HISTÒRIA DEL DRET ESPAÑOL
Hi hauran dos programes de l'assignatura d'Història del Dret Espanyol cadascun d'ells impartit per un professor:
I. Programa del Dr. José María Pérez Collados
LLIÇÓ 1: Introducció
1. Aproximació al concepte de "dret". L'objecte de la història del dret. 2. La metodologia historicojurídica. 3. Les fonts de la història del dret. 4. Les institucions jurídiques. 5. El valor de la història del dret per al jurista.
Objectius: 1. Delimitar l'objecte d'estudi de l'assignatura. 2. Descriure un mètode d'anàlisi que serà mantingut durant tot el curs. 3. Reflexionar en conjunt sobre la utilitat i importància que poden tenir aquests coneixements.
BLOC I. LA ROMANITZACIÓ JURÍDICA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
Objectius generals: les lliçons que componen aquest primer bloc pretenen descriure els cursos a través dels quals es produeix l'expansió del dret romà a la Península, així com reflexionar sobre la incidència dels drets preromans en relació amb l'expansió del primer, i comprendre la importància que suposa la transformació de la romanització. Alhora, s'atendrà l'estudi de la crisi del segle III i de les seves conseqüències en l'ordre jurídic, i la instal·lació dels visigots en terra peninsular i les seves creacions legals, considerades com la culminació del procés romanitzador.
LLIÇÓ 2: El dret dels pobles primitius de la península Ibèrica
1. La qüestió de l'origen del dret. 2. Característiques del dret dels pobles primitius. 3. Els ordenaments jurídics dels pobles preromans de la península Ibèrica.
Objectius: 1. Conèixer les principals teories sobre l'origen de les societats polítiques i l'ordre jurídic, i reflexionar en grup sobre la persistència d'alguns dels seus elements essencials a les formacions polítiques contemporànies. 2. Recapitular el conjunt de coneixements que conservem dels ordenaments jurídics peninsulars preromans.
LLIÇÓ 3: La romanització: la incorporació de la península Ibèrica a l'ordre jurídic romà.
1. Roma i el seu dret. Característiques distintives en relació amb l'ordre jurídic primitiu. 2. Concepte de romanització. 3. El procés de romanització de la península Ibèrica a través de les seves fonts. 3.1. La romanització militar. Els diplomes d'honesta missio 3.2. Ciutats peregrines. Colònies i municipis. 3.3. La concessió de la llatinitat i la municipalització d'Hispània 3.4. La Constitució d'Antonino Caracalla. 4. El grau de romanització de la península Ibèrica al segle III.
Objectius: 1. Comprendre la importància de la transformació que suposa la incorporació de la península Ibèrica al món romà i estudiar com es desenvolupa aquest procés.
LLIÇÓ 4: La transició a l'Espanya visigoda.
1. La crisi del Baix Imperi. 1.1. Crisi jurídica: a) El dret romà del Baix Imperi. La vulgarització jurídica. b) El règim provincial i la seva decadència. 1.2. Crisi socioeconòmica: La decadència del model urbà esclavista i la potenciació de modes de producció prefeudals. 2. El procés de aculturació del poble visigot: 2.1. El dret visigòtic abans de la seva relació amb Roma. 2.2. El pelegrinatge del poble visigot per l'Imperi i la seva instal·lació final a les Gàl·lies: la protofeudalització del poble visigot.
Objectius: 1. Conèixer les característiques i els perquès de la crisi jurídica i econòmica de l'Imperi a partir del segle III. 2. Comprendre com es produeix la transició de la societat esclavista i urbana cap a una de rural i prefeudal. 3. Observar l'adaptació del poble visigot a aquestes noves estructures imperials i la seva funció de dinamització d'aquestes mateixes estructures.
LLIÇÓ 5: L'Espanya visigoda
1. La formació d'un Estat nacional visigot. 2. La creació del dret entre els visigots. 2.1. La llei i els cànons (administració i església al regne visigot). 2.2. El costum. 2.3. Les decisions judicials. 2.4. La ciència jurídica. 3. El problema de l'àmbit de vigència del dret legal visigot. 4. Les fonts legals del dret visigot. La romanització jurídica de la península Ibèrica a principi del segle VIII.
Objectius: 1. Conèixer, bàsicament, les característiques jurídiques del Regne visigot i el grau de romanització que, sota la seva hegemonia, s'assoleix a la península Ibèrica.
BLOC II: EL DRET DE L'ALTA EDAT MITJANA: LA DISPERSIÓ NORMATIVA
Objectius generals: es pretén comprendre la ruptura de la unitat jurídica anterior que dóna lloc a l'aparició del fenomen de la dispersió normativa i la consegüent aparició (o reaparició), de múltiples formes de formulació del dret. Des d'aquests paràmetres s'explicarà la formació d'un feudalisme inicial a la Península, amb la seva ordenació corresponent, un renaixement urbà, amb el seu dret foral i municipal consegüent, i un tercer àmbit jurídic, el real, amb pretensions territorialitzadores i d'integració normativa, que es caracteritzarà per la pervivència de la recopilació visigoda i l'aparició de noves vies de formulació jurídica. També es pretén conèixer els drets d'àmbit personal que conviuen amb les ordenacions cristianes.
LLIÇÓ 6: La dispersió normativa
1. Reconquesta i repoblació. Tipus i conseqüències. 1.1. El règim senyorial. 1.2. El règim municipal. 1.3. El Dret feudal 1.4. Formació dels primers nuclis cristians de resistència: els regnes cristians de la Península Ibèrica. 2. La societat estamental.
Objectius: 1. Perfilar els conceptes de reconquesta i de repoblació i analitzar les seves repercussions jurídiques. 2. Descriure el concepte i les raons de la dispersió normativa. 3. Definir les característiques dels ordenaments jurídics d'aquesta època. 4. Reflexionar sobre el que suposa el fet de la pervivència del Liber Iudiciorum com a indici d'un fons estructural juridiconacional, i en quina mesura això podria quedar alterat per les tesis germanistes de Ficker o Hinojosa.
LLIÇÓ 7: El dret altmedieval
1. El concepte de dret a l'alta edat mitjana i les fonts normatives de l'Espanya altmedieval. Dret i voluntat de Déu. El rei suprem jutge. 1.2. La pervivència del Liber Iudiciorum: l'element mossàrab a la reconstrucció d'"Espanya" i la qüestió del germanisme. 1.3. El dret privilegiat. L'excepció en l'ordre preconstituït. 1.3.1. Les cartes de poblament d'índole agrària. 1.3.2. Els furs municipals breus. 2. Altres fonts: el costum i les fazañas.
Objectius: 1. Saber què s'entenia per dret en l'alta edat mitjana. 2. Definir amb certesa les fonts del dret de l'època.
LLIÇÓ 8: La integració normativa
1. Factors generals d'integració normativa. 1.1. La Cúria ordinària i la Cúria plena. 1.2. La pau del rei. 1.3. Els concilis. 1.4. Les assemblees de pau i treva de Déu. 2. El dret territorial castellà. 2.1. Les redaccions particulars. 2.2. La intervenció reial en la uniformitat foral (Alfons VIII i Ferran III). 3. El dret del Regne d'Aragó. 3.1. L'acció uniformitzadora del rei. 3.2. El dret consuetudinari de Jaca. 3.3. Les redaccions particulars. 4. El dret del Regne de Navarra. Redaccions particulars i la influència del fur de Jaca. 5. El dret de Catalunya. Els usatges.
Objectius: 1. Perfilar els cursos generals de territorialització del dret en aquella època. 2. Concretar els cursos específics regne per regne.
LLIÇÓ 9: Els drets d'aplicació personal
1. Els drets d'aplicació personal. 2. L'ordenació musulmana. 3. L'ordenació jueva.
Objectius: 1. Aclarir el concepte de dret d'aplicació personal en el sentit que tenia en l'alta edat mitjana. 2. Definir les característiques i les fonts dels drets personals no cristians de la península Ibèrica.
BLOC III: EL DRET DE LA BAIXA EDAT MITJANA: TERRITORIALITZACIÓ I RECEPCIÓ DEL DRET COMÚ
Objectius generals: es pretén analitzar la formació i recepció del dret comú, analitzant el procés primer de manera general i després a cada regne hispànic. És un moment d'especial interès, ja que es creen els diferents drets territorials hispànics. Es tractarà de comprendre la importància que té la creació jurisprudencial del dret, obra, per tant, de juristes, que permetrà la seva expansió uniforme per les formacions polítiques europees al compàs d'una nova estructuració social i política.
LLIÇÓ 10: El dret comú i el fenomen de la seva recepció
1. Concepte de dret comú. 2. Causes polítiques i socials del renaixement de l'Escola de Bolonya i la formació del dret comú. 3. Els continguts del dret comú. 3.1. Dret romà. 3.2. Dret canònic. 3.3. Dret feudal. 4. El mètode bolonyès. 4.1. La Influència de l'escolàstica. 4.2. L'ensenyament a Bolonya i la glossa. 4.3. De la glossa als comentaris. 5. Concepte de recepció. 6. Causes socials, polítiques i econòmiques de la recepció. 7. Els cursos de recepció del dret comú. 8. Les conseqüències de la recepció.
Objectius: 1. Reflexionar sobre els perquès del renaixement dels estudis del dret romà a Bolonya. 2. Conèixer aquesta nova ordenació tant en allò que fa referència al seu contingut objectiu (dret romà, canònic i feudal), com a la "forma" o metodologia que l'articula i que genera (o regenera) el mètode jurídic continental més propi. 3. Conèixer les raons i els cursos a través dels quals es difon el dret comú per tot Europa. 4. Reflexionar sobre les repercussions que tindrà aquest fet per a la història del dret europeu.
LLIÇÓ 11: La monarquia medieval.
1. El monarca. 2. Les corts. 3. La jurisdicció municipal. 4. La jurisdicció senyorial. La pervivència del dret feudal.
Objectius: Conèixer les intitucions les institucions políticolegislatives medievals vinculades a la monarquia més rellevants, i que romanen vigents –llevat del dret feudal, segons el parer d’una part de la doctrina- fins al final de l’Ancien Régime.
LLIÇÓ 12: Les fonts del dret a la Corona d'Aragó. I. El Principat de Catalunya
La pervivència del Liber, el feudalisme català i les seves fonts: els usatges. Rei versus regne: constitucions i pragmàtiques. La recepció a Catalunya.
LLIÇÓ 13: Les fonts del dret a la Corona d'Aragó. II. Aragó, Mallorca i València
1. El Regne d'Aragó. 1. 2. Les Corts d'Osca de 1247. 1. 3. Rei versus regne: corts, furs i privilegis posteriors a 1247. 1. 4. El justícia major del regne. 1. 5. La recepció al Regne d'Aragó. Les observances. 2. El regne de Mallorca. 2.1. Legislació reial i ordenances del regne. 2.2. El dret català i la recepció a Mallorca. 3. El regne de València. 3.1. La reconquesta i la repoblació valenciana. Les pretensions de la noblesa aragonesa. 3.2. Els furs de València i la política de Jaume I. 3.3. Rei versus regne. El pactisme valencià. 3.4. La recepció a València.
LLIÇÓ 14: Les fonts del dret dels regnes de la Corona de Castella
1. La tasca legislativa d'Alfons X. 1.1. Fur reial. 1.2. Espècul. 1.3. Partides. 2. El sistema de fonts establert en l'Ordenació de Corts d'Alcalá de 1348. 3. La pragmàtica a Castella. 4. La recepció a Castella. El dret de les províncies basques. 5.1. Àlaba. 5.2. Guipúscoa. 5.3. Biscaia. El dret del regne de Navarra. Caràcters generals. 6.1. El fur general de Navarra. 6.2. El pactisme a Navarra. 6.3. Els amejoramientos de 1330 i 1418. 6.4. La recepció a Navarra.
Objectius de les lliçons 11 a 13: 1. Conèixer les fonts fonamentals per a la formació dels drets dels diferents regnes hispànics. 2. Reflexionar sobre les peculiaritats de cada un dels drets hispànics medievals.
BLOC IV: L'EDAT MODERNA: DE LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA MONARQUIA ABSOLUTA
Objectius generals: aquest quart bloc adquireix autonomia respecte del període anterior, malgrat el fet que les seves bases socials i jurídiques són similars. I això perquè s'hi plantejaran problemes de la importància del debat existent a l'entorn de la formació de l'Estat modern, la instauració de la monarquia hispànica, amb l'afirmació d'un poder real la fonamentació teòrica del qual es produeix des de les formulacions doctrinals dels juristes, absolutistes o contractualistes, a més de la tendència a l'augment de la capacitat legislativa del poder reial i de la seva intervenció en els assumptes del regne. Des d'aquestes coordenades, s'intentarà comprendre la crisi final de la monarquia hispànica i la consolidació de l'absolutisme, amb la corresponent repercussió d'un dret nacional castellanitzant i progressivament antiromanista.
Anàlisi, també, de la formació d'una jurisprudència o ciència del dret, tant fora com dins d'Espanya, i la transcendental intervenció dels juristes en la ruptura de la unitat medieval i, per tant, de les seves conseqüències.
Estudi de l'origen i desenvolupament d'un dret mercantil. així com la consolidació d'una nova ordenació profundament innovadora, el dret indià.
LLIÇÓ 15: La monarquia hispànica
Estat modern i monarquia hispànica. 1.1. El concepte "Estat". 1.2. La monarquia hispànica: unitat dinàstica i diversitat institucional. La concepció absolutista del poder del rei. Els límits teòrics i jurídics a la plenitudo potestatis. Les peculiaritats als diferents regnes de la monarquia. Els diversos mecanismes de defensa dels regnes front la potestat legislativa i de govern del monarca ("obedézcase pero no se cumpla", el passi foral, contrafur, greuges, la constitució poc valdria, etc.).
Objectius: 1. Aproximació al debat sobre el concepte d'Estat modern. 2. Coneixement de les peculiaritats de la monarquia hispànica i de les diferents possibilitats, tant doctrinals com jurídiques, que abundaven en les possibilitats immarcescibles del rei o en les limitacions que cada regne plantejava a la seva possible discrecionalitat.
LLIÇÓ 16: La teoria jurídica de l'edat moderna en la monarquia
1. El mos italicus tardà. 2. El mos italicus a Castella. 3. La crítica humanista. El mos gallicus. 4. Humanisme i nacionalisme jurídic. L'humanisme jurídic hispànic. 5. L'Escola castellana del Dret Natural. 6. Els juristes dels regnes de la Corona d'Aragó.
Objectius: 1. Perfilar els conceptes i conseqüències que fan referència a les principals escoles jurídiques de l'època. 2. Conèixer les seves manifestacions en la monarquia. 3. Assolir un coneixement general de les característiques de les diverses escoles jurídiques modernes en la monarquia i les seves relacions polítiques i institucionals.
LLIÇÓ 17: Les fonts del dret en l'edat moderna
1. La tècnica de la recopilació. 2 Les recopilacions castellanes. 3. Les recopilacions als diferents regnes de la Corona d'Aragó. 4. Les recopilacions del dret navarrès. 5. Les recopilacions del dret de les províncies basques.
Objectius: 1. Entendre el concepte i la necessitat de la tècnica jurídica de les recopilacions. 2. Conèixer els diferents èxits que aquesta tècnica va produir als diferents regnes de la monarquia.
LLIÇÓ 18: La formació d'un dret corporatiu: l'ordenació mercantil
El comerç i el dret mercantil. 1.1. Teologia i dret. 1.2. L'elaboració doctrinal del dret mercantil. El dret mercantil mediterrani. 2.1. Característiques. 2.2. Fonts. El Llibre del consolat de Mar. 3. El dret mercantil cantàbric i atlàntic. 4. El mercantilisme.
Objectius: 1. Comprendre l'origen de l'ordenació corporativa mercantil i les seves dificultats davant la tradició teològica imperant. 2. Conèixer les característiques i les fonts principals de les ordenacions mercantils espanyoles. 3. Perfilar el concepte de mercantilisme i relacionar-lo amb la realitat protoestatal que es produeix a Europa.
LLIÇÓ 19: El dret indià
1. La incorporació de les Índies a la Corona de Castella. Les bulas alejandrinas. 2. La polèmica dels justos títulos.3. Concepte i característiques del dret indià. 4. Fonts del dret indià. 5. La recopilació del dret indià.
Objectius: 1. Entendre com va ser possible, dins dels plantejaments polítics del moment, la incorporació de les Índies a Castella. 2. Conèixer el debat teologicojurídic castellà sobre la licitud del domini castellà a Amèrica, i reflexionar sobre les conseqüències polítiques de l'aplicació de les diverses posicions. 3. Perfilar el concepte del dret indià i conèixer les seves fonts.
LLIÇÓ 20: La crisi i la il·lustració
Les crisis. 1.1. La crisi del mode de producció senyorial. El cens consignatiu. 1.2. La crisi de 1640: el comte duc i la política de la Unió d'Armes. 1.3. La crisi de la successió de Carles II i l'arribada dels borbons a Espanya. Els decrets de nova planta. La castellanització institucional de la Corona d'Aragó. Les reformes polítiques i administratives: teoria i pràctica del despotisme il·lustrat a Espanya. 3.1. L'ensenyament del dret a la universitat. La crisi del ius commune 3.2. El regalisme eclesiàstic.
Objectius: 1. Estudiar la situació de crisi generalitzada de la monarquia hispànica a la fi del segle XVII. 2. Entendre la reforma institucional que suposen els decrets de nova planta, en el si de les noves concepcions il·lustrades. 3. Reflexionar sobre el conjunt teòric del despotisme il·lustrat i algunes de les seves repercussions més importants a la pràctica política del segle XVIII a Espanya.
BLOC V: INTRODUCCIÓ HISTÒRICA AL DRET CONTEMPORANI
Objectius generals: els temes que corresponen a aquest últim apartat s'ocupen de l'estudi de la revolució burgesa i de la formació de l'Estat liberal. Es pretén analitzar les transformacions del segle XIX i estudiar i comprendre els conceptes de les dues fonts més característiques del dret en aquest temps: els codis i les constitucions, descendint a les seves materialitzacions concretes en la història d'Espanya. Es pretén també analitzar les mancances i la presumpta crisi del sistema codificador, a redós de l'estudi dels sectors jurídics no codificats, de l'anàlisi dels quals s'extrauran conseqüències a l'entorn dels nous rumbs que les formacions polítiques estatals han adquirit en les últimes dècades.
LLIÇÓ 21: Les transformacions del segle XIX
1. La caiguda de l'Antic Règim: la revolució burgesa. Les transformacions socials, jurídiques i econòmiques: la reforma del règim jurídic de la propietat (la dissolució del règim senyorial, l’abolició dels mayorazgos i les desamortitzacions). 2. L'Estat liberal de dret.
Objectius: 1. Comprendre la importància del canvi que suposa el pas d'un Estat absolut a un Estat liberal de dret. Perfilar ambdues concepcions. 2. Estudiar els múltiples factors que determinen la transició.
LLIÇÓ 22: Constitucionalisme i codificació
1. La teoria política de la il·lustració i la seva recepció a Espanya. 2. Concepte de constitució. 2.1. Concepte sociològic. 2.2. Concepte racional normatiu. El constitucionalisme espanyol. El moderantisme. La codificació. 5.1. Concepte i sentit històric. 5.2. Conseqüències del procés codificador. 5.3. Els precedents europeus. 5.4. La codificació a Espanya. Característiques generals.
Objectius: 1. Perfilar els conceptes de constitució i de codi. 2. Analitzar els cursos i modes de penetració d'aquestes concepcions jurídiques a Espanya.
LLIÇÓ 23: Història del constitucionalisme espanyol
1. La Constitució de Cadis. 2. L'Estatut reial. 3. La Constitució de 1837. 4. La Constitució de 1845. 5. La Constitució de 1869. 6. El projecte constitucional de la I República espanyola. 7. La Constitució de 1876. 8. La Constitució de la II República espanyola.
Objectius: 1. Introduir-se en les diverses solucions que el constitucionalisme espanyol ha anat trobant davant els problemes de la història política, econòmica i social espanyola.
LLIÇÓ 24: La codificació mercantil, penal i processal a Espanya
La codificació penal 1.1. Les tesis il·lustrades del dret penal. 1.2. Els codis penals de 1822, 1848 i la reforma de 1870. 1.3. El Codi penal de la dictadura de Primo de Rivera. 1.4. La reforma penal de la II República espanyola. Estat capitalista i dret mercantil. Dret mercantil corporatiu versus dret dels actes de comerç. 2.1. El Codi de comerç de 1829. 2.2. El Codi de comerç de 1885. 2.3. Legislació posterior i noves concepcions. Principis constitucionals del dret processal. 3.1. El Reglament provisional per a l'Administració de justícia de 1835. 3.2. El Decret d'unificació de furs de 1868 i la Llei orgànica del poder judicial de 1870. 3.3. La Llei d'enjudiciament civil de 1855 i de 1881. 3.4. La Llei d'enjudiciament criminal de 1872 i de 1882.
Objectius: 1. Conèixer les tesis il·lustrades del dret penal, així com les escoles més destacades de la penologia espanyola. Introduir-se en l'itinerari històric que ha recorregut la codificació penal a Espanya, destacant-ne els èxits i analitzant-ne les mancances. 2. Analitzar els caràcters del dret mercantil contemporani. Estudiar les diferents solucions que la codificació mercantil ha trobat a Espanya. 3. Perfilar un concepte substantiu de dret processal i analitzar els principis fonamentals de l'ordenació processal en un Estat de dret. Conèixer les materialitzacions de la codificació processal a Espanya.
LLIÇÓ 25: La codificació civil a Espanya
1. La codificació civil a Espanya. Circumstàncies especials. 2. El projecte de Codi civil de 1821.
3. El projecte de Codi civil de 1851. 3.1. Característiques. 3.2. Les raons del seu fracàs. La legislació especial en matèria civil a Espanya per absència de codi. El començament de les solucions. 5.1. La qüestió foral a Espanya, la flexibilitat constitucional i la solució dels apèndixs. 5.2. La tècnica de la Llei de bases. 6. El Codi civil de 1889. 7. La pervivència de les ordenacions forals després de la codificació civil a Espanya.
Objectius: 1. Reflexionar sobre les dificultats que, a Espanya, plantejava la codificació del dret civil. 2. Comprendre el procés històric de superació d'aquestes dificultats i com aquesta circumstància continua influint posteriorment.
LLIÇÓ 26: Els sectors de l'ordenament jurídic no codificats. El dret administratiu i el dret del treball.
1. La crisi de la codificació. 2. Administració pública i Revolució francesa. 3. De l'Administració protoliberal espanyola a l'Administració forta dels moderats. 4. Principis del dret administratiu. El seu creixement. 5. Administració. Hisenda pública. Dret financer. 6. Revolució industrial, qüestió social i primeres normes laborals. 7. La regulació del contracte laboral en el dret comú. 8. El dret d'associació a Espanya. 9. L'intervencionisme estatal en qüestions socials. 10. El dret del treball a la Segona República.
Objectius: 1. Reflexionar sobre la codificació com a tècnica, com a etapa en la història del dret i sobre la seva presumpta crisi. 2. Estudiar l'evolució de l'Administració pública com a "poder" en el si de l'Estat de dret, així com la generació d'una ciència que li és pròpia, la del dret administratiu. Reflexionar sobre els seus principis i el seu sentit. 3. Estudiar les repercussions jurídiques de la qüestió social a Espanya, el naixement i el creixement del dret del treball al nostre país, així com les transformacions que un creixent intervencionisme estatal comporta per a l'Estat.
HISTORIOGRAFIA:
LLIÇÓ 27: Historiografia jurídica
1. Concepte d'historiografia jurídica. La historiografia jurídica europea de la històrica i la Pandectística. Els orígens de la historiografia jurídica espanyola. La historiografia jurídica espanyola del segle XIX. L'Escola d'Hinojosa. L'Anuari d'història del dret espanyol. L'evolució en les últimes dècades i les tendències actuals de la historiografia jurídica espanyola.
Objectius: 1. Una vegada acabat el recorregut històric per tota l'evolució general del dret espanyol, es reflexiona sobre els diferents autors esmentats, interpretant les seves teories a la llum de les diverses tendències i escoles en què puguin estar involucrats, intentant esbrinar els interessos o intencions que subjauen en cada línia historiogràfica. 2. Reflexionar sobre l'interès de la història del dret per al jurista i estudiar, des d'aquest punt de vista, les noves tendències de la historiografia
II. Programa de la Dra. Isabel Sánchez de Movellán
PART I: EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA I LA MONARQUIA VISIGODA INTRODUCCIÓ
Tema 1. Les fonts de producció del dret romà
1.1. L’època primitiva.
1.2. La República.
1.2.1. La llei.
1.2.2. La interpretació.
1.2.3. El ius honorarium.
1.3. El Principat.
1.4. El Dominat.
Tema 2. El dret romà a la Península
2.1. La conquesta de la Península.
2.2. La romanització de la societat.
2.3. La romanització jurídica.
Tema 3. El regne dels gots a la Península
3.1. Itinerari històric del poble visigot.
3.2. La creació del dret en el regne visigot.
3.3. La legislació dels monarques visigots.
PART II: DRET PÚBLIC CATALÀ
Tema 4. Les institucions comunes de la monarquia i de la Corona d’Aragó
4.1. El monarca.
4.2. La reial casa i cort.
4.3. Els consells de la monarquia.
4.4. La Cancelleria Reial i el Consell d’Aragó.
4.5. La successió.
4.6. La governació general.
4.7. Les Corts Generals de la Corona.
4.8. La lloctinència general de la Corona d’Aragó.
Tema 5. El govern reial a Catalunya
5.1. El lloctinent general i l’administració virregnal.
5.2. La defensa del país.
5.3. L’ordre públic.
5.4. Altres funcions governatives.
5.5. L’administració financera.
5.6. El portantveus de general governador.
5.7. L’administració de justícia.
Tema 6.La Generalitat
6.1. Els barons.
6.2. Els municipis.
Tema 7. La Cort General
7.1. La Cort General i les assemblees de Pau i Treva.
7.2. Els braços.
7.3. Convocació i presidència de la Cort.
7.4. La celebració de la Cort.
7.5. El Parlament General.
Tema 8. La Diputació del General
8.1. Els diputats i oïdors de comptes del General.
8.2. Les competències.
8.3. Jurisdicció, poders i privilegis.
8.4. Les juntes de braços. Els braços generals.
PART III: LES MONARQUIES CRISTIANES MEDIEVALS
Tema 9. El pensament jurídic
9.1. El teocentrisme polític i la concepció subjectiva del dret.
9.2. La república cristiana i la renovació de l’Imperi Romà.
9.3. El iuscentrisme polític, el protagonisme dels juristes i la concepció objectiva del dret. 9.3.1.Competències materials.
9.3.2. Competències formals.
9.3.3. Finalitat.
9.4. El renaixement jurídic a Bolonya i el ius commune.
9.4.1. Origen de l’escola jurídica de Bolonya.
9.4.2. Textos jurídics.
9.4.3. El dret canònic i el seu estudi.
9.5. L’escola dels glossadors i dels comentaristes.
9.6. El dret comú del mar i el Llibre del Consolat de Mar.
9.6.1. La creació del dret.
9.6.2. La fixació del dret i els consolats de mar.
Tema 10. La Corona de Castella i la recepció del dret comú
10.1. L’ordenament jurídic de Castella.
10.1.1. Els drets municipal i senyorial.
10.1.2. El dret regi i la política legislativa d’Alfons X (1252-1284).
10.1.3. El sistema de fonts del dret castellà i les recopilacions.
10.1.4. Les comunitats basques.
10.1.5. Navarra.
10.1.6. La monarquia universal.
Tema 11. La Corona d’Aragó i els seus ordenaments jurídics
11.1. El dret general de la Corona
11.2. Catalunya
11.2.1. L’imperi carolingi i el naixement de Catalunya.
11.2.2. La monarquia feudal i la recepció del dret comú (segles xi-xiii)
11.2.3. La monarquia estamental (del final del segle xiii al començament del segle xviii)
11.3. Aragó.
11.4. València.
11.5. El Regne de Mallorca.
11.6. La guerra de Successió i les seves conseqüències polítiques i jurídiques en el segle XVIII.
PART IV: L’ESTAT CONSTITUCIONAL ESPANYOL
Tema 12. La història del constitucionalisme
12.1. El període preconstituent i les Corts de Cadis.
12.2. De l’estat constitucional liberal a l’estat constitucional.
12.2.1. Les primeres constitucions.
12.2.2. A partir de la Revolució del 1868.
12.3. Les constitucions polítiques de la monarquia espanyola.
12.4. Les constitucions polítiques de les repúbliques espanyoles.
Tema 13. La codificació
13.1. Circumstàncies històriques.
13.1.1. La invasió napoleònica.
13.1.2. La insurrecció americana.
13.1.3. La revolució liberal.
13.1.4. El codi com a norma.
13.1.5. El moviment codificador europeu.
13.2. La codificació mercantil.
13.2.1. Les circumstàncies de la codificació.
13.2.2. El Codi de 1829.
13.2.3. La jurisdicció mercantil.
13.2.4. Altres lleis.
13.2.5. El Codi de comerç de 1885.
13.3. La codificació del dret penal.
13.3.1. La influència del reformisme il·lustrat.
13.3.2. El Codi Penal de 1822.
13.3.3. El Codi Penal de 1848.
13.3.4. La vinculació constitució-dret penal: el Codi Penal de 1870.
13.3.5. El Codi Penal de 1928.
13.3.6. La reforma penal de 1932.
13.3.7. El restabliment constitucional i el Codi Penal de 1995.
13.4. La codificació civil.
13.4.1. La crisi i la transformació de la nova propietat.
13.4.2. El projecte de codi civil de 1821.
13.4.3. El projecte de codi civil de 1836.
13.4.4. La comissió general de codificació i el projecte de 1851.
13.4.5. La consolidació de la propietat: la Llei hipotecària de 1861.
13.4.6. El projecte de codi civil de 1869.
13.4.7. L’harmonització del dret castellà i les altres legislacions.
13.4.8. La codificació exclusiva del dret castellà.
13.4.9. Els drets civils forals després del Codi Civil.
13.4.10. L’article 149.1.8 de la Constitució de 1978.
13.5. La codificació del dret processal.
13.5.1. El rang constitucional del poder judicial. La Llei de 1870.
13.5.2. La Llei d’enjudiciament civil de 3 de febrer de 1881.
13.5.3. La Llei d’enjudiciament criminal de 14 de setembre de 1882.
La bibliografia a la biblioteca