El programa de l'assignatura recull els temes que els professors de Dret comunitari considerem essencials a fi i efecte que els alumnes tinguin un coneixement bàsic de l'evolució, l'estructura i les institucions de la Unió Europea, com també de l'ordenament comunitari i de la principal jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats.

Durant el curs s'hauran d’assolir aquests objectius mitjançant el comentari i l'anàlisi dels textos que figuren a la programació pràctica de l'assignatura; treball que s'haurà de reflectir en la participació activa de l'estudiant a les classes pràctiques.

I. FORMACIÓ, COMPOSICIÓ, EVOLUCIÓ I NATURALESA JURÍDICA DE LES COMUNITATS EUROPEES.

Lliçó 1. Els primers intents d'integració europea. La Declaració de Robert Schumann. La creació de les Comunitats Europees. Les modificacions als tractats constitutius: l'Acta Única Europea; el Tractat de Maastricht; el Tractat d’Amsterdam; el Tractat de Niça. El procès actual de reforma de la Unió Europea.

Lliçó 2. Els membres de la Unió Europea. Els membres originaris. L'adhesió de nous estats membres a la Unió Europea. Condicions exigides als estats candidats. El procediment d'adhesió. L'ampliació de la Unió Europea.

Lliçó 3. Objectius de la Unió Europea: finalitats econòmiques i finalitats polítiques. El creixement i l'estabilitat econòmica: el mercat interior i la Unió Econòmica i Monetària. La política exterior i de seguretat comuna. La cooperació judicial i policial en l’àmbit penal. La cooperació reforçada.

Lliçó 4. La naturalesa jurídica de la Unió Europea. El caràcter sui generis de la Unió.  La personalitat jurídica internacional de les Comunitats Europees. L'origen convencional de la Unió i l'evolució vers una Carta Constitucional. El projecte de Constitució europea.

II. ESTRUCTURA ORGÀNICA DE LES COMUNITATS EUROPEES

Lliçó 5. L'estructura orgànica: a) evolució; b) el marc institucional únic. La distribució de competències entre les institucions comunitàries. La seu, el personal i el règim lingüístic.

Lliçó 6. El Consell de la Unió Europea: composició, organització i funcionament. El Comitè de Representants Permanents. Competències del Consell i procediments de votació per adoptar les decisions. El Consell Europeu: composició i funcions.

Lliçó 7. La Comissió. Composició. Organització i funcionament. Competències: a) el poder d'iniciativa normativa; b) la vigilància i el control del dret comunitari; c) el poder d'execució normativa: els Comitès consultius, de gestió i de reglamentació; d) el poder de negociació dels tractats internacionals.

Lliçó 8. El Parlament Europeu: Composició. Organització i funcionament: a) els grups polítics; b) l'estatut dels parlamentaris. Les competències del Parlament: a) els poders de control polític; b) els poders de consulta, deliberació i normatius (procediment de codecisió); c) els poders en l'àmbit pressupostari. El control pressupostari i el Tribunal de Comptes.

Lliçó 9. El Tribunal de Justícia. Composició: els jutges i els advocats generals. Organització i funcionament. La competència consultiva, contenciosa i prejudicial del Tribunal. El procediment davant el Tribunal de Justícia. El Tribunal de primera instància: Composició, funcionament i competències.

Lliçó 10: El Comitè Econòmic i Social. El Comitè de les Regions. El Banc Europeu d'Inversions. Els òrgans de la UEM. L'administració per agències. Les relacions interinstitucionals.

III. LA UNIÓ EUROPA I LES FONTS DE L'ORDENAMENT COMUNITARI

Lliçó 11. El principi d'atribució de competències a les Comunitats europees: a) les competències explícitament atribuïdes pels tractats constitutius; b) les competències implícites; c) les competències derivades de l'article 308 del Tractat CE. Les relacions entre les competències comunitàries i les competències dels estats membres: la subsidiarietat i la proporcionalitat. Les competències de la Unió Europea.

Lliçó 12. El sistema de fonts. Característiques de les fonts del dret comunitari. El dret originari. La revisió dels tractats constitutius.

Lliçó 13. Els principis generals de l’ordenament comunitari. Els drets fonamentals: a) construcció jurisprudencial del TJCE; b) formalització jurídica de la protecció dels Drets Fonamentals. Les decisions i sentències del Tribunal de Justícia.

Lliçó 14. Els acords internacionals de les Comunitats Europees. La competència comunitària per concloure acords internacionals. L’article 300 del TCE. La tipologia dels acords.

Lliçó 15. El dret derivat. La subordinació del dret derivat al dret originari. Els actes obligatoris previstos a l'article 249 del Tractat CE: la directiva, el reglament i la decisió. Els actes no obligatoris. Els actes sui generis i els actes atípics.

Lliçó 16. El Dret Complementari. Les decisions dels representants dels governs dels estats membres, reunits en el si del Consell. Els acords internacionals subscrits en l'àmbit de l'article 293 del Tractat CE. Els actes derivats dels pilars de cooperació: els actes de la PESC i els actes de la cooperació judicial i policial en l'àmbit penal.

IV. L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI EUROPEU

Lliçó 17. Les relacions entre l'ordenament jurídic comunitari i els ordenaments jurídics interns. Els principis d'autonomia institucional i procedimental. El deure de col·laboració.

Lliçó 18. El principi de primacia. Fonament. El principi de primacia del dret comunitari i els ordenaments jurídics dels estats membres: referència a les Constitucions dels estats membres. El dret comunitari i la llei nacional posterior.

Lliçó 19. El principi de l'efecte directe. Efecte directe i aplicabilitat directa. L'efecte directe de les disposicions del Tractat, del dret derivat i dels acords internacionals. Conseqüències del principi d'efecte directe. La responsabilitat dels estats membres per incompliment del dret comunitari.

Lliçó 20. L'atribució de competències constitucionals a les organitzacions internacionals. L'aplicació del dret comunitari a Espanya. Els problemes d'aplicació en els estats territorialment complexes.

V. EL CONTROL DE L'APLICACIÓ DEL DRET COMUNITARI : LA GARANTIA JUDICIAL DELS DRETS.

Lliçó 21. El recurs d'anul·lació: a) actes susceptibles d'ésser anul·lats; b) supòsits; c) legitimació activa i passiva. L'excepció d'il·legalitat. El recurs per omissió: a) supòsits; b) la legitimació activa i passiva. El recurs per incompliment: a) la legitimació activa i passiva; b) l'actuació de la Comissió; c) actes susceptibles d'ésser impugnats. El recurs per responsabilitat extracontractual: a) supòsits; b) legitimació activa i passiva.

Lliçó 22. La qüestió prejudicial: a) naturalesa, objecte i característiques; b) característiques dels actes objecte de la qüestió prejudicial; c) condicions per exercir el recurs prejudicial; d) procediment; e) efectes.

Lliçó 23. La complementarietat del sistema de recursos. Les diferents funcions de les jurisdiccions internes i comunitàries. El jutge intern com a jutge comunitari.

La bibliografia a la biblioteca

I. Bibliografia

ABELLÁN, V. - VILÀ B. (dir): Lecciones de Derecho Comunitario Europeo, ed. Ariel, 3a ed., Barcelona, 1998.

ANDRES SAENZ DE SANTA MARIA, M.P.; GONZALEZ VEGA, J. ; FERNANDEZ PEREZ, B. : Introducción al derecho de la Unión Europea, ed. Eurolex, 2ª ed., Madrid, 1999.

MANGAS MARTIN, A. ; LIÑAN NOGUERAS, D. : Instituciones y derecho de la Unión Europea, Tecnos, Madrid, 2002.

ALDECOA LUZARRAGA, F.: La integración europea: análisis histórico-institucional con textos y documentos: génesis y desarrollo de la Unión Europea (1979-2002), Madrid, 2002.

ANDRES SAENZ DE SANTA MARIA, M.P.: Tratado de Niza: análisis, comentarios y texto, Madrid, 2002.

DAVIES, G.: European Union Internal Market Law, Cavendish, 2002.

DÍEZ MORENO, F.: Manual de Derecho de la Unión Europea, 2ª ed., 2001.

FUENTETAJA PASTOR, J.A.; BACIGALUPO SAGESSE, M.: Las políticas de la Unión Europea. La política exterior y de seguridad común y la cooperación policial y judicial en materia penal, Madrid, 2002.

ISAAC, G.: Manual de Derecho Comunitario General (versió espanyola de Germán-Luis Ramos Ruano), 5ª ed. espanyola, ed. Ariel, Barcelona, 2000.

LINDE PANIAGUA, E.: Derecho de la Unión Europea, Colex, Madrid, 2000.

Commentaire Megret. Le Droit de la Communauté Européenne. 16 volums, Editions de l'Université de Bruxelles, Brussel.les.

OLESTI RAYO, A.: Los principios del Tratado de la Unión Europea: del Tratado de Maastricht al Tratado de Amsterdam, ed. Ariel, Barcelona, 1998.

PI LLORENS, M.: Los Derechos Fundamentales en el ordenamiento comunitario, ed. Ariel, Barcelona, 1999.

RODRÍGUEZ IGLESIAS, G.C.- LIÑÁN NOGUERAS, D.J. (dir) : El derecho comunitario europeo y su aplicación judicial, Civitas, Madrid, 1993.

TRUYOL Y SERRA, A. : La integración europea. Análisis histórico-institucional con textos y documentos, vol. I Génesis y desarrollo de la Comunidad Europea (1951-1979), Tecnos, Madrid, 1999.

II. Legislació

* Tratado de la Unión Europea , Tratados constitutivos de las Comunidades Europeas y otros textos básicos de Derecho Comunitario, ed. Tecnos, Madrid, 2002.

* Tratado de Niza y versiones consolidadas, Civitas, Madrid, 2001.

III. Revistes especialitzades

Revista de Derecho Comunitario Europeo

Revue du marché Commun et de l'Union Européenne

Revue trimestrielle de droit Européen

Cahiers de Droit Européen

Common Market Law Review

Rivista di Diritto Europeo

IV. Webs recomanades

http://biblioteca.udg.edu/cde/index.htm

http://europa.eu.int

Classes teòriques

Seran classes magistrals del professor, en les quals s'incentivarà als alumnes a preguntar i participar.  Les explicacions dels professors s'hauran de completar amb els manuals i textos recomanats que figuren tant a la bibliografia del programa com a la programació pràctica. D'acord amb el pla d'estudis de la llicenciatura de Dret, es combinaran les classes teòriques amb les classes pràctiques.

Classes pràctiques

L'objectiu de les pràctiques de Dret comunitari és que l'alumne aprengui a analitzar la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, a comentar els textos que fan referència a la Unió Europea i a relacionar els conceptes que s'expliquen al llarg de l'assignatura.

Hi haurà diversos tipus de pràctiques : qüestionaris de tipus test, respondre oralment i per escrit preguntes formulades, comentari de diferents textos referents a l'assignatura, etc.

La nota final de l'assignatura serà la mitjana de les obtingudes en els exàmens de febrer i de juny, que tindran lloc en les dates oficials aprovades pel Consell d'Estudis.

A més de l'examen, en la qualificació final de l'estudiant es tindran en compte la resta d’activitats programades.

S'ofereix la possibilitat d'optar pel sistema d'avaluació continuada.

Examen (parcial) de febrer

L’avaluació es farà mitjançant les següents proves:

Un test (les respostes errònies descomptaran) o preguntes molt curtes, i preguntes a desenvolupar, existint la possibilitat de fer aquesta part oralment.

El contingut d’aquest examen inclourà de la lliçó núm. 1 a la lliçó núm. 10 ambdues incloses

Serà alliberador amb un 5.

Examen de juny

Comú per a tots els alumnes: consistirà en una part teòrica de 7 punts i una part pràctica de 3 punts que cal aprovar obligatòriament amb la nota mínima d'1,5.

A la part teòrica, l'alumne haurà de respondre, sense cap text de suport llevat del programa, vàries preguntes. Hi ha la possibilitat de fer aquesta part oralment.

Pels alumnes que NO hagin alliberat el parcial: s'afegirà un altre examen seguint el model del parcial.

L'alumne haurà de resoldre un cas pràctic contestant les preguntes que se li formulin relacionades amb el supòsit plantejat. Serà semblant als casos i qüestions que han estat objecte de treball i discussió a les classes pràctiques. Eventualment podrà haver-hi un qüestionari tipus test.

Examen de setembre

Seguirà la metodologia de l'examen de juny destinat als alumnes que no haguessin alliberat el parcial. En cap cas es guardarà la nota del parcial, es a dir, al setembre l'alumne s'examinarà de tot el programa.

L’avaluació dels crèdits pràctics queda explicada en els apartats anteriors.