat per dividir-los en dues categories: delictes que protegeixen els béns jurídics bàsics del sistema i delictes que protegeixen béns jurídics col·lectius. Tanmateix, l´ àrea de Dret Penal ofereix assignatures optatives destinades a l´ estudi més específic de alguns tipus de delictes: Empresa i Dret Penal i Administració Pública i Dret Penal.

Els delictes inclosos dins de la primera categoria són aquells que, en termes generals, històricament s'ha identificat al dret penal, com els delictes d'homicidi, lesions, avortament, etc. A partir d'ells s'ha elaborat la teoria penal. Ells han donat origen als problemes de causalitat, de formes imperfectes d'execució, de participació, etc. i són els de major importància quantitativa en els afers diaris del sistema penal.

En canvi, els delictes contra els béns jurídics col·lectius, en contrast amb els anteriors, són delictes que podríem qualificar com a "moderns". Constitueixen noves formes de criminalitat. Són el producte de la criminalització dels nous conflictes que ha portat l'evolució del model social. En ells no es plantegen els mateixos problemes que es presenten als anteriors. La seva tipificació sol ser la dels delictes de perill i ja no es tracta d'establir la lesió efectiva d'un bé jurídic per a la determinació de l'injust, sinó que n'hi ha prou amb la constatació d'un perill per a un bé jurídic. Respecte d'això, resulta discutible si poden admetre's formes imperfectes d'execució. Podem afirmar que aquestes noves formes de criminalitat i la seva tècnica de tipificació estan donant lloc a una nova teoria penal , la qual es troba a les fases inicials del seu desenvolupament.

Per això hem optat per fer aquesta distinció. Seria desitjable, això sí, que aquesta assignatura, per la seva complexitat i per l'exigència que planteja tenir coneixements també d'altres assignatures jurídiques, es pogués impartir en els darrers cursos.

2. Objectius específics

Els objectius fonamentals d'aquest curs estan relacionats amb el coneixement concret dels delicte. I té com a objectius més específics els següents:

a) Conèixer les diverses figures delictives i els diversos elements que les estructuren.
b) Poder determinar les conseqüències juridicopenals en qualsevol supòsit de fet, identificant les normes que seran aplicades.
c) Relacionar i combinar adequadament els principis i criteris que l’alumne ha après en el curs passat, per a la resolució adequada dels problemes.
d) Tenir capacitat per realitzar una presentació sintètica dels problemes i de la seva resolució en funció de les diverses teories, argumentant raonadament la seva posició.
e) L'alumne, a més de la seva actitud crítica, haurà de mostrar la seva capacitat creativa i imaginativa i la seva capacitat d’abstracció.
f) Finalment, haurà de mostrar la seva habilitat per a la resolució dels casos, entre altres: el coneixement i l’aplicació de la metodologia, la capacitat d'identificar i classificar els problemes i l'eficiència amb què desenvolupa aquesta tasca.

 

 
Prerrequisits  

 
Contingut (Programa)  

 

Programa teòric

 

PRIMERA PART.

 

PROTECCIÓ DELS BÉNS JURÍDICS BÀSICS PER A L’EXISTÈNCIA DEL SISTEMA SOCIAL.

 

Lliçó 1
Noció de la part especial del Codi Penal. El bé jurídic com a criteri de classificació i jerarquització dels delictes: delictes contra les bases de l’existència del sistema social i delictes contra el funcionament del sistema social: béns jurídics col·lectius, béns jurídics institucionals i béns jurídics de control.

 

  1. Els delictes contra la vida

 

Lliçó 2
Delictes contra la vida humana independent. Homicidi i assassinat. Inducció i cooperació al suïcidi. L’eutanàsia.

 

Lliçó 3
Delictes contra la vida humana dependent. Avortament. Lesions al fetus.

 

B) Delictes contra la salut individual

 

Lliçó 4
Lesions. Baralla tumultuària. Violència domèstica o familiar. El consentiment en les lesions.

 

C) Delictes contra la llibertat i la seguretat de les persones

 

Lliçó 5
Delictes relatius a la manipulació genètica.

 

Lliçó 6
Delictes contra la llibertat. Detencions il·legals i segrest. Amenaces. Coaccions. Tortures i altres delictes contra la integritat moral.

 

Lliçó 7
Delictes contra la llibertat sexual. Agressions sexuals. Abús sexual. Assetjament sexual. Exhibicionisme i provocació sexual. Delictes relatius a la prostitució. Disposicions comunes.

 

Lliçó 8
Delictes contra la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili. Descobriment i revelació de secrets. Violació de domicili, domicili de persona jurídica i establiment obert al públic.

 

Lliçó 9
Delictes contra la seguretat. Abandó de família, menor i incapaç. No pagament de prestació econòmica. Utilització i tràfic de menors per a la mendicitat. Omissió del deure de socors. Afebliment del deure de custòdia. Inducció d’un menor a l’abandonament del domicili.

 

D) Delictes que afecten als subjectes en les seves relacions socials

 

Lliçó 10
Delictes contra l’honor. Calúmnia. Injúria. L’exceptio veritatis en  la calúmnia i en les injúries. Disposicions generals.

 

Lliçó 11
Delictes contra l’estat civil. Matrimonis il·legals Suposició de part. Alteració de la paternitat, estat i condició del menor.

 

E) Delictes contra  el patrimoni

 

Lliçó 12
Furt. Robatori. Robatori amb força en les coses. Robatori amb violència o intimidació en les persones. Extorsió. Robatori i furt de vehicles de motor. Usurpació.

 

Lliçó 13
Estafa. Apropiació indeguda. Encobriment amb ànim de lucre i receptació. Defraudacions de fluid elèctric i anàlogues.

 

Lliçò 14

Delictes contra la propietat intel·lectual. Danys.

 

SEGONA PART.

 

PROTECCIÓ DE BENS JURÍDICS COL·LECTIUS.

 

Lliçó 15

Els béns jurídics col·lectius. Concepte. Tècniques de tipificació en la protecció dels béns jurídics col·lectius, institucionals i de control.

 

Lliçó 16

Delictes contra l'ordenació territorial, el patrimoni històric, els recursos naturals i el medi ambient. El dret espanyol. Responsabilitat administrativa i penal. Especial consideració a la protecció del medi ambient. Dret penal internacional del medi ambient: danys fronterers i la protecció del mar.

 

Lliçó 17

Delictes contra la salut pública. Delictes relatius a substàncies nocives. Delictes relatius a medicaments. Delictes relatius a aliments. Delictes relatius a drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotròpiques: a) dimensions socioculturals de la droga; b) la internacionalització del control penal de la droga. La situació abans i després de la Convenció de Viena del 1988; c) situació actual i tècniques legislatives. El moviment despenalitzador; d) el Codi Penal espanyol i la droga.

 

Lliçó 18

Delictes relatius a l'energia nuclear i les radiacions. Delictes d'estralls i incendi. Delictes contra  la seguretat del tràfic. L'omissió del deure d'impedir determinats delictes o de posar-los  en coneixement de l'autoritat. Delicte contra la funció pública de la propietat.

 

Lliçó 19

Delictes contra la Constitució. Delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Discriminació i provocació a la discriminació. Manifestació i associació il·lícita. Delictes contra la llibertat de consciència.

 

Lliçó 20

Delictes comesos per funcionaris públics contra les garanties i drets constitucionals i contra el seu exercici. Delictes contra la llibertat: entrega il·legal de la causa. Detenció il·legal. Incomunicació il·legal. Sancions i privacions il·legals o tracte rigorós innecessari, en presó o centre de correcció de menors. Delictes contra la inviolabilitat domiciliària: pràctica il·legal de violació de domicili. Delictes contra la inviolabilitat de la correspondència: pràctica il·legal de violació del secret de les comunicacions.

 

Lliçó 21

Delictes comesos per funcionaris públics contra les garanties i els drets constitucionals i contra el seu exercici (cont.). Delicte contra els drets del detingut: impedir l'assistència lletrada i no informar-lo dels seus drets. Delictes contra l'exercici de la llibertat d'expressió i difusió informativa, contra l'exercici de la llibertat de reunió i manifestació, contra l'exercici de la llibertat d'associació. Expropiació il·legal. Delicte contra el lliure exercici dels drets cívics. Especial referència a la tortura i el turment.

 

Lliçó 22

Delictes contra la fe pública. Falsedats. Concepte i requisits de la  falsedat. Falsificació de segells de Correu o efectes timbrats. Falsificació de moneda. Falsificació de documents de crèdit i efectes comuns. Falsificació de documents. Falsificació de documents públics, oficials i mercantils i dels despatxos telegràfics. Falsificació de documents privats. Falsificació de certificats. Disposicions comunes. Falsedats personals. Usurpació de funcions i qualitat. Ús indegut  de noms, vestits, insígnies i condecoracions.

 

Delictes que afecten als béns jurídics institucionals

Lliçó 23

Delictes contra l'Administració pública. Delictes dels funcionaris públics en l'exercici dels seus càrrecs. Concepte de funcionari. Prevaricació del funcionari públic en general. Nomenaments il·legals. Abandonament del destí i omissió del deure de perseguir els delictes. Desobediència i denegació d'auxili. Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets. Delictes contra l'Administració pública (cont.). Suborn. Tràfic d'influències. Malversació. Fraus i exaccions il·legals. Negociacions i activitats prohibides als funcionaris i abusos en l'exercici de la seva funció.

 

Lliçó 24

Delictes contra l'Administració de justícia. Prevaricació judicial, tipicitat dolosa i imprudent. Omissió del deure d'impedir o perseguir determinats delictes. L'encobriment. Realització arbitrària del propi dret. Acusació i denúncia falses. Simulació del delicte. Fals testimoni. Obstrucció del procés i deslleialtat professional. Afebliment de condemna i afavoriment de l'evasió.

 

Delictes contra els béns jurídics de control

 

Lliçó 25

Delictes contra la seguretat interior de l'Estat. Consideracions generals. Delictes contra la divisió de funcions, contra l'organització institucional de l'Estat i la divisió de poders. Delictes contra el cap d'Estat i el seu successor. Delictes contra les Corts Generals o l'Assemblea Legislativa Autonòmica. Delictes contra altres organismes de la nació. Delictes contra la forma de govern: rebel·lió i sedició. Delictes contra les autoritats, els seus agents i funcionaris  públics; atemptat, resistència i desobediència. Delictes contra la pau i l'ordre públic. Tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions i explosius. La consideració al Codi Penal del terrorisme.

Lliçó 26

Delictes contra la seguretat exterior de l'Estat. Delictes de traïció. Ultratges a Espanya o les comunitats autònomes. Delictes que comprometen la pau o la independència de l'Estat. Delictes relatius a la defensa nacional. Delictes  contra  el deure de prestació del servei militar. Delictes contra la comunitat internacional. Delictes contra el dret de gents. El genocidi. Delictes contra les persones i els béns protegits en conflictes armats.
 

 

 
Bibliografia  


 

1. Bibliografia bàsica

 

COBO DEL ROSAL, M. (2000) Curso de Derecho Penal Español. Parte Especial. II vols. Marcial Pons.

Madrid.

DÍEZ RIPOLLÉS, J.L ; GRACIA MARIN, L.; LAURENZO COPELLO, P. Comentarios al Código Penal I. Tirant lo Blanc. València. 1997.

QUINTERO OLIVARES, Q. (director). Comentarios al Nuevo Código Penal. Aranzadi. Madrid. 2001.

2. Altres obres recomanades

 

BAJO FERNANDEZ, M. Compendio de Derecho Penal. Parte Especial. Vol. II. 1997.

MARTÍNEZ-BUJÁN PÉREZ, Carlos, Derecho penal económico: parte general. Tirant lo

Blanch, 1998.

Derecho penal económico: parte especial. Tirant lo Blanch, 1999.

 

MUÑOZ CONDE, F. Manual de derecho penal. Parte especial. 1999. 12ª ed.

QUERALT, J. J. Manual de derecho penal. Parte especial. 1997 . JM Bosch

QUINTERO OLIVARES, G i altres. Manual de derecho penal. Parte especial. 1997. Aranzadi

RODRIGUEZ MOURULLO G. I altres. Comentarios al Código Penal. 1997. Civitas

RODRIGUEZ RAMOS, L. Derecho Pena.l Parte Especial. 1996-1997

VIVES ANTON, T. i altres. Comentarios al Código Penal. 2 vol. 1996. Tirant lo Blanch

 

Bibliografia addicional: la bibliografia específica dels diversos temes s'indicarà en les diferents sessions.
 

 

I1. Legislació

- Ley Orgáncia 10/1995 de 23 de noviembre, del Codigo Penal

- Ley Orgánica 5/2000 de 12 de enero. Regula la responsabilidad penal de los menores.

 

    • Real Decreto 690/1996 de 26 de abril. Establece las circunstancias de ejecución de las penas de trabajo en beneficio de la comunidad y arresto de fin de semana.

 

- Ley Orgánica 6/1985 de 1 de julio, del Poder Judicial.

 

- Constitución española

 

- Ley Orgánica 1/1979 de 26 de septiembre. Ley General Penitenciaria.

 
Mètodes docents  

Classes teòriques:

Els objectius proposats en aquest curs, centrats fonamentalment en el coneixement i la comprensió, requereixen un debat intens i permanent sobre els diversos aspectes, la qual cosa determina els mecanismes docents que s´han d´utilitzar, sempre condicionats pels recursos materials i humans existents. Aquests mecanismes són:

  1. Les lliçons explicatives.

    Les temàtiques més complexes del programa tindran una lliçó explicativa, les quals es desenvoluparan amb un desitjable grau de participació activa per part dels alumnes. En aquestes sessions, que es desenvolupen dins de l´aula, es donaran les explicacions pertinents i es faran esquemes i interrelacions per obtenir una contextualització adequada. Com que aquests elements són bàsics per a la comprensió i el desenvolupament de la resta de la matèria, les primeres lliçons hauran de permetre al professor saber el nivell de coneixements que tenen els alumnes sobre els conceptes i principis que s´han de desenvolupar, per poder trobar un punt de partida comú. D´altra banda, haurà de promoure exercicis de participació que permetin veure el seu grau de comprensió i exercicis d´aplicació dels coneixements obtinguts.

     

  2. Les tutories.

Per tal de donar suport a les lliçons, des del començament ha de crear-se la necessitat de les tutories com a una eina fonamental, tant per una adequada comprensió de la matèria com per a la resolució de casos pràctics.

 

Classes pràctiques:

Amb el treball pràctic es tracta de que l´alumne associí l´explicació abstracta de la teoria amb els fets del món real i que s´exerciti en l´anàlisi científic dels fets i a fonamentar racionalment les seves conclusions. Però, a més, la classe pràctica té un altre objectiu: l´alumne entendrà amb més facilitat els conceptes abstractes que s´utilitzen en la teoria del delicte i que, al nostre entendre, han fet que aquesta teoria s´hagi transformat en un objecte en si mateix i que s´hagi oblidat que abans que res és una teoria amb una gran eficàcia pràctica, ja que permet establir, amb un ample marge de seguretat, si una conducta del món real té conseqüències jurídico-penals. Precisament per això és una gran teoria. És una gran teoria perquè té una gran eficàcia pràctica.

Per tal de desenvolupar aquesta tasca es compta amb els mecanismes següents:

  1. Sessions pràctiques:

    L´aprenentatje i l´habilitat per a la resolució de casos exigeix la realització de sessions pràctiques que, comptant amb el suport de diversos mecanismes docents, permetin que l´alumne s´enfronti a debats, documentant-se prèviament, sobre diverses matèries. En els debats l´alumne haurà d´argumentar i fonamentar les seves consideracions. Aquestes pràctiques hauran de potenciar la comprensió dels diversos àmbits d´intervenció punitiva de l´Estat, generalment desfigurada per la informació. La realització d´aquestes pràctiques ve condicionada pels recursos materials i humans disponibles.

    Aquestes sessions pràctiques es fan en l´aula, dintre de l´horari programat una hora un cop a la setmana, i amb el professor encarregat dels crèdits pràctics. Malauradament, no hi ha mitjans materials, ni humans per poder fer-ho en grups petits per tal de que les classes pràctiques siguin fructíferes, per això, s´imparteixen tenint en compte els mitjans disponibles, amb la millor voluntat i de la millor manera possible.

     

  2. Programes complementaris de pràctiques:

Per tal de paliar les mancances indicades i d´oferir un treball pràctic en millors condicions, i dins de l´esforç que l´àrea de Dret Penal ve realitzant en l´àmbit de la innovació docent, enguany s´ofereixen tres programes de pràctiques diferents i complementaris: a) programa de pràctiques amb estudiants col.laboradors; b) programa de judicis simulats i c) programa de pràctiques en la web.

  1. PROGRAMA DE PRÀCTIQUES AMB ALUMNES COL.LABORADORS

Per tal de aprofundir en l´anàlisi de casos pràctics, l´Àrea de Dret Penal ve desenvolupant des de fa ja més de cinc anys un programa de pràctiques amb la col.laboració dels alumnes que hagin superat l´assignatura amb un notable.

-Objectius.

Els objectius d´aquest programa són:

  • En primer lloc, intentar reduir els problemes que implica treballar amb una metodologia pràctica en grups amb molta gent. Poder reduir els grups de treball a grups de 20 o 25 persones donant, així, l´oportunitat als alumnes de tenir un control més adequat del seu treball en les pràctiques.

  • D´altre banda, donar la oportunitat de continuar aprofundint i consolidant els seus coneixements als alumnes que s´han destacat en l´assignatura.

Per aconseguir aquests objectius els col.laboradors no podran tenir grups superiors a 20 persones.

 

  • Justificació.

L´experiència acumulada en aquests darrers 4 anys ens ha demostrat que aquest esforç va contribuir notablement en els resultats d´aprofitament de l´ assignatura per part dels alumnes. Tenint un indicador mitja del 70 % dels aprovats dels crèdits pràctics.

Això es degut a que durant tot el crus aquestes persones tenen l´oportunitat de discutir i revisar el seu treball amb persones que, d´una banda tenen un major coneixement del cas (donat que abans ho han discutit i treballat amb el coordinador de les pràctiques) , i de l´altre es senten més a prop que del professor, la qual cosa permet fer més lliurement preguntes i comentaris.

 

CALENDARI DE PRÀCTIQUES AMB COL.LABORADORS

PRIMERA PRÀCTICA

Setmana del 11 al 15 de novembre 2002: Resolució de la primera pràctica amb col.laboradors.

SEGONA PRÀCTICA

Setmana del 17 al 21 de febrer 2003: Resolució de la segona pràctica amb col.laboradors

TERCERA PRÀCTICA

Setmana del 12 de maig 2003: Resolució de la tercera pràctica amb col.laboradors.

 

AVALUACIÓ DE LES PRÀCTIQUES AMB COL.LABORADORS

Aquest any, a l´igual que l´any passat, les pràctiques amb col.laboradors seran obligatòries, en el ben entès que formen part de la nota final de l´alumne, i no com fins ara, que suposaven per l´alumne la possibilitat d´aconseguir un punt addicional a la nota de l´exàmen pràctic.

L´avaluació es farà de forma conjunta entre el col.laborador responsable i el professor de l´assignatura. Per la superació d´aquesta part pràctica de l´assignatura serà requisit indispensable que l´alumne faci totes les pràctiques i les lliuri al col.laborador. La resolució haurà d´assolir un cert nivell. També serà necessari que l´alumne participi activament en la seva resolució el dia de la reunió amb els col.laboradors.

 

b) JUDICIS SIMULATS EN L´AULA TOMÁS MIERES.

-Objectius:

A més dels objectius propis del treball de casos pràctics, aquesta activitat està dirigida fonamentalment a:

  • Habituar a l´alumne a parlar en públic.

  • Preparar a l´alumne a ubicar-se i actuar en una vista oral

  • Habituar a l´alumne a utilitzar amb precisió el llenguatge jurídic.

 

- Justificació

Amb aquest nou programa es tracta d´aprofundir no només en la resolució de casos pràctics sinó i fonamentalment fer enfásis en l´expressió oral i l´actuació pròpia d´una vista oral. Un excel.lent informe pot veure´s totalment perdut amb una exposició dolenta del mateix. Per això, hem decidit fer un esforç encaminat a que un dels casos que han de treballar es faci mitjançant una presentació oral del mateix.

  • Metodologia

Per grups d´alumnes es tracta de reproduir, amb tot el rigor possible, un judici. En principi, es tractaria de fonamentar el treball en expedients reals. Els diferents grups treballaran amb aquest expedient fent els escrits i les qüestions corresponents a cada part i desprès actuaran en la vista oral. S´intentarà que el tribunal estigui integrat per Magistrats i professors de l´àrea.

 

CALENDARI DE LA RESOLUCIÓ DE JUDICIS SIMULATS

  • Setmana del 14 al 18 de gener 2003: lliurament de documents relatius al judici simulat

  • Dimarts 1 d´abril de 2003: realització del judici simulat (grups 1,2 i 3)

  • Dimarts 8 d´abril de 2003: realització del judici simulat (grups 4,5 i 6)

  • Dimarts 29 d´abril de 2003: realització del judici simulat (grups 7,8,9 i 10)

 

 AVALUACIÓ DELS JUDICIS SIMULATS

La realització dels judicis simulats es obligatòria, en el benentès que forma part de la nota pràctica final de l´alumne. L´avaluació la farà el professor responsable del grup el mateix dia de la realització del judici en atenció a la forma i contingut de l´exposició dels alumnes.

 

c) PROGRAMA DE PRÀCTIQUES A LA WEB

 

-Objectius:

A més dels objectius propis del treball de casos pràctics, aquesta activitat està dirigida fonamentalment a:

  • Els nous mitjans tecnològics ofereixen noves possiblitats als alumnes per tal d´aprofundir en els seus coneixements. Per això, l´àrea de Dret Penal ha desenvolupat un programa de casos pràctics a la web, on l´alumne podrà fer casos pràctics no discutits a classe i alhora auto-avaluar-se.

  • Permet als alumnes fer des de fora de l´aula i en l´horari que més li convingui treballar els casos pràctics.

  • Tenir un instrument amb autoavaluació per tal de treballar individualment les pràctiques.

 

  • Justificació:

 

La densitat de la matèria teòrica que l´alumne ha d´aprendre en Dret Penal I i la manca dels recursos personals necessaris aconsella que els alumnes puguin tenir al seu abast un mitjà d´autoevaluació per tal de comprovar periòdicament el seu nivell, detectant així carències en algunes parts del temari. I alhora puguin també fer pràctiques addicional a les fetes en classe per tal d´aprofundir en els seus coneixements.

Aquesta eina és útil tant pels alumnes que per algun motiu no han pogut treballar alguna pràctica en classe o pels alumnes que vulguin realitzar per la seva banda casos pràctics amb un instrument d´autoevaluació que els indiqui el nivell d´aprofitament de l´aprenentatge.

 

  • Metodologia:

Es tracta de que l´alumne tingui a la seva disposició com a eina per l´aprofundiment en l´estudi i anàlisis de casos pràctics, un programa de pràctiques virtual que trobarà a la web de la Facultat de Dret. En aquesta web hi hauran una sèrie de casos pràctics per solucionar. L´avaluació d´aquestes pràctiques es farà automàticament mitjançant un qüestionari que haurà de contestar-se.

Aquesta activitat compta amb la tutorització, directa o via correu electrònic, del professor responsable.

 

CALENDARI DE LES PRÀCTIQUES WEB

OCTUBRE:

  • 2ª. Setmana: Integració dels grups de pràctiques.

 

PRIMERA PRÀCTICA:

  • Setmana del 25 a 29 de novembre de 2002: Primera pràctica a la web

SEGONA PRÀCTICA:

  • Setmana del 13 al 17 de gener 2003: Pràctiques a la web

TERCERA PRÀCTICA:

  • Setmana del 10 al 14 de març 2003: pràctiques a la web

 

En principi, el GRUP A farà les pràctiques els dimecres de 9 a 10h.; el GRUP B farà les pràctiques els dimarts de 9 a 10h: i el GRUP C els dimecres de 20h. a 21h., a l´aula d´informàtica de la Facultat de Dret.

 

AVALUACIÓ DE LES PRÀCTIQUES A LA WEB:

L´avaluació es farà mitjançant un qüestionari que els alumnes hauran de resoldre el dia de la realització de la pràctica. Aprovar aquest qüestionari és la condició per aconseguir l´avaluació positiva d´aquesta part de la nota pràctica.

 

 

CALENDARI INTEGRAT DE LES ACTIVITATS ACADEMIQUES PROGRAMADES

 

 OCTUBRE:

2ª. Setmana. Integració dels grups de pràctiques.

NOVEMBRE

- Setmana de 11 al 15: Resolució de la primera pràctica amb col.laboradors

- Setmana del 25 al 29: Primera pràctica a la web

GENER

  • Setmana del 13 al 17: lliurament de documents relatius als judicis simulats

  • Setmana del 13 al 17 : Segona pràctica a la web

FEBRER

- Setmana del 17 al 21: Resolució de la segona pràctica amb col.laboradors

MARÇ

- Setmana del 10 al 14 de març: Tercera pràctica a la web

ABRIL

  • Dimarts 1 d´abril: realització del judici simulat (grups 1,2 i 3)

  • Dimarts 8 d´abril de 2003: realització del judici simulat (grups 4,5 i 6)

  • Dimarts 29 d´abril de 2003: realització del judici simulat (grups 7,8, 9 i 10)

MAIG 

- Setmana del 12 de maig : Resolució de la tercera pràctica amb col.laboradors. 

 
Tipus d'exàmens i avaluacions  

D’acord amb la normativa vigent, l'alumne s'examinarà de tot el programa.

En les assignatures anuals es faran exàmens parcials (febrer) i finals (juny).

 

Crèdits teòrics:

L’avaluació dels crèdits teòrics es farà mitjançant un exàmen.

 

Examen (parcial) de febrer:

  • L’examen de febrer (parcial) serà del tipus d´examen de preguntes o temes a desenvolupar
  • El contingut d’aquest examen inclourà de la lliçó 1 a la lliçó 14.
  • La seva ponderació en la nota dels crèdits teòrics serà del 50%
  •  NOTA 1. Els alumnes que no aprovin el parcial, no alliberen aquesta part de l´assignatura i hauran d´examinar-se del total de l´assignatura. Sense que la nota del parcial es tingui en compte en la convocatòria del juny ni de stembre.
  • NOTA 2. Els alumnes que aprovin el parcial (amb un 5) alliberen aquesta part de l´assignatura tant pel examen de juny com pel de setembre.

 

Examen de juny:

  • L’examen de juny serà del tipus de preguntes o temes a desenvolupar.
  • El contingut d’aquest examen inclourà de la lliçó 15 a la lliçó 26 per aquells alumnes que hagin aprovat el parcial. Pels que no hagin aprovat el contingut serà la totalitat del temari.
  • La seva ponderació en la nota dels crèdits teòrics serà del 50 %
  •  NOTA 3. Les notes inferiors a 4 no es promediaran.

 

Examen de setembre:

  • L’examen de setembre serà del tipus de preguntes o temes a desenvolupar.
  • El contingut d’aquest examen inclourà de la lliçó 15 a la lliçó 26 pels alumnes que hagin aprovat el parcial. En cas contrari el contingut serà la totalitat del programa.
  • La seva ponderació en la nota (dels crèdits teòrics) serà del 50 %

  •  NOTA 4. Les notes inferiors a 4 no es promediaran.

  • NOTA 5. Els alumnes que tinguin el parcial alliberat tindran un examen en condicions semblants a les de juny.

 

Crèdits pràctics:

L’avaluació dels crèdits pràctics es farà mitjançant:

    1. Un examen. Aquest examen equival al 50 % de la nota dels crèdits pràctics.

    2. Altres (indiqueu-les): Programa amb els col·laboradors 10%;

pràctiques a la web 20%;

judicis simulats 20% de la nota dels crèdits pràctics.

 

  • L’examen corresponent als crèdits pràctics serà del tipus resolució d´un supòsit pràctic.
  • La nota total dels crèdits pràctics es correspondrà al 50 % de la nota final.

 

 

 
Informació addicional  

Els alumnes que només tinguin una part de l´assignatura per tenir adaptada l´altre part, l´ avaluació dels crédits pràctics es farà sobre la base de les activitats que corresponguin dintre del període que han de fer aquesta part de l´assignatura. En el supòsit de tenir la primera part de l´assignatura, i donat que no faran judicis simulats per estar programats al final del curs acadèmic, la part corresponent a aquesta activitat, es a dir, el 20 % dels crèdits pràctics s´inclouran dins de la nota de l´examen pràctic de febrer, que passarà a tenir un valor de 70 % dels crèdits pràctics.

 

 
Llengua de les classes  

Català